1 / 59

Hidrologia

Hidrologia. Intoducciò a l’Enginyeria Civil. Els problemes de l’aigua a Catalunya. . Jesús Carrera ETSE Camins, Canals i Ports Universitat Politècnica de Catalunya. Contingut. Introducciò El cicle de l’aigua Gestiò de l’aigua Perspectiva tradicional

opal
Download Presentation

Hidrologia

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Hidrologia Intoducciò a l’Enginyeria Civil Els problemes de l’aigua a Catalunya. Jesús Carrera ETSE Camins, Canals i Ports Universitat Politècnica de Catalunya

  2. Contingut • Introducciò • El cicle de l’aigua • Gestiò de l’aigua • Perspectiva tradicional • Nova cultura de l’aigua. Gestiò integrada. • Els problemes a Catalunya • El subministrament a l’area de Barcelona • El transvassament del Roine • El transvassament de l’Ebre • La resta del Pla Hidrologic Nacional • El canvi climatic

  3. La situació actual "As we enter the 21st century, pressures on United States and international water resources are growing and conflicts among water users are worsening... Globally, the realization is growing that the failure to meet basic human and environmental needs for water is the greatest development disaster of the 20th century...“ (Peter Gleick, Maig, 2003) Existeix la percepció, a vegades exageradament apocalíptica però no carent de base, de que la situació es mala i de que els principis bàsics de gestió de l’aigua (i altres recursos) han de canviar. La qüestió no resolta es: ¿cap a on?

  4. El cicle de l’aigua

  5. El Cicle Hidrològic EL BALANÇ A CATALUNYA (mm/a) P ET PLUJA ET Evapotranspiraciò Esc. superficial EscolamentSubterràni (recarrega) UNITAT DE MIDA 1 mm/a= 1 l/m2/a 1mm/a x 1000 Km2= 1hm3/a

  6. GLOBAL MAR TERRA EMERGIDA ESPANYA PRECIPITACIÓ 1020 1137 730 660 EVAP+TRANSP 1020 1240 470 470 ESCOLAMENT 0 103(ENT.) 260 190 Balanços globals (mm/a)

  7. Distribució de L’aigua a La Terra

  8. Evapotranspiració potencial a Catalunya

  9. Precipitació mitja anual (mm/any)

  10. Conques hidrogràfiques i embassaments de Catalunya

  11. Gestiò de l’aigua

  12. Equitat, Solidaritat i Gestió de l’Aigua - Entre pobles o països ¿Donem aigua o ens la treuen? - Equitat social ¿Paga més el que consumeix més? - Equitat política ¿Drets hidràulics en funció del partit més votat? - Interessos d’aigües amunt i avall ¿Només tenen drets els d’avall? o ¿Només manen els d’amunt? - Sector agrícola, industrial i domèstic ¿Han de pagar igual? - Necessitats humanes i ambientals ¿Prioritzades? - Equitat inter-generacional ¿Planificació a curt i/o a llarg termini?

  13. Metodología Tradicional • Avaluar recursos. • 2. Avaluar demandes. • 3. Si els recursos són menors que les demandes, llavors la conca es deficitària. • 4. Buscar la forma més econòmica de aconseguir nous recursos (embassaments, transvasaments, etc). • No era totalment dolenta (buscava l’equitat, encara que podia pecar de despotisme il·lustrat). Però no era una política de gestió (ser bons), sinó de planificació e inversió (miracles). El problema surt quant aquesta perspectiva es mescla amb el liberalisme econòmic.

  14. Urbà Industria Reg Total Recursos Actual 625 305 371 1301 1587 Futur 885 414 494 1793 2134 Actual 43 66 2151 2260 4712 Futur 44 66 2863 2973 4712 Us de l’aigua a Catalunya actual i futur CONQUES INTERNES CONCA DE L’EBRE (PART CATALANA) Font: Prat, N. (2002), segons el Pla Hidrológic de les Conques Internes de Catalunyai el Pla Hidrológic de la Conca de l’Ebre. Dades en hm3/any.

  15. La Práctica de la Gestió Integrada • Reconèixer totes les fonts d’aigua (EQUITAT) • Actuar sobre la demanda (EFICIENCIA) • Integrar la qualitat en la macrogestió (SOSTENIBILITAT) • Avaluació quantitativa (models) (SOSTENIBILITAT) • Subsidiarietat (PRENDRE DECISIONS PARTICIPATIVES, RESPONSABILITATS)

  16. Reduir la Demanda • Polítiques de preus. • Creixent amb consum unitari. L’elasticitat es apreciable. • Variable en el temps (mes cara en estiu o en époques de escasessa). • Variable en el espai (l’aigua “val” mes a Reinosa que a Tortosa, tot i que es valori menys). ¿Viable? ¿Equitat? • No es viable externalitzar tots los costs de l’aigua. • Polítiques d’estalvi. • Educació. • Incentivació fiscal (IVA variable, acreditació).

