Semiologia per TC dels Tumors de l’Estroma Gastrointestinal (GIST)

1. Semiologia per TC dels Tumors de l’Estroma Gastrointestinal (GIST) Anna Torramilans, Oscar Pozuelo, Eva López, Jordi Castellví*, Albert Sueiras*, Cristina Pozuelo** Hospital de Viladecans. Servei de radidiagnòstic i Servei de cirurgia * Hospital Municipal de Badalona. Serevi de radiodiagnòstic**

2. Introducció • Els tumors de l’estroma gastrointestinal (GIST) són els tumors mesenquimals més freqüents del tracte gastrointestinal. Es poden originar en qualsevol punt d’aquest, al mesenteri o a l’epiplon. La localització més freqüent és l’estómac (60-70%), seguida del budell prim (20-30%), colon-recte (10%) i esòfag (5%). • Recentment s’ha descovert que les seves cèl.lules tenen un receptor per al factor de creixement de la tirosin kinasa, també anomenat receptor kit o CD117 i aquest fet els diferència immunohistoquímicament d’altres tumors mesenquimals. Histològicament es poden classificar segons la morfologia de les cèl.lules predominants en epitelioides (20-30 %) o de cèl.lules fusiformes (70-80%). Fins fa pocs anys tots eren diagnosticats en el grup dels leiomiomes, leiomiosarcomes , leiomioblastomes o tumors d’estirp neural.

3. Introducció • Els criteris per a predir la seva malignitat són: • Mida • Localització anatòmica • Índex mitòtic • Segons aquestes dades, els classifiquem en : • Probablement benignes: < 5 cm i < 5 mitosi per cada camp de 50 augments. • Baix grau de malignitat: entre 5 i 10 cm però < 5 mitosi per cada camp de 50 augments. • Malignes: > 10 cm i > 5 mitosi per cada camp de 50 augments. • Els GIST de localització gàstrica, són amb major freqüència benignes.

4. Objectius • Revisar els casos de pacients amb diagnòstic histològic de GIST dels nostres Hospitals. • Valorar retrospectivament diferents troballes semiològiques d’aquests tumors en les exploracions de TC. • Concloure quines han estat les més rellevants en cada localització.

5. Material i mètode • Hem revisat els casos amb diagnòstic histològic de GIST dels nostres Hospitals, que disposaven de TC, des del 21.04.1997 al 16.11.2004. • Han estat 18 ( 8 homes i 10 dones), d’edats compreses entre 39 i 86 anys (mitjana 70 anys). • Les localitzacions: 9 gàstrics, 1 duodenal, 2 jejunals, 4 ileals i 2 mesentèrics.

6. Material i mètode II • Hem revisat les exploracions de TC, valorant: • Grau de captació del contrast • alt • mig • baix • Patró de captació del contrast • homogeni • heterogeni • Mida (eix major) • Patró de creixement • exofític • mixt • endoluminal

7. Material i mètode III • Contorn • Rodó • Lobulat • Ulceració • Àries hipodenses (necrosi, degeneració quística o hemorràgia) • Calcificació • Infiltració del greix mesentèric • Adenopaties regionals (majors de 1 cm d’eix menor). • Invasió d’òrgans veïns • Metàstasi a distància

8. Resultats • Gàstrics (1 fúndics, 6 cos, 2 antrals) • Grau de captació del contrast (1 estudi fet sense contrast e.v) • Alt: 3 • Mig: 1 • Baix: 4 • Patró de captació del contrast (1 estudi fet sense contrast e.v) • Homogeni: 3 • Heterogeni: 5 • Mida (eix major) • Menor de 5 cm: 6 • Entre 5 i 10 cm: 1 • Major de 10 cm: 2 • Patró de creixement • Exofític: 1 • Mixt: 1 • Endoluminal: 7

