E N D
1. CMC 1r batxillerat Bloc 1. L’ESPÈCIE HUMANA A L’UNIVERS
2. Bloc 1. L’ESPÈCIE HUMANA A L’UNIVERS 1.1. L’Univers i la Terra
1.2. L’origen de la vida i els primers organismes
1.3. Fixisme i evolucionisme: la selecció natural
1.4. Els homínids: l’evolució humana
3. 1. L’Univers i la Terra Composició de l’Univers:
Matèria normal visible (estels, planetes i gasos calents intergalàctics): 0.4%
Matèria normal no lluminosa (forats negres i gas intergalàctic): 3.6%
Matèria fosca: 21%
Energia fosca: 75%
Com està organitzat l’Univers?
Univers > Supercúmul de Virgo >
Grup Local > Via Làctia> Sistema Solar
4. 1. L’Univers i la Terra La Via Làctia
Constel·lacions
5. 1. L’Univers i la Terra Distàncies a l’Univers:
Any llum: distància que recorre la llum en un any a una velocitat de 300.000 km/s.
Equival aprox. a 9,46728 × 1012 km = 9 467 280 000 000 km, és a dir, uns 10 bilions de km.
Exemples:
Sol - Alfa Centauro (estel més proper) = 4,22 anys llum
Sol - Estrella Polar = 687 anys llum
Sol - Terra = 0.0000152 anys
Unitat astronòmica (UA): distància entre la Terra i el Sol
Equival aprox. a 150 milions de km
6. 1. L’Univers i la Terra Origen de l’Univers?
Efecte Doppler: canvi en la freqüència de la llum procedent d’una font en moviment relatiu respecte de l’observador.
“Si les galàxies s’allunyen les unes de les altres, cal pensar que en el passat varen estar més aprop, i que al principi tota la matèria estava concentrada en una zona molt petita.”
Teoria del Big Bang, George Gamow, 1948
7. Teoria del Big Bang
8. Teoria del Big Bang i història de l’Univers
Etapa d’inflació
Formació de la matèria
Els primers àtoms
L’incendi de l’Univers
La formació d’estels i galàxies
L’energia fosca
9. Quins són els elements de l’Univers? Galàxies
Cúmuls estelars
Nebuloses
Estrelles
Estrella gegant vermella
Estrella nana blanca
Supernova
Forat negre
Planetes
Planetes nans
Satèl·lits
Asteroides
Cometes
Meteòrits
10. Curiositats… Cometa Halley:
Orbita al voltant del Sol cada 75-76 anys
És un dels més coneguts i més brillants dels cometes de “període curt” del Cinturó de Kuiper.
Se’l va veure per darrera vegada l’any 1986 prop de l’òrbita terrestre. Es calcula que la següent visita sigui l’any 2061.
11. Curiositats… Estels fugaços => demana un desig!!!
12. El Sistema Solar Es va formar fa uns 4600 milions d’anys
Inicialment hi havia un núvol de gas i pols que es va contreure per l’atracció gravitatòria i va començar a girar sobre si mateix cada vegada més de pressa.
La major part de la matèria va quedar al centre d’aquest núvol on es va formar el Sol.
La matèria que girava a l’exterior va anar
xocant i es va reunir en fragments cada
vegada més grans que van formar
els planetes actuals.
13. Els planetes del Sistema Solar
Saps quina és la diferència entre una sonda, un telescopi espacial i un obsevatori astronòmic?
En què es diferencien els planetes interiors dels exteriors?
Saps quants satèl·lits té Mercuri? I Mart? I Júpiter?
Per què hi ha més cràters d’impacte de meteòrits a la Lluna, Mercuri o Mart que a la Terra?
Quina és la composició de l’atmosfera de Venus? Quin fenomen origina? Quina és la seva conseqüència?
Què té d’especial l’atmosfera de Tità?
Es pot trobar vida a algun altre planeta?
