1 / 74

“L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

“L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”. Oscar Wilde. Geografia Política Protoespanyola 12ª part “ L’herència heràldica d’En Ferran II dins la noblesa castellana”.

lixue
Download Presentation

“L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la” Oscar Wilde

  2. Geografia Política Protoespanyola 12ª part “L’herència heràldica d’En Ferran II dins la noblesa castellana” Influència heràldica catalana a l’armorial dels grans nobles de la Monarquia Hispànica del segles XV i XVI, coneguts com a “Grans de la primera creació” Jordi Grau i Bartomeu

  3. La Noblesa fou un dels tres estaments medievals. El seu caràcter preponderant no desaparegué amb les revoltes burgeses. Actualment, a través dels media més prevalentcom ara la premsa rosa, continua sent un mirall d’ideals social, fent honor a l’etimologia llatina nobilis, derivada del verb noseo i de l’adjectiu notus, amb significat de conèixer i de notable, referit a una persona coneguda i distingida pels seus fets o virtuts entre la resta de ciutadans. Durant l’època medieval, aparegueren els títols nobiliaris com una manera oficial de passar aquesta fama i notorietat als descendents. Tot plegat, molt semblant als fills i nets dels “famosos” actuals. L’importància que van assolir els títols nobiliaris la veiem reflectida en l’acrònim anglès SNOB ( del llatí Sino Nobiliate: sense títol nobiliari ), per designar aquella persona que aparenta ser d’un estament social superior

  4. Estàtues orants de Carles I i la seva família. Fetes per en Pompeu Leoni el 1585 al Monestir de l’Escorial, fundat pel seu fill Felip I i acabat el 1586. El Palau Imperial de Carles I al barri de la Ribera a Barcelona, avui dia inexistent, fou on passà gran part de la seva estada peninsular del 1519 al 1529. Fernández de Bethencourt (1851-1916) a la seva magistral «Historia Genealógica de la Monarquía de España, Casa Real y Grandes de España », ens explica que la Grandesa como a dignitat formal fou instituïda per Carles I, i que amb motiu de la seva coronació d’Aquisgrà el 1520, concedí la dignitat a 25 nobles1 coneguts com els «Grandes de la Primera Creación». Segons el profesor Enrique Soria Mesa a «Los Grandes de España, historia de un ambición», aquest mític llistat fou reconstruït molt més tard, cap al 1650 perquè tota la documentació original va desaparèixer. Un altre llista de 40 nobles aparegué el 1573 preparada per Felip I que, segons Moreno de Guerra a Guía de la Grandezasobrevisqué fins al 1924. Veurem en quina proporció l’armorial d’aquests, presumiblement, primers 25 grans nobles1 peninsulars, majoritàriament castellans, es van veure influït heràldicament per les armes d’en Ferran II. 1. En realitat foren 34 títols i 27 nobles perquè hi han nobles amb més d’un títol, i dos nobles afegits: Gonzalo Fernández De Còrdova, duc de Sessa i Juan Fernández, Duc de Hijar .

  5. Els suposadament 27 Primers Grans Nobles de la Monarquia Hispànica el Duc de Alba el Duc de Alburquerque el Duc de Arcos el Duc de Béjar el Duc de Cardona el Duc de Frías el Duc de Gandía el Duc del Infantado el Duc de Hijar el Duc de Medina-Sidonia el Duc de Medinaceli el Duc de Nájera el Duc de Segorbe el Duc de Sessa el Duc de Vilafermosa el Marquès d’Aguilar de Campo el Marquès d’Astorga el Marquès de Dènia, subrogada en la del Duque de Lerma el Marquès de Priego el Marquès de Villena y Duque de Escalona el Comte Duc de Benavente el Comte de Cabra el Comte de Lemos el Comte de Lerín, s’incorporà després a la Casa ducal d’Alba el Comte de Melgar, subrogada a la del Duc de Medina de Ríoseco el Comte de Miranda del Castañar, subrogada a la del Duc de Peñaranda de Duero el Comte de Ureña, subrogada a la del Duc d’Osuna Aparentment el llistat sembla esbiaixat amb un clar predomini de nobles castellans enfront cinc nobles de la confederació, un de català ( Cardona ) un d’aragonès ( Hijar ) i tres de valencians ( Vilafermosa, Segorbe i Dènia ). Cal esmentar també un de gallec ( Lemos ) i un de navarrès ( Lerin ). Obvien també a la família Colom, tot i ésser dues vegades ducs ( de Veragua a Panamà i de la Vega a l’Hispaniola ), això probablement cal relacionar-ho amb el plets colombins. També hi trobem a faltar en Ferran Cortès, Marquès d’Oxaca.

