Benvinguts

1. Benvinguts a Parmènia

2. Una comunitat de Germans de La Salle us acull

3. El record de Joan De La Salle és arreu

4. Però són només records?

5. Tu i jo, 2014 Joan De La Salle, 1714 Què podria suposar, avui, tornar a Parmènia? On cal mirar, avui?

6. L’1 d’abril de 1714 els principals Germans de París escriuen a La Salle demanant-li que torni per fer-se càrrec de la Societat. No és només una crisi de Joan De La Salle. És una crisi de maduresa de tota una Institució.Repassem-ne algunes claus de lectura que poden ser d’utilitat per als nostres dies.

7. França surt d’una guerra (Tractat d’Utrecht de 1713) que nosaltres coneixem molt bé perquè encara en paguem les conseqüències. • El nord de França pateix una forta època de gana (des de 1709) per fortes i persistents gelades. La subsistència de molts Germans obliga a constants canvis d’obres i residències, no sempre ben vistos ni ben assimilats. • La fi del regnat de Lluís XIV (al 1711 té 73 anys de vida i 68 de corona) és turbulenta (camisards, querella jansenista, polèmiques entre bisbes...) i amb moltes incerteses.

8. Quan Joan B.De La Salle s’escapa de París, el febrer de 1712 :* Hi ha una crisi generacional entre ell i els Germans. Ell té 61 anys. Els 4 Germans més antics en tenen 48, 46, 40 i 35. La major part de Directors són d’una nova generació que no ha viscut ni el vot heroic ni la primera Professió de 1694. El Gmà. Bartomeu té 33 anys, porta 9 anys de professió, després d’un intent de vida monàstica a la Trapa.* S’acaba de produir la sentència condemnatòria del procés de l’Abate Clément. La Salle marxa per no haver d’anar a la presó.* Provoca un replegament de cada comunitat sobre l’obra a què està lligada, amb malentesos entre les zones de Reims i París. La fragmentació posa en perill el “romandre en societat” dels vots.* Joan De La Salle veu enemics ocults (fora i també dintre) per fer-lo fora de París. Un enemic més: el Germà Bartomeu.

9. Al 1712, Joan Baptista De La Salle inicia una visita a les comunitats del sud de França: Avinyó, Mende, Vans, Marsella... i Grenoble que és on resideix durant els anys que el situem a Parmènia. Allà: • S’adona de les grans diferències que hi ha entre el sud i el nord de França: llengua, clima, les relacions socials, paisatge, mentalitat; òbviament també a nivell de Germans. • Genera un conflicte generacional posant-se en contra els Germans de la Provença. • Busca aixopluc en l’oració i l’aïllament (Convent de Saint Maximin, Mende, Grande Chartreuse de Grenoble, Parmènia...) “Déu ja no li diu res”. Sor Lluïsa no vol que es quedi a Parmènia. • Gaudeix d’allò més fent classe a l’escola dels Germans de Grenoble. És allà que rebrà la carta d’1 d’abril de 1714.

10. L’estada de Joan Baptista De La Salle a Parmènia coincideix amb un període de reflexió del cos de la societat sobre l’obra de Déu que tenen entre mans. Els mateixos Germans que escriuen la carta a Joan B. De La Salle havien fet assemblees prèvies per mirar de canviar la Regla i el govern de l’Institut

11. “Senyor i pare nostre:Nosaltres, principals Germans de les Escoles Cristianes, preocupats per la major glòria de Déu i el major bé de l’Església i de la nostra societat ... que és de tan gran utilitat a l’Església ...Per tot això, senyor, humilment li supliquem i ordenem en nom i de part del cos de la societat al qual ha promès obediència, que torni a assumir d’immediat el govern general de la societat.Per donar-ne fe, ho signem a París, l’1 d’abril de 1714...”

12. “Rere la carta a De La Salle hi ha una evident consciència de construir un cos, d’estar compromesos, responsables del futur de l’Institut.”

13. “Preocupats per la major glòria de Déu...” És la glòria de Déu la que està al davant i ens fa mirar el futur. És una expressió típicament lasal·liana lligada a la gratuïtat, a la Història de la Salvació d’avui, a través de compromisos concrets.

14. En el nucli de la carta dels Germans de París hi ha dues idees: La Comunitat (tots nosaltres) repeteix la confiança plena en la presència de Déu en l’obra feta per Joan De La Salle. Pel que hem viscut i pel que ens queda per viure. Els Germans reconeixen que Déu ha estat i està sempre present en l’obra de De La Salle.

15. La gran lliçó de Parmènia:L’Institut existeix per si mateix, el cos de l’Institut està viu, afronta els problemes que se li plantegen. L’associació resisteix. La comunitat és capaç de rellegir i de comprendre la seva història. És capaç de comprendre el propi compromís i així pot “demanar” el compromís del Fundador. Joan Baptista De La Salle semblava dubtar de si mateix. Havia professat l’associació i aquesta esclatava en comunitats aïllades.

16. Joan Baptista De La Salle surt de la prova havent trobat el lloc i l’estil de relacions amb si mateix, amb els altres i amb l’Altre, que el permetran portar a terme l’obra de Déu que li ha estat confiada. Els tres anys, 1712-1714, serveixen per entendre que la clau del futur és “unir-se i romandre en Societat”.

17. 1714 Parmènia 2007 Text a partir d’una conferència del Gmà. Jean-Louis Schneider a Parmènia, el novembre de 2006 per al CIL (i recollida a la pàgina WEB de l’Institut). Totes les fotografies són fetes a Parmènia.