POLIS 4

1. POLIS 4 Ciències socials, història Quart curs www.vicensvives.com

2. Índex L’art del segle XX 16 El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim 01 09 Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya (1902-1939) 10 La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències 02 Liberalisme i Nacionalisme 03 Un món bipolar 11 La industrialització de les societats europees 04 Els anys del franquisme Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal 12 Catalunya, la fàbrica d’Espanya Democràcia i autonomia 05 13 14 L’època de l’Imperialisme 06 La Unió Europea L’art del segle XIX El món actual Climas y paisajes de España, Europa y la CA 15 07 El període d’entreguerres (1919-1939) 08

3. 10 La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències 1. Causes i contendents de la Segona Guerra Mundial 2. El desenvolupament del conflicte (1939-1945) 3. Les conseqüències de la guerra 4. La formació de blocs antagònics 5. Guerra Freda i coexistència pacífica 6. La fi dels imperis colonials 7. Descolonització i Tercer Món

4. 10 Introducció • El 1939 va esclatar a Europa la Segona Guerra Mundial. Es va produir per l’expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenar-lo. • Des del 1945 fins al 1990, el món va estar dividit en dos blocs antagònics: el socialista, dirigit per l’URSS, i el capitalista, liderat pels EUA. • La tensió entre aquests dos mons va portar a una situació de constant confrontació, la Guerra Freda. • Als anys 60 es va inaugurar la coexistència pacífica.

5. 10 1. Causes i contendents de la Segona Guerra Mundial 1.1. Les causes del conflicte 1.2. La marxa cap a la guerra • El camí cap a la guerra (mapa) 1.3. Les aliances i l’esclat del conflicte

6. 10 1.1. Les causes del conflicte • El Tractat de Versalles no va crear un clima de reconciliació sinó un clima de ressentiment entre nacions. Alemanya i Itàlia no van acceptar les imposicions de Versalles. • La crisi del 29 va crear un context de depressió que va afavorir els feixismes. • Mussolini, a Itàlia, i Hitler, a Alemanya, van desenvolupar una política exterior agressiva que es justificava per necessitats econòmiques o per prestigi històric. • Davant de la política agressiva dels règims autoritaris, les democràcies no van intervenir en els problemes del món.

7. 10 1.2. La marxa cap a la guerra • Des de principis de la dècada de 1930, els estats autoritaris van impulsar agressions bèl·liques cap a altres països: • A Àsia, el Japó buscava ampliar els seus territoris a costa de la Xina. El 1937 va iniciar la invasió de la Xina. • A l’Àfrica, el 1935, Itàlia va ocupar Etiòpia. A Europa, va envair Albània. • Itàlia i Alemanya van intervenir a la Guerra Civil espanyola, facilitant soldats i armament als militars sublevats. • Alemanya va desenvolupar una política d’expansió territorial amb la idea de crear un gran imperi.

8. 10 El camí cap a la guerra

9. 10 1.3. Les aliances i l’esclat del conflicte • Aquesta política expansionista es va sostenir en tractats internacionals de suport mutu. • El 1936, Alemanya va signar una aliança amb Itàlia, coneguda com l’Eix Roma-Berlín. Aquesta es va renovar el 1939 amb el nom de Pacte d’Acer. • Alemanya, el 1936, va signar amb el Japó el Pacte Antikomintern. • França i Gran Bretanya es van mantenir al marge d’aquestes aliances. • Per evitar que l’URSS s’aliés amb França i la Gran Bretanya per ajudar Polònia, Hitler va signar amb Stalin el Pacte Germanosoviètic.

