LA I GUERRA MUNDIAL !!!

1. LA I GUERRA MUNDIAL !!! Ús privat

2. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. INTRODUCCIÓ • Des del 1871 fins l’esclat de la guerra: gran diversitat en l’evolució política dels estats a Europa: • En general, a l’occident europeu: • DEMOCRÀCIA (França, Regne Unit) • PARLAMENTARISME amb trets d’utoritarisme (Alemanya, Itàlia, Espanya) • ANTIC RÈGIM: Impei austrohongarès i Rússia • PER QUÈ LA GUERRA? • Rivalitats econòmiques i colonials entre els estats • Desig de protagonisme en el concert internacional • Cursa d’armaments i configuració de blocs antagònics

3. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. INTRODUCCIÓ • CONSEQÜÈNCIES • Va durar cinc interminables anys • S’hi va implicar tots els continents • Implicació de tota la població civil • Economia de guerra • Saldo terrible en pèrdues humanes i en destrucció econòmica • Es va remodelar el mapa polític europeu: aparició de nous estats, descomposició dels vells imperis, mobilitat de les fronteres

4. 1.1. Europa al tombant de segle (1870-1914) • 1870-1914 gran diversitat en l’evolució política dels estats. Es van imposant els sistemes representatius en base a dos models: • La monarquia liberal (GB, Suència, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Dinamarca) • La democràcia republicana (EEUU, França) • 1.2. Entre l’autoritarisme i el liberalisme • A partir del 1860, les monarquies autoritàries de l’Europa central i meridional van evolucionant cap a sistemes més democràtics però perdien la seva essència pel fet de ser mal aplicats o falsejats: • Espanya: sufragi universal reconegut però corrupte • Itàlia: només una minoria participa en el joc electoral (misèria, màfia, analfabetisme…) • Alemanya: model de transició entre l’Antic Règim i el liberalisme (sufragi universal masculí, partits polítics legalitzats, mesures de protecció social…)

5. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. INTRODUCCIÓ 1.3. La permanència dels gran imperis A finals del XIX, una bona part d’Europa tenia sistemes polítics molt propers a l’Antic Règim. La revolució del 1848 va provocar una voluntat de tornar enrera i buscar la monarquia i la religió com a puntals de l’Estat (Àustria-Hongria, Rússia) Imperi Austrohongarès Frances Josep, emperador d’Àustria, es converteix també en rei d’Hongria. A pp. XX, la corona austríaca acollia serbis, croats, eslovens, etc. i el govern magiar acollia hongaresos, romans, eslovacs, alemanys, serbis, croats… Així, des de ff. XIX fins a principis de la IGM, qualsevol intent d’ordenar aquest mosaïc nacional amb una alternativa democràtica que concentrés els interessos de tots, topava amb l’oposició d’algunes de les nacionalitats que es consideraven afectades.

6. 1.3. La permanència dels gran imperis A finals del XIX, una bona part d’Europa tenia sistemes polítics molt propers a l’Antic Règim. La revolució del 1848 va provocar una voluntat de tornar enrera i buscar la monarquia i la religió com a puntals de l’Estat (Àustria-Hongria, Rússia) Rússia Era l’altre gran imperi tradicional. Era un bastió de l’Anti Règim: poder absolut del tsar, predomini de l’aristocràcia, estructura rural, servitud… Amb el tsar Alexandre II (1885-1881) es van iniciar tímides reformes liberals però el seu assassinat les va paralitzar. No va ser fins el 1905 que el règim va començar les primeres reformes liberals.

7. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. INTRODUCCIÓ 1.4. La descomposició de l’Imperi turc • A ff. XIX l’Imperi turc es trobava en franca decadència a causa dels moviments nacionalistes que havien aconseguit desestructurar l’Imperi otomà: • Independència de Grècia, de Sèrbia, de Romania, de Bulgària, Montenegro. • Com a conseqüència, els soldans van adoptar una política conservadora i d’integrisme religiós que van tornar a privilegiar els musulmans sobre els altres grups religiosos. • Es genera un sentiment fortament nacionalista a causa de l’interès de les potències occidentals i el suport de les nacions balcàniques independents als territoris sota el domini turc: REVOLUCIÓ DELS JOVES TURCS (partit creat el 1889 en defensa de la dignitat nacional). Substitució del règim absolutista per un GOVERN CONSTITUCIONAL. • Àustria se’n beneficia de la crisi annexionant Bòsnia i Hercegovina (1908)