  17. Preu mig baixa al augmentar consum TARIFA Preu mig augmenta amb el consum CONSUM TARIFA CONSUM Polítiques Tarifarias

  18. Augmentar l’Oferta i Millorar Garantia • Embassaments. • Connexió de xarxes (transvassaments). • Gestió conjunta. • Aigua superficial i subterrània. • Aigua i energia. • Protecció de recursos. • Reutilització. • Recarrega artificial. • Dessalació. • “Cultiu” d’aigua. Generació distribuïda. • Reconeixement, valoració, incentivar-lo. • Visió a nivell de conca. • P.Ex., El rec per aspersió no es necessàriament millor que “a manta”.

  19. Control de Salinitat • Un vessament en Reinosa (o a la capçalera del Duero) fa més mal que a Tortosa. • Col·lectors de salmorres al llarg dels rius. • Els grans desastres han estat més associats a la salinització que a problemes de quantitat d’aigua. • No són suficients els balanços d’aigua. • Es precís avançar en els de sals i nutrients per a garantir el “bon estat dels cossos (masses) d’aigua”. • Protecció. • Veure a llarg termini.

  20. 1950 1960 1970 2010? 1980 2000 Els efectes poden anar molt per darrera de les causes(salinització d’un aqüífer coster per sobreexplotació)

  21. A cada cel·la: Variació de reserves = Entrades – Sortidas Si cel·la = compte Model = Sistema de comptabilitat Evaluació Quantitativa (Models)

  22. Evaluació Quantitativa (Models) • Un model es el sistema de comptabilitat (d’aigua, de sals,...) De les masses (cossos) d’aigua. • Una empresa bé gestionada necessita una comptabilitat fiable per a identificar problemes, establir relacions causa-efecte i avaluar que pot passar en el futur. • ... • Però, construir i mantenir models es difícil i requereix molta informació local.

  23. Subsidiarietat • El dia a dia, • La presa de decisions participativa no consisteix en que algú vingui a explicar i consultar per després decidir. • La responsabilitat només es real quan afecta al que decideix.

  24. Els problemes a Catalunya • El subministrament a l’area de Barcelona

  25. La Demanda d’Aigua a l’area de Barcelona • Població: 4.4 Millions de persones • Demanda: 500 hm3 Urbana + Domestica: 350 Industrial: 150 Consum domestic per cápita: 218 l/hab/dia Comparació: Mon: 141 l/h/d Europa 240 l/h/d USA: 655 l/h/d Canada: 790 l/h/d Alemania: 175 l/h/d UK: 112 l/h/d

  26. Les fonts d’aigua a Barcelona 200 hm3 106 hm3 193 hm3

  27. Fiabilitat del subministrament • Resultats del model de simulació • Baixa garantia: fallida cada 10 anys • En les condicions actuals (1996), es necesiten 60 hm3 mes • En part, la baixa fiabilitat es deguda a les demandes hidroelectriques aigües avall dels embassaments • Ademés, • Baixa qualitat de l’aigua • En resum, tenim poca aigua i es dolenta

  28. Recursos 1995 2025a 2025b 2025c Superficials 306 326 226 226 Subterranis 193 92 92 92 Adicionals 0 218 318 181 Totals 499 636 636 499 Litres/pers/dia 306 356 356 279 Recursos i dotacions de la regió de Barcelona actuals i al 2025 segons tres escenaris diferents. Dades deATLL.

