EL MARXISME I L’ANARQUISME.

1. EL MARXISME I L’ANARQUISME. EL MARXISME. 1. DEFINICIÓ. 2. CRONOLOGIA. 3. LES BASES IDEOLÒGIQUES DEL MARXISME. 4. CONCEPTES FONAMENTALS DEL MARXISME. «La vaga» Robert Koehler L’ANARQUISME. 1. L’ANARQUISME: INTRODUCCIÓ. 2. L’ANARQUISME: CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS. 3. L’ANARQUISME: AUTORS. • Pierre Joseph PROUDHON. • Mikhail BAKUNIN. • Piotr KROPOTKIN.

2. 1. DEFINICIÓ DE MARXISME. El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanysKarl Marx i Friedrich Engels. La multitud d'aspectes que aquesta comprèn fa que pràcticament no existeixi branca de les ciències humanes sense la seva escola de pensament marxista. L'anàlisi marxista es caracteritza per un enfocament materialista i dialèctic del món. L'aplicació d'aquesta doctrina en el camp del Socialisme inicià un nou corrent ideològic anomenat socialisme marxista, que cresqué durant tota la segona meitat del segle XIX i s'anà situant al poder al llarg del segle XX, tant a través de les seves múltiples versions socialdemòcrates com comunistes. - EL MARXISME SANARÀ ELS MALALTS. Frida KAHLO. 1954. Oli sobre masonita. L’obra és un autoretrat d’ella, que ocupa el centre de la composició mentre és sostinguda per dues mans gegants que la protegeixen mentre ella fa el gest de deixar les dues crosses. A la nostra dreta apareix un cap de Karl Marx del que li surt una mà que ofega una mena de corb amb cap de persona. La banda de la nostra esquerra és presidida per un colom blanc i un globus terraqui.

3. 2. CRONOLOGIA. El marxisme és la teoria materialista i dialèctica que es basa en la pràcticacomunista. A través d'aquesta Marx i Engels examinaren la història (“materialisme històric”), la qual cosa els dugué a explicar la lluita de classe com a base de les relacions socials a través de l'economia i la revolució.

4. 3. LES BASES IDEOLÒGIQUES DEL MARXISME Karl MARX (1818-1883) i Frederic ENGELS (1820-1895) van fer una Aportació decisiva a la història del PENSAMENT SOCIALISTA del s.XIX. La seua teoria, el MARXISME, es troba estretament lligada a una sèrie d’idees i pensaments apareguts amb anterioritat:

5. 1. El corrent FILOSÒFIC IDEALISTA ALEMANY. Representat per HEGEL, del qual MARX adopta el MÈTODE LÒGIC, La DIALÈCTICA: estudi de les contradiccions que engendra la Història humana. Partint de la dialèctica, MARX va elaborar el que ell va anomenar el “MATERIALISME HISTÒRIC”: del principi de contradicció Marx extreia la fonamentació per a la TEORIA DE LA LLUITA DE CLASSES com a MOTOR DE LA HISTÒRIA.

6. 2. L’obra dels TEÒRICS DEL LIBERALISME ECONÒMIC (Adam Smith i David Ricardo). En les seues obres Crítica a l’Economia Política (1859) i El Capital (1867), MARX sotmet a crítica a aquestos autors, i exposa la seua TESI: • Que el sistema capitalista basat en la PLUSVÀLUA i la • LLEI DE L’ACUMULACIÓ O CONCENTRACIÓ DEL CAPITAL, • aguditza la bipolarització i l’antagonisme social entre • la burgesia i el proletariat.

7. 3. Els anomenats SOCIALSITES DE TRANSICIÓ (L.BLANC, A.BLANQUI, SIMONE DE SISMONDI) els quals es van separar dels utòpics en afirmar que: • L’EMANCIPACIÓ DELS OBRERS només podia provindre dels • seus esforços. • Què el pensament socialista havia de proporcionar als obrers • no sols una TEORIA REVOLUCIONÀRIA, sinó també uns • OBJECTIUS per a ASSOLIR EL PODER. «La llibertat Guiant al poble» Delacroix, 1830

8. 4. Els CONCEPTES FONAMENTALS del MARXISME SÓN: • LA INTERPRETACIÓ MATERIALISTA DE LA HISTÒRIA O MATERIALISME • HISTÒRIC. Un dels objectius de Marx, arran de les revolucions de 1848, va ser la INVESTIGACIÓ DE LES LLEIS que regeixen la HISTÒRIA. A LES SEUES OBRES: El manifest comunista 1848), Formacions Econòmiques precapitalistes (1858) i El Capital (1867), tracta d’elaborar la seeua filosofia de la Història: el MATERIALISME HISTÒRIC (en expressió de Engels). La seuaconcepció materialista de la Històriaparteix del principi segons el qualLA PRODUCCIÓ i L’INTERCANVI DELS PRODUCTES SÓN LA BASE DE TOTA L’ORIENTACIÓ DE LA SOCIETAT.

