Cronos: Creta, Micenes Homer, Hesíode

1.2 Els mites grecs Cronos: Creta, MicenesHomer, Hesíode

1.2 Els mites grecs Els minoics. Minotaure Teseu i el Minotaure Crater atenés, circa -550

1.2 Els mites grecs Els minoics. Teseu Teseu abandona Ariadna a Naxos

1.2 Els mites grecs Els minoics. Cnossos

1.2 Els mites grecs Els minoics. Toro

1.2 Els mites grecs Cronos: Micenes

1.2 Els mites grecs Micenes

1.2 Els mites grecs Origen del món

1.2 Els mites grecs Rea i Cronos Rea lliura la pedra a Cronos Crater, c. 460 a.C, Museé du Louvre, París.

1.2 Els mites grecs Saturn devorant el seu fill Goya. Saturn devorant el seu fill. 1820-23, Museu El Prado

1.2 Els mites grecs Orfeu i Euridice - 1 Orfeu i Euridice Camille Corot, 1796

1.2 Els mites grecs Orfeu i Euridice - 2 Orfeu i Euridice, a l’Hades. Rubens

1.2 Els mites grecs Orfeu i Euridice - 3 Euridice s’esvaeix

«Els déus han amagat a l'home el que necessita per viure, ja que d'altra manera fàcilment treballaries un sol dia i colliries per tot l'any sense dedicar-te a res. Si ho haguessis descobert, posaries el timó vers el fum de la llar i s'hauria acabat la feina dels bous i dels pacients muls. Però Zeus, havent estat enganyat per l'astut Prometeu, s'irrità i ho amagà; per això medità lamentables inquietuds pels homes i així ocultà el foc. Però vet aquí que el bon fill d'Iàpet el robà al provident Zeus i el donà als homes, després d'haver-lo amagat en una canya buida i tot d'amagatotis del prudent Zeus que gaudeix amb el llamp. Aleshores Zeus, el que amuntega els núvols, digué irritat: "Fill d'Iàpet!, coneixedor d'estratagemes per totes les coses!, t'alegres d'haver-me robat el foc i d'haver enganyat la meva intel.ligència!, d'això en resultarà un gran mal per tu personalment i pels homes futurs. Jo, a canvi del foc, els donaré un mal amb el que tots s'alegrin de tot cor i amb ell acariciïn la seva pròpia desgràcia." 1.2 Els mites grecs Pandora Això digué i esclatà a riallades el pare d'homes i déus; ordenà a l'il.lustre Hefest barrejar terra amb aigua, infondre una veu i vida humanes, i imitar una bella figura de donzella amb la forma de les deesses immortals. I ordenà que Atena li ensenyes els seus labors, a teixir les teles de fines puntes. A la daurada Afrodita li encomanà encerclar el seu cap de gràcia, irresistible sensualitat i afalacs captivadors; i a Hermes, el missatger Argifont, li encomanà dotar-la d'una ment cínica i un caràcter voluble. Donà aquestes ordres i aquells obeïren al sobirà Zeus, fill de Cronos. Immeditament, l'il.lustre Anfigueu forjà en fang una imatge amb aparença de casta donzella, conforme a la voluntat del Crònida. Atena, la deessa d'ulls glaucs, la cenyí i l'engalanà. Les divines Gràcies i l'augusta Persuasió col.locaren en el seu coll collarets d'or; i les Hores, de formosos cabells, la coronaren amb flors de primavera; i Pal.las Atena embolcallà el seu cos amb tota mena d'ornaments; i el missatger Argifont va infondre al seu pit mentides, paraules seductores i caràcter voluble per voluntat de Zeus greusonant. I, finalment, l'herald dels déus la va dotar de parla. I posà a aquesta dona el nom de Pandora, perquè tots els déus de l'Olimp li concediren un regal, perdició dels homes que s'alimenten de pa... »Hesíode, Els treballs i els dies

1.2 Els mites grecs Judici de Paris Judici de Paris: la poma per a la més bella. Rubens

1.2 Els mites grecs Rapte de Helena Rapte de Helena Crater segle III-IV dC.

1.2 Els mites grecs Ulisses u Odisseu

1.2 Els mites grecs Ulisses u Odisseu - 2

1.2 Els mites grecs Homer. Odissea, Cant IX »Així vaig parlar. Ell acceptà el vi i se’l begué. Li agradà tant de beure el dolç licor que me’n demana per segona vegada.: "Dóna-me’n de bon grat encara més, i digues-me també el teu nom ara de pressa perquè et doni el do d'hospitalitat, amb el qual et complauré. I és que també la terra nodridora produeix per als ciclops vi de raims grossos i la pluja de Zeus els fa créixer, però això és un traguet de nèctar i d' ambrosia" . «Així va parlar, i jo li vaig donar de nou vi flamejant. Tres vegades li’n vaig donar i tres vegades se’l va beure sense pensar-s’hi. Tan aviat com el vi arribà a l’enteniment del ciclop, li vaig dir amb paraules dolces com la mel: "Ciclop, ¿em preguntes el meu nom gloriós? Jo te’l diré. Tu, però, dóna'm el present d'hospitalitat que m'has promès. Ningú és el meu nom i Ningú m’anomenen la mare i el pare i tots els altres companys". «Així li vaig parlar, i ell tot seguit em va contestar amb el seu cor despietat: "Em cruspiré Ningú en darrer lloc entre els teus companys, i els altres abans. Aquest sera l'obsequi d’hospitalitat". […] Amb el ciclop Polifem Després es va posar a cridar molt fort els ciclops que vivien pel voltant, en coves, en els cims ventosos. Ells, en sentir els crits, hi acudien de tot arreu i, drets al voltant de la cova, li preguntaven que l'anguniejava: "¿Per què, crides tant, Polifem, i et queixes d'aquesta manera en la nit immortal i ens has fet desvetllar? ¿És que algun dels mortals se t'enduu el ramat contra la teva voluntat? ¿O potser algú t’està matant arnb enganys i violència?". »EI robust Polifem els va contestar des de la cova: "Companys, Ningú em mata amb enganys i violència". »Ells li respongueren i li digueren aquestes paraules alades: "Doncs si ningú no t’ataca i estàs tot sol, es tracta de la malaltia vinguda de Zeus, que no és possible d'evitar; però prega al teu pare, el sobirà Posidó“.

1.2 Els mites grecs Micenes. Ideal aristocràtic • L’home aristocràtic en Homer • Semblant als déus. Sense normes fixes, però amb mesura. • Valors suprems: nissaga, èxit i fama. • Excel·lència per natura. Àristos = primer en tot. Areté = excel·lència.

1.2 Els mites grecs Micenes. Schliemann Heinrich Schliemann. Micenes, 1876

Cronos: Creta, Micenes Homer, Hesíode