1 / 68

UNITAT 6 PROPIETATS I ASSAIGS

UNITAT 6 PROPIETATS I ASSAIGS. ELS MATERIALS I ELS PROCESSOS INDUSTRIALS. Els materials són, juntament amb l’energia, els dos elements imprescindibles per iniciar un procés industrial. Per aquest motiu és importantíssim conèixer bé les propietats dels materials que utilitzarem.

matthew-terry
Download Presentation

UNITAT 6 PROPIETATS I ASSAIGS

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. UNITAT 6 PROPIETATS I ASSAIGS Unitat 6. Propietats i assaigs

  2. ELS MATERIALS I ELS PROCESSOS INDUSTRIALS • Els materials són, juntament amb l’energia, els dos elements imprescindibles per iniciar un procés industrial. Per aquest motiu és importantíssim conèixer bé les propietats dels materials que utilitzarem. • En qualsevol procés industrial cal elaborar un projecte abans de dur-lo a terme. En aquest projecte cal decidir: • Com ha de ser el producte. • El procés de transformació dels materials necessaris. • Per tant serà molt important triar els materialsa utilitzar, tenint en compte que hi intervenen molts factors diferents, i per tant caldrà tenir en compte els diferents CRITERIS DE SELECCIÓ DE MATERIALS. Unitat 6. Propietats i assaigs

  3. ELS MATERIALS I ELS PROCESSOS INDUSTRIALS CRITERIS DE SELECCIÓ DE MATERIALS • Les propietats s’han d’adequar a l’ús de l’objecte a fabricar (resistent a Tª, lleugeresa, conductivitat, flexibilitat,...). • Les qualitats estètiques color, textura, forma,... • El procés de fabricació cal tenir en compte la maquinària, si els operaris dominen les tècniques,... • El cost tant de matèries primeres com dels processos. • La disponibilitat cal tenir en compte la vida prevista al mercat del producte, i si aquesta és llarga cal assegurar que disposarem de material en el futur. • L’impacte ambiental de les operacions d’extracció i/o transformació de les MP i del reciclatge o reutilització del producte quan ha finalitzat la seva vida útil. Unitat 6. Propietats i assaigs

  4. A la tracció • A la compressió • A la flexió • A la torsió • Al cisallament • Ductil·litat • Mal·leabilitat PROPIETATS MECÀNIQUES • Les propietats mecàniques descriuen el comportament dels materials davant d’esforços (forces) que intenten estirar-los, aixafar-los, retorçar-los, doblegar-los, tallar-los, trencar-los amb un cop sec,... • Aquestes propietats són degudes a les forces de cohesió dels àtoms, que s’oposen a esforços externs que apliquem als materials. Les principals propietats mecàniques són: • Resistència • Duresa PROPIETATS MECÀNIQUES • Tenacitat • Plasticitat Unitat 6. Propietats i assaigs

  5. 1> Fes una llista de les propietats més importants que han de tenir els materials dels objectes següents: a) Fulla de ganivet. b) Radiador de calefacció. c) Jersei. d) Para-xocs d’un automòbil. 3> Indica i justifica quins són els criteris de selecció de materials que, segons el teu parer, tenen més importància a l’hora de fabricar: a) Una escultura decorativa. b) Un satèl·lit de comunicacions. c) Circuits integrats per a càmeres de vídeo. f) Una central nuclear. e) Mobles de fusta tropical. g) Un got d’un sol ús. h) Bateries per a rellotges de polsera. Unitat 6. Propietats i assaigs

  6. PROPIETATS MECÀNIQUES • Per conèixer i mesurar les seves propietats mecàniques, els materials se sotmeten a unes proves de laboratori anomenades assaigs. • Els assaigs són procediments normalitzats que permeten conèixer i mesurar les propietats dels materials, els defectes dels productes elaborats i la resposta que presenten sota determinades condicions de treball. • Els conceptes i els valors obtinguts en aquests assaigs són la base de la disciplina coneguda amb el nom de resistència de materials, per tant aquesta és l’encarregada d’estudiar els mètodes d’identificació i càlcul d’esforços, formes i seccions dels materials. Unitat 6. Propietats i assaigs