  6. La Grandesa és la dignitat màxima de la noblesa, i està situada immediatament, desprès dels Infants del Rei. Malgrat ser instituït per Carles I el concepte de Grandesa, l’origen d’aquestes famílies de terratinents nobles amb immenses possessions territorials i un gran poder econòmic neix amb els Trastàmara. Un exemple el tenim amb el rei triat al compromís de Casp, en Ferran d’Antequera i la seva esposa l’Elionor d’Alburquerque que foren uns grans latifundistes castellans. Algunes d’aquestes famílies han arribat als nostres dies.

  7. En Nicola Hobbs a la seva impressionant web http://www. grandesp.org.uk ens exposa la successió del títols dels Grandes de España, la historia de la dignitat de cada títol i ens il·lustra l’heràldica dels escuts d’armes o blasons agrupats en armorials familiars. Es un document molt valuós atès que repassa totes les grans famílies del Segle XIV ençà. El llistat de selecció de les Grandeses l’ha compilat de la gran obra mestra del Fernández de Bethencourt, i del Nobiliario español, diccionario heráldico de apellidos y de títulos nobiliarios del Julio de Atienza , Barón de Cobos de Belchite. Madrid; Ed Aguilar, 1959. El web il·lustra tant les armes de les famílies agraciades, com les de les famílies que entroncaren amb els titulats, però només hi surten els descendents que gaudiren del títol.

  8. Duque de Alba Fonts: http://www.grandesp.org.uk Escudo jaquelado de 15 piezas de plata y azur Conde de ALBA DE TORMES, concedido 1439 por Juan II de Castilla a Hernando Álvarez de Toledo, 4. señor de Valdecorneja, 2. señor de Alba de Tormes. Ducado de Alba concedido el 1465 ( Cédula de priviliegio de 1472) por Enrique IV de Castilla a García Álvarez Cossines y Enríquez, 2º conde de Alba de Tormes, 1er marqués de Coria, 1er conde de Salvatierra. Grandeza originaria concedida 1520 por Carlos I a Fadrique Álvarez de Toledo, 2ª duque de Alba de Tormes. García Álvarez Cossines. 1. Herzog von Alba (Duque de Alba (?- 1488) http://de.wikipedia.org/wiki/Garc%C3%ADa_%C3%81lvarez_de_Toledo%2C_1._Herzog_von_Alba Uns dels privilegis que tenien aquest grans títols nobiliaris eren el dret a anar cofats amb capells en presència del monarca i a ser anomenats cosins del Rei. Si entreu al wikipèdia alemany, fixeu-vos en el primer cognom del primer Duc d’Alba. De nom Garcia, de primer cognom Alvarez Cossines i de segon Enriquez. Curiosament aquest duc era cosí per part de mare ( la Joana Enríquez) de Ferran II. Ell destacà en la guerra amb els portuguesos, i el seu fill el segon duc d’Alba en la conquesta de Granada i durant l’anexió de Navarra. La nissaga tornarà a jugar un gran paper amb Carles I i Felip I

  9. Torre de l’armeria al castell d’Alba de Tormes a Salamanca

  10. Duque de Alburquerque Escudo mantelado: 1&2: en campo de oro un palo de gules; el mantel de sinople con un dragón de oro; bordura de gules con siete aspas de oro alternando con siete escudetes con las armas de Mendoza de la Vega, o sea: cuartelado en aspa, el 1&4 de sinople con una banda de gules perfilada de oro, el 2&3 de oro con la salutación angélica: AVE MARIA- GRATIA PLENA en letras de azur Casa de Castilla, cuyas armas parecen indicar un aceso relativamente tardío en la nobleza del Medioevo, pero que supo aprovecharse de las turbulencias del siglo XV para hacer fortuna, hasta llegar a duque de Albuquerque en 1464 con Beltrán de la Cueva, valido del rey Enrique IV de Castilla. De La Cueva, duque de Albuquerque Font GaC: http://www.grandesp.org.uk Recordeu que en Ferran I d’Antequera i sobretot la seva muller Elionor d’Alburquerque, anomenada la Rica Hembra, adjuntaren uns dominis extensíssims que atravessaven tot Castella, en els quals basà la seva força política i després, la dels seus fills Alfons IV el Magnànim, Joan II i la del seu net Ferran II. Això podria explicar el drac alat i les barres dels comtes reis a les armes dels Ducs d’Alburquerque. La Vila original la trobem a l’actual província de Badajoz. El nom pot venir de l’etimologia latina Albus querqus ( alzines o roures blancs ) o de l’àrab Abu-al-Qurq ( país d’alzines ). Si mireu al wikipèdia l’escut de la vila d’Alburquerque ( que fou el mateix escut Ducal que teniu en aquesta diapositiva ) és desconegut i amb un gran interrogant de color gris.

