Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯

1. Al vostre gust amb el8Amb so ¯

2. LLATÍ QUART ESO COL·LEGI CALASSANÇ BARCELONA - CURS 2008/2009

3. LA FUNDACIÓ DE ROMA Segons les tradicions que m’han arribat, la ciutat de Roma va ser fundada i habitada en un principi pels troians, els quals, com que no trobaven on assentar-se, anaven vagant fugitius, sota el comandament d’Enees. També van tenir-hi part els aborígens, raça agrest, sense lleis, sense comandament, independent i desgovernada. Pintura etrusca

4. Sembla increïble amb quanta facilitat es van fondre els uns amb els altres, congregats en els mateixos murs, encara que eren de llinatge diferent, diversa llengua i costums distints. Així, en poc temps, gràcies a aquesta bona harmonia, es va formar una societat regular d’aquella gentada bigarrada i vagabunda.

5. Però quan aquesta societat, creixent en habitants, costums i territori, va esdevenir fins a un cert punt pròspera i poderosa, de la riquesa va néixer l’odi, tal com acostuma a succeir entre els humans. Els reis dels pobles veïns van començar a fer la guerra contra Roma, i tan sols alguns dels amics van ajudar els romans. SAL·LUSTI, Conjuració de Catilina, 6

6. Actualment, la data més acceptada de la fundació de Roma és el 21 d’abril de l’any 753 aC. LLEGENDA 1

7. La llegenda explica que el príncep troià Enees i els seus homes, fugint de Troia, van arribar a la regió del Laci, es van unir amb els nadius, la tribu dels llatins, i van crear les ciutats de Lavinium i Alba Longa, aquesta última fundada per Ascani, fill d’Enees. Pintura etrusca

8. LLEGENDA 2

9. RÒMUL I REM A Alba Longa van regnar diversos reis. Un d’ells, Numitor, va ser destronat pel seu germà Amuli, el qual va obligar la filla de Numitor, Rea Silva, a convertir-se en sacerdotessa (vestal), fet que l’obligava a conservar la virginitat per sempre. Rea, violada pel déu Mart, va tenir dos bessons, Ròmul i Rem. Per trencar la seva virginitat, va ser empresonada i els seus fills van ser abandonats dins d’una cistella a les aigües del riu Tiber.

10. La cistella es va aproximar a la riba i una lloba va recollir, adoptar i alletar els bessons com si fossin fills seus. Els infants van poder créixer i convertir-se en uns joves valents i forts que van alliberar-se del seu oncle Amuli i van retornar el tron al seu avi Numitor.

11. LLEGENDA 3

12. UNA ALTRA VERSIÓ DE LA LLEGENDA Ja alguns autors antics no creien possible l’alletament dels bessons per una lloba i com que lupa (lloba) també s’usava per referir-se a les bagasses o prostitutes, van explicar que hauria estat una d’aquestes dones la que es va fer càrrec dels petits. Algunes fonts arriben a citar-la com a Larència, esposa del pastor Fàustul.

13. LA FUNDACIÓ DE ROMA Ròmul i Rem van decidir fundar una ciutat . Volent consultar els auguris, van pujar a dos turons. Ròmul va pujar al turó del Palatí i Rem al de l’Aventí per esperar un senyal del cel. Sis voltors van volar sobre el turó de Rem i dotze sobre el de Ròmul, lloc destinat a acollir la nova ciutat.

14. Ròmul, segons el costum de l’època, va fixar els límits de la ciutat traçant un solc a la terra amb una arada. Així va néixer la Roma quadrata. Rem, corsecat per la seva derrota, burlant-se de la facilitat amb què es podien traspassar els murs d’aquella ciutat, hi va saltar per damunt. Ròmul es va venjar de la burla matant el seu germà.

