540 likes | 654 Views
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva. 1a Etapa. 1919-1925. Aquesta etapa va venir marcada per la postura revisionista dels tractats de pau del països vençuts. Especialment d’Alemanya.
E N D
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 1a Etapa. 1919-1925 Aquesta etapa va venir marcada per la postura revisionista dels tractats de pau del països vençuts. Especialment d’Alemanya. El tema central de la postura revisionista, no complidora dels tractats, van ser les REPARACIONS DE GUERRA. Després de diverses dilacions, i l’ocupació del Rhür (1923), Es va arribar al PLA DAWES
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 1a Etapa. 1919-1925 Reunió plenària de la Societat de Nacions
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 1a Etapa. 1919-1925 Caricatura dels diferents interessos de les potències
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 1a Etapa. 1919-1925 Cartell crític de l’URSS sobre la SN
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 1a Etapa. 1919-1925 Reunió del consell de la Societat de Nacions
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 1a Etapa. 1919-1925 Cartells alemanys que critiquen les reparacions de guerra
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 1a Etapa. 1919-1925 Cartell alemany sobre la “punyalada per l’esquena”
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 1a Etapa. 1919-1925 Pèrdues alemanyes després de la Primera Guerra Mundial
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 1a Etapa. 1919-1925 Nou cartell alemany que critica les reparacions
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 1a Etapa. 1919-1925 Tropes franceses entrant al Rhür el 1923
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 1a Etapa. 1919-1925 Soldat francès vigilant un carregament de carbó alemany
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 1a Etapa. 1919-1925 Bitllet alemany que il·lustra la hiperinflació de 1923
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 2a Etapa. 1925-1930 És la fase en què millor va funcionar perquè després del Pla Dawes s’arribà també a un acord polític. Aquest acord va ser el TRACTAT DE LOCARNO. Per aquest acord, Alemanya acceptava les fronteres imposades al Tractat de Versalles, especialment les referides a l’oest (amb França). No passava el mateix amb les fronteres de l’est, amb Polònia, que quedaven pendents de futures negociacions. Per contrapartida, Alemanya era acceptada en la SN i acceptava seguir les normes d’aquesta. L’important és que va ser un acord en què s’hi arribà entre França, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia fora del marc de la SN. Els mateixos que havien de fer-la funcionar se la botaven.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 2a Etapa. 1925-1930 Les diferents delegacions presents a Locarno
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 2a Etapa. 1925-1930 Les negociacions a Locarno
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 2a Etapa. 1925-1930 La signatura del Tractat de Locarno
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 2a Etapa. 1925-1930 Des del Tractat de Locarno fins el començament dels anys 30, la situació internacional va ser molt estable. El SSC va funcionar prou bé en el marc de la Societat de Nacions.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 2a Etapa. 1925-1930 Aristide Briand, primer ministre francès, dóna la benvinguda a Alemanya a la SN
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 2a Etapa. 1925-1930 Caricatura d’Aristide Briand sobre el període de pau
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 Però als anys 30 la situació va canviar radicalment. La crisi econòmica va facilitar l’expansió dels feixismes, i amb ells de les polítiques expansionistes que amenaçaven el SSC. Progressivament se n’aniran produint violacions cada cop més serioses, el desmarc de països importants, fins al punt d’arribar al col·lapse definitiu del sistema i al fet inevitable d’una nova guerra mundial.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 El primer “atac” al SSC es va donar a l’Extrem Orient, quan el 1931 Japó va atacar a la Xina. El Japó va ocupar la regió de Manxúria, i va establir l’Estat titella de Mantxukúo. Així, un membre de la SN atacava a un altre membre. Tot i les condemnes de la SN, no es va fe res per impedir-ho, ni per aturar al Japó. Cap país europeu estava dispost a arriscar-se a involucrar-se en un conflicte llunyà.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 Atac japonès a Manxúria
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 Caricatura que mostra com el Japó trenca tots els tractats envaint Manxúria
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 El segon cop al SSC va ser més seriós. Els afanys expansionistes de la Itàlia de Mussolini, ajornats als anys vint, es reprengueren als anys 30. La idea d’una gran Itàlia, dominadora d’un espai propi, la Mediterrània i l’Àfrica Oriental, es concretaren en l’atac i ocupació d’Etiòpia el 1935. La brutalitat italiana indignaren a l’opinió pública internacional, i la SN va expulsar a Itàlia, tot decretant un embargament de material que tanmateix no es va verificar.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 Cartell sobre l’irredentisme italià
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 Atac italià a Etiòpia
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 Mussolini a un desfilada celebrant la conquesta d’Etiòpia
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 En tercer lloc, la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El conflicte espanyol sí que va suposar ja un clar símptoma de la incapacitat del SSC per aturar els atacs dels feixismes. Quan el 18 de juliol de 1936 un grup de generals donà un cop d’Estat contra la República, esclatà una guerra civil perquè el país i l’exèrcit quedà dividit en dos bàndols, els anomenats “nacionals” o sublevats i els republicans. De seguida Itàlia i Alemanya acudiren en ajuda dels sublevats.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 Situació a Espanya després de la sublevació militar de juliol de 1936