  11. Castell de la Media Luna a la Vila d’Alburquerque a Badajoz, Extremadura

  12. El Castell de la Media Luna a la Vila d’Alburquerque a Badajoz, al igual que algunes poblacions extremenyes jugaren el seu paper en la derrota portuguesa a la guerra peninsular de successió castellana del 1474-1479. Per això trobem heràldica catalana en algunes nissagues castellanes La Cueva Trujillo

  13. Duque de Arcos. Font: http://www.grandesp.org.uk Escudo partido: 1: en campo de plata un león de gules (León); 2: en campo de oro cuatro palos o bastones de gules (Aragón); bordura del escudo de azur con ocho escudetes de oro con una faja de azur (Vidaurre, de Navarra) Ducado de Arcos concedido 20.1.1493 por los Reyes Católicos a Don Rodrigo Ponce de León. Linaje andaluz, descendiente de Pedro Ponce, Alférez mayor de Alfonso IX de Castilla y de Aldonza Alonso, hija natural de aquel monarca (de donde las armas de León en la primera partición); su tataranieto, otro Pedro, 2. señor de Marchena casó con Beatriz de Jérica, nieta de Jaime de Jérica, hijo del matrimonio oculto de Jaime I, rey de Aragón con Teresa de Vidaurre (de donde la partición de Aragón y la bordura con los escudetes). Rodrigo Ponce de León, duque de Arcos. Historia embolicada per justificar els pals del comtes reis. Sembla més versemblant interpretar-ho com les armes d’en Ferran II: el lleó imperial i els pals del comtes reis que trobem a les banderes dels mapamundis de la seva època. A la següent diapositiva enllacem els Ponce de león amb el primer governador de Puerto Rico el 1511, evidentment un càrrec de confiança d’el Catòlic.

  14. Juan Ponce de León, Escudo de los Ponce Segons l’historiografia castellana el primer Governador de Puerto Rico del 1511 fou Don Juan Ponce de León. Actualment comencem a tenir evidències de què aquest persontage és el tapat d’en Joan Pons d’Agramunt, nascut a Castell de Sant Gervàs al Pallars Jussà (Lleida) , i que fou Governador sota el regnat d’en Ferran II de Puerto Rico fins al 1511. Fou el primer en descobrir durant la Primera Pasqua, o Pasqua Florida, una península al nord de les Antilles i li posà aquest nom .

  15. Castell de la Lluna a Rota suposadament la fortalesa original de Duque de Arcos. Segons el wikipedia el Ducado de Arcos es el título nobiliario español que la Reina de Castilla Isabel I la Católica concedió el 20 de enero de 1493 a Rodrigo Ponce de León, descendiente de Fernando I de León y Castilla. Este ducado da nombre a la Casa de Arcos.

  16. Duque de Bejar Partido: 1: en campo de plata una banda de sable y cadena de oro de ocho eslabones puesta en orla y brochante (Zúñiga); 2: en campo de plata tres fajas jaqueladas en cuatro órdenes de oro y gules, y cargadas cada una de un filete de sable (Sotomayor). Duque de BÉJAR concedido 1485 por Reyes Católicos con el de conde de Bañares a Álvaro de Zúñiga, 1. duque de Plasencia, cuya villa se incorporó a la Corona. Duque de PLASENCIA concedido por los Reyes Católicos 1476 a Álvaro de Zúñiga y Guzmán, luego 1. duque de Béjar. Desglosado como título Conde de BELACÁZAR concedido 1466 por Enrique IV de Castilla a Alonso de Sotomayor, 1. vizconde de la Puebla de Alcocer. Armas de los Zúñiga Font: http://www.grandesp.org.uk Armas de los Zúñiga duques de Béjar despues de su entronque con los Sotomayor, condes de Belalcázar en los campos de Alcocer en Còrdova antic escut de Còrdova

