240 likes | 330 Views
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯. Feliç. molt feliç, passejava un home pel bosc. El seu cor era ple d’alegria. Tot ho veia molt bonic, fins i tot, la remor d’una fulla li semblava una autèntica peça musical. Caminava plàcidament, sentint l’aroma de les flors,
E N D
Feliç. molt feliç, passejava un home pel bosc.
El seu cor era ple d’alegria. Tot ho veia molt bonic, fins i tot, la remor d’una fulla li semblava una autèntica peça musical.
Caminava plàcidament, sentint l’aroma de les flors, escoltant el cant dels ocells...
De sobte, a la capçada d’un arbre, va veure una àliga, sorprenent per la bellesa del seu plomatge.
Hola, àliga! Sóc molt feliç, avui ha nascut el meu primer fill... Em sento una mica confós!
Doncs, mira, jo també, avui, he tingut la joia de veure néixer els meus pollets.
I, ara, només tinc la dèria de buscar-los menjar, capturar peixos i portar-los-els al niu. És una gran responsabilitat tirar endavant els meus aguilons i que puguin superar els reptes de la vida...
I tu, què penses fer amb el teu fill?
Des d’ara, el protegiré, l’alimentaré, no deixaré que passi fred. Em preocuparé que tingui tot el que necessiti, seré el seu aixopluc, el seu defensor; que mai hagi de passar per situacions difícils. No permetré que passi necessitats, perquè per això sóc el seu pare.
Jo seré fort com un ós, amb els meus braços el protegiré, l’abraçaré, i mai no deixaré que res ni ningú no el pertorbi.
Escolta’m bé, bon home: he rebut la missió de covar els meus pollets, de construir-los un niu. Un niu confortable, segur, inaccessible als depredadors. Però, hi he posat també branques amb moltes espines. Saps per què?
Perquè, malgrat estar ara cobertes per plomes, algun dia, quan els pollets hagin emplomallat i siguin forts per volar, faré desaparèixer tot aquest confort, perquè se’ls faci impossible viure damunt les espines. Això els obligarà a construir el seu propi niu.
Tota la vall serà al seu abast i amb el seu propi esforç hauran de conquerir-ho tot: les muntanyes, els rius plens de peixos i els prats plens de conills.
Si jo els abracés com un ós, reprimiria les seves aspiracions i el desig de ser ells mateixos; destruiria irremissiblement la seva individualitat.
He de fer que la meva descendència passi per l’experiència dels seus propis triomfs, fracassos i errors. Puc jurar-te que, després de Déu, estimo els meus fills per damunt de tot. Però mai seré el seu còmplice en la superficialitat i en la seva immaduresa.
M’he d’esforçar a conèixer les seves qualitats, però també els seus defectes. Mai no permetré que abusin de mi en nom de l’amor que els tinc.
L’àliga, majestuosament, alçà el vol i es perdé a l’horitzó.
L’home només pensava a arribar a casa per abraçar el seu fill, però ara hauria de tenir present, més sovint, que el seu fill necessitava exercir la seva pròpia llibertat.
Música: Màgic.wav. 26 06 2006 Traducció lliure d’un text anònim rebut. Col·laboradors: Ramon Cusidó, Joan Vilamala, Suspi. Sense finalitat comercial – Ús privat. Suggeriments: aballus@xtec.cat Podeu visitar: www.xtec.cat/~aballus Catalonia PPT’S
8Per tornar a començar ¯ Per seguir escoltant: quiets! ESCPer acabar