10. 10 2. El desenvolupament del conflicte (1939-1945) 2.1. Les victòries de l’Eix 2.2. Europa sota el nazisme • L’expansió de les potències de l’Eix (mapa) 2.3. El triomf aliat

11. 10 2.1. Les victòries de l’Eix • Amb la invasió de Polònia, Hitler va iniciar la guerra llampec, que va permetre l’atac sorpresa i avançar amb rapidesa. Polònia es va enfonsar i el país es va dividir entre Alemanya i l’URSS. • El 1940, els exèrcits alemanys van envair la major part de l’Europa occidental. • L’aviació alemanya va bombardejar els ports i ciutats britàniques: va ser la batalla d’Anglaterra. • Hitler va desencadenar la batalla de l’Atlàntic per bloquejar les Illes Britàniques. • El 1941, amb l’Operació Barba-roja va atacar Rússia.

12. 10 2.2. Europa sota el nazisme • L’ocupació nazi tenia com a finalitat el sotmetiment dels territoris europeus en benefici d’Alemanya. • En funció d’això, els nazis van organitzar els territoris conquerits en regions incorporades al Reich, regions colonitzades i Estats satèl·lits. • L’ocupació va significar també l’extensió del terror i la repressió sobre la població sotmesa. Els alemanys van trobar col·laboracionistes entre la població civil. • La Gestapo i les SS van implantar un règim de violència i terror sobre la població. La persecució va ser dura, especialment per als jueus, en l’anomenat Holocaust.

13. 10 L’expansió de les potències de l’Eix

14. 10 2.3. El triomf aliat • El juny de 1942, la situació de la guerra va fer un tomb quan l’URSS i els Estats Units van reforçar els aliats. • Els nord-americans van frenar els japonesos al Pacífic (batalla de Midway) i els britànics als alemanys al nord d’Àfrica (El-Alamein). • El primer gran fracàs de Hitler va tenir lloc a Stalingrad. • A partir d’aquest moment, els aliats van començar la seva ofensiva. • Amb el desembarcament nord-americà a Normandia (1944) van entrar a Europa molts soldats. Els angloamericans van avançar des de l’oest i els russos per l’est. • Hitler es va suïcidar el 1945 i Alemanya va capitular.

15. 10 3. Les conseqüències de la guerra 3.1. L’impacte de la guerra 3.2. Les conferències de pau 3.3. La creació de l’ONU

16. 10 3.1. L’impacte de la guerra • Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial, Europa estava materialment i moralment destrossada. • Llavors van emergir dues noves potències, els Estats Units i l’URSS, que van relegar a Europa a un segon pla. • Les destruccions materials van ser importants. Els països que van quedar al marge de la guerra van ser subministradors i van experimentar un gran creixement econòmic. • La guerra va deixar un profund impacte moral.

17. 10 3.2. Les conferències de pau • Els tres grans aliats (la Gran Bretanya, els Estats Units i l’URSS) es van reunir per primera vegada a la Conferència de Teheran (1943). • La segona conferència va ser la de Jalta (febrer de 1945), on es va decidir l’eliminació del règim nazi a Alemanya. • La tercera conferència va ser la de Potsdam (agost de 1945), on es va establir la línia Oder-Neisse com la frontera entre Alemanya i Polònia. • A la Conferència de París (1946) es van elaborar els tractats de pau amb la resta d’aliats d’Alemanya.

18. 10 3.3. La creació de l’ONU • L’ONU (Organització de les Nacions Unides) es va fundar a la Conferència de San Francisco (1945) per substituir la Societat de Nacions. • La nova organització va comptar amb 46 estats fundacionals i el seu objectiu era el manteniment de la pau i la seguretat internacional, així com la cooperació entre les nacions. • A l’ONU, tots els estats membres estan representats a l’Assemblea General i per adoptar una decisió és necessària una majoria de dos terços. • També existeix un Consell de Seguretat.

