Planificació i programació d’una AF

1. Planificació i programació d’una AF albert@gelpi.net

2. Les set diferències?

3. COMPONENTS DELS PROGRAMES FORMATIUS

4. EL PROGRAMA FORMATIU Tot programa formatiu pretén adaptar unes finalitats a les característiques concretes de les persones que participen en aquest programa, constituint per tant, un nucli operatiu bàsic en torn al qual s’estableixen les orientacions organitzatives i didàctiques de l’acció formativa.

5. NOTES CARACTERÍSTIQUES • Coherència • Contextualització • Utilitat • Realisme • Col·laboració • Flexibilitat • Diversitat

6. COMPONENTS BÀSICS • Els OBJECTIUS (per a què) • Els CONTINGUTS (què ensenyar) • La METODOLOGIA (cóm ensenyar) • Els MITJANS I RECURSOS DIDÀCTICS (amb què ensenyar) • L’AVALUACIÓ

7. ELS OBJECTIUS

8. OBJECTIUS: • Capacitats a desenvolupar en l’alumnat • CONTINGUTS: • Permeten assolir els objectius • Han d’adaptar-se a la diversitat de l’alumnat • Responen a la classificació (conceptuals, actitudinals, procedimentals)

9. CARACTERÍSTIQUES DELS OBJECTIUS • Es defineixen en termes de capacitats i no de conductes • Contemplen cinc tipus de capacitats: • Cognitives o intel·lectuals • Motrius • Equilibri personal o Afectives • Relació personal i Integració social • Desenvolupament o ètic • Son intencions educatives /formatives • Referent per a la pràctica educativa • Referent per a l’avaluació: les capacitats no son directament avaluables • Finalitat: quin alumnat volem? En un objectiu podem trobar més d’una capacitat No existeixen prioritats entre un objectiu i altres.

10. DIFERENCIES ENTRE OBJECTIUS GENERALS I DIDÀCTICS

11. CARACTERÍSTIQUES QUE HAN DE TENIR ELS OBJECTIUS Han de ser explicits • El seu contingut ha de ser sobre: • - Fets i conceptes • - procediments • - actituds Han de ser seqüenciats • la millor seqüència dependrà de: • - l’aprenentatge anterior • - l’etapa de desenvolupament en que es trobi • - el caràcter del material a sequenciar • - las diferències individuals

12. Més característiques que identifiquen als objectius : • Ser mesurables, és a dir es pot conèixer el grau d’assoliment d’un objectiu • Ser assolibles, per que es puguin assolir amb flexibilitat • Estar coordinats • Ser un repte i comprometedors • Involucrar al personal • Poder desenvolupar-se en plans d’actuació

13. PARAULES CLAU (VERBS)

14. ¿Qué quiero que aprendan? Definición de objetivos ¿Qué es un objetivo? Un objetivo es la expresión de una fita que se quiere conseguir y que debe permitir la articulación de una serie de acciones encaminadas a su consecución. Los objetivos se redactan comenzando con un verbo en infinitivo y deben ser evaluables, es decir, deben permitir la comprobación del resultado. Hay diferentes clases de objetivos según cuál sea el nivel de corrección o a quién se dirijan. Según el nivel de concreción pueden ser generales o específicos y según destinatario o finalidad pueden ser de formación o de aprendizaje.

15. ¿Para qué sirve un objetivo? • Para formular con concreción y objetividad los resultados deseados. • Para planificar las acciones. • Para orientar los procesos. • Para medir o valorar los resultados.

16. ¿Es lo mismo un objetivo de formación que un objetivo de aprendizaje? Los objetivos de formación expresan las necesidades o problemas por resolver desde el punto de vista de quien redacta el objetivo o de quien tiene clara la finalidad que quiere alcanzar. Por ejemplo un objetivo de formación es el que pretende capacitar a algunas personas de una institución en algún procedimiento. El enfoque, por lo tanto, es desde quien redacta o forma o desde la institución. Normalmente, su formulación es general. Los objetivos de aprendizaje expresan los conocimientos, habilidades y actitudes que deben adquirir las personas a quien se dirige una acción formativa para desarrollar unas funciones determinadas. Así pues, los objetivos de aprendizaje son aquellos que deben ser alcanzados por el aprendiz y que por lo tanto deben ser evaluados por él mismo. Hay que formular los objetivos de aprendizaje en forma de conocimientos (qué hay que saber), habilidades (qué hay que saber hacer) y actitudes (cómo hay que ser).