  17. BEL(L)ALCAZAR. Castell dels Sot(o)may(j)or a Còrdova, vescomtat de la pue(o) bla d’Alcocer.

  18. El castillo de los Duques de Béjar la localidad de Béjar, provincia de Salamanca

  19. Duque de Cardona Armas : escudo partido: 1: cuartelado en sotuer: 1 y 4) en campo de oro cuatro palos de gules (Aragón); 2) en campo de gules tres cardos de oro (Cardona); 3) campo de azur sembrado de flores de lis de oro y lambel de tres pendients de gules en jefe (Anjou); 2: cuartelado en sotuer: 1 y 4) en campo de oro cuatro palos de gules (Aragón); 2 y 3) jaquelado de oro y sable (Urgel). Casa de origen catalán. Según la tradición uno de los ocho vizcondados creados por el emperador Carlomagno en la marca de Cataluña. Conde de CARDONA concedido 1.12.1375 por Pedro III de Aragón a Hug, 13º señor y vizconde de Cardona. Duque de CARDONA concedido 1482 por Fernando el Catòlico a Joan Folc de Cardona, 5º Conde de Cardona. Joan Folc de Cardona duc de Cardona Font GaC: http://www.grandesp.org.uk

  20. El Castell de Cardona

  21. Duque de Frias Escudo jaquelado de quince piezas de oro y veros, y bordura componada de Castilla y León El título de Duque de Frías es uno de los más importantes entre los Grandes de España, habiendo sido concedido por los Reyes Católicos en el 20 de marzo de 1492 a Don Bernardino I Fernández de Velasco, III Conde de Haro y Condestable de Castilla, hijo de Pedro Fernández III de Velasco. En 1520 el Emperador Carlos V distinguió a los Duques de Frías con la dignidad de Grandes de España. Concedido 20.3.1492 por los Reyes Católicos a Bernardino Fernández de Velasco Duque de FRÍAS . Font GaC: http://www.grandesp.org.uk

  22. Castillo de Frias en Burgos

  23. Duc de Gandia Escudo partido: 1: en camp de sinople una vaca pasturant al natural, terrassat de sinople (Borja); 2: faixat d’or i guls de 6 peces. El Ducat de Gandía es concedit en 1399 pel rei Martí l’humà a Alfons IV de Ribagorça. El seu fill Alfons lo jove impulsà el conreu de la canya de sucre, edificà el Palau Ducal, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, reformà la col·legiata y continuà potenciant la cort que albergà figures literàries com Ausiàs March, Joanot Martorell o Joan Roís de Corella. A la seva mort sense descendència, Gandía passà a Hug de Cardona. El 1485 el ducat es comprat per Roderic de Borja (futur Papa Alexandre VI) pel seu fill Pere Lluís de Borja. Armes del Duc de Gandia, Pere Lluís Borja Font http://es.wikipedia.org/wiki/Casa_de_Gand%C3%ADa armes de Roís de Corella, comte de Cocentaina

  24. Palazzo Ducale de Gandia a la Safor, al País Valencià

  25. Font GaC: http://www.grandesp.org.uk Duque de Hijar Armas con escudo cuartelado: 1&4: en campo de oro cuatro palos de gules (Aragón); 2&3: en campo de gules una cadena de oro puesta en cruz aspa y orla (Navarra Duque de Híjar concedido 16.4.1483 por Fernando II (El Católico) de Aragón a Juan Fernández de Híjar, señor de la baronía de Híjar, en Aragón. Confirmado 1599 a su bisnieto Juan Francisco de Híjar, conde de Belchite, por no haber sido usado el título por 2 generaciones. Grandeza de España declarada de 1ª clase 16.3.1718 por Felipe V a favor de Isidro Francisco de Silva, 7º duque de Híjar . Juan ¿Fernandez? primer duc de Hijar Tot i que aquest títol de la població de Hijar a Terol no apareix en el llistat, i els autors castellans ho argumenten perquè no residia a la Cort , és un dels títols originals de grandesa nobiliària donats per Ferran el catòlic.

  26. Restes del Castell Palau del Ducs de Hijar a Terol

  27. Duque del Infantado Escudo cuartelado en aspa: 1&4: en campo de sinople una banda de gules perfilada de oro (Mendoza primitiva); 2&3: en campo de oro la salutación angélica: «AVE-MARIA GRATIA-PLENA», en letras de azur (la Vega) Adoptado por el primer marqués de Santillana, combinando las armas de sus padres Diego Hurtado de Mendoza, señor de la casa de Mendoza, y Leonor Laso de la Vega, señora y heredera de la casa de Vega, señora de los valles de Santillana. Martín de Riquer, en su «Heráldica Catalana», pone la hipótesis de que Iñigo López de Mendoza adoptó esta manera de combinar las armas en aspa típica de la heráldica catalana, después de su larga estancia en la Corte de Aragón. Iñigo López de Mendoza, 1r duque del Infantado Personalment crec que la distribució siciliana i les barres foren donació reial per l’ajut que prestà al rei de Sicília, es a dir, Ferran el catòlic. Perdoneu que a les següents dos diapositives repetim la història del Cardenal Mendoza, gran noble d’Espanya que canvià de bàndol a la guerra internacional peninsular per a la successió al tron castellà de l’any 1474-1479 passant del bàndol portuguès al català.

