INFORME DEL COMERÇ CATALÀ 2012

1. INFORME DEL COMERÇ CATALÀ 2012 Anàlisi del comerç al detallespanyol des de la perspectiva de Catalunya Entitatmembre de:

2. La Confederació de Comerç de Catalunya vol amb aquest Informe del comerç català 2012 - Anàlisi del comerç al detall espanyol des de la perspectiva de Catalunya donar a conèixer, a través de les dades estadístiques proporcionades per fons oficials a nivell internacional, nacional i autonòmic una anàlisi del comerç al detall espanyol i català. Aquest informe també té per objectiu desmitificar i demostrar amb dades totalment objectives que el comerç ordenat i reglamentat a Catalunya i a la resta de comunitats autònomes ha permès desenvolupar un comerç urbà de proximitat potent, on tots els formats s’han pogut desenvolupar d’acord amb la competència d’una oferta variada i de qualitat que facilita la capacitat d’elecció a tota mena de consumidors i la localització amb una àmplia gamma de productes que el sector ofereix.

3. La situació actual del comerç al detall català • Catalunya ha perdut, en el període 2006-2011, 2.463 locals comercials i més de 5.836 empreses. • Les vendes durant el 2011 van ser un 6,2% inferiors a les del 2010. • Pel que fa a l’ocupació, durant el període 2008-2011 el comerç minorista ha perdut 32.500 llocs de treball, d’altra banda si comparem el 4T 2008 i 4T 2011 l’ocupació només ha disminuït en 300 persones i si comparem el 4T 2010 i 4T 2011 Catalunya va incrementar la seva ocupació en 10.600 persones. • A nivell espanyol (no hi ha dades per a Catalunya) les dades demostren que, per al 2011, les empreses unilocalitzades i les petites cadenes tot i perdre més volum de vendes que altres formats mantenen millor els seus nivells d’ocupació que les grans superfícies.

4. Evolució dels locals comercials a Espanya i Catalunya, 2006-2011 Catalunya ha perdut en el període de crisi econòmica (2008-2011) un 2,94% dels locals comercials (la meitat de la mitjana espanyola), essent la CA que menys locals ha tancat només millorada per Ceuta i Melilla. Contràriament, Madrid, que afronta la crisi amb polítiques d’horaris comercials més liberals, ha perdut el 7,97% dels locals comercials, més del doble que Catalunya. D’altra banda, Madrid és la CA amb menys densitat de locals comercials per cada 1.000 habitants de tota Espanya.

5. Evolució de l’ocupació en el comerç al detall a Espanya, Catalunya i Madrid, 2008-2011 Madrid va perdre el 4T de 2011 un 13,70% de l’ocupació del sector minorista respecte del mateix període de 2008, la qual cosa suposa el doble de la mitjana espanyola (-6,19%), mentre que Catalunya només va perdre un 0,10%.

6. Evolució de la facturació del comerç al detall a Espanya i Catalunya, 2008-2011 Madrid va perdre en el període 2008-2010 un 17,34% del volum de negoci del comerç al detall, tres vegades més que Catalunya i el doble de la mitjana espanyola, essent l’autonomia que pitjors resultats presenta.

7. Una llibertat d’horaris comercials més gran millora les estadístiques (vendes, locals comercials, ocupació, preus) del comerç?

8. La capacitat consumidora delsciutadans = Elevat atur (22,85% a Espanya i 20,50% a Catalunya) + Poca capacitat consumidora de les famílies Desconfiança en l’economia espanyola Desplaçament de les vendes a altres dies de la setmana sense augmentar el volum de negoci = Poca capacitat consumidora + Hipotètica liberalització dels horaris comercials Conclusió: la liberalització dels horaris comercials suposa un augment dels costos (laborals i d’estructura) que haurien de ser compensats per un augment en el volum de vendes cosa que no es produirà. El que s’esdevindria seria un desplaçament de les vendes cap als establiments de gran format que sí puguin suportar els costos d’una ampliació de l’horari comercial. Això produiria el tancament de les empreses unilocalitzades i de les petites cadenes, fet que comportaria pèrdues de llocs de treball i pèrdues en el servei i competència per la concentració de l’oferta. Important: les empreses unilocalitzades i les petites cadenes mantenen els llocs de treball i són les que més ajustos de marges comercials realitzen actualment en comparació amb les grans cadenes.

9. L’opinió dels ciutadans sobre els horaris comercials Segons el Baròmetre del CIS corresponent al mes d’abril de 2011, el 87,5%dels espanyols consideren que l’actual regulació d’horaris comercials els afecta POC o GENS en el seu hàbit de compra.