17. ¿Cómo tiene que ser un objetivo? • Claro y concreto; expresado en términos que permitan una sola interpretación. • Medible; formulado de manera que su resultado sea medible en la realidad, de forma objetiva. • Observable; que su contenido se refiera a cosas reales, concretas y que puedan ser observadas.

18. ¿Cómo se formula un objetivo? Los objetivos se redactan empezando por un infinitivo verbal.

19. La Taxonomia de Bloom El que els educadors volen que aprenguin els alumnes i les alumnes pot ser organitzat en una jerarquía en nivells cognoscitius des del més senzill fins el més complexe. La Taxonomia Cognoscitiva conté sis nivells.

20. La Taxonomia de Bloom revisada per Anderson Nivells originals de Bloom: • Coneixement • Comprensió • Aplicació • Anàlisi • Síntesi • Avaluació Nivells revisats per Anderson (2001): • Memoritzar • Comprendre • Aplicar • Analitzar • Avaluar • Crear

23. ELS CONTINGUTS

24. CARACTERÍSTIQUES DELS CONTINGUTS • Selecció rellevant de sabers. • Selecció segons criteris de racionalitat, eficàcia i funcionalitat • S’organitzen en àrees de coneixements • Adequats a les característiques intel·lectuals i afectives de l’alumnat, així com a les seves necessitats formatives • Essencials pel desenvolupament de capacitats • No son una finalitat en si mateixos sinó l'instrument de desenvolupament de capacitats • Han de ser significatius

25. TIPOLOGIES DE CONTINGUTS CONCEPTUALS Què cal saber? PROCEDIMENTALS què cal saber fer? ACTITUDINALS cóm cal ser?

26. qué cal saber? FETS I CONCEPTES Son els que donen significat als fets i dades Han de recordar-se literalment, no és necessari comprende’ls S’aprenen gradualment S’aprenen d’una vegada S’obliden ràpidament S’obliden lentament i gradual Aprenentatge memorístic Aprenentatge significatiu Activitats per descobriment: * partir de coneixements previs * Fer una exposició coherent * establir relacions Activitats de repetició

27. PROCEDIMENTS Conjunt d’accions ordenades, orientades a l’assoliment d’una fita de “saber fer”.

28. ACTITUTS Conjunt d’accions ordenades, orientades a l’assoliment d’una fita “saber fer” • Tècniques pel canvi: • Role-playing • Diàleg i discussió • Exposicions en públic • Formació - No informació • Te tres components: • Cognitiu • Afectiu • Conductual

30. FASES DE SEQUENCIACIÓ DE CONTINGUTS • Iniciar la seqüència a partir d’un bloc o tema. • Definir unes idees - eix en torn a les que desenvoluparem els continguts. • Elaborar idees - suports, més concretes i que desenvolupin les anteriors. • Distribuir el temps.

31. CRITERIS PER A SEQUENCIAR ELS CONTINGUTS • Han d’estar d’acord amb els coneixements previs de l’alumnat. • Tenir present la lògica i estructura interna de l’àrea. • Estructurar en torn a idees, blocs, mòduls... • Els continguts han d’estar equilibrats, sense prioritats. • Assegurar en cada àrea la presència dels temes transversals. • Vetllar per si els continguts s'adeqüen a la proposta metodològica que s’ha decidit dur a terme

32. ELS RECURSOS DIDÀCTICS

34. Heu entès el significat de la diapositiva anterior? SI NO Torneu a llegir el full anterior Passeu al següent full

35. Ara, acoloreix com tu vulguis* a l’Alícia. *Nota pel professorat: el com tu vulguis és per afavorir la creativitat, com a eix transversal

