Download
1 / 27
E N D
Empirisme • Segon gran moviment filosòfic de l’edat moderna. Alguns dels seus plantejaments es poden entendre com una crítica al racionalisme. Principals pensadors: Locke, Berkeley i Hume; alguns d’ells formen part del moviment il·lustrat: Locke i Hume. Filòsofs com a Bacon i Hobbes, i abans Ockham, s’integren en la tradició empirista britànica. • Tot el coneixement deriva de l’experiència sensible, externa o dels estats psicològics interns.
Característiques • Tot el coneixement comença amb l’experiència sensible • Es neguen les idees innates, la ment, al néixer, és un full en blanc. • El coneixement és coneixement d’idees o percepcions, no coneixem la realitat sinó les idees sobre la realitat. Coincidència entre racionalisme i empirisme. • Tot coneixement només es pot justificar a partir de l’experiència sensible, els sentits són l’únic criteri per decidir la veritat o falsedat d’una proposició sobre els fets. • La física de Newton ocuparà el lloc de la física cartesiana. Newton explica els fenòmens observats sense haver de recórrer a hipòtesis metafísiques inobservables. La física i no les matemàtiques esdevenen el model de ciència
John Locke • 1632-1704. Va néixer d’una família liberal. Va estudiar a Oxford. El seu interès per la ciència el portà a estudiar medicina. L’any 1688 ingressà en la Royal Society. Es va interessà per qüestions polítiques gràcies al seu treball com a secretari del comte de Shaftesbury. Va viure exiliat a França i a Holanda. L’any 1689 es va establir a Anglaterra una monarquia parlamentària a la qual ell havia contribuït. Dedicà els últims anys de la seva vida a la redacció i revisió de les seves obres.
John Locke: Teoria del coneixement • A l’Assaig sobre l’enteniment humà, pretén analitzar quin és l’origen i quins són els límits de l’intel·lecte humà. Segueix la tradició empirista d’Ockham i també algunes de les propostes cartesianes com que les idees són representació de la realitat. Però s’allunya del cartesianisme quan defensa que l’origen de les idees és l’experiència
Origen de les idees • En el moment de néixer la ment és una tabula rassa, un full en blanc sense idees innates. L’experiència és la creadora de totes les idees inscrites en la ment: qualsevol pensament, per abstracte que sigui, arrenca de l’experiència • Les idees es poden classificar en simples i complexes. Passivament (amb la sensació) rep les idees simples i amb la reflexió, elabora les idees complexes; la idea de substància és una idea complexa que apareix com a conseqüència del fet que “un cert nombre d’idees simples sempre estan unides; i que suposant que pertanyin a una sola cosa, un cop unides se les designa per un sol nom”. Exemple: una poma
Substància • Locke analitza la noció convencional de substància i distingeix entre qualitats primàries i secundàries. Primàries són objectives i inseparables d’un objecte. Secundàries són subjectives, les produeix el subjecte i no s’assemblen al cos que representen. Exemple: La forma de poma està en el fruit, mentre que el color, el sabor, l’aroma i la textura responen a les meves sensacions com a subjecte. • Quan un determinat nombre de sensacions es presenten de manera més o menys regular, la ment acaba per agrupar-les i produeix la idea de substància, el coneixement de la qual és suposat o inferit. • Respecte a les tres substàncies tenim un coneixement diferent: del jo el tenim per intuïció, de l’existència de Déu per demostració i de les altres coses per sensació. • Intuïció i demostració són coneixements superiors. No puc dubtar de mi que estic dubtant, conec Déu per demostració de proposicions conegudes per intuïció i conec el món per la sensació.