10. La conciliació de la vida familiar i laboral en el comerç • El 47,04% dels establiments comercials del comerç al detall estan formats únicament pel propietari/a, per la qual cosa el fet d’obrir en diumenges i festius perjudicaria molt la conciliació familiar i laboral. • En aquest sentit, a nivell europeu han sorgit iniciatives populars en contra de l’obertura dels establiments en diumenges i festius com el FreeSundays – Mumanddadbelong to us on Sunday (Diumenges lliures – Mare i pare ens pertanyen els diumenges). • D’altra banda, el passat 24 de març de 2010 es va organitzar, amb el suport del Parlament Europeu, una conferència sobre La protecció de la festivitat en diumenge i, entre d’altres, hi van haver les següents intervencions: • Thomas Mann, parlamentari europeu, va insistir en la importància de mantenir com a festiu el diumenge per raons de salut, seguretat i de conciliació entre la vida professional, privada i familiar. • Professor FriedhelmNachreiner, expert en psicologia industrial, va explicar que les persones que treballen en diumenge tenen més accidents i problemes de son i de cor, afecta la seguretat i les relacions socials. Així doncs, una persona que treballi en diumenge hauria de treballar 15 hores menys durant la setmana. • UlrichDalibor, UNI europa/VER.DI, va mencionar que el sector del comerç és el més afectat per aquest tema i va afirmar que treballar en diumenge va en contra de la conciliació de la vida professional, privada i familiar. Les empreses pressionen a favor de la desregulació, mentre que els consumidors no estan interessants a comprar en diumenge.

11. Els horaris comercials a Europa Segons l’estudi Regulación de los horarioscomerciales en España y comparación internacional elaborat per l’ICE de la Secretaria d’Estat de Comerç, Espanya es troba juntament amb Portugal, Alemanya i Malta en una situació intermèdia, és a dir Espanya és un dels països de la Unió Europa amb menor regulació dels horaris comercials, només superada per França, Eslovàquia i Irlanda. Total llibertat d’horaris comercials Fuente: Matea, M. de los Llanos. Regulación de los horarios comerciales en España y comparación internacional. Boletín Económico de ICE Nº3023. 2012; 47: 41-49.

12. Madrid, la comunitat autònoma amb més llibertat d’horaris comercials d’Espanya

13. Resum

14. Fontsestadístiques • La situació actual del comerç al detall català: • Locals comercials: Locals per CCAA, activitat principal (grups CNAE -1993-2009) i estrat d’assalariats. DIRCE. Dades a 2 d’agost de 2011 • Vendes: INE. Nota de premsa Índices de Comercio al por Menor (ICM). Base 2005. Diciembre 2011. Datos provisionales. Resultados por comunidades autónomas. Tasas de variación de las ventas. • Ocupació: Ocupatsen el sector minorista per Catalunya. EPA 4T 2008 – 4T 2011. IDESCAT (Dades disponibles per peticióexpressa) • Evoluciódelslocalscomercials a Espanya i Catalunya, 2006-2011: • Locals comercials: Locals per CCAA, activitat principal (grups CNAE -1993-2009) i estrat d’assalariats. DIRCE. Dades a 2 d’Agost de 2011. Període 2006-2011. • Evolució de l’ocupació en el comerç al detall a Espanya, Catalunya i Madrid 2008-2011: • Ocupació: Ocupats en el sector minorista per Espanya. EPA 4T 2008 – 4T 2011. INE • Ocupats en el sector minorista per Catalunya. EPA 4T 2008 – 4T 2011. IDESCAT (Dades disponibles per petició) • Ocupats en el sector minorista per Madrid. EPA 4T 2008- 4T 2011. Institut d’Estadística de la Comunitat de Madrid • Evolució de la facturació del comerç al detall a Espanya, Madrid i Catalunya 2008-2011 • Enquesta Anual de Comerç, període 2008-2011. INE • La capacitat consumidora dels catalans: • Enquesta de Població Activa 4trimestre 2011. INE. • Índex de Confiança del Consumidor. CIS. • Índex de Comerç al Detall (Índice de comercio al por menor ICM). INE • L’opiniódelsciutadans sobre elshorariscomercials: • Estudi nº 2885. Baròmetre CIS Abril 2011. • La conciliació de la vida familiar i laboral en el comerç: • DIRCE. INE. Locals per CCAA, activitat principal (CNAE 2009) i assalariats. 2011 • Free Sundays – Mum and dad belong to us on Sunday:http://www.free-sunday.eu/en/content/objective • La protecció de la festivitat en diumengehttp://www.confecom.cat/wp-content/uploads/2010/05/10-03-24-Protection-of-a-work-free-Sunday-conference-ES.pdf • Els horaris comercials a Europa: • Regulación de los horarios comerciales en España y comparación internacional. Boletín Económico de ICE Nº3023 • Madrid, la comunitat autònoma amb més llibertat d’horaris comercials d’Espanya: • Locals comercials: Locales por CCAA, actividad principal (grupos CNAE -1993-2009) y estrato de asalariados. DIRCE. Dades a 2 d’Agost de 2011 • Volum de negoci: EnquestaAnual de Comerç 2008-2009-2010. INE • Nivell de preus: Índex de Preus al Consum. Gener-Juliol 2011. INE • Ocupació: Ocupats en el sector minorista per Espanya. EPA 4T 2008 – 4T 2011. INE • Ocupats en el sector minorista per Catalunya. EPA 4T 2008 – 4T 2011. IDESCAT (Dades disponibles per petició) • Ocupats en el sector minorista per Madrid. EPA 4T 2008- 4T 2011 . Institutd’Estadística de la Comunitat de Madrid