9. Resultats. Gàstrics II • Forma • Rodó: 7 • Lobulat: 2 • Contorn • Regular: 8 • Irregular: 1 • Ulceració: 3 • Necrosi: 4 • Calcificació: cap • Infiltració del greix mesentèric: 1 • Adenopaties regionals (majors de 1 cm d’eix menor): 2 • Invasió d’òrgans veïns: 2 • Metàstasi a distància: cap

10. Figura A Figura B GIST gàstrics amb creixement endoluminal, de morfologia rodona i contorn llis. Homogeni i amb baixa captació de contrast (fig.A) i amb captació heterogènia i ulceració (fig.B)

11. Figura A Figura B GIST gàstrics amb creixement mixt -endoluminal i exofític (fig.A)- i creixement exofític (fig.B) amb captació heterogènia i àries hipoenses.

12. Patró semiològic més freqüent dels GIST gàstrics de la nostra sèrie: mida menor de 5 cm, creixement endoluminal, forma rodona, marge regular, sense calcificació.

13. Resultats • Budell prim (1 duodè, 2 jejú, 4 íleum) • Grau de captació del contrast (1 estudi fet sense contrast e.v) • Alt: 1 • Mig: 1 • Baix: 4 • Patró de captació del contrast • Homogeni: 3 • Heterogeni: 3 • Mida (eix major) • Menor de 5 cm: 4 • Entre 5 i 10 cm: 2 • Major de 10 cm: 1 • Patró de creixement • Exofític: 3 • Mixt:: 3 • Endoluminal: 1

14. Resultats. Budell prim II • Forma • Rodó: 3 • Lobulat: 4 • Contorn • Regular: 5 • Irregular: 2 • Ulceració: 1 • Àries hipodenses: 3 • Calcificació: 1 (ileal) • Infiltració del greix mesentèric: 2 • Adenopaties regionals (majors de 1 cm d’eix menor): cap • Invasió d’òrgans veïns: cap • Metàstasi a distància: cap

15. GIST duodenal amb creixemnet exofític, morfologia lobulada, contorn regular i captació heterogènia del contrast amb àries hipodenses.

16. GIST ileal amb creixement mixt, predominantment exofític, de morfologia rodona i contorn regular. Baixa captació de contrast i patró homogeni. Correlació amb el trànsit de budell prim on s’aprecia separació de nanses ileals i deformitat de la nansa més caudal, per l’existència de lesió submucosa.

17. Figura A Figura B Gist ileals de mida gran i creixement exofític, morfologia lobulada, amb captació heterogènia i presència d’àries hipodenses (fig. A) . L’estudi de la figura B es va fer sense contrast endovenós.

18. Resultats • Mesenteri • Grau de captació del contrast • Alt: 0 • Mig: 2 • Baix: 0 • Patró de captació del contrast • Homogeni: 0 • Heterogeni: 2 • Mida (eix major) • Menor de 5 cm: 0 • Entre 5 i 10 cm: 1 • Major de 10 cm: 1 • Patró de creixement (no es valora al mesenteri)

19. Resultats. Mesenteri II • Forma • Rodó: 0 • Lobulat: 2 • Contorn • Regular: 2 • Irregular: 0 • Ulceració: 0 • Necrosi: 2 • Calcificació: 1 • Infiltració del greix mesentèric: • Adenopaties regionals (majors de 1 cm d’eix menor): • Invasió d’òrgans veïns: 0 • Metàstasi a distància: 0

20. Figura A Figgura B Fig. A Massa sòlida, situada a l’epiplon major, de morfologia lobulada, amb calcificacions. Fig. B Voluminosa massa abdominal amb extenses zones hipodenses i component sòlid perifèric amb captació de contrast. GIST mesentèric

21. Conclusions Les troballes semiològiques més destacables en cada localizació han estat: • Estómac: creixement endoluminal, morfologia rodona, contorn regular, mida inferior a 5 cm, sense calcificació, el 33% ulcerats. • Budell prim: Creixement exofític pur o mixt, morfologia lobulada, contorn regular, els de major mida amb àries hipodenses. • Mesenteri: mida gran, captació heterogènia, àries hipodenses, un amb calcificacions.