Política • Defensa el liberalisme. • En l’Estat natural Tots som lliures i iguals i independents. Hi ha dret a la propietat basada en el treball. Respecte mutu i dret a castigar els infractors naturals • Estat es crea per a protegir millor el dret a la propietat, cedim drets, els de fer lleis i deixem que l’Estat castigui els infractors. • Divisió del poder en Judicial i legislatiu, l’executiu està subordinat al judicial. Dualitat Monarca i Parlament. • El poder és sempre revocable, controlat pels ciutadans, Dret de resistir al poder tirànic (ideal de les classes mitjanes)
Berkeley • 1685-1753. Va néixer a Irlanda i va estudiar al Trinity College. L’any 1710 va ser ordenat sacerdot de l´’església anglicana. Amb 25 anys va publicar el Tractat sobre els principis del coneixement humà. Tres anys més tard publicà els Tres diàlegs entre Hylas i Philonous , llibre excel·lent des del punt de vista literari en què presenta amenament les mateixes tesis que el Tractat. L’any 1728 va emprendre un viatge ales Bermudes per tal de fundar un col·legi. Esperant una ajuda econòmica que no va arribar, va passar tres anys a Rhode Island on va conèixer Samuel Johnson, el primer filòsof nordamericà. La ciutat californiana de Berkeley porta el seu nom i la universitat pública de la ciutat també. De retorn a Londres va ser anomenat bisbe de la diòcesi irlandesa de Clyone, 1734. Va morir a Oxford on feia pocs mesos que s’havia retirat.
Pensament • Berkeley estava convençut que l’afirmació de l’existència de les substàncies materials era la porta oberta a l’entrada d’idees falses que podien posar en perill, a través dels ateus i els lliurepensadors, la doctrina del cristianisme. Per Berkeley , la creença en l’existència de la matèria constituïa el primer pas cap a l’ateisme.. • La seva filosofia és un intent rigorós i conseqüent d’elaborar un discurs que permeti explicar coherentment la realitat i del qual s’hagi eliminat el concepte de matèria. • La crítica de Berkeley anava contra Newton i Locke que sostenien l’existència independent i separada de la matèria.
Origen del coneixement • Tot el coneixement prové de la sensibilitat. Les idees apareixen per la presència continuada de certes qualitats. • Berkeley nega l’existència d’idees abstractes, idees que s’haurien format arran de la contemplació de diverses coses concretes, de manera que, posteriorment, la ment hauria abstret les característiques comunes. Totes les idees són concretes, provenen d’experiències individuals. No hi ha la idea abstracta d’home, sinó la idea d’un home concret. Les idees abstractes són il·lusòries i són també la causa de la creença en l’existència de substàncies materials. • Berkeley considera que les qualitats primàries són també subjectives, en el sentit que depenen de la percepció igual que que les secundàries. • No té cap sentit dir que l’extensió és objectiva i que el color és subjectiu. Tots els objectes són extensos i de color. Per tant, la noció de substància corpòria, independent del subjecte que percep , és una contradicció. Si la idea és contradictòria, llavors també és físicament impossible, no hi ha doncs cossos materials.
Ser és ser percebut • Què són doncs els cossos materials? No són altra cosa que percepcions. No res més que el conjunt de percepcions que tinc. Ser o existir equival ser percebut. Dir que una cosa existeix equival a dir que pot ser percebuda o, que si més no, és perceptible. Una cosa no és res més que una agrupació d’idees. En les idees s’acaba tot. Més enllà d’elles no hi ha una realitat substancial en la qual s’originin aquestes idees. L’aparença és la veritable realitat.
Els esperits i Déu • Si únicament existeixen les idees i no les coses que aquestes representen, és necessari preguntar-se on existeixen aquestes idees. Berkeley diu que les idees es donen en els esperits o ments, els únics éssers realment existents. Esperits i els seus objectes de coneixement: ments i les idees de les ments. • D’on provenen l’estabilitat, la constància i coherència amb que s’esdevenen les idees en la ment? • L’estabilitat no pot ser fruit de l’atzar ni una creació de les ments individuals. • És la ment de Déu la causant de l’aparença estructurada de la realitat. • Déu és la garantia de la percepció del funcionament regular de la naturalesa. • Les ments finites, les seves idees i l’esperit infinit de Déu. • Nega l’existència del món corpori i afirma l’existència de les substàncies espirituals Déu i Ànima.