9. a). En tota societat que es presenta en la HISTÒRIA (esclavista, feudal i capitalista), la PRODUCCIÓ i la DISTRIBUCIÓ dels productes ORIGINA la DIVISIÓ EN CLASSES SOCIALS o capes socials segons com es produeix (FORMA DE PRODUCCIÓ), i de la forma com es distribueix o s’INTERCANVIA allò que es produeix (APROPIACIÓ DE L’EXCEDENT).

10. b). En CONSEQÜÈNCIA, la causa última de tot canvi social i de tota REVOLUCIÓ política ha de buscar-se, no en la ment dels homes i els seu coneixement creixent de la veritat o de la justícia eterna o absoluta, sinó en la TRANSFORMACIÓ DE LA PRODUCCIÓ; no s’ha de buscar en la filosofia, sinó enL’ECONOMIA. Mitjans de Producció (ferramentes, màquines,mines, etc.) Força productiva Productors (treballadors) INFRAESTRUCTURA ECONÒMICA Propietaris dels mitjans (empresaris):explotadors Relacions de producció Productors No propietaris (obrers): explotats. MODE DE PRODUCCIÓ Estructura jurídica, política, social: l’Estat, les lleis, poder judicial. SUPRAESTRUCTURA (producció espiritual) Estructura ideològica: religió, art, normes morals, filosofia.

11. 2n. LA TEORIA DE LA LLUITA DE CLASSES COM A MOTOR DE LA HISTÒRIA. La LLUITA DE CLASSES i la REVOLUCIÓ són mitjans inseparables en la TRANSFORMACIÓ DEL SISTEMA CAPITALISTA a una SOCIETAT SENSE CLASSES. En la societat capitlaista entre BURGESIA I PROLETARIAT existeix un ANTAGONISME DERIVAT de la diferent APROPIACIÓ de L’EXEDENT. Això origina un ENFRONTAMENT entre LA CLASSE DETENTORA DELS MITJANS de PRODUCCIÓ (la BURGESIA) i el PROLETARIAT, que només posseix la força del seu treball. Si en un principi aquesta LLUITA és de tipus econòmic (millora de condicions de treball, salari, etc), es transforma en política a mesura que la CONSCIÈNCIA DE CLASSE entre el PROLETARIAT posa en evidència que tota transformació del seu estatus només pot realitzar-se mitjançant la CONQUESTA DEL PODER (L’Estat), organ de la Classe dominant.

13. 3r. LA TEORIA DE L’ESTAT: DE LA DICATADURA DEL PROLETARIAT A LA SOCIETAT COMUNISTA. En la societat industrial, protagonitzada per la burgesia i el proletariat, la primera ha monopolitzat tot el pdoer en les seues mans després de la destrucció del sistema feudal. Tot i que l’Estat siga democràtic, no deixa de ser -en opinió de Marx- un Estat de classe que sanciona i protegeix la propietat privada, font de tota desigualtat en el capitalisme. Així doncs, l’ESTAT COM A ESTAT DE CLASSE, ÉS UN INSTRUMENT D’OPRESSIÓ DE LA CLASSE ECONÒMICAMENT SUPERIOR QUE IMPOSA EL SEU SISTEMA D’EXPLOTACIÓ SOBRE LA CLASSE OBRERA.

14. MARX seria el primer socialista que aceptara com a inseparables de l’emancipació total del proeltariat una sèrie de condicions bàsiques per a la desaparició de l’Estat com a instrument de domini d’una classe sobre l’altra. Son aquestes: • La REVOLUCIÓ SOCIAL VIOLENTA O REVOLUCIÓ TOTAL que • produïsca la destrucció de l’aparell polític burgés.

15. 2. El proletariat ha d’organitzar-se no sols per a la LLUITA per les milloreseconòmiquies, sinó també ha d’organitzar-se un PARTIT POLÍTIC INDEPENDENT DELS PARTITS BURGESOS, en el qualels COMUNISTES,pelseuconeixementteoricopràctic, en constitueixen l’avantguarda, i s’hi identifiquen.

16. 3. L’objectiud’aquestpartitseràla CONQUESTA DE L’ESTAT i a través d’ell, GOVERNANT-LO DICTATORIALMENT (DICTADURA DEL PROLETARIAT) DURANT UN