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 En tercer lloc, la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Això tornava a crear un problema internacional. En una guerra civil, dos països donaven suport militar a un cop d’Estat contra un govern legítim, membre de la SN. Què faria la comunitat internacional? El més comprensible hagués estat que les democràcies occidentals, en defensa dels seus valors, acudissin en ajuda de la República Espanyola. Però la por de la Gran Bretanya a què la victòria republicana enfortís les opcions comunistes a Espanya, i suposàs una entrada del comunisme a Europa Occidental, conduí a optar per una declaració de No Intervenció.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 En tercer lloc, la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Així, la comunitat internacional abandonava a la República tot i saber que Mussolini i Hitler no en farien cas. França, amb un govern del mateix color polític que l’espanyol, Front Popular (una coalició de partits d’esquerres per aturar les opcions de dretes i feixistes), no era capaç de posar-se d’acord amb Gran Bretanya en l’objectiu de preservar el SSC per l’oposició d’interessos. La gran indignada va ser l’URSS, que apropada a les democràcies occidentals per aturar els feixismes (havia entrar a la SN el 1933), veia com aquestes no es posaven d’acord. Resultat: l’URSS també es desmarcarà i donarà suport a la República.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 El bombardeig de Guernika
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 Desfilada de comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 Finalment, les successives reivindicacions territorials alemanyes que, sense la ferma oposició de la comunitat internacional, i amb el consentiment de França i Gran Bretanya per la por a una nova guerra mundial, acabaran precisament en la pitjor guerra de la història. Passa a passa, les reivindicacions alemanyes varen ser:
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 L’annexiód’Àustria, l’Anschluss (març de 1938) Hitler reivindicava que Àustria i Alemanya formessin un únic Estat pels lligams culturals, tot i l’oposició de gairebé tots els partits polítics austríacs. Va amenaçar amb una invasió pacífica, que va complir sense incidents el 13 de març de 1938 davant les protestes del govern austríac i la passivitat de seu exèrcit. La comunitat internacional ho va consentir sense fer res i abandonant al govern austríac. Àustria esdevenia una província més del III Reich alemany.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 L’Anschluss
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 El repartiment de Txecoslovàquia (setembre de 1938) La següent reclamació dels nazis van ser els Sudets, un territori txec fronterer amb Alemanya amb població alemanya. Ara britànics i francesos posaren novament en pràctica la política de pacificació, pensant que si cedien un altre cop ho farien per darrera vegada. I és que la por, el record de la Gran Guerra, eren molt presents. Neville Chamberlain i Daladier, primers ministres britànic i francès respectivament, acceptaren celebrar una conferència internacional a Munich per atendre les reclamacions alemanyes, tot botant-se el marc de la SN i, més greu, sense tenir en compte l’opinió del país afectat, Txecoslovàquia.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 El repartiment de Txecoslovàquia (setembre de 1938) El 30 de setembre de 1938 es signava el Pacte de Munic pel qual es cedien els Sudets a Alemanya, I aquesta es comprometia a un pacte de no agressió amb Gran Bretanya, a respectar les fronteres franceses, i a no tocar la resta del territori txecoslovac. Chamberlain va ser rebut com un heroi perquè havia salvat la pau tot i haver abandonat a l’única democràcia estable sorgida del Tractat de Versalles i alhora membre de la SN, Txecoslovàquia. El SSC estava mort perquè els seus impulsors inicials se’l botaven. Però la vergonya de francesos i britànics fou total quan Hitler, el març de 1939 s’annexionava la resta de Txecoslovàquia. Els havia enganyat de la forma més burda.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 L’annexió de Txecoslovàquia
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 L’annexióde la ciutat lituana de Memel (març de 1939) L’existència de minories alemanyes en aquesta ciutat la va convertir en una nova reivindicació alemanya, que també es va annexionar sense l’oposició de ningú el mateix mes de març en què succeïa l’afer de la Txecoslovàquia.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 Les reclamacions sobre Dantzig i el corredor polonès Finalment el conflicte que va portar a l’esclat de la guerra va ser la reclamació d’un corredor que connectàs Alemanya amb els territoris de la Prússia Oriental, així com també la revisió de l’estatus de ciutat lliure de Dantzig (en polonès Gdansk). El país afectat, Polònia, no ho va acceptar, i a més va aconseguir el compromís de Gran Bretanya i França de defensar-la en cas d’atac alemany. Això no va intimidar a Hitler, que va donar les passes definitives per començar la guerra.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Fases en la crisi del Sistema de Seguretat col·lectiva 3a Etapa. 1930-1939 Les reclamacions sobre Dantzig i el corredor polonès Signà primer el Pacte d’Acer amb Itàlia (març 1939), que garantia la seva adhesió en cas de guerra. El juny arribava a acords de no agressió amb Estònia, Letònia i Dinamarca. I el mes d’agost sortia a la llum la gran sorpresa: el Pacte de No Agressióamb l’URSS. Stalin deixava de banda a les democràcies occidentals definitivament, ja que si no eren capaces de preservar la pau a Europa, l’única solució era pactar amb els nazis per garantir la pròpia seguretat. Tot era ja previsible, i l’1 de setembre de 1939 els alemanys envaïen Polònia El 3 de setembre de 1939 Gran Bretanya i França declaraven la guerra a Alemanya i començava la Segona Guerra Mundial.