  7. PROPIETATS MECÀNIQUES • Tracció • Duresa • Resiliència • Fatiga • Els assaigs poden ser: • Destructius • (calen provetes) • Magnètics • Raigs X o γ • Ultrasons • No destructius Unitat 6. Propietats i assaigs

  8. PROPIETATS MECÀNIQUES RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ • La resistència mecànica és la capacitat que té un material per suportar esforços sense deformar-se o trencar-se. Es distingeixen diferents tipus d’esforços: Unitat 6. Propietats i assaigs

  9. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES • Els esforços deflexióes poden considerar, en general, com una combinació d’esforços, ja que un material sotmès a flexió presenta una zona sotmesa a tracció i una zona sotmesa a compressió. També presenta una zona longitudinal que no està sotmesa a cap tipus d’esforç, la línia neutra. A mesura que ens allunyem de la línia neutra va augmentant la intensitat dels esforços. Unitat 6. Propietats i assaigs

  10. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES • Cal tenir present que, de vegades, segons la forma del material, un esforç de compressió pot produir un corbament en lloc d’un aixafament. Aquest fenomen rep el nom de vinclamenti es dóna en materials esvelts (llarg en comparació amb la seva secció). Unitat 6. Propietats i assaigs

  11. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES • Segons el tipus de deformació produïda podem identificar l’esforç que l’ha provocat i la forma més adequada per suportar-lo: Unitat 6. Propietats i assaigs

  12. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES MODELS DE DEFORMACIÓ I COMPORTAMENT MECÀNIC • Quan un material és deformat per l’aplicació d’un esforç, pot ser que la deformació sigui temporal o permanent: • Deformació elàstica: si el material recupera la forma original quan desapareix l’esforç que provoca la deformació. • Deformació plàstica: si el material queda deformat permanentment quan desapareix l’esforç que l’ha provocat. • Hi ha materials que es trenquen sense experimentar, pràcticament, cap deformació prèvia  comportament fràgil • (vidres, ceràmiques,...) • D’altres materials, en canvi, es deformen molt abans de trencar-se  comportament dúctil • (coure, alumini,...) Unitat 6. Propietats i assaigs

  13. ACTIVITATS 1.- Que descriuen les propietats mecàniques? 2.- Què són els forces de cohesió? 3.- Què estudia la resistència de materials? 4.- Què és la resistència mecànica? 5.- Explica, dibuixa i digues quina és la forma més adequada per suportar els esforços de: tracció, compressió, flexió, torsió i cisallament 6.- Explica com es pot considerar l’esforç de flexió. 7.- Explica què és la deformació elàstica i la diferència que hi ha amb la deformació plàstica? 8.- Explica quins materials tenen un comportament fràgil. 9.- Explica que vol dir tenir un comportament dúctil. Unitat 6. Propietats i assaigs

  14. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES MODELS DE DEFORMACIÓ I COMPORTAMENT MECÀNIC • Pel que fa a la resposta dels materials davant d’un determinat esforç, aquesta pot ser de tres tipus: Unitat 6. Propietats i assaigs

  15. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES ASSAIG DE TRACCIÓ • Consisteix en sotmetre unes provetes, de formes i dimensions normalitzades, a esforços de tracció que produeixen deformacions en forma d’allargaments. Unitat 6. Propietats i assaigs

  16. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES ASSAIG DE TRACCIÓ Unitat 6. Propietats i assaigs

  17. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES ASSAIG DE TRACCIÓ • LesprovetestenenunaseccióinicialS0uniformeentredues marques separades per una llargària L0anomenada llargària calibrada. Unitat 6. Propietats i assaigs

  18. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES ASSAIG DE TRACCIÓ • Per tal que els valors obtinguts en aquests assaigs no depenguin de les dimensions de la peça que estem utilitzant, si no només del seu material, s’utilitzen els conceptes d’esforç unitari i d’allargament unitari. ESFORÇ UNITARI • L’esforç unitari (σ) o simplement esforç, és la relació entre la força F aplicada a un material i la secció A sobre la qual s¡aplica. [N/mm2] o [MPa] on σ = esforç unitari [N/mm2] o [MPa] F = força aplicada [N] A = secció inicial [mm2] Unitat 6. Propietats i assaigs

