UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

1. UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923) Tema 1: Intents de modernització del sistema de la Restauració.

2. 1.1. Regeneracionisme i revisionisme polític. • Consisteix en: • constatar els mals del liberalisme i proposar solucions dintre del sistema. • nacionalisme espanyolista (europeista) desconnectat del catolicisme. • impregna tot el període 1923-1931. • Revisionisme integral. • Joaquín Costa: • intervenció de l’Estat en l’economia: política hidràulica, infraestructures, mercat exterior. • reformes socials: propietat, terres comunals, seguretat social. • reformes culturals: analfabetisme. • reformes polítiques: autonomia municipis contra el caciquisme • reformes nacionals: vinculació amb hispanoamèrica, europeització.

3. Revisionisme polític: • Definició: política de reformes propugnada, des de principis del segle XX, pels nous dirigents dels partits turnistes per a corregir les xacres del liberalisme. • Exemples: • neteja electoral: acabar amb la corrupció. • acabar amb el caciquisme i el sistema oligàrquic • integrar les masses al sistema. • descentralització administrativa per a contrarestar el nacionalisme. • millores socials: misèria i analfabetisme. • destaquen les figures de Antono Maura, Canalejas i E. Dato.

4. Antonio Maura: conservador. • Plantejament general: • millorar el liberalisme per contenir la revolució. • eliminar el caciquisme i la corrupció. • recolzament del poble i beneficiar-lo. • reformes socials: seguretat social,jornada màxima. • autonomia dels municipis i descentralització per a acontentar el nacionalisme. • programa denominat “revolució des de d’alt”: • corregir els mals del liberalisme. • corregir la misèria del poble: jornalerisme, peonatge industrial,analfabetisme. • acabar amb el centralisme: sobre municipis i regions. • fracàs: • no és cap revolució si no millores. • oposició aglutinada baix el lema “Maura no”. • la revolució estava ja fora del sistema: nacionalisme, republicanisme, socialisme, anarquisme.

5. José Canalejas: liberal. • Plantejament general: desitja una imatge de més revolucionari, esquerrà. • anticlericalisme: “llei del cadenat”, restricció per ingressar en les ordres. • reformes laborals i eliminació dels consums: atracció dels obrers. • instauració del Mancomunitat de les Diputacions de Catalunya: per acontentar als nacionalistes. • Eduardo Dato: conservador. • continua les concessions als nacionalistes: manteniment de la Mancomunitat. • continuïtat de les reformes socials: acord entre empresaris i treballadors.

6. 1.2. La crisi del sistema: de la Setmana Tràgica a 1917.  LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (1909). • Orígens de l’esdeveniment: • estructural: situació de la ciutat  confluència moviment catalanista i agitació social. • cojuntural: necessitat d’enviament de tropes a Marroc  decisió Maura reservistes casats. • Esdeveniments: • vaga general pacífica del dia 26 de juliol. • situació de revolta general des de la zona industrial. • repressió i dimissió del governador civil per l’actuació de l’exèrcit i el ministre De la Cierva (Governació = Interior) que veia intencions catalanistes.

7. Conclusions: • - acusació infundada a radicals (Lerroux) i anarquistes. • revolta imprecisa: 63 edificis cremats i més de 100 morts. • forta repressió governamental: • més de 1000 arrestats, però soles cinc executats. • el cas de Ferrer i Guàrdia (inspirador de les escoles anarquistes a Barcelona). • errors del govern: reservistes i execució de Ferrer i Guàrdia. • Conseqüències: • exigència liberal d’abandonament del govern de Maura. • recolzament inicial del Rei, però obligació final a dimitir. • incapacitat dels liberals de solucionar la crisi.

8. L’impacte social de la Iª Guerra Mundial. • Especial transcendència en el desenvolupament del capitalisme espanyol. a) Desenvolupament econòmic. • impulsat pel comerç exterior: - creixement  pas de la balança negativa a positiva. - causes:  demandes de productes d’exportaciò (ferro).  demanda de productes de consum interior (carbó i nolis). - crisis de postguerra  reconversió i proteccionisme. • Conseqüències: - nacionalització  control del capital espanyol de la indústria i el Deute. - creixement de la Banca  trasllat cap al País Basc. inversió en la indústria. b) Malestar social. • Conseqüències negatives de la guerra: - augment dels preus pel creixement de la exportació. - lent creixement dels salaris, a menor ritme que els preus.

9.  La crisi de 1917. a) El paper del moviment obrer: - creixement del moviment obrer:  socialisme (UGT) amb nous dirigents (J. Besteiro).  anarquisme (CNT)  implantació a Catalunya.  vaga general com a mètode. - coordinació:  des de 1916 UGT i CNT actuen conjuntament.  a 1917 amenaces de vaga general per evitar el problema de la fam. Comité de Huelga de 1917

10. b) El descontent de l’exercit: • característiques de l’exercit:  gran nombre d’oficials.  divisió  peninsulars (buròcrates).  africans (mèrits de guerra). • les Juntes Militars de Defensa:  protagonitzades pels peninsulars.  creixement dels preus.  ascens per mèrits de guerra.  recolzament de sectors renovadors (regeneracionistes).  reacció dubitativa del govern.

11. c) Intents de superar la crisis: • mecanisme del torn  Alfons XIII nomena al conservador E. Dato.  suspensió de les garanties constitucionals, censura i acceptació de les Juntes. • la protesta política:  Cambó organitza una Assemblea de Parlamentaris en sol·licitud:  formació de govern provisional.  convocatòria de Corts constituents.  fracàs per falta de recolzament polític.

12. d) L’esclat revolucionari: - protagonitzat pel moviment obrer:  especialment socialistes. vaga general fracassada per falta d’unitat.  greus incidents amb més de 70 morts. - l'exèrcit contrari a la revolució social. • Conseqüències: - el sistema tímid front als desigs renovadors de la societat. - falta d’unitat en els objectius de l'exèrcit, els obrers i els polítics.

13. La pendent cap a la Dictadura (1918-1923). • Crisi social: - Barcelona augment de les vagues i creació del somatén. - Andalusia  revolució camperola anarquista (el trienni bolxevic). - lluita sindical i terrorisme  reacció patronal amb el pistolerisme (1919-1921).- canvi en el socialisme  del reformisme a la revolució després de 1917 (Rússia).  paralització del sector revolucionari per P. Iglesias. - creació del Partit Comunista  escissió de les joventuts socialistes a 1921.

14. Conclusió, cap a 1923: - dificultat de control de les eleccions. - proliferació de petits partits. - inestabilitat governamental  23 crisis de govern. - falta d’oposició  republicans sense força.  catòlics desmotivats.  regionalistes dividits.  socialistes sense força per al canvi revolucionari.