15. Roma quadrata

16. El nom de Roma sembla estar relacionat amb el nom de Ròmul, però també podria provenir de la paraula etrusca rumon, que vol dir riu. També podria procedir del nom d’una família etrusca: els Ruma. El nom primitiu del riu Tiber va ser Albula, va perdre aquest nom, se-gons sembla, quan s’hi va ofegar un dels reis d’Alba Longa anomenat Tiberi.

17. EL RAPTE DE LES SABINES Per fer una gran ciutat, Ròmul va acollir gent de tota procedència, sense tenir en compte el seu passat, i volgué establir aliances amb els pobles veïns per mitjà d’enllaços matrimonials, però no se’n va sortir.

18. Per atreure els sabins, una de les tribus veïnes, va organitzar uns jocs esportius per segrestar les seves dones durant les competicions. El rapte de set-centes donzelles dels sabins va provocar una guerra (sabins versus llatins), que va ser aturada per la intervenció de les dones sabines, que ja eren esposes dels seus raptors, que s’interposaren entre els dos bàndols.

19. Els dos pobles es van unir, presidits per una monarquia compartida entre Ròmul i el rei sabí Tit Taci. Aquest darrer va morir assassinat i Ròmul va seguir regnant els dos pobles durant trenta-vuit anys.

20. El rapte de les sabines, JACQUES-LOUIS DAVID (1748-1825). Museu del Louvre, París.

21. LA SOCIETAT ROMANA Ròmul va ser l’organitzador de la societat i de les institucions polítiques de la primitiva Roma. Socialment, va dividir els ciutadans en dos grans grups: els patricis, la classe alta, que exercia els càrrecs públics i religiosos, i els plebeus, que es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia.

22. Els patricis protegien els plebeus, a canvi dels seus serveis. Políticament, dividí els habitants de Roma en tribus i organitzà la ciutat en trenta sectors o cúries administratives. Creà un Senat de cent membres (tres senadors per cúria, tres per cada tribu, i un president) que votava les propostes fetes pel monarca i jutjava els delictes lleus. Militarment, va escollir un contingent armat de tres-cents homes (celeres) com a guàrdia personal, indici que no era pas plàcida la vida a la ciutat de Roma.

23. ELS HEREUS DE RÒMUL Set reis van presidir Roma, des de l’any 753 aC fins al 509 aC; set turons guardians de Roma, set reis, governants de la ciutat). Després començarà la República.

24. ROMA MONÀRQUICA Les condicions favorables per a l’assentament humà: - una bona posició estratègica al centre de la península Itàlica, - un terreny fèrtil per la proximitat del riu Tíber que va propiciar l’agricultura i la ramaderia, - la navegabilitat del riu que els permetia arribar al mar, a tan sols vint quilòmetres,

25. van fer que Roma, durant l’època monàrquica (753 aC fins al 509 aC), passés de ser un petit poble a esdevenir una ciutat ben consolidada. La prosperitat va venir acompanyada d’un augment demogràfic important, ja que molts habitants d’altres poblats s’hi instal·laven cercant noves oportunitats. Aquest fet va originar la necessitat de formular lleis per a garantir la convivència dels seus habitants.

26. Quan l’estat va haver augmentat amb aquest gran desenvolupament i amb tanta quantitat de persones, va esdevenir difícil distingir el que era correcte del que no ho era i van sorgir delictes clandestins. Per això es va edificar al fòrum una presó, aixecada al mig de la ciutat, per fer por a l’audàcia que anava en augment. TIT LIVI, Els orígens de Roma.

27. EXPANSIÓ DE ROMA Durant el període de la República, després de l’època monàrquica, des del 509 aC fins al 27 aC, la ciutat de Roma va experimentar, encara, un creixement més gran. Aquella petita població envoltada de set turons es va convertir en la mestressa de la Mediterrània. Després d’aconseguir una ciutat forta i pròspera al Laci, va començar a annexionar altres poblacions i regions properes; algunes per mitjà d’aliances pacífiques, altres conquerides a la força.