  19. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES ESFORÇ UNITARI Unitat 6. Propietats i assaigs

  20. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES ALLARGAMENT UNITARI • L’allargament unitari (ε) és la relació entre l’allargament ΔL d’una peça i la llargària inicial L0 que tenia abans d’aplicar l’esforç de tracció. on ε = allargament unitari [adimensional o %] ∆L = increment de llargària [mm] L0 = llargària calibrada (inicial) [mm] Unitat 6. Propietats i assaigs

  21. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES ALLARGAMENT UNITARI Unitat 6. Propietats i assaigs

  22. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES DIAGRAMA DE TRACCIÓ • Els resultats de l’assaig s’enregistren en un gràfic anomenat diagrama de tracció, que recull l’allargament produït en funció de l’esforçaplicat. Unitat 6. Propietats i assaigs

  23. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES DIAGRAMA DE TRACCIÓ ZONA ELÀSTICA • Les deformacions produïdesdesapareixen després d’aplicar l’esforç. • Gràficament és una recta (existeix proporció fixa entre esforç aplicat i l’allargament produït). • El valor constant de proporcionalitat s’anomena mòdul elàstico mòdul de Young(E). [N/mm2] o [MPa] on E = Mòdul elàstic o mòdul de Young [N/mm2] o [MPa] σ = esforç unitari [N/mm2] o [MPa] ε = allargament unitari • El valor del mòdul elàstic es pot interpretar com la rigidesa del material. Si ERIGIDESA Unitat 6. Propietats i assaigs

  24. ACTIVITATS 1.- Explica per què es fa servir l’esforç unitari i l’allargament unitari en els assajos dels materials. 2.- Explica què és l’esforç unitari , escriu la fórmula, els símbols i les unitats. 3.- Explica què és l’allargament unitari , escriu la fórmula, els símbols i les unitats. 4.- Explica la llei de Hooke, amb un diagrama i la fórmula, en els casos generals d’allargament i d’allargament unitari. 5.- Explica què és mòdul de Young, elàstic o de rigidesa , escriu la fórmula, els símbols i les unitats. 6.- A partir de la fórmula del mòdul de rigidesa, aïlla l’esforç unitari i la longitud inicial del material. Unitat 6. Propietats i assaigs

  25. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES DIAGRAMA DE TRACCIÓ ZONA PLÀSTICA • Límit elàstic (σe): és l’esforç unitari màxim que pot suportar un material sense experimentar cap deformació permanent. • Existeix un límit elàstic teòrici un límit elàstic mesurat. • A la pràctica, al dissenyar un element d’una màquina es fa de tal manera que sempre treballi per sota del seu límit elàstic. Per calcular la tensió a la que haurà de treballar apliquem un coeficient de seguretat. Com més gran sigui aquest coeficient, més segura serà la peça. [N/mm2] o [MPa] on σe = límit elàstic del material [N/mm2] o [MPa] σt = tensió màxima de treball [N/mm2] o [MPa] n = coeficient de seguretat [entre 1,2 i 4] Unitat 6. Propietats i assaigs

  26. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES DIAGRAMA DE TRACCIÓ ZONA PLÀSTICA • A partir del límit elàstic (σe), a mesura que s’incrementen els esforços, augmenta la deformació, que sempre serà de caràcter permanent. Aquest tram s’anomena fluència. • Com més plàstic sigui un material, més àmplia tindrà aquesta zona (es diu que el material flueix). • Si un material és molt fràgil pràcticament no té zona plàstica, passa directament de la zona elàstica al trencament. Unitat 6. Propietats i assaigs