36. Dibuix lliure:

37. RECURSOS DIDÀCTICS • 1. Concepte • 2. Paper dels materials didàctics • 3. Classificació: • Àmbits d’intervenció • La intencionalitat o funció • Segons els continguts i la manera d’organitzar-los • Segons el suport: • Recursos o mitjans reals • Recursos o mitjans formatius • Recursos o mitjans simbòlics • Noves tecnologies

38. Terminologia: recurs, recurs didàctic, mitjans, mitjà de formació, materials curriculars,... MATERIALS CURRICULARS: Son tots aquells instruments i mitjans que proporcionen al formador pautes i criteris per a la presa de decisions, tant en la planificació com en la intervenció directa del procés d’E-A i en la seva avaluació. MITJANS: Son qualsevol recurs que el formador preveu fer servir en el disseny o desenvolupament de l’acció formativa -per la seva part o la de l’alumnat- per aproximar o facilitar els continguts, fer de mediador en les experiències d’aprenentatge, provocar situacions, desenvolupar habilitats cognitives, recolzar les seves estratègies metodològiques o facilitar o enriquir l’avaluació (Bláquez, 1995:82)

39. CLASSIFICACIÓ: ÀMBITS D’INTERVENCIÓ: tot el centre, aula, índole individual. LA INTENCIONALITAT O FUNCIÓ: orientar, guiar, exemplificar, il·lustrar, proposar, divulgar… SEGONS ELS CONTINGUTS I LA MANERA D’ORGANITZAR-LOS: Conceptuals: llibres, monografies… Procedimentals: programes informàtics, fitxes, quaderns de pràctiques… Actitudinals: programes, gravacions, vídeos… SEGONS EL SUPORT

40. CLASSIFICACIÓ SEGONS EL SUPORT • RECURSOS O MITJANS REALS: son els objectes que poden servir d’experiència directa a l’alumne/a per poder accedir a ells amb facilitat. Enriqueixen les activitats, milloren la motivació, donen significats als continguts, enriqueixen l’avaluació,... • materials de l’empresa • Instal·lacions • Tot allò que ens apropi a la realitat de la persona

41. CLASSIFICACIÓ SEGONS EL SUPORT • RECURSOS O MITJANS DEL CENTRE: els propis del centre, la finalitat dels quals és col·laborar en els processos d’aprenentatge: • Laboratoris i aules d'aprenentatge. • Biblioteca, mediateca i hemeroteca. • Laboratori d’idiomes. • Pissarres • Ordinadors • Etc.

42. CLASSIFICACIÓ SEGONS EL SUPORT • RECURSOS O MITJANS SIMBÒLICS: son aquells que poden aproximar la realitat a l’estudiant, a través de símbols o imatges. Aquesta transmissió es fa mitjançant el material imprès o l’ús de les noves tecnologies: • Suport paper: • Fitxes • quaderns • llibres, revistes • Libres de text… • Noves Tecnologies: • Icònics: retroprojector, diapositives… • Sonors: radio, discos… • Audiovisuals: vídeo, Televisió, cine • Interactiu: informàtica, Internet…

43. Objectiu: Aprendre a fer la tombarella • Ben fàcil!!!: col·locar als alumnes en filera davant una estora de punta a punta del gimnàs i dir-los amb to saberut i veu contundent: • Ara farem una tombarella. La tombarella consisteix en la rotació del cos humà en relació a un eix virtual que passa més o menys pel melic, de manera que per mitjà d’un impuls de les extremitats inferiors ens desplacem des d’aquest punt A, a aquest altre B. Però va, vinga com que soc un professor actiu us ho demostraré. Heu vist? A més com que m’agraden les TIC us ho he il·lustrat amb dues fotos tretes del google... Va, ara a l’ordre de tres feu tots la tombarella. Una, dos, tres... Molt bé, Mercè un 10; tu Guillem, un 8; Carlota, un 7; i tu Consol, molt malament, un tres... • De Antoni Zabala: La Pràctica educativa. Com ensenyar. Ed. Graó.