14. La Lluna La teoria més acceptada diu que la Lluna es va formar com a conseqüència de l’impacte d’un planetoide, de massa similar a la de Mart, amb la Terra primitiva. La col·lisió hauria fet desprendre a l’espai una enorme quantitat de matèria que s’hauria juntat per atracció gravitatòria per formar un nou astre.
15. La Terra Poc després de la seva formació…
Atmosfera amb pocs gasos
Arribada contínua de meteòrits
Activitat volcànica molt intensa
Tª externa de centenars de graus centígrads
Disposició dels materials per ordre de densitat decreixent (els més densos al centre i els més lleugers a la superfície)
Refredament de la superfície
Condensació de l’aigua i formació dels oceans
16. La Terra Des de la seva formació, fa uns 4600 milions d’anys, la Terra ha anat evolucionant, tant a l’interior com a la superfície. La seva dinàmica interna, atmosfera i hidrosfera, així com l’existència de vida, fan que el nostre planeta sigui un lloc únic al Sistema Solar.
17. Les capes de la Terra Escorça:
Continental: fins els 33 km.
Oceànica: 5-10 km
Mantell
2900 km de profunditat
1000-3700ºC
Capa D
límit mantell-nucli
Material fos que puja en forma
de plomalls
Nucli
Des dels 2900 als 6373 km
P i Tª molt elevades
Fe, Ni, O, S i Si
Nucli éxtern
líquid
generació magnetisme terrestre
Nucli intern
sòlid
18. Teoria de la deriva continental Alfred Wegener, principis S XX, L’origen dels continents i els oceans
Proves:
Geogràfiques: coincidència dels perfils d’Àfrica i Amèrica del Sud
Paleontològiques: distribució geogràfica d’alguns fòssils (pex Am del Sud, África, Índia i Austràlia )
Geològiques i tectòniques: coincidència de tipus de roques i cronologia, continuïtat física de les ppals cadenes muntanyoses
Paleoclimàtiques: zones que actualment tenen un clima tropical i subtropical van estar més al sud en el passat, i tenien un clima molt més fred
Els continents es mouen amb el temps
19. Teoria de la Tectònica de plaques La superfície de la Terra està dividida en plaques que es mouen lateralment com a conseqüència de l’activitat del seu interior. Aquest moviment continu entre plaques és responsable de la disposició geogràfica de continents, oceans i arxipèlags.
20. Teoria de la Tectònica de plaques La dinàmica de plaques és una conseqüència de la pèrdua de calor terrestre:
Grans masses de magma calent pugen des del mantell profund
Corrents de convecció que arrosseguen les plaques
La gravetat fa que les plaques quedin a diferents altures
El moviment de la litosfera és el responsable de la formació del relleu terrestre:
expansió d’oceans
desplaçament de continents
formació de muntanyes
vulcanisme
deformació de roques…
21. Teoria de la Tectònica de plaques Límits divergents: les plaques es separen. Es formen dorsals oceàniques.
Límits convergents: les plaques s’aproximen.
2 plaques oceàniques => arc d’illes
Placa oceànica – placa continental => serralada tipus andí
2 plaques continentals => serralada tipus Himàlaia
Límits o falles transformants: les plaques llisquen lateralment
22. Tsunamis Un tsunami (?? en japonès ona de port, kunrei-shiki: Tunami), és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteòrits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar. Per al cas més freqüent, els moviments tectònics, els tsunamis són importants a partir maremots de magnitud de més de 6.4 a l’escala de Richter, i són vertaderament devastadors a partir de 7.
24. Tsunamis La predicció de sismes submarins continua sent poc precisa. Encara que es pot calcular l'epicentre d'un gran terratrèmol subaquàtic i el temps que pot trigar a arribar un sisme submarí, és gairebé impossible saber si hi ha hagut grans moviments del sòl marí, que són els que produeixen sismes submarins. Com a resultat de tot això, és molt comú que es produeixin alarmes falses. A més, cap d'aquests sistemes serveix de protecció contra un sisme submarí imprevist.