8. 2. CRISI I TENSIONS: EL CAMÍ CAP A LA GUERRA BISMARK • Domina la política europea de l’últim terç del XIX • El seu objectiu és consolidar Alemanya dins el concert europeu mitjançant una potent acció diplomàtica • Eliminació d’Anglaterra com a lider polític d’Europa. Facilitats: • Aïllament voluntari • Prioritat pel seu imperi colonial • Aillar França, enemic tradicional (gran rivalitat des de la guerra franco-prussiana). Per aquest motiu, establirà una aliança entre els tres emperadors europeus: • Guillem I d’Alemanya • Francesc Josep d’Àustria • Alexandre II de Rússia • Itàlia s’afegeix el 1874

9. 2. CRISI I TENSIONS: EL CAMÍ CAP A LA GUERRA Aquesta aliança era poc factible ja que la “qüestió dels Balcans” enfrontava interessos austríacs i russos. Alemanya va haver d’escollir i es decidí per Àustria (però va fer un pacte de neutralitat amb Rússia en el cas que hi hagués un conflicte francoalemany) ATENCIÓ Nova Triple Aliança: Àustria, Itàlia, Alemanya Àustria s’havia annexionat Bòsnia Hercegovina i Rússia s’havia proclamat defensora dels eslaus. Per tant, no es descartava una possible intervenció que amagava interessos estratègics (accès al Mediterrani)

10. 2. CRISI I TENSIONS: EL CAMÍ CAP A LA GUERRA • Les relacions entre Alemanya i Rússia es van anar deteriorant i França ho va aprofitar: • Va oferir recursos financers a l’endeutat estat rus a canvi de signar un conveni militar. • Accions diplomàtiques per intentar convèncer GB del perill que suposava Alemanya. AIXÍ, ES VA CONSTITUIR LA TRIPLE ENTESA: França, Anglaterra, Rússia Queden configurats els dos blocs que s'enfrontaran a la I GM Alemanya Àustria Itàlia Anglaterra França Rússia

11. 2. CRISI I TENSIONS: EL CAMÍ CAP A LA GUERRA 2.1. La topada dels interessos imperialistes • La conferència de Berlín (1885) va intentar establir mesures d’arbitratge entre els imperis però, començat el segle XX, els conflictes van tornar • Un dels punts nord-africans encara per repartir era el Marroc i aquest es convertirà en l’escenari principal de la crisi. • 1a crisi (1905). El kàiser alemany desembarca amenaçador al Marroc. • A la Conferència d’Algesires (1906) el Marroc es converteix en un protectorat francoespanyol i Alemanya veu frustrades les seves aspiracions. • 2a crisi (1911). Insurrecció al sud de Marroc i enviament de vaixells de guerra alemanys amb el pretext de protegir els súbdits alemanys. • RESULTAT: Alemanya abandona el Marroc a canvi d’ampliar el Camerún.

12. 2. CRISI I TENSIONS: EL CAMÍ CAP A LA GUERRA 2.3. El conflicte dels Balcans L’Imperi austrohongarès i l’imperi rus buscaven augmentar la seva influència a la regió, aprofitant la feblesa de l’imperi turc. • Austria-Hongria s’oposava a la voluntat de Sèrbia d’unificar els eslaus del sud (LA GRAN SÈRBIA), atès que significava perdre territoris del seu imperi. • L’imperi rus esperava augmentar el seu paper internacional i esdevenir protector dels eslaus, espercialment de la seva aliada Sèrbia. LES ALIANCES “INTERNACIONALITZAVEN” I COMPLICAVEN LES COSES…

13. 2. CRISI I TENSIONS: EL CAMÍ CAP A LA GUERRA LES CRISIS BALCÀNIQUES (1908-1913) • 1908. Àustria-Hongria s’annexiona Bòsnia-Hercegovina, cosa que no agrada a Rússia temerosa de l’expansió austríaca. • 1912. L’Imperi rus dóna suport a la creació de la Lliga Balcànica que agrupava Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro. Turquia és obligada a abandonar els seus últims territoris europeus (excepte Istambul) i a reconèixer la independència d’Albània. • 1913. Enfrontament entre serbis i búlgars per Macedònia. La pau de Bucarest confirma Sèrbia com a gran vencedora obtenint grans territoris (veure mapa) • Amb tot, Sèrbia no queda satisfeta: • No havia aconseguit cap sortida al mar • Ni la unificació dels eslaus del sud (Albània és independent, 1912)

14. LA GRAN GUERRA (1914-1919) 28 de juny. Sarajevo (Bòsnia). L’hereu de la corona austríaca, Francesc Ferran, és assassinat. ANTECEDENTS: - Bòsnia anexionada a Àustria-Hongria el 1908 (desconcertant pel nacionalisme eslau…) - Bòsnia poblada per eslaus propers a Sèrbia L’atemptat va ser dut a terme per un estudiant bosni i Àustria hi va veure la complicitat indirecta de Sèrbia. Per als defensors de l’imperi, era l’ocasió ideal per frenar definitivament les aspiracions sèrbies.