Esperits i Déu Existència Depèn percepció 2 principis Passiu. Idea Actiu. Esperit Depenen de Déu
David Hume • 1711-1776. Neix a Edimburg. Malgrat la seva inclinació literària, la seva família volia que es dediqués a l’advocacia i als negocis. Després d’intentar-ho en va uns mesos, es decideix per la seva passió intel·lectual. Marxa a França a estudiar a la Flèche, allà escriu el Tracta sobre la naturalesa humana, que constitueix un fracàs editorial. De retorn a Escòcia intenta entrar a treballar a la Universitat com a professor d’ètica, però es rebutjat per la seva fama d’ateu i escèptic. Com a secretari del general Saint Clair viatja per Europa. Acompanya a l’ambaixador britànic a París on coneix a Rousseau amb qui viu una temporada a Londres. L’any 1769 es retira a Edimburg on pot dedicar-se als seus treballs literaris. • Obres: • Tractat de la naturalesa humana • Investigació sobre l’enteniment humà • Investigació sobre els principis de la moral • Discursos polítics • Història d’Anglaterra • Diàlegs sobre la religió natural
Teoria del coneixement • Hume analitza i estableix els principis del funcionament de l’enteniment humà i posa les bases per fixar els límits dintre dels quals pot moure’s la investigació de l’home. • Teoria del coneixement: Tots els nostres continguts mentals, percepcions, es redueixen a impressions i idees • Com coneixem?
Com coneixem? Impressions de sensacions, de passions i d’emocions Simples i complexes Percepcions Idees, còpia de les impressions Simples i complexes
Primer pas • Impressions: Sensacions, olor de l’herba fresca. Passions, excitació d’un petó. Emocions, el que sentim quan comprovem que se’ns estima • Idees, són record de les impressions, són més febles, són còpia de les primeres. • Rebuig de les idees abstractes • Criteri de veracitat: trobar la impressió que ha provocat la idea.
Segon pas • Com es relacionen les percepcions? Llei d’associació d’idees. Lleis que regulen el nostre coneixement. Les idees s’atreuen (com la força gravitacional) • Semblança: Un noi baixet i gras al costat d’un d’alt i prim ens pot fer pensar en Quixot i Sancho Panza • Contigüitat en el temps i l’espai: escoltar nadales, pensar en el Nadal • Causa Efecte: núvols foscos i llampecs amb trons, pensar en la pluja
Tercer pas • Relacions entre idees, qüestions de fet • El nostre enteniment no acaba aquí les seves operacions. També estableix agrupacions d’idees que formen unitats compactes: • Substàncies: paquets complexos d’idees a les quals es dóna un nom únic; a una olor,gust ,tacte, forma i color li diem poma • Idees de mode: Agrupacions d’idees menys sòlides, referides a situacions o conceptes; mal de cap, tos, mocs, febre....li diem encostipat
Tercer pas Relacions entre idees Per anàlisi Qüestions de fet Idees complexes Idees de mode Per relacions Idees de substància
Tercer pas • L’enteniment no sols agrupa idees, també les analitza i compara. • Si el que compara és el seu significat estableix relacions que reben el nom de relacions entre idees i constitueixen les anomenades veritats de raó. Són invariables i el seu contrari és impossible; la suma dels angles d’un triangle fa 180º • Si l’anàlisi les fa d’impressions que copsa a través de l’experiència reben el nom de Qüestions de fet, són variables i el seu contrari és possible; les cases de Sitges són blanques
L’ésser i les idees metafísiques • L’home ha fet mal ús del seu enteniment, si la ciència ha estat una operació de l’enteniment i aquest ha estat viciat, caldrà posar en dubte els resultats de la ciència. Quan mirem dins nostre o cap els objectes exteriors o cap a les creacions metafísiques sols podem afirmar la successió d’estats de consciència que ens aporten informació sobre qualitats primàries o secundàries , però no podem treure conclusions. • La realitat queda reduïda a impressions, la resta són ficcions, útils per a la vida diària, però simples ficcions