Malgrat tot, els sistemes d'alerta no són eficaços en tots els casos. De vegades el terratrèmol generador pot tenir el seu epicentre molt prop de la costa, de manera que el lapse entre el sisme i l'arribada de l'ona serà molt reduït. En aquest cas, les conseqüències són devastadores, ja que no es compta amb temps suficient per evacuar la zona i el terratrèmol per si mateix ja ha generat una certa destrucció i caos previs, el que fa que resulti molt difícil organitzar una evacuació ordenada. Aquest va ser el cas del sisme submarí de l'any 2004 ja que, tot i comptant amb un sistema adequat d'alerta a l’oceà Índic, aquesta zona no hagués escapat del desastre.
25. Terratrèmols 7000 terratrèmols a El Hierro en dos mesos!!!
http://www.lasextanoticias.com/videos/ver/7_000_terremotos_en_el_hierro/484883
26. 1.2. L’origen de la vida i els primers organismes Els “peixets de plata” són uns petits insectes comuns a les nostres llars. Sovint es troben a llocs que no netejam diàriament, com davall la gelera, entre els llibres i a petites escletxes del terra. Com explicaries que no s’originen espontàniament de la brutor?
Creus que és possible que la vida a la Terra vengui de l’espai? Per què?
Has sentit a parlar dels organismes transgènics? Com els definiries? Saps quina utilitat poden tenir?
27. Què és la vida? “La vida es manté i es regenera a si mateixa a partir de canvis químics que processen matèria i energia. És portadora d’un programa capaç de crear un ordre intern enmig del desordre del món inanimat. I no solament perpetua aquest programa, transmetent-lo a la descendència, sinó que és capaç d’adaptar-se a un món canviant a partir de les variacions que experimenta espontàniament”
28. Propietats de la vida Autopoiesi: capacitat d’autorenovació
Metabolisme: incorporació de matèria i energia de l’entorn per l’automanteniment segons les instruccions d’un programa genètic. Els éssers vius també obtenen i processen informació de l’entorn i elaboren respostes.
Reproducció: capacitat de crear nous organismes i conservar el programa bàsic de la vida. Importància de les mutacions.
Evolució: canvis en el material genètic i la reorganització d’aquest gràcies a la reproducció sexual permeten múltiples innovacions que han de passar el filtre de la selecció natural.
29. Activitat Quina frase del text anterior es refereix a cadascuna de les propietats de la vida? Justifica la resposta.
30. Origen de la vida? La vida va aparèixer a la Terra fa més de 3500 milions d’anys. Els científics creuen que els primers éssers vius eren d’organització simple, i la resta d’organismes que han existit i existeixen en procedeixen per evolució. El problema fonamental consisteix en saber com es varen originar els primers organismes!!!
Hipòtesis:
Creacionisme
Panspèrmia
La teoria de la generació espontània
Hipòtesi d’Oparin i Haldane (evolució química)
31. Creacionisme
32. Hipòtesi de la panspèrmia Afirma que la vida va ser sembrada a la Terra, i potser en altres planetes, per éssers intel·ligents que procedien d’altres sistemes solars amb un grau d’evolució avançat.
Arguments:
Presència de composts orgànics en alguns meteòrits caiguts a la Terra (+)
Moltes substàncies orgàniques es poden formar a partir de simples reaccions químiques (-)
Cap ésser viu no podria travessar l’espai i resistir les condicions de temperatura, intensitat de les radiacions, etc. (-)
33. L’enigma de la generació espontània
D’acord amb la comprensió científica de l’Edat Mitja, es suposava que els organismes vius podien sorgir de la matèria inanimada. Per exemple, es pensava que els cucs que es desenvolupen a la carn a l’aire lliure creixien espontàniament...
però 2 experiments refuten la teoria de la generació espontània…
34. Francesco Redi (1626 - 1697), metge, naturalista, fisiòleg i literat italià
35. Louis Pasteur (1822 - 1895), químic francès.
36. Hipòtesi d’Oparin i Haldane Aleksandr Oparin (1924) => evolució química gradual des dels gasos que suposadament eren presents a l’atmosfera de la Terra fins a les primeres cèl·lules que s’haurien format als oceans.