  27. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES DIAGRAMA DE TRACCIÓ RESISTÈNCIA O CÀRREGA AL TRENCAMENT • És el valor de l’esforç (R) a partir del qual començarà el trencament de la peça, tot i que disminuïm l’esforç. • Com més dúctil sigui un material, més àmplia tindrà aquesta zona posterior a R. En aquesta zona l’esforç serà menor al valor d’R perquè la secció disminueix (estricció). ALLARGAMENT • Un cop trencada la proveta, s’uneixen els dos trossos i es mesura la distància entre les marques de calibratge. L’allargament s’expressa en forma de percentatge: on ε% = allargament en % Lf = llargària final [mm] L0 = llargària inicial [mm] • ε% ens dóna idea de la ductilitat dels metalls. Com més elevat és ε% més dúctil és el material. Unitat 6. Propietats i assaigs

  28. RESISTÈNCIA MECÀNICA I ASSAIG DE TRACCIÓ PROPIETATS MECÀNIQUES DIAGRAMA DE TRACCIÓ Unitat 6. Propietats i assaigs

  29. PROPIETATS MECÀNIQUES CARACTERÍSTIQUES MECÀNIQUES D’ALGUNS MATERIALS • Podem dir que el que indica cada valor és: • E (mòdul elàstic/de Young)  la rigidesa • σe (límit elàstic)  l’elasticitat • σr (esforç al trencament)  la resistència mecànica • ε (allargament)  la plasticitat dels materials • D’altra banda, cal recordar el concepte de densitat (ρ): [kg/m3] Unitat 6. Propietats i assaigs

  30. CARACTERÍSTIQUES MECÀNIQUES D’ALGUNS MATERIALS PROPIETATS MECÀNIQUES Unitat 6. Propietats i assaigs

  31. CARACTERÍSTIQUES MECÀNIQUES D’ALGUNS MATERIALS PROPIETATS MECÀNIQUES Unitat 6. Propietats i assaigs

  32. CARACTERÍSTIQUES MECÀNIQUES D’ALGUNS MATERIALS PROPIETATS MECÀNIQUES Unitat 6. Propietats i assaigs

  33. PROPIETATS MECÀNIQUES DURESA • La duresa és la resistència o oposició que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre material. • És deguda a les forces de cohesió entre els àtoms del material (els materials més durs presenten enllaços iònics o covalents). • És molt comú que els sòlids durs siguin alhora fràgils com el vidre. • Per comparar i mesurar la duresa s’utilitzen diferents tipus d’assaigs. La major part d’aquests assaigs consisteixen en forçar la penetració d’un objecte de material molt dur (penetrador) sobre el material a assajar (mostra o proveta). Com més penetració s’aconsegueix, aplicant la mateixa força, més tou serà el material que s’està estudiant. • Un dels mètodes més utilitats per mesurar la duresa dels metalls és l’assaig Brinell (regulat per la norma UNE-EN 6506-1). Unitat 6. Propietats i assaigs

  34. PROPIETATS MECÀNIQUES ASSAJOS DE DURESA DURESA • Escala Mohs • Assaig Martens • Al ratllat • Assaig Brinell • Assaig Vickers • Assaig Knoop • Assaig Rockwell • Els assajos de duresa poden ser: • A la penetració • Al rebot • Assaig Shore Unitat 6. Propietats i assaigs

  35. PROPIETATS MECÀNIQUES ASSAJOS DE DURESA DURESA • En tots els mètodes es col·loca un element molt dur anomenat penetradorsobre la superfície del material a assajar (proveta) i se li aplica una càrregadurant un temps determinat. • En aquest tipus d’assajos està normalitzat: • La forma, les dimensions i el material del que està fet el penetrador. • El valor de la càrrega aplicada. • El temps d’aplicació de la càrrega. • Depenent del mètode utilitzat, el valor de la duresa del material s’obté en funció de la superfície o de la fondàriade la marca deixada pel penetrador. Unitat 6. Propietats i assaigs

  36. PROPIETATS MECÀNIQUES DURESA ASSAIG BRINELL • Ideat el 1900 per un enginyer suec. Utilitza un penetrador de material molt dur (carbur de tungsté) en forma d’esfera que se situa damunt de la mostra de material que s’han d’assajar. • S’aplica una càrrega damunt l’esfera durant un temps. Després es retiren la càrrega i l’esfera i es mesura la superfície de la marca sobre la proveta (serà un casquet esfèric la superfície del qual la podrem calcular a partir de la mesura dels diàmetres de la marca i l’esfera). Unitat 6. Propietats i assaigs

