LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE

1. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE Pintura segles XVIII i XIX

2. Allons enfants de la Patrie Le jour de gloire est arrivé ! Contre nous de la tyrannieL'étendard sanglant est levé (bis) Entendez-vous dans les campagnes Mugir ces féroces soldats ?Ils viennent jusque dans nos bras. Égorger nos fils, nos compagnes !Aux armes citoyensFormez vos bataillonsMarchons, marchonsQu'un sang impurAbreuve nos sillons

3. 1.- Classificació Títol: La Llibertat guiant el poble          Autor: Eugène Delacroix          Cronologiadel’obra: 1830        País: França Estil: Romanticisme.

4. 2.- Tema Obra amb un caire marcadament polític: és un testimoni, entre al·legòric i realista, de la insurrecció popular que tingué lloc a París, el juliol de 1830, i que va tenir com a conseqüència la fugida del darrer monarca absolutista francès, Carles X.

5. 3.- Descripció: • Es tracta d’una tela pintada amb la tècnica de l’oli. • La pintura a l’oli és una tècnica pictòrica humida: l'artista disol els colors (pigment) en oli (de llinosa, per exemple) (aglutinant) i l'aplica amb un pinzell sobre fusta o tela (suport). • L'oli fa que els colors quedin molt lluents.

6. Una figura femenina, amb el tors nu i enarborant, en una mà, una bandera tricolor i en l’altra, un fusell amb la baioneta calada, passa per sobre una barricada, trepitjant uns cossos caiguts. Al seu darrera i sota el seu guiatge avancen burgesos, militars i proletaris. Al fons, a la dreta, s’entreveuen les cases que s’alcen prop de Nôtre Dame

7. 4.- Elements formals i compositius a.- Forma tancada o dibuixística. b.- Composició centrífuga o oberta (tots els elements fugen del centre del quadre). Dinamisme, tensió emocional. c.- Perspectiva geomètrica + aèria.

8. d.- Línia de l’horitzó(Punt de vista) Alt. e.- Simetria. Hi ha un eix de simetria vertical imaginari representat pel color: blau-roig (bandera; vestit ferit; polaina mort). f.- Geometria: composició triangular (o piramidal) g.-Llum: És una gran protagonista en el quadre. Llum irreal: il·lumina la Llibertat amb la bandera tricolor, part del cos den nen del seu costat, el ferit de la camisa blava, la camisa del mort de l’esquerra, la camisa de l’home de la boina i la cara del del barret. h.- Cromatisme: Predomini de les tonalitats ocres i grises amb tocs de blanc, roig I blau.

10. 5.- Antecedents i influències posteriors. L’antecedent més clar és el quadre: El rai de la Medusa de Géricault.

11. El rai de la MedusaThéodore Géricault

12. Composició triangular o piramidal (cúspide: drap/bandera francesa). • Morts del Rai = morts de la Llibertat • Rai- allunyament; Llibertat- apropament • Base inestable • Tonalitats ocres. • Ambient dramàtic

13. Influències posteriors • L’obra de Delacroix tindrà molta importància en la pintura posterior. • Els impressionistes en destacaven el seu tractament magistral del color. • La passió que es desprèn dels seus quadres, la vitalitat desbordant i la vivacitat cromàtica seran valors que destacaran Manet, Cézanne i Picasso.

14. 6.- Relacions amb obres similars de l’autor • Encara que La Llibertat és la seva obra més coneguda, també cal fer referència a La matança de Quios i a La mort de Sardanàpal. • El primer és un episodi de la guerra d’independència de Grècia contra l’imperi turc. (tema històric) • El segon és un tema exòtic. Violència de l’escena + intensitat dels colors.

15. La mort de Sardanàpal.

16. La matança de Quios.

17. 7.- Diferències amb altres solucions coetànies • Mentre els pintors romàntics francesos (Delacroix i Géricault) s’interessaven per la temàtica política, a Anglaterra i a Alemanya el tema predominant era el paisatge. • John Constable; William Turner i Caspar David Friedrich.

19. 8.- Funció i significat de l’obra Significat: Aquest quadre constitueix un manifest de la pintura romàntica. És la primera composició política de la pintura moderna i assenyala el moment en què el romanticisme deixa de mirar vers l’antiguitat i comença a voler participar en la vida contemporània. El desig de compromís es fa palès en el fet que l’artista es representa a l’escena (l’home del barret de copa) Com a protesta contra un conjunt d’ordenances que restringien les llibertats ciutadanes, el 27 de juliol de 1830 s’inicia a París la revolta que ha estat anomenada de les “tres jornades glorioses”. La nit del 27 al 28 de juliol joves republicans es posen al capdavant de la insurrecció; l’endemà s’alcen barricades als barris de l’est de París (Saint-Marceau, Saint-Antoine). El dia 29 els insurgents controlen la ciutat. Els esdeveniments de París es converteixen en el detonant per a un moviment continental; a totes les nacions es lluita contra els monarques absoluts o contra els invasors que impedeixen la independència nacional. Delacroix tria el dia 28 de juliol de 1830 per exalçar amb els pinzells el procés revolucionari. En una carta del 18 d’octubre escriu al seu germà, el general Charles Henri Delacroix: “He començat un tema modern, una barricada..... i si no he lluitat per la pàtria, com a mínim pintaré per a ella”.

20. Funció: Aquest quadre és una al·legoria política. Pot considerar-se que va tenir una funció propagandística i commemorativa. El quadre va ser adquirit per l’Estat però com que la composició fou considerada per aquest com massa “panfletària”, durant alguns anys fou exposada només de manera esporàdica. Va caldre esperar fins al 1861 per tal de poder-la contemplar de manera regular.

21. 9.- Context històric i artístic Històric: - Romanticisme: 1815-1848 • Període de les Revolucions burgeses i aparició dels nacionalismes. • Inicis industrialització • Revolució dels transports

22. Artístic: Sintetitzant, les principals característiques del romanticisme pictòric són: • Severitat, repòs, rigidesa, normes acadèmiques, racionalisme. • Evasió, dimensions desconegudes, moviment, riquesa cromàtica, món oriental i exòtic, món medieval, paisatge. • pessimisme i incertesa. • obsessió per la mort. • individualisme i subjectivisme. • tendència a l'imaginatiu. • exacerbació passional. • preferència per temes mòrbids, tràgics i desesperats. • Expressivitat. • llibertat de l'artista (desig d'originalitat) dels pobles (exaltació del nacionalisme) i dels sentiments (intimitat).

23. Representants:FRANÇA: Pierre Paul Prud'hon (1758-1823)Théodore Géricault (1791-1824)Eugène Delacroix (1798-1663) ALEMANYA: Caspar David Friedrich (1774-1840)Philipp Otto Runge (1777-1810) ANGLATERRA: Heinrich Füssli (1741-1825)Villiam Blake (1757-1827)John Constable (1776-1837)J. M, Wiliam Turner (1775-1851)