John Haldane (1929) => parteix d’una atmosfera semblant a la d’Oparin i introdueix la noció de sopa primitiva: aigües oceàniques de zones intermareals, enriquides en matèria orgànica, on s’haurien format les primeres estructures, encara no cel·lulars, amb capacitat d’autoreplicar-se.
37. Experiment d’Urey i Miller (1953) Varen sotmetre una mescla de gasos (H, metà, amoníac i vapor d’aigua) a l’acció de descàrregues elèctriques en un recipient tancat a 80ºC. Passades unes setmanes, en el condensat obtingut per refredament hi van trobar aminoàcids, a partir dels quals es formen les proteïnes.
Quedava demostrada la possibilitat de síntesi de molècules orgàniques precursores dels éssers vius a partir de molècules inorgàniques.
38. De la síntesi prebiòtica als primers organismes… Síntesi de molècules complexes diferents i formació d’agregats (polímers o macromolècules)
Selecció i predomini de les formes més estables
Coacervats:
Definició?
V reaccions químiques major a l’interior que al medi => inici del metabolisme cel·lular
Quan la seva grandària esdevé excessiva, tendeixen a trencar-se espontàniament i produeixen gotícules filles
Creixement i augment de la complexitat dels coacervats fins a esdevenir cèl·lules d’organització molt primitiva (procariotes) capaces de desenvolupar les funcions vitals
39. Breu història de la vida a la Terra Cèl·lules procariotes, aquàtiques, heteròtrofes, amb metabolisme anaerobi
Procariotes fotosintetitzadors (avantpassats dels cianobacteris) responsables de l’aparició d’O2 a l’atmosfera terrestre
Organismes aeròbics
Aparició de cèl·lules eucariotes per fusió accidental de cèl·lules procariotes (endosimbiosi)
40. Teoria endosimbiòtica Fa 1500 M.A.
Fusió accidental de Thermoplasma + espiroqueta => simbiosi permanent = ENDOSIMBIOSI
Nou model d’organització cel·lular caracteritzat per la presència d’un nucli => EUCARIOTA
Incorporació d’un 3r bacteri => MITOCONDRIS (capacitat d’aprofitar l’oxigen)
Associació amb un bacteri fotosintètic => CLOROPLASTS
41. Breu història de la vida a la Terra
42. Breu història de la vida a la Terra CÈL·LULA PROCARIOTA 3600 M
CÈL·LULA EUCARIOTA 1400 M
FAUNA D’ANIMALS PLURICELULARS 650 M
EXPLOSIÓ CÀMBRICA 570 M
VERTEBRATS TERRESTRES 360 M
EXTINCIÓ DELS DINOSAURES 65M
MAMÍFERS 65 M
HOMO SAPIENS 0,1 M
M : milions d’anys
43. Activitat “Els virus són estructures acel·lulars diminutes formades per una càpside de proteïnes dins la qual hi ha àcids nucleics. Són paràsits obligats de les cèl·lules. Es poden reproduir a l’interior de les cèl·lules però no presenten metabolisme ni es nodreixen. Tampoc no es mouen i es desconeix si poden detectar canvis al medi.”
Raona perquè els virus han de tenir un origen posterior a les cèl·lules.
Per què els virus es troben a la frontera del que es considera vida?
44. 1.3. Fixisme i evolucionisme: la selecció natural
45. Fixisme Teoria segons la qual tot allò que existeix, incloent els éssers vius, no ha variat amb el pas del temps i s'observa, el dia d'avui, en la mateixa forma que ha presentat en el passat i que continuarà mostrant en el futur.
Íntimament lligat al creacionisme, teoria paral·lela segons la qual l'univers va ésser creat per Déu.
NO té fonament científic. Actualment són moltes les evidències de l'evolució que desmunten qualsevol teorització de caire fixiste.