  37. PROPIETATS MECÀNIQUES DURESA ASSAIG BRINELL • El grau de duresa, que en aquest cas s’anomena Duresa Brinell, s’obté amb l’expressió: on HB = grau de duresa Brinell (sense unitats) 0,102= constant 1/9,806 F = càrrega aplicada a la bola [N] A = superfície deixada per la marca de la bola [mm2] • Per obtenir el valor de la superfície de la marca, es mesura el seu diàmetre amb un microscopi o lupa de retícula graduada i després es resol la següent expressió: on D = diàmetre de la bola [mm] d = diàmetre de la marca [mm] [mm2] Unitat 6. Propietats i assaigs

  38. PROPIETATS MECÀNIQUES DURESA ASSAIG BRINELL • Els assaigs de duresa es fan amb unes màquines especials anomenades duròmetres. Per acers i materials metàl·lics en general, s’utilitzen els valors següents: Diàmetre de la bola: 10 mm Càrrega aplicada: 29,42 kN (equivalent a m=3000 kg) Temps d’aplicació: 15 s • Si el valor HB s’ha obtingut en unes altres condicions, acostuma a indicar-se de la següent manera (materials més tous o més prims): XX grau de duresa Brinell D diàmetre de la bola [mm] C 0,102·F (F és la càrrega en N) t temps d’aplicació [s] Unitat 6. Propietats i assaigs

  39. PROPIETATS MECÀNIQUES RELACIÓ ENTRE LA DURESA I LA RESISTÈNCIA A LA TRACCIÓ DURESA ASSAIG BRINELL • Tant la duresa com la resistència a la tracció indiquen el grau d’oposició del material a ser deformat plàsticament. • És més senzill realitzar un assaig de duresa que un de tracció. Serà interessant poder obtenir una relació entre aquests dos paràmetres. • Per a l’acer aquesta relació és la següent: Unitat 6. Propietats i assaigs

  40. PROPIETATS MECÀNIQUES TENACITAT • La tenacitat és defineix com la capacitat de resistència al xoc. • És la propietat contrària a la fragilitat. • Els materials tenaços són capaços d’absorbir molta energia cinètica en un xoc i transformar-la en deformació plàstica o elàstica, evitant així el trencament. • Normalment, la fragilitat (o manca de tenacitat) va lligada a la duresa: els materials durs acostumen a ser fràgils. ASSAIG DE RESILIÈNCIA • Es coneix amb el nom de resiliència l’energia necessària per trencar un material amb un sol cop. L’assaig de resiliència es denomina també assaig de resistència al xoc. Unitat 6. Propietats i assaigs

  41. ASSAIG DE RESILIÈNCIA PROPIETATS MECÀNIQUES TENACITAT • El valor de la resiliència obtingut a l’assaig és una mesura indirecta de la tenacitat dels materials (juntament amb una bona resistència a la tracciói un elevat valor d’allargament). • Hi ha 2 modalitats d’aquests tipus d’assaigs: el pèndol de Charpyi el d’Izod. Les 2 són molt similars i, per tant, només en descriurem una: ASSAIG CHARPY • Es realitza en una màquina que incorpora un pèndol amb una massa de 22 kg situada a l’extrem. A la vertical del punt de gir del pèndol hi ha l’enclusa on es fixa la proveta. • Per realitzat l’assaig, es deixa caure el pèndol des de la posició inicial a una alçària fixa h0. Un cop impactada la proveta, aquesta es trenca i el pèndol continua el seu recorregut assolint una alçària final hf. La diferència d’alçàries (h0 – hf) és proporcional a la resiliència. Unitat 6. Propietats i assaigs

  42. ASSAIG DE RESILIÈNCIA PROPIETATS MECÀNIQUES TENACITAT Unitat 6. Propietats i assaigs

  43. ASSAIG DE RESILIÈNCIA PROPIETATS MECÀNIQUES TENACITAT Unitat 6. Propietats i assaigs

  44. ASSAIG DE RESILIÈNCIA CHARPY PROPIETATS MECÀNIQUES TENACITAT • Les provetes porten mecanitzada una entalla, que té forma de “V”, que permet que el trencament es produeixi en el punt desitjat. • Les dimensions i la forma i de les provetes estan normalitzades. • Els valors de resiliència es donen en funció de la secció del material en el punt de trencament. [J/mm2] on K = resiliència del material [J/mm2] EC= energia cinètica consumida en el trencament [J] A = secció de trencament de la proveta [mm2] Unitat 6. Propietats i assaigs