19. 10 4. La formació de blocs antagònics 4.1. El deteriorament de les relacions entre els aliats 4.2. La ruptura: el Teló d’Acer • Europa del 1945 al 1947 (mapa) 4.3. La partició d’Alemanya en dos Estats

20. 10 4.1. El deteriorament de les relacions entre els aliats • A la fi de la Segona Guerra Mundial, era evident l’antagonisme entre els països occidentals i l’URSS. • Les Conferències de Jalta i Potsdam van dividir Europa en dues zones d’influència. • Les discrepàncies eren sobretot de tipus ideològic. • Per afermar el control de les seves zones, els Estats Units van obligar a expulsar els comunistes dels governs de coalició que s’havien format als països de la seva àrea d’influència. • L’URSS va propiciar que el Partit Comunista es fes amb el control exclusiu del poder als països de la seva influència.

21. 10 4.2. La ruptura: el Teló d’Acer • La ruptura definitiva entre els dos blocs es va produir el 1947, quan el president nord-americà va exposar la Doctrina Truman. • S’hi denunciava la creació de règims comunistes als països ocupats per l’Exèrcit Roig i proposava la intervenció americana per frenar l’amenaça comunista a Europa. • Per això es va proposar el Pla Marshall, una ajuda econòmica per reconstruir Europa. • Com a contrapartida, l’URSS va proposar l’Informe Jdanov, que denunciava l’actuació dels EUA com a via de domini d’Europa. • El món es va dividir en dos blocs pel Teló d’Acer.

22. 10 Europa del 1945 al 1947

23. 10 4.3. La partició d’Alemanya en dos estats • El primer escenari d’enfrontament entre els dos blocs va tenir lloc a Alemanya. • Al final de la guerra, aquest país havia quedat dividit en quatre zones ocupades per britànics, francesos, nord-americans i soviètics. • El 1948, els tres aliats occidentals van decidir unificar els seus territoris i crear un Estat federal alemany. • En resposta, l’URSS va ordenar el bloqueig de Berlín. • La crisi va accelerar la divisió d’Alemanya en dos estats:la República Federal, que es va enquadrar al bloc occidental, i la República Democràtica, sota influència soviètica.

24. 10 5. Guerra Freda i coexistència pacífica 5.1. Què és la Guerra Freda? 5.2. Els conflictes de la Guerra Freda • La crisi dels míssils (mapa) 5.3. La coexistència pacífica

25. 10 5.1. Què és la Guerra Freda? • La Guerra Freda va consistir en un model de relacions internacionals que es va desenvolupar després de la Segona Guerra Mundial. • Es basava en un permanent antagonisme entre els blocs liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica. • Va ser un enfrontament tens, sense arribar mai a una confrontació bèl·lica entre les dues potències, però en el qual aquestes van desenvolupar una gran carrera d’armaments.

26. 10 5.2. Els conflictes de la Guerra Freda • La Guerra de Corea. Al final de la Guerra Mundial, el nord de Corea va ser ocupat per les tropes russes, i el sud, per les nord-americanes. Corea es va dividir en dos Estats. • El 1950 Corea del Nord va envair el Sud amb el suport soviètic, i les tropes nord-americanes van defensar Corea del Sud. El conflicte va finalitzar amb la Pau de Panmunjon (1953). • La Guerra de Vietnam. Va ser una guerra que va enfrontar Vietnam del Sud, amb l’ajuda dels Estats Units, i Vietnam del Nord entre 1958 i 1975. • La crisi dels míssils. Després d’instal·lar-se a Cuba el règim de Fidel Castro, el govern nord-americà va boicotejar econòmicament Cuba, que aviat va rebre ajuda de l’URSS.

27. 10 La crisi dels míssils

28. 10 5.3. La coexistència pacífica • A finals de la dècada de 1950, el clima de tensió entre els blocs va donar pas a una nova etapa dominada per la distensió (coexistència pacífica). • Les noves relacions entre els blocs van estar relacionades amb la nova generació de dirigents (Jruschov a l’URSS i Kennedy als EUA). • A finals de la dècada de 1970 es van produir nous focus de conflicte que van provocar una altra vegada les tensions de la Guerra Freda. • Els soviètics van envair l’Afganistan i els nord-americans, l’illa de Granada (Petites Antilles).