Crítica al principi de causalitat • Tot efecte té una causa: sempre que hi ha foc, surt fum; està a les coses o només és una producció pirata del nostre enteniment? • S’observa el fet causal : Foc, fum • Primer apareix una impressió concreta A, veiem el foc i després una altra impressió, veiem el fum • Analitzem el fenomen: més enllà de les circumstàncies de contigüitat espai i temps i de la prioritat temporal o de la conjunció constant no podem descobrir res en aquesta relació causal • Es descobreix que: com a conseqüència de la conjunció constant d’aquestes relacions, a la nostra ment neix la idea de connexió necessària: Sempre que es dóna A apareix B, de tal manera que la sola presència d’A produeix en la meva imaginació a B • Conclusió: la ment se sent impulsada a fer aquesta ficció i a crear la idea de connexió necessària; és un impuls biològic i irracional: l’hàbit i el costum
Crítica al concepte de substància Dèu • Per demostrar l’existència de Déu la raó ha trobat dos tipus d’arguments: Uns són deductius, a priori, implícits en la pròpia definició de Déu. Els altres són a posteriori o inductius. • Refutació de les proves a priori: Déu no és objecte de cap impressió per tant no hi ha possibilitat lògica de demostrar la seva existència • Refutació dels arguments a posteriori: aquests descansen en el principi de causalitat, si existeix un cosmos perfecte, ha d’existir un arquitecte que l’hagi fabricat; Déu. Primer, el principi de causalitat ja veiem que funciona per hàbit i el costum, és una ficció del nostre enteniment. Segon, l’home no pot pretendre que el seu esquema mental ha de ser l’esquema per el qual s’ha de regir l’univers • Hume no es decanta ni per el nihilisme ni per l’escepticisme radical, cal viure i s’imposa el sentit comú • Pretén substituirla certesa de la raó per la simple creença, la probabilitat o la fe. No és la raó la guia de la nostra vida sinó el costum
Crítica a la substància material món • La idea de substància com a substrat de les coses és un concepte que forma part de molts sistemes filosòfics • Tenim impressions de qualitats, però no d’un substrat o substància que creiem els unifica • S’observa: que la ment rep col·leccions d’impressions idèntiques, constants i coherents perfectament definides i diferenciades: olor, gust, forma, tacte; poma • S’analitza: que les nostres idees dels cossos són només col·leccions (formades per la ment) • Es descobreix que la idea de substància és a la nostra ment • Conclusió: No trobem cap impressió que correspongui a això tan fosc i indefinit que anomenem substància. És una altra ficció del nostre enteniment motivada per la contigüitat, coherència i constància de les esmentades impressions
Crítica a la substància material Jo • El patrimoni cultural heretat constata la creença en un jo • Per a Descartes era quelcom del qual érem sempre totalment conscients. Plató descobria en l’ànima la seva naturalesa..... • Som només un conjunt d’elements químics, de cèl·lules o d’àtoms?, o a més a més hi ha un jo distint a aquests elements que roman al llarg del temps?. • La resposta ens pot conduir a un monisme radical o al dualisme acceptat per gran part de les filosofies i creences • Hume observa: • Que tenim idea d’alguna cosa idèntica, constant i invariable a qui anomenem jo • Analitza: El jo no és fruit de cap impressió. Dolor, plaer, tristesa, alegria, passions i sensacions es succeeixen uns rere els altres i mai tots a l’hora. La idea del jo no prové de cap impressió, és la nostra memòria • Descobrim: Som davant una altra ficció del nostre enteniment que d’un conjunt d’impressions , fins i tot, contràries construeix la idea d’identitat, hàbit d’associar per semblança, contigüitat i causa-efecte • Conclusió: Construïm la nostra ficció d’un jo com a substància com si existís algun tipus de continuïtat en les nostres impressions • Som memòria