46. Evolucionisme Les observacions acumulades durant més d’un segle són concloents: cada espècie, fòssil o vivent, s’ha originat a partir d’una altra que l’ha precedit en el temps. Aquest procés s’ha produït durant milions d’anys i es continua donant avui.
47. L’herència dels caràcters adquirits: el lamarckisme Les transformacions que un individu aconsegueix durant la seva vida es poden transmetre a la descendència.
Fonaments:
Necessitat d’adaptació
Llei de l’ús i desús
Llei de l’herència dels caràcters adquirits
És una teoria errònia però va ser molt important en el desenvolupament de les idees evolucionistes perquè es va oposar a les idees fixistes d’invariabilitat de les espècies.
48. La selecció natural: el darwinisme Charles Darwin (1809-1892), naturalista anglès
Observacions durant el seu viatge de 5 anys a bord del Beagle, sobretot a les Illes Galápagos, El origen de las especies
Principis bàsics:
Els individus d’una població no són iguals sinó que mostren variacions
Algunes d’aquestes variacions es transmeten als descendents
Lluita per l’existència: només sobreviuen els individus capaços de superar les condicions imposades pel medi
Adaptacions: variacions favorables que permeten sobreviure i reproduir-se a determinats organismes
Selecció natural i aparició de noves espècies diferents de les que les han originat
49. Pensa una mica… “Els insectes pal han adoptat la forma d’una branqueta per evitar que els depredadors els vegin. Les fulles de les ortigues són urticants per evitar que els herbívors les mengin”
Per què podem afirmar que aquest comentari està força d’acord amb les teories de Lamarck?
Com explicaria Darwin aquestes adaptacions?
50. Les evidències de l’evolució La paleontologia: els fòssils
Organismes o restes petrificades
Organismes conservats en gel, resines o asfalts
Restes de l’activitat d’organismes: empremtes, petjades, traces, perforacions, excrements, ous, etc.
L’anatomia i l’embriologia
Òrgans homòlegs: òrgans amb funcions diferents però amb una estructura anatòmica que denota un origen comú (p.ex. potes i ales de vertebrats)
La semblança dels embrions d’animals i vegetals permet suposar l’existència d’avantpassats comuns.
La biologia molecular
Uniformitat del codi genètic
Grau de parentiu evolutiu entre espècies properes
51. Neodarwinisme
52. Extincions Extincions massives:
La gran extinció, fa 252 M, efecte dominó:
53. Extinció dels dinosaures Fa 65 M
Xoc d’un asteroide al sud de Mèxic que va provocar una catàstrofe ambiental:
Tsunamis gegantins
Incendis arreu de la Terra
Grans canvis de Tª…
Altres hipòtesis?
Exercici fotocòpia
54. 1.4. Els homínids: l’evolució humana Animal > Cordat > Vertebrat > Mamífer > Primat > Homínid > Homo sapiens
Hominització:
Posició erecta o bipedisme
Augment de la capacitat craniana
Mà prensil capaç de manipular
Llenguatge articulat
L’espècie humana no és la culminació de l’evolució. Des del punt de vista evolutiu no té sentit parlar d’organismes més evolucionats que d’altres.
Antropologia (anthropos “ésser humà” i logos “coneixement”): estudi de l’ésser humà des dels punts de vista biològic, social i cultural.
55. La capacitat d’aprendre: canvis en el cap, la mà i el llenguatge Fixa’t en els cervells humà i el del ximpanzé. Les diferències no tan sols es troben en la mida sinó en el desenvolupament i la complexitat de diferents àrees relacionades amb el llenguatge i les capacitats socials i cognitives.
56. D’on venim? Veure animació “evolució humana”
57. Evolució cultural o procés d’humanització Capacitat de transmetre el coneixement que ens ha fet cada cop més independents del medis.
L’Homo sapiens viu en una gran diversitat d’hàbitats, des de zones àrtiques als deserts. La tecnologia ens ha permès fins i tot viure temporalment a l’espai, als pols i als fons marins!