28. Després d’apoderar-se del centre de la península Itàlica, començà la conquesta del nord (Etrúria) i del centre-sud. Va apoderar-se, també, de la Magna Grècia, el sud de la península itàlica, eren les colònies que els grecs havien fundat per establir contactes comercials per tota la Mediterrània.

29. DOMINI DE LA MEDITERRÀNIA Un cop aconseguit el control de tota la península, Roma va desitjar ser la ciutat més poderosa de tota la Mediterrània, però aquesta ambició era similar a la de Cartago. Cartago, al nord d’Àfrica, a l’actual Tunícia, exercia el seu poder militar i comercial a gran part de la Mediterrània. L’enfrontament, doncs, entre Roma i Cartago va ser inevitable.

31. LES GUERRES PÚNIQUES Primera Guerra Púnica. Els romans van vèncer i s’apoderaren de Sicília, Còrsega i Sardenya. Segona Guerra Púnica. La victòria va ser per a Roma i dominaren part de la península Ibèrica. Tercera Guerra Púnica. Destrucció de Cartago i conquesta romana de part del nord d’Àfrica.

33. La conquesta de tots aquests nous territoris, alguns molt allunyats de la capital, va obligar a buscar una forma per governar-los. Anomenats províncies eren regits per un magistrat especial, un funcionari que recaptava els impostos i era l’encarregat de mantenir la pau de la província. Va ser durant la República que Roma va experimentar el creixement més gran, dominant gran part de la Mediterrània occidental i oriental. La divisió per províncies va ser la primera divisió territorial coneguda.

34. EXPANSIÓ DURANT L’IMPERI L’Imperi (27 aC fins al 476 dC) s’inicià amb l’emperador August... August annexiona més territoris a Orient, estabilitza i reorganitza les províncies d’Occident. Acaba la conquesta del nord d’Hispània (lluites contra els càntabres i asturs) i divideix la primitiva província de la Gàl·lia en quatre parts.

35. Les conquestes s’acaben a l’època de l’emperador Trajà (d’origen hispà), per les dificultats de mantenir militarment en pau tantes i tan diferents províncies. L’exèrcit es dedicarà a mantenir les fronteres i les províncies en pau.

36. DIVISIÓ DE L’IMPERI ROMÀ La dificultat de controlar un imperi tan extens va fer que l’emperador Dioclecià (284 dC al 305 dC) organitzés l’Imperi en quatre parts. Roma va deixar de ser la residència imperial que es va traslladar a les quatre noves capitals: Nicomèdia, Sírmium, Milà i Trèveris. Els successors de Dioclecià no van continuar amb aquesta organització, però tampoc van retornar a Roma el seu paper de capital imperial.

37. L’emperador Constantí (312 al 337) va traslladar la capital a Constantinoble (l’actual Istambul). Teodosi (395) va dividir l’Imperi, en morir, entre els seus dos fills: Arcadi va rebre Orient i Honori es va ocupar d’Occident. L’Imperi romà d’Occident va caure el 476, l’Imperi d’Orient es va mantenir fins al segle XV.

39. ALEA JACTA EST? FINIS HUIUS CAPITIS?

40. Rogamos no modificar esta presentación. Sin finalidad comercial. Uso privado. Para traducir el texto de catalán a español pueden utilizar: http://traductor.gencat.cat/jsp/go2text.jsp?locale=ca We would pray you that you did not modify this presentation. Under you will find the credits with the that it has arrived to us and the changes (if there is some) that we have made. We try to respect the work of the other ones. Without commercial purpose. Private use. Free translation. To translate the text of Catalan into English they can use: http://traductor.gencat.cat/jsp/go2text.jsp?locale=ca Us preguem no modificar aquesta presentació, si ho feu traieu aquests crèdits. Música: Solemnea.wav Sense finalitat comercial. Ús privat. Suggeriments: aballus@xtec.cat Podeu visitar: www.xtec.cat/~aballus Catalonia PPT’S

41. 8Per tornar a començar ¯ Per seguir escoltant: quiets! ESCPer acabar