  29. Renta familiar (1995)  población (1996)  Consumo doméstico (1996) Ídpor habitante (1996) municipios x 1000 ptas. Habitants % m3/año % litros/h/día Menos de 1.250 945.519 33,6 39.398.311 29,9 114,2 Badalona, Badia, Cornellà, l'Hospitalet, el Prat deLlobregat, Ripollet, Sant Adrià, Sant Boi, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans de 1.251 a 1.750 299.170 10,6 14.442.210 10,9 132,3 Begues, Castellbisbal, Cerdanyola, Esplugues, Gavà, Molins, Montcada, Montgat, Pallejà, Sant Climent, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de 1.751 a 2.000 1.547.314 55,1 76.872.012 8,3 136,1 Barcelona y Castelldefels Más de 2.000 18.478 0,7 1.200.938 0,9 178,1 Sant Just Desvern y Tiana TOTAL 2.810.481 100 131.913.471 100 128,6 29 municipis de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus Nivel de Renda i Consum Doméstic d’Aigua Correlación entre el consumo doméstico de agua y la renta familiar disponible por habitante en ventinueve municipios de la EMSHTR: R2 = 0,5271 Fuente: E. Tello USO Y AHORRO DEL AGUA EN LAS CIUDADES a partir de M. Martínez (J. Esquerrà, E. Oltra, J. Roca i E. Tello coords., La fiscalitat ambiental a l’àmbit urbà. Aigua i residus a la regió metropolitana de Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona., 1999:76)

  30. Els problemes a Catalunya • El transvassament del Roine (proposta per resoldre els problemes d’aigua a Barcelona)

  31. Traçat del transvassament del Roine

  32. Perfil hidraulic de la conducciò Total de bombeig 350 m (mes que per dessalar aigua salabrosa, la meitat que dessalar aigua de mar)

  33. Discussiò • Es una soluciò raonable sota criteris tradicionals • PERO: • Es força car • Poc sostenible a llarg termini • La gestió integrada (reutilització, recàrrega artificial d’aquifers, politiques de preus i estalvi, etc) podria representar una alternativa. No es pas fácil i requereix involucració social. • L’elecciò es una decisiò ideologica

  34. Els problemes a Catalunya • El transvassament de l’Ebre. El PHN

  35. PHN: PLAYA

  36. Antecedents

  37. Plà Hidrológic Nacional - Previst per la Llei d'Aigües - Llei - volum a transvasar - obres de interès general - Memòria

  38. PHN: Metodología 1. Avaluar recursos (per conca): r 2. Avaluar demandes d’ara, dpres i futures, dfut 3. Si els recursos són majors que demandes futures (r>dfut) llavors la conca és potencialment excedent Si els recursos són menors que les demandes presents (r<dpres), llavors la conca és deficitària (estructural o conjunturalment) 4. Buscar la forma més econòmica de transvasar aigua entre conques

  39. EscasessaConjuntural I Estructural

  40. Zones amb Superavit

  41. Volum a Transvassar

  42. El Traçat

  43. Crítiques al PHN (acceptant metodologia) - SOBREVALORA LA DEMANDA - La demanda baixarà al augmentar el cost - ANÀLISIS ECONÒMIC Portar aigua a Almeria és més costós (energètica i econòmicament) que dessalar - NO FOMENTA GESTIÓ INTEGRADA (només fa obres) - Estalvi - Reutilització - Protecció recursos - Generació de recursos alternatius

  44. Crítiques al PHN (Metodològiques) • EQUITAT • Potser sí, però no argumentada, ni acceptada • PRESA DE DECISIONS PARTICIPATIVA • Sense comentaris • SOSTENIBILITAT • Dubtosa, no fomenta gestió integrada • RESPONSABILITAT • Difusa, poc transparent • EN RESUM, ANTIC • Pot haver estat un bon pla pel segle XX, però no pel XXI

  45. Alternatives • REDUIR VOLUM TOTAL • DISTRIBUIR CONQUES CEDENTS (Duero, Ródano) • FOMENTAR, A NIVELL DE LLEI, BONES PRÀCTIQUES DE GESTIÓ DE L’AIGUA. Gestiò integrada

  46. TRANSVASSMENT I CANVI CLIMÀTIC

  47. Els problemes a Catalunya • La resta del Pla Hidrologic Nacional

  48. Actuacions previstes al PHN

  49. ALTRES IMPACTES REDUCCIÓ D’APORTS D’AIGUA AL MAR (1000 hm3 de transvassaments i uns 3000 hm3 per nous regadius) això implica augment de la cunya salina, reducció de la pesca, augment de la salinització. AUGMENT DE NUTRIENTS I EUTROFIZACIÓ (degut als nous regadius) això implica estades d’anoxia, eliminació de moltes espècies, problemes de potabilizació, REDUCCIÓ DE TRANSPORT DE SEDIMENTS (degut a embassaments per als nous regadius) implica regressió del delta ETC Lo dolent del PHN no són els transvases, sinó els seus fills

  50. Imatges que surten a la web quan es busca Segarra-Garrigues a la web (Juliol, 2002)

More Related