Trets característics del procés d’humanització:
Ús del foc
Fabricació d’eines i armes
Elaboració dels primers objectes de ceràmica
Aparició de manifestacions artístiques
Arqueologia
58. La diversitat humana Les semblances genètiques entre els humans són molt més considerables que les diferències, motiu pel qual no té sentit parlar de races.
Adaptacions adquirides per influència del clima que s’expressen en diferències en els caràcters externs del cos.
59. El genoma humà El codi genètic és el conjunt d’instruccions que serveixen per fabricar les proteïnes a partir de l’ordre o seqüència dels nucleòtids que formen l’ADN. Aquest codi determina que cada grup de tres nucleòtids codifica un aminoàcid. Els aminoàcids formen les proteïnes que porten a terme la majoria de les funcions als éssers vius.
El genoma d’un organisme és el conjunt de tota la informació genètica d’aquest. El 2003 es va publicar la seqüència del genoma humà.
60. El genoma humà La dimensió d’un genoma no es correlaciona amb la complexitat de l’organisme que genera.
La comparació del genoma serveix per conèixer millor com han evolucionat els organismes. Com més nucleòtids tenguin en comú en el seu genoma, més recent és la diferenciació de les espècies. P.ex. el genoma humà és més semblant al d’un ximpanzé que al d’un ratolí.
61. El genoma humà El coneixement del genoma humà pot comportar avenços importants no tan sols per a la salut de les persones, sinó per conèixer qui som i d’on venim. Vos imaginau si cadascú tengués un carnet o xip d’identitat genètica?
Coneixement de l’evolució humana
Estratègies mèdiques i terapèutiques per combatre i prevenir certes malalties genètiques i hereditàries
Discriminació de persones (p.ex. per l’accés a determinades feines)
Manipulació del genoma amb finalitats no terapèutiques
Tot i això, l’ús d’aquest coneixement es podria tornar en contra nostra…
L’ús d’aquesta informació i les aplicacions que se’n facin són responsabilitat de tots.
62. Modificar la vida L’home sempre s’ha preguntat sobre ell mateix i el món que l’envolta…
Enginyeria genètica: manipulació i modificació de la informació genètica d’un ésser viu mitjançant la introducció de gens d’altres organismes o la modificació de gens propis.
Implicacions ètiques
63. Enginyeria genètica Vectors: vehiculen la introducció d’informació genètica.
Plasmidis: fragments de material genètic bacterians que empren per intercanviar informació genètica.
Retrovirus: poden insertar el seu material genètic a les cèl·lules que infecten.
Enzims de restricció: “tissores genètiques”
Transgènic (OMG): organisme modificat genèticament
64. Aplicacions de l’enginyeria genètica Animals:
Augmentar el rendiment del ramat
Producció de fàrmacs, anticossos, vacunes, etc.
Produir animals amb malalties humanes per a la investigació
Plantes
Resistents a malalties produïdes per virus, bacteris o insectes
Millora en la qualitat dels productes comercials
Degradació d’agents contaminants (fitoremediació)
Microorganismes:
Obtenció de proteïnes com la insulina, la hormona del creixement o factors de coagulació a partir de llevats
Degradació del petroli en vessaments marins
Teràpia somàtica cel·lular: addició d’un o més gens per tractar càncers o malalties sanguínies, hepàtiques o pulmonars
65. Activitat Malgrat els avantatges que presenten, els transgènics generen desconfiança i rebuig entre organitzacions ecologistes i de consumidors. Investigau-ne les causes i a la propera classe les debatirem…
http://www.conciencia-animal.cl/paginas/temas/temas.php?d=1089 => peligros y riesgos de los transgénicoshttp://www.conciencia-animal.cl/paginas/temas/temas.php?d=1089 => peligros y riesgos de los transgénicos
66. I….
HEM ARRIBAT
AL FINAL DEL PRIMER BLOC!!!