15) Moderats i Progressistes.

1. 15) Moderats i Progressistes. - Grups en què es van dividir els liberals. - Dos grups que la constitució de 1837 farà que s’alternin al govern. 16) Regència de Maria Cristina (1833-1840) - Suport dels Liberals. Sistema de partits. Però  Intromissió de militars. - 1834  Estatut Reial: Implantació de certes llibertats polítiques. - Conflictes amb els partidaris de Carles Ma. Isidre. Carlins - A partir de 1836  Mendizábal i progressistes. Insurrecció a La Granja. a) Dissolució del règim senyorial . b) Desamortització.

2. 17) Constitució de 1837 Constitució impulsada pels progressistes. Basada en la constitució de 1812. Text molt obert  Havia de poder ser acceptat per moderats i progressistes. Sobirania nacional, llibertats, divisió de poders i absència de confessionalitat de l’Estat. Dues cambres: Congrés i Senat (designat directament pel monarca). Poders més amplis per a la corona. Compromís de finançar el culte catòlic. Sufragi masculí majors de 25 anys amb 200 rals de contribució.

3. 18) Regència d’Espartero (1840-1843). - Ma. Cristina dimiteix per pressions progressistes. Creació de Juntes. - Espartero, vencedor de la guerra carlina és nomenat nou regent. - Acaba amb les juntes. Governa de forma autoritària.. - Política lliurecanvista: - Entrada de teixits de cotó anglesos. - Oposició de la burgesia catalana. - Oposició de les classes populars. Por per la feina. Maig 1843  Pronunciament contra Espartero. Exili d’Espartero. - 11/1843  Proclamació d’Isabel II com a reina (13 anys)

4. 19) Les Guerres carlines. - Conflicte entre partidaris de Carles Maria Isidre i els partidaris de Isabel II. - País Basc, Navarra, part de Catalunya, Aragó i València.

5. 20) Primera guerra carlina (1833-1840). - 1833 -1835  Els Carlins es fan forts al nord de la Península. Carles torna d’Anglaterra i s’instal·la a Navarra Dirigits pel general Cabrera. - 1836 -1840  La guerra s’inclina a favor dels liberals. Triomf d’Espartero a Bilbao. - 1837  Expedició Reial dels carlins per ocupar Madrid. La tropes liberals aturen l’expedició. Triomf liberal definitiu. Recuperen Ripoll i Solsona. Conveni de Bergara (1839) Manteniment dels furs bascos i navarresos. Integració de l’oficialitat carlina a l’exèrcit reial.

6. 21) Segona guerra carlina (1846-1849). - Guerra dels Matiners. A Catalunya. - Partidaris del fill del pretendent (Carles VI). - Arriben a Barcelona. Queden residus a les zones muntanyenques i rurals del Nord. 22) Tercera guerra carlina (1872-1876). Conseqüències de les guerres: - Triomf del model centralista de l’Estat. - Prestigi del militars liberals i el seu accés a la política. - Costos econòmics. Manteniment del exèrcits. Desamortitzacions.

7. 23) La Dècada Moderada (1844-1854). Ramón M. Narváez. Constitució 1845. - Les eleccions del 1844  Triomf dels moderats. - El general Narváez és el president del nou govern. - Principi del liberalisme moderat basat en el predomini de l’ordre i l’autoritat: a) Acabar amb l’etapa revolucionària. b) Normalitzar el funcionament de les institucions liberals. c) Crear una legislació bàsica per estructurar el nou Estat. d) Posar fi a les expectatives social i polítiques. - Règim fonamentat en la burgesia terratinent. Falsejament i suport de l’exèrcit.

8. Redacció d’una nova Constitució de 1845. - Recull les idees bàsiques del moderantisme: - Sobirania compartida entre el rei i les corts. - Major poder de l’executiu i disminució de les atribucions del legislatiu. - Restricció del dret de vot. - Ajuntaments i diputacions queden sotmesos a l’administració central. - Religió oficial de l’Estat  Religió catòlica. - Restricció de la llibertat de premsa. - Sufragi censatari molt restringit (1% de la població)

9. - 1851  Concordat amb la Santa Seu. * Suspensió de la venda dels béns eclesiàstics desamortitzats. * Devolució dels no venuts. * La Santa Seu reconeix a Isabel II. * L’Estat es compromet al sosteniment de l’Església Espanyola. - La jerarquia de l’Església catòlica va donar suport al tron d’Isabel II. - Ambient de corrupció i autoritarisme. Possibilitat de governar per decret. -1854  Suport popular a un aixecament liberal progressista.