  28. Pedro González de Mendoza (1428-1495) fill del Marqués de Santillana fou bisbe de Calahorra el 1454, de Sigüenza el 1467 i arquebisbe de Sevilla. Inicialment fidel a Enrique IV, combaté favor de la reina legítima Joana la Beltraneja al cantó dels portuguesos. El 1473 canvià cap al bàndol català aragonès i guerrejà, al costat d’en Ferran II, al setge de Zamora i a la mítica batalla de Paleagonzalo a Toro. L’escut del cardenal Mendoza al quadre d’en Manuel Peti Vander del 1705 (al Museu arqueològic de Valladolid) es molt semblant al de Saldaña històric (l’actual té les barres verdes) amb la inscripció Ave maria, Tot i haver canviat els colors de les barres del comtes reis i les àligues sicilianes per la inscripció Ave Maria, hi podem veure l’escut de Sicília, l’únic títol de rei que tenia Ferran II del 1475 al 1479 durant la guerra peninsular, entre la confederació catalana i Portugal, pel control del tron castellà atès que en aquella època encara vivia son pare Joan II.

  29. El Cardenal Mendoza entrà a Granada amb les tropes d’en Ferran II. Fou el primer eclesiàstic a qui l’encomanaren les tasques inquisitorials de repressió: política, ètnica i religiosa el 1477. Fou l’introductor d’en Cisneros a la Cort. El 1482 fou nomenat Arquebisbe Primat de Toledo. Aquest personatge és un comodí per la historiografia espanyola que l’ha fet omnipresent en tots els esdeveniments del segle XV. A l’escut del cardenal Mendoza al Cor de la Catedral de Sigüenza tot i haver canviat l’orientació i la policromia de les barres s’hi veu l’escut de l’únic reialme del que era rei de Ferran II durant la guerra civil castellana: l’escut de Sicília. El altres gravats hi ha estat disminuïdes el nombre de barres.

  30. Castell dels Duques de l’Infantado a Manzanares del Real, Madrid. Cal no confondre’l amb el Castell original dels Mendoza a Alàva al Pais Vasc

  31. La ubicación de esta torre de Mendoza dista pocos kilómetros de la capital, Vitoria. Las torres de los alrededores completaban el conjunto defensivo.Los orígenes de la torre se remontan al siglo XIII. Sin embargo, su historia está unida a los Mendoza que son del siglo XII. Estos ejercieron de mayordomos reales con Urraca de Castilla. Posteriormente, adquirieron los títulos de cofrades de Álava y almirantes del mar. Poseyeron diversos territorios en Andalucía y fueron calificados como segundos reyes. Su historia viene marcada por capítulos de suma importancia como su participación en las Navas de Tolosa.

  32. Duque de Medina Sidonia Duque de Medina Sidonia concedido 17.2.1445 por Juan II de Castilla a Juan Alonso de Guzmán, conde de Niebla, Adelantado mayor de la frontera de Andalucía. Confirmado como hereditario con sucesión a hijos ilegítimos 15.2.1460 a favor del mismo. Grandeza de Espana 'originaria'. Armas de Guzmán: en campo de azur dos calderas jaqueladas de oro y gules, puestas una sobre otra, con siete cabezas de sierpe en la asa; bordura componada de plata con un león de gules y de gules con un castillo de oro, aclarado de azur. campo de azur dos calderas jaqueladas de oro y gules, puestas una sobre otra, con seis cabezas de sierpe de sinople en cada asa, y bordura componada de Castilla y León Armas de la rama secondogénita de la casa de Guzmán, que alcanzó mayor estado, de los condes de Niebla, duques de Medina Sidonia y marqueses de Villamanrique Armas de Guzmán

  33. Restes del Castell de Medina Sidonia a Càdis

  34. Duque de Medinacelli Conde de MEDINACELLI concedido 29.7.1368 por Enrique II de Castilla a mosén Bernardo de Bearne y Foix. Condes soberanos de Foix y de Bearne, en Francia. Escudo cuartelado: 1&4: en campo de oro tres palos de gules (Foix); 2&3: en campo de oro dos vacas pasantes de gules, con collares y esquilas de plata, puestas una sobre otra (Bearne) Elevado a ducado 31.10.1479 por los Reyes Católicos a favor de Luis de la Cerda y de la Vega, 5º. conde de Medinaceli padre de Luis de la Cerda principe de la Fortuna ( Canàrias ) por la Gracia de Dios, comte de Talmont, seigneur del Mmothe-sur-Rhône, duque del Gran Puerto de Santa María, 1352. Armas (la Cerda): Escudo cuartelado: 1 y 4: partido: 1) en campo de gules un castillo de oro aclarado de azur (Castilla); 2) en campo de plata un león de gules coronado de oro (León); 2 y 3: en campo de azur tres flores de oro bien-ordenadas (Francia 1er Conde de Medinacelli, Armas de Foix. 1er Duque de Medinacelli, Armas de la Cerda.

