SINTAXI: L’oració simple

1. SINTAXI: L’oració simple

2. Classificació de les paraules Nom Verb Adjectiu • CATEGORIES GRAMATICALS Determinant Pronom Adverbi Preposició Conjunció Sintagma nominal Sintagma verbal Sintagma preposicional • SINTAGMES Sintagma adjectival Sintagma adverbial Sintagma determinant Subjecte Predicat verbal Predicat nominal Complement del nom • FUNCIONS SINTÀCTIQUES Complement d’adjectiu Complement directe Complement indirecte Complement preposicional Complement predicatiu Complemet atribut Complement circumstancial

3. Classificació de les oracions Segons el subjecte Personals Impersonals Transitives Segons el predicat Atributives Intransitives Simple Predicatives Pronominal reflexiva Pronominal recíproca Enunciatives Segons criteri Interrogatives semàntic Exclamatives Exhortatives ORACIÓ Optatives Dubitatives Coordinades Composta Juxtaposades Subordinades

4. L’oració simple Segons el criteri que es fa servir, hi ha diferents classificacions possibles: Segons el subjecte: • Personals: aquestes oracions tenen subjecte, pot ser: Explícit: quan apareix com un element més de l’oració. Exemple: La Carme vindrà. Implícit o el·líptic: quan no apareix perquè la forma del verb ja ho indica. Exemple: Ho ho sé (jo). Passiu o pacient: quan el subjecte no és l’agent de cap acció, no la realitza sinó que la pateix. És el subjecte de les oracions passives. Exemple: La casa és ocupada per les rates.

5. Segons el subjecte: • Impersonals: el verb d’aquestes oracions és impersonal i, per tant, no tenen subjecte. Els verbs impersonals més habituals són: El verb haver-hi: Exemple: Hi ha molta gent al carrer. Els referits a fenòmens meteorològics: Exemple: Ahir va nevar. Els verbs fer i ser en oracions del tipus: Exemple: És d’hora. Els verbs pronominals del tipus: Exemple: Es menja bé en aquest restaurant.

6. Segons el tipus de verb: • De predicat nominal o atributives: les construïdes amb un verb copulatiu. Els principals són ser, estar, semblar o aparentar. El verb fa de nexe entre el subjecte i l’atribut, que és el complement obligatori d’aquestes oracions sobre el qual recau el pes semàntic de l’oració. Exemple: La Maria ésla meva millor amiga. v.cop. Atribut • De predicat verbal o predicatives: són les oracions constituïdes amb un verb no copulatiu. El verb, juntament amb el subjecte, aporta el significat bàsic de l’oració. Exemple: En Xavier xerra.

7. De predicat verbal o predicatives: aquestes oracions de predicat verbal poder ser: • Transitives: admeten complement directe. Exemple: M’ha ditla resposta de l’exercici. CD • Intransitives: no admeten complement directe. Exemple:En Joan va parlarde tutota l’estona CPrep CCtemps • Pronominals reflexives: el subjecte i el complement són la mateixa persona. Exemple: La Claraes pentina. • Pronominals recíproques: dos o més subjectes fan i reben l’acció. Exemple: En Joan i la Maria s’estimen molt.

8. Segons el criteri semàntic: • Enunciatives: enencien un missatge (afirmatives) o el neguen (negatives). Exemples: Ahir vaig dormir al sofà.(afirmativa) No arribarem a l’hora.(negativa) • Interrogatives: formulen una pregunta (directament o indirectament). Exermples: Vols beure vi? (directa) Ella va preguntar si vindríem. (indirecta) • Exclamatives: expressen emocions (alegria, sorpresa, tristesa, por…) Exemple: Que n’és de ximple! • Exhortatives: comuniquen una ordre. Exemple: Estigues quiet d’una vegada. • Optatives: formulen un desig. Exemple: Tant de bo fos Nadal. • Dubitatives: plantegen un dubte. Exemple: Potser era ell l’afortunat.