  45. PROPIETATS MECÀNIQUES ASSAIGS DE FATIGA • Els esforços de fatiga són aquells que alternen el seu sentit d’aplicació (tracció-compressió, torsió, flexió) de manera repetitiva o cíclica en el temps. • L’assaig de fatiga intenta reproduir les condicions de treball reals dels materials. Un dels més usuals consisteix en sotmetre la proveta a esforços de flexió rotativa (torsió + flexió) en un cicle que es va repetint en el temps. • Per realitzar aquest tipus d’assajos s’utilitza la màquina universal AMSLER (treballa entre 250 i 500 cicles per minut). • Els resultats dels assajos de fatiga es representen en un gràfic que es coneix com Corba S-N o Diagrama de Wölher. A l’eix de les ordenades es representa l’amplitud de l’esforç aplicat S (valor mig entre màxim i mínim) [N/mm2] i a l’eix de les abscisses es representa (en escala logarítmica) el nombre de cicles N a que ha estat sotmesa la proveta fins al seu trencament. Unitat 6. Propietats i assaigs

  46. ASSAIGS DE FATIGA PROPIETATS MECÀNIQUES • Corba amb límit de fatiga: si no superem aquest valor d’esforç el material no es trenca mai. • Podem trobar dos tipus de corbes diferents depenent del tipus de material assajat: • Corba sense límit de fatiga: per a tota l’amplitud de l’esforç existeix un nombre de cicles que fa la peça es trenqui. Podem definir dos valors importants: • La resistència a la fatiga: és el valor d’amplitud de l’esforç que provoca el trencament del material després d’un nombre determinat de cicles. • La vida a la fatiga: és el nombre de cicles de treball que pot suportar un material per a una determinada amplitud de l’esforç aplicat (Nf). Unitat 6. Propietats i assaigs

  47. Ex: aliatges de Ti, de Fe,... ASSAIGS DE FATIGA PROPIETATS MECÀNIQUES No existeix trencament Trencament després de 105 cicles Unitat 6. Propietats i assaigs

  48. Ex: aliatges de Cu, d’Al,... ASSAIGS DE FATIGA PROPIETATS MECÀNIQUES Unitat 6. Propietats i assaigs

  49. PROPIETATS MECÀNIQUES ASSAIGS NO DESTRUCTIUS O DE DEFECTES • Les principals característiques d’aquest tipus d’assajos són: • Es realitzen sobre peces, objectes un cop ja hem finalitzat la seva fabricació. • Han de permetre utilitzar la peça després de realitzar l’assaig, sense deixar cap mena de marca. • S’apliquen per detectar la presència o absència de defectes interns no observables a primera vista (també s’anomenen assajos de defectes). • Aquests defectes poden ser: fissures, esquerdes, porus, inclusions,... • Els principals tipus són: • Magnètics • Amb radiacions (raigs X o raigs gamma) • D’ultrasons Unitat 6. Propietats i assaigs

  50. ASSAIGS NO DESTRUCTIUS O DE DEFECTES PROPIETATS MECÀNIQUES ASSAIGS MAGNÈTICS • Consisteixen en l’aplicació d’un camp magnètic a la peça que volem assajar. • Si la peça no té defectes, l’estructura interna serà homogènia i, per tant, la permeabilitat magnètica (μ) serà constant en tota la seva extensió. • Si la peça té defectes, l’estructura interna deixa de ser homogènia i es provoca una variació localitzada de la μ que desvia les línies de força del camp magnètic. • Aquests assaigs tenen una limitació: només es poden realitzar en materials ferromagnètics (acers i foses) que són els que tenen una permeabilitat elevada i que concentren les línies del camp magnètic. Unitat 6. Propietats i assaigs

More Related