1 / 59

Roma

Roma. Marc geogràfic. Àmbit: Mediterrània (península Itàlica i zones de romanització). Marc Cronològic (fases evolutives de l’art dels romans paral·lels a les fases de la seva evolució política). REPÚBLICA: Expulsió dels reis etruscos i proclamació de la República (509 aC)

nairi
Download Presentation

Roma

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Roma

  2. Marc geogràfic • Àmbit: Mediterrània (península Itàlica i zones de romanització)

  3. Marc Cronològic (fases evolutives de l’art dels romans paral·lels a les fases de la seva evolució política) • REPÚBLICA: Expulsió dels reis etruscos i proclamació de la República (509 aC) (A partir s. III-II aC art romà d’època republicana, síntesi de corrents itàlics, etruscos i hel·lenístics) • IMPERI: • Alt Imperi (s. III-I aC): Classicisme romà, influències hel·lenístiques • Baix Imperi (s. I aC- 476 dC): Tendència a la monumentalitat, esquematisme d’influència oriental, introducció del simbolisme cristià.

  4. Orígens de l’art romà Península Itàlica: cruïlla de cultures • Antecedents fonamentals: • Pobles itàlics: Art Etrusc (fins s. III) • Cultura púnica (Cartaginesos) • Art Grec (sobretot després de la conquesta de la Magna Grècia)

  5. Antecedent: Art Etrusc • Etruria i Toscana (Itàlia). S. VII i VI aC • Culte especial als morts (ritus funeraris, decoració de tombes amb frescos. Escenes vida quotidiana...) Sarcòfags... • Característiques genuïnes: caracterització del tipus i atenció pel retrat • Ús de l’arc en arquitectura. Columna toscana

  6. Ordre toscà

  7. Etruria

  8. Lloba capitolina

  9. Sarcòfag dels esposos

  10. Sarcòfags etruscos

  11. Tomba dels Giocolieri (s.VI aC)

  12. Tomba del Baró (Tarquínia)

  13. Porta etrusca a Volterra (Itàlia) S. IV aC

  14. Luci Juni Brutus • Principis de la República

  15. Luci Juni Brutus en un denari de Marc Juni Brutus (54 a.C.).

  16. Antecedent: Art Grec • Roma se sent captivada pel refinament i bellesa de l’hel·lenisme (Segons Virgili: El mite d’Enees busca una filiació grega als orígens de Roma – Eneida.) • S. II Roma conquereix Grècia (Guerres Macedòniques) • Trasllat d’escultures i elements arquitectònics • Moviment d’artistes grecs (esclaus o lliures)

  17. Característiques pròpies de l’art romà • Eclecticisme • Poca elaboració teòrica: Capacitat per resoldre problemes concrets, no programa estètic... • L’artista com a individualitat no té importància: tasca de taller, certa industrialització o seriació de l’art • Arts plàstiques: Majoritàriament tendència al realisme • Època imperial: mitjà de representació i glorificació del poder

  18. Pintura: Gran importància decoració mural, d’interior, evolució diferent a la grega... • Escultura: Segueix els models grecs excepte pel que fa al RETRAT (tradició etrusca), oposició a l’idealisme grec • Arquitectura i urbanisme: Ciutats noves amb sistema de quadrícula, noves solucions, funcionalitat...

  19. Ciutat de Timgad (Argèlia) Cardo (N-S) i decumanos (E-O)

  20. Tarraco

  21. Barcino

  22. Obres públiques d’enginyeria • Clavegueres • Aqüeductes • Ponts • Calçades

  23. Monuments públics • Basílica: Lloc de reunió per relacions comercials o administració de justícia. Planta de tres naus (basilical)

  24. Termes: Amb sostres de volta antecedents de cúpules i voltes d’aresta (Caracal·la a Roma o Pompeia) • Teatre:

  25. Amfiteatre: Unió de dos teatres. S’hi feien jocs i lluites. Planta el·líptica. Pista de sorra premsada. Corredors i dependències subterranis...

  26. Circ: Adaptació de l’estadi grec. Al centre s’aixecava la spina. Destinat a curses de cavalls i carros. Recreació a Ben-Hur (1957)

  27. Galeria del circ romà de Tarraco

  28. Monuments commemoratius • Columnes commemoratives:Amb relleus que segueixen un sentit helicoïdal • Arcs del triomf: perpetuar les gestes romanes... Arc de Titus i columna Trajana (Roma)

  29. Edificis religiosos Ara Pacis • Ara o altar (sovint commemoratiu)

  30. Temple: • Elements del temple grec • Modificacions: • Columnes adossades al mur de la cella • Descansa sobre un podium amb escala d’accés només per façana principal • De vegades amb cúpula

  31. Obres arquitectòniques • Panteó d’Agripa (Roma) • Colosseu (Roma) • Maison Carrée (Nîmes)

  32. 1. Panteó d’Agripa Cúpula Tambor Arcs de descàrrega Pòrtic octàstil

  33. Interior... Cúpula que queda integrada en la massa del mur del tambor Cassetons òcul

  34. Planta de la cel.la circular Pilars (8) Nínxols (8) 8 Columnes sostenen les naus Pòrtic octàstil continuat amb tres naus.

  35. Antecent més directe • Tholos grec...

  36. Influència en Renaixement i Barroc Santa Maria dei Fiore (Brunelleschi)

  37. San Carlo alle Quattro Fontane (Borrominmi)

  38. 2. Colosseu o amfiteatre Flavi

  39. Palazzo Rucellai (Alberti) Superposició d’ordres al Renaixement

  40. 3. Maison Carrée (Nimes)

  41. La Maison Carré i el forum

  42. Representaciódel museu Marie-Thérèse Instal·lat el 1823 a l’interior de la Maison CarrréeMusée du Vieux Nîmes

  43. Temple romà de Vic

  44. Temple romà d’August (Barcino)

  45. Tarraco

  46. ESCULTURA • August de Prima porta • Relleus de la columna de Trajà

More Related