LA CREATIVITAT

1. LA CREATIVITAT David Escribano Anna González Laura López Raquel Rosa Marta Serrano

2. Definició del concepte CREATIVITAT • La paraula creativitat prové de la traducció del terme americà “creativity”. • Diversos autors, al parlar de creativitat utilitzen erròniament el terme imaginació. • Definició: actitud que tots els individus posseïm, més o menys desenvolupada, per a produir idees i solucions noves. TÈCNIQUES DE CREATIVITAT • Mètodes que permeten l’entrenament creatiu. Impliquen determinades accions més importants que la tècnica en si mateixa, i que serveixen com a estímul. • El procés de presentar un problema a la ment amb claredat (ja sigui imaginant, visualitzant, suposant, meditant, etc.) i després originar o inventar una idea, concepte, noció o esquema segons línees noves o no convencionals. Suposa estudi i reflexió més que acció.

3. Història • L’origen de la creativitat va unit a l’evolució de l’home. • Plató parlava de “l’entusiasme” que manifestava el poeta i/o filòsof. • Primers Estudis sobre creativitat es situen a Nord-amèrica al voltant dels anys 30. • Osborn madurava la tècnica del “Brainstorming” • Wertheimer proposava com element essencial en l’estructura de la personalitat la funció imaginativa. • Anys 60: • Guiford: Realitzar l’estructura de l’intel·lecte i diversos test de creativitat. Va descobrir factors creatius com són la fluïdesa, la divergència, la flexibilitat i la originalitat. • Torrance investiga sobre la creativitat en educació. • En l’educació elemental on més influència pot tenir l’aplicació de la creativitat. F. Williams va idear un projecte per ensenyar als alumnes a pensar de manera creativa. • Abraham Moles, professor a la Universitat d’Estrasburg, va investigar a França mètodes sobre la creativitat. • El Grup d’Investigadors i Estudis Creatius (GREC) es dedica a l’aplicació pràctica de la creativitat, determinada per tres tipus de tallers, de Psicoanàlisis, d’Educació i el Metodològic, en el que els germans Jaoui han treballat el mètode de descobriment; “Deslicessemánticosprogresivos”. • A Espanya existeix el Seminari Permanent de Creativitat del ICE a la Universitat Politècnica de València, que edita la revista “Innovación Creadora”.

4. Característiques • Fluidesa al’hora de generar noves idees • Flexibilitat: capacitat d’abordar els problemes des de diferents prespectives • Originalitat, innovació i ingeni en la proposta de noves idees • Tenencapacitat per trobar connexions noves i inesperades • Tenen capacitat per proposar solucions que que siguin viables • S’utilitzen per per a l’aportació de noves propostes

5. Situacions d’aplicació • En situacions de bloqueig - desbloquejar • En situacions tenses - clima distens • Per situacions que necessitin resposta - solucions a problemes • Per unir al grup • Per aprendre a unir idees de diverses persones • Per conèixer parts d’un mateix • Per millorar habilitats comunicatives • Per posar en pràctica les habilitats creatives

6. Condicions d’aplicació • Condicions en els participants - Participants de diferents franges d’edat -Certa predisposició a participar-hi i una motivació prèvia - Estat receptiu i positiu envers la tècnica - No és imprescindible que el grup es conegui • Condicions en el dinamitzador - A crear un clima distens, - Estat personal tranquil i amb ganes de participar - Ha d’ estimular la imaginació i la creativitat • Condicions a l’aula - Adequat al nombre de participants i les seves característiques  Material, dependrà també de la tècnica concreta. En general caldrà objectes o recursos que possibilitin el desenvolupament de la creativitat.

7. Tipus de tècniques

8. Avantatges i inconvenients

9. Bibliografia/Webgrafia Bibliografia • Marín Ibañez, Ricardo. “Manual de la creatividad”;  Aplicaciones educativas. Ed.Vicens Vives. 1991, Barcelona • Csikszentmihalyi, Mihaly. “Creatividad. El fluir y la psicología del descubrimiento y la invención) Ed. Paidós Transiciones 1998 Barcelona • GUILFORD J.P.- “La naturaleza de la inteligencia humana”.- Paidos.- Buenos Aires.- 1977. • GARCÍA GARCÍA F.- “Estudios de creatividad icónica individual y colectiva en niños de edad escolar” (Tesis doctoral tomo I, II ).- Universidad Complutense de Madrid.- 1984. • MARTIN POYO I.- “Teoría y práctica de la creatividad”.- Instituto Nacional de Publicaciones.- Serie: Premios de publicidad. • LOWENFELD V, LAMBERT BRITTAIN W.- “Desarrollo de la capacidad creadora”.- Kapelust.- Segunda edición.- Serie didáctica.- Biblioteca de cultura Pedagógica. Webgrafia • http://www.neuronilla.com/desarrolla-tu-creatividad/tecnicas-de-creatividad • http://www.gsxelpilar.org/wp-uploads/creatividad.pdf • http://animacionsociocultural.wordpress.com/2007/01/11/juegos-de-creatividad