29. 10 6. La fi dels imperis colonials 6.1. Les causes de la descolonització 6.2. El procés descolonitzador • Etapes de la descolonització (mapa) 6.3. El conflicte de l’Orient Mitjà

30. 10 6.1. Les causes de la descolonització • El desig d’independència de la majoria de la població de les colònies. • La puixança dels moviments nacionalistes. • La disminució del prestigi de les potències colonials. • L’expansió d’una opinió internacional contrària a la colonització. • El suport a la descolonització de les dues grans potències.

31. 10 6.2. El procés descolonitzador • La primera etapa es va iniciar a Àsia després de la fi de la Segona Guerra Mundial, quan els moviments nacionalistes es van oposar al retorn a la situació anterior. • La segona etapa va afectar el nord d’Àfrica i es va iniciar el 1951, quan la colònia italiana de Líbia va accedir a la sobirania. • La tercera fase va afectar l’Àfrica subsahariana i es va estendre entre 1955 i 1965, quan la majoria de les colònies britàniques, franceses i belgues es proclamaren independents. • L’última fase va afectar el con sud africà i va ser tardana.

32. 10 Etapes de la descolonització (1945-1994)

33. 10 6.3. El conflicte de l’Orient Mitjà • Palestina era un protectorat britànic habitat per musulmans, però amb un contingent de jueus important. • El 1947, una resolució de l’ONU va proposar la partició en dos estats, un de jueu i un altre palestí i el 1948 es va proclamar l’Estat d’Israel. • Els palestins i els seus veïns musulmans no van reconèixer el nou Estat israelià i van formar la Lliga Àrab i van desencadenar la primera guerra araboisraeliana. • Es van desencadenar dues guerres més i el 1964 es va crear l’OAP (Organització per a l’Alliberament de Palestina), dirigida per Iàssir Arafat, per defensar els interessos palestins. • El 1993 es va acordar la creació a Israel d’un territori autònom sota autoritat palestina.

34. 10 7. Descolonització i Tercer Món 7.1. El sorgiment del Tercer Món 7.2. El neocolonialisme, una herència colonial • Les desigualtats econòmiques al món (mapa) 7.3. Disputes ètniques i territorials

35. 10 7.1. El sorgiment del Tercer Món • La majoria dels nous estats sorgits de la descolonització se sentien marginats de la política internacional. • El 1955 es va reunir la Conferència de Bandung, que va acollir els representants de 29 països africans i asiàtics recentment descolonitzats. • A Bandung es va acordar la condemna del colonialisme, la sobirania i igualtat de les nacions, el rebuig de la ingerència en els assumptes interns dels estats, juntament amb altres mesures. • Com a resultat, a la conferència de Belgrad (1961) es va establir el Moviment de Països No Alineats.

36. 10 7.2. El neocolonialisme, una herència colonial • El neocolonialisme era una nova forma de domini que comportava una dependència econòmica i cultural de l’antiga metròpoli per part dels països descolonitzats. • L’estructura econòmica dels nous països era dèbil. Havien d’exportar matèries primeres i importar productes industrials. • Aquesta dependència comercial és l’intercanvi desigual. • En conseqüència, aquests països pateixen una forta dependència financera de l’exterior.

37. 10 Les desigualtats econòmiques al món

38. 10 7.3. Disputes ètniques i territorials • El traçat de les fronteres dels països que s’independitzaven responia a interessos colonials i, freqüentment, aquests països agrupaven tribus i ètnies diverses. • A més, alguns dels nous dirigents van instaurar governs dictatorials i corruptes, sostinguts per l’exèrcit, que satisfeien els interessos de les velles metròpolis. • En alguns països van sorgir moviments revolucionaris per fer-se amb el poder, i a molts d’ells s’hi va desencadenar una guerra civil.