  35. Restes del Castell de Medinacelli a Sòria

  36. Duque de Segorbe Escudo terciado en palo: 1: en campo de oro 4 palos de gules (Aragón); 2: cortado : 1) en campo de gules un castillo de oro, aclarado de azur (Castilla); 2) en campo de plata un león de gules (León); 3: cuartelado en aspa: 1&4) en campo de oro 4 palos de gules; 2&3) en campo de plata un águila de sable (Aragón-Sicilia) Duque de SEGORBE concedido el 1476 por Juan II de Aragón a su sobrino Enrique el Infante de la Fortuna, hijo de Enrique, Infante de Aragón, 1. duque de Villena, 1. señor de Segorbe, hermano de Juan II rey de Navarra, Aragón y Sicilia, y de su 2. esposa Beatriz Pimentel, hija de Rodrigo Alonso Pimentel, 2. conde de Benavente, + 27.10.1440, y de Leonora Enríquez de Mendoza, x 1410, hija mayor de los 1, señores de Medina del Río Seco, Almirantes de Castilla; 31. conde de Ampurias, 1. duque de SEGORBE (1476), * después de 1445, + ~ 1522 31º conde de Ampurias. Enrique de Aragón primer duque de Segorbe

  37. Segorbe emmurallada (a Castelló), torreó del Castell de l’Estrella

  38. Duque de MEDINA DE RÍO SECO Armas (Enríquez de Cabrera): escudo cuartelado: 1 y 4: escudo mantelado: 1 y 2: en campo de gules un castilllo de oro (Castilla); el mantel de plata con un león rampante de gules (León); bordura de azur con 8 áncoras de oro (Enríquez); 2 y 3: partido: 1) en campo de oro una cabra rampante de sable y bordura jaquelada de oro y sable , al de ocho jaqueles de sable (Cabrera); 2) 4 en aspa de oro con cuatro palos de gules y de plata con un águila de sable (Aragón-Sicilia); Bordura del escudo cuartelada, al 1 y 4: de plata con 4 áncoras de azur con trava de oro, al 2 y 3: de oro con bueyes pasantes de gules. Duque de MEDINA DE RÍO SECO concedido 22.4.1538 por Carlos V a Fernando Enríquez y Velasco, 5. Almirante de Castilla, conde de Melgar, señor de Medina de Río Seco. Enriquez de Cabrera Almirante de Castilla Sobta trobar un Almirante de Castilla amb les armes de Sicília.

  39. En campo de gules, dos calderas jaqueladas de oro y sable, puestas en palo, y saliendo de cada asa siete cabezas de sierpe, tres hacia adentro y cuatro hacia afuera; bordura componada de Castilla y León. Ducado de Nàjera concedido el 30 agosto de 1482 por los Reyes Catòlicos a Pedro Manrique III de Lara y Gómez de Sandoval (1443 - 2º Conde de Treviño 1458 - 1er Duque de Nájera ( La Rioja) Duque de NAJERA Manrique III duque de Nàjera El comtat de Treviño, un tros d’Alava enclavat dins l‘actual província de Burgos.

  40. Duque de Sessa Font GaC: http://grandesp.org.uk/historia/gzas/sessa.htm En campo de Oro tres fajas de Gules Duca di SESSA concedido 1.1.1507 en Nápoles por los Reyes Católicos a Gonzalo de Córdoba, el Gran Capitán.Considerado desde el siglo XVI como Título de Castilla. Duca di SANTANGELO concedido 10.3.1497 en Nápoles por los Reyes Católicos a Gonzalo de Córdoba, el Gran Capitán.Rehabilitado como Título del Reino con Grandeza de España 1918 por Alfonso XIII a favor de María de la Soledad Osorio de Moscoso y Reynoso. Duca di TERRANOVA concedido 10.4.1502 en Nápoles por los Reyes Católicos a Gonzalo de Córdoba, el Gran Capitán.Rehabiltado como Título del Reino con Grandeza de España 1893 por Alfonso XIII a favor de Alfonso Osorio de Moscoso y Osorio de Moscoso. Duca di ANDRIA concedido 1507 en Nápoles por los Reyes Católicos a Gonzalo de Córdoba, el Gran Capitán.Rehabilitado como Título del Reino con Grandeza de España 1904 por Alfonso XIII a favor de José Alfonso de Bustos y Ruiz de Arana, vizconde de Rias. Duca di MONTALTO concedido 1507 en Nápoles por los Reyes Católicos a Gonzalo de Córdoba, el Gran CapitánRehabilitado como Título del Reino y Grandeza de España 1919 por Alfonso XIII a favor de Fernando de Bustos y Ruiz de Arana Armes primitives de Gonçal Fernàndez de Còrdova nascut a Montilla el 1.9.1453, i que seran el Senyors d’Iznajar a la segona generació. Reyes Católicos ??? Sabeu quin any va morir la reina Isabel La Catòlica? El 26 de noviembre de 1504 a Medina del Campo. Sabeu amb qui va viatjar a Nàpols Ferran II quan li va atorgar aquest títols nobiliaris al Gran Capità? Acompanyat de la seva segona muller: la joveneta Germana de Foix.

  41. ORIGEN DE LAS ARMAS DE LOS CORDOBA Y BLASÓN  DEL VIZCONDE DE IZNÁJAREl escudo de armas del linaje Cabra-Iznájar es el organizado por D. Diego Fernández de Córdoba y Carrillo. Es cuartelado en campo de oro y tres fajas de gule, y en campo de gules un castillo de oro, aclarado de azur. Las tres bandas rojas distintivo usado por su padre D.Gonzalo Fernández de Córdoba, y que usan todas las ramas derivadas de este linaje, proceden del fundador de la Casa de Córdoba, el adalid Domingo Muñoz. Conmemoran la toma de Córdoba por los cristianos, cuando el Rey D. Fernando III el Santo que con la mano mojada de sangre se acercó a un Caballero que estaba herido y pasó la mano por su escudo que solo quedó manchado con tres dedos. De ahí la razón de la tres bandas que representan la Escala y significan que fue el primero que subió y entró al muro (…) Armas de los Muñoz http://www.iznajar.net/vizcondado.htm Un dejà vu? Una vella història catalana en versió castellana. Per entendre la heràldica que anem veient i les seves interpretacions actuals, cal saber que la catalanofòbia com a tret definitori del nacionalisme espanyol castellanista actual s’inicià a les elits cortesanes de finals del S XVI, s’accentuà força al S XVII amb les guerres peninsulars i s’establí oficialment a partir del 1714. http://www.iznajar.net/vizcondado.htm

  42. Andaluzia continens Sevillam et Cordubam - J. Blaeu, 1664. En aquest Blaeu del 1664, hi trobem l’antic escut de la ciutat de Còrdova amb les armes originals del Gran Capità.

  43. Armorial heràldic no cronològic de la Nissaga dels Fernández de Còrdova Armas primitivas de los Fernández Córdoba, en Andalucía. Señor de Salzarrejos Fernández de Córdoba y de la Cerda(duque de Medinaceli). Rama mayor de los Córdoba, duques de Medinacelli Por sucesión a los Cerda Fernández de Córdoba y Aragón, duque de Segorbe Fernandez Córdoba, condes de Salvatierra Marqueses del Sobroso Fernández de Montemayor, señor de Alcaudete Cuarta Rama de la Casa de Córoba Armas de los Córdoba, descendiente por varón de los Figuerosa, señores de feria

  44. Francisco Fernández de Córdoba Señor i Marqués de Armunia Armas de Fernández de Córdoba, Marqués de Priego Fernández de Córdoba, conde de la Puebla del Maestre Francisco Fernández de Córdoba y Glimes de Brabante. Barón d’Espés. Grande de España. Segundón de los condes de Sástago Francisco Fernández marqués de malpica. Francisco Fernández de Córdoba . Marqueses de Comares Armorial heràldic no cronològic de la Nissaga dels Fernández de Còrdova

  45. Fernández de Córdoba, conde de Baños Fernández de Córdoba Marqueses de Montalbo Fernández de Córdoba(duque de Medinaceli) Fernández de CórdobaSeñor de Alcaudete Fernández de CórdobaMarques de Armunia Fernández de Córdoba(duque de Baena) Armorial heràldic no cronològic de la Nissaga dels Fernández de Còrdova

  46. Duque de Escalona Escudo cuartelado: 1&4: en campo de plata, dos calderas endentadas en faja de oro y gules,una sobre otra, con tres serpientes de oro saliendo de cada lado de las asas, una hacia dentro y los dos hacia fuero (Pacheco); 2&3: en campo de sable una banda de oro, cargado en el cientro de un escudete de gules sobrecargado de una cruz floreteada de plata, y en las costadas de nueve cuñas de azur, cinco en el diestro y cuatro en el siniestro; bordura de plata con cinco escudetes de azur cargado cada uno de cinco besantes de plata puestos en aspa [quinas de Portugal] (Acuña de Valencia) Marquesado de Villena concedido por Juan II de Castilla a don Juan Pacheco el 1445, Gran Maestre de la Orden de Santiago, Adelantado Mayor de Castilla en el Reino de Murcia Ducado de ESCALONA concedido 17.12.1472 por Enrique IV de Castilla a Juan Pacheco, 1er marqués de Villena. Grandeza de España declarada de 1ª clase el de 18.9.1750 por Carlos III a favor de Juan Pacheco, 11º Duque d’Escalona. Juan Fernando Pacheco primer Marques de Villena HistGen: Fuenterebollo En Juan Pacheco jugà un doble paper, deslegitimant a Joana la Beltraneja al principi per acabar recolzant-la abans de morir el 1474. Són simptomàtics els escuts portuguesos a les seves armes. Per contra, el seu fill Diego ajudà a Ferran II en la guerra de Granada que, tot i retirar-li el el títol de Marqués de Villena, li acabarà donant les terres de Serón i Tíjola.

  47. Castell d’Escalona a Toledo

  48. Ducat de Vilafermosa Escudo partido: 1: cortado: 1) en campo de gules un castillo de oro aclarado de azur (Castilla); 2) en campo de plata un león rampante de gules (León); 2: en campo de oro 4 palos de gules (Aragón); sobre el todo del partido: en campo de gules 3 podaderas de oro, con la manga de oro, bien ordenadas, rodeadas de 7 claves también de plata, 2 en jefe, 1 en abismo y 4 en punta (Azlor, condes de Guara) Els Ducs de Vilafermosa foren la família noble més important de la confederació catalana aragonesa i una de les famílies aristocràtiques més importants d’Espanya que, fins fa poc, s'anomenaven Azlor de Aragón. Vilafermosa és una població de l’Alt Millars situada a Castelló dins el País Valencia. Alfons d'Aragó (1464-1485) Comte de Ribagorça i de Cortès Primer duc de Vilafermosa ,

  49. Castell de Vilafermosa a Castelló L’origen del ducat començà amb l’Alfons d'Aragó (?- 1495), 1er duc de Vilafermosa , IV comte de la Ribagorça i de Cortès, i mestre de Calatrava. Fill morganàtic d’en Joan II. Aquest germanastre d’en Ferran el catòlic tingué una actuació decisiva durant la Guerra peninsular contra els portuguesos. No dubtà ha enfrontar-se als seus parents els Trastàmara castellans. El 1464 el seu pare creà per a ell el ducat de Vilafermosa al País Valencià. El 1469 és nomenat comte de Ribagorça, succeint al seu germanastre, el rei Ferran el catòlic en aquest títol. Fundà una gran nissaga que, fins i tot, s’emparentà amb Sant Francesc Xavier i amb Sant Ignasi de Loiola.

  50. Marqués de Aguilar de Campoo Escudo cuartelado en aspa: 1: en campo de gules un castillo de oro aclarado de azur (Castilla); 2: en campo de plata un león rampante de gules; 3: en campo de plata un águila exployada de sable; 4: en campo de gules dos calderas jaqueladas de oro y sable, gringoladas de siete cabezas de sierpe de sinople en cada asa (Lara); bordura del escudo de plata con ocho armiños de sable. El título de Marqués de Aguilar de Campoo. Fue instituido por los Reyes Católicos el 1484. En el año 1520. el emperador Carlos I incluyó el marquesado de Aguilar de Campoo entre los veinticinco primeros títulos en ostentar la dignidad de Grandes de España, reconociendo con ello a sus poseedores el derecho a cubrirse en presencia del monarca y a ser llamados primos del Rey. Don Garci Fernández Manrique de Lara, I Marqués de Aguilar de Campoo, III Conde de Castañeda y de Buelna y Chanciller Mayor de Castilla. http://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_Aguilar_de_Campoo Gran part del 9 fills masculins de Pedro Manrique de Lara II ocuparan grans càrrecs amb Ferran II gràcies a l’ajuda miitar que li donaren tant amb la guerra amb Portugal com durant la conquesta de Granada. Governadors de Màlaga, Arquebisbes de Sevilla, Bisbes de Jaén, un d’ells fou el pare del poeta Jorge Manrique. També presenten escut de distribució siciliana ( amb àliga inclosa ) al igual que les armes d’en Ferran II durant la Guerra peninsular amb els portuguesos.

More Related