15. LA GRAN GUERRA (1914-1919) • ULTIMÀTUM A SÈRBIA: accepten tot excepte • Agents austríacs per investigar • Reducció de propaganda pansèrbia Es desencadena el joc de les aliances... • Alemanya va donar el seu acord per tal que Àustria fes una acció armada contra Sèrbia • 1914 Àustria declara la guerra a Sèrbia • Rússia dóna suport a Sèrbia (amb l’ajuda de França) • Sèrbia declara la guerra a Àustria • Alemanya declara la guerra a Rússia i França, GB ho va fer a Àustria i Alemanya. El conflicte s’ha generalitzat.

16. La historia de los últimos años, y especialmente los acontecimientos dolorosos del 28 de junio, ha demostrado la existencia en Serbia de un movimiento subversivo cuyo fin es separar de la monarquía austro-húngara algunas partes de sus territorios (...). El gobierno imperial y real se ve obligado a pedir al gobierno serbio la formulación oficial de que condena la propaganda dirigida contra la Monarquía austro-húngara (...) y que se compromete a suprimir, por todos los medios, esta propaganda criminal y terrorista (...). • El gobierno real serbio debe comprometerse: • 1) A suprimir toda publicación que excite al odio y al desprecio de la Monarquía y cuya tendencia general está dirigida contra su integridad territorial. • 2) A disolver inmediatamente la sociedad llamada "Narodna Odbrana" (Mano Negra) y a confiscar todos sus medios de propaganda (...). • 5) A aceptar la colaboración en Serbia de los órganos del gobierno imperial y real en la supresión del movimiento subversivo. • 6) A abrir una encuesta judicial contra los participantes en el complot del 28 de junio que se encuentran en territorio serbio. Los órganos delegados por el gobierno imperial y real tomarán parte en las investigaciones correspondientes. • 9) A dar al gobierno imperial y real explicaciones sobre los propósitos injustificables de los altos funcionarios serbios que no han dudado, despues del atentado del 28 de junio, en expresarse de manera hostil hacia la monarquía austro-húngara. • El gobierno imperial y real espera la repuesta del gobierno real (serbio) lo mas tarde hasta el sábado 25 de este mes, a las cinco de la tarde. • 23 de julio de 1914 • Obtenido de "http://es.wikisource.org/wiki/Ultim%C3%A1tum_de_Austria-Hungr%C3%ADa_a_Serbia_%28fragmento%29" ULTIMÀTUM SÈRBIA

17. 3.2. De la guerra de moviments a la guerra de trinxeres Al principi, les operacons foren realitzades bàsicament per francesos i alemanys. L’exèrcit anglès era pràcticament inexistent i el rus era molt difícil de mobilitzar. Així es van enfrontar dues estratègies militars: • El pla alemany (Pla Schlieffen) preveia un atac ràpid a França a través de Luxemburg i Bèlgica. La destrucció de França era vital per tal d’aconseguir la victòria. Utilització del 90% de les tropes alemanyes per envair França. • Les previsions franceses (Pla XVII) que preparaven una ofensiva sobre l’Alsàcia i la Lorena

18. 3.2. De la guerra de moviments a la guerra de trinxeres • Des del primer moment, l’exèrcit alemany va conquerir Bèlgica i va entrar en terreny francès. Però a finals d’agost els russos envaeixen Alemanya per l’est i va caldre tropes de França per enviar-los al front rus on van aconseguir grans victòries. Però ja no van tenir prou forces per entrar a París (van perdre a la batalla del Marne, fracàs de la guerra llampec). • Així, els francesos van consolidar les seves posicions defensives i el front va quedar immobilitzat des de la frontera Suïssa fins al mar del Nord (guerra de trinxeres). 3.3. La mundialització del conflicte • La intervenció d’Itàlia al conflicte al costat dels aliats va obrir un altre front per Àustria-Hongria que aconseguiria una gran victòria a Caporetto (derrota italiana descrita per Hemingway). • També l’entrada a la guerra de l’Imperi otomà (nov. 1914) i de Bulgària (oct. 1915) va traslladar el conflicte als Balcans. • Participació dels territoris colonials • Guerra al mar (Jutlàndia-alemanys vs britànics) i el Lusitània (1915) (britànic però transportava americans)

19. 3.4. Un nou tipus de guerra • Implicació del conjunt de la població • Èxode de milions de civils (refugiats) • Participació a l’exèrcit de la majoria de la població civil masculina en edat militar • Propaganda (exaltació pàtria i odi a l’enemic) • Economies de guerra amb forta intervenció de l’Estat. Molts governs van demanar prèstecs i es van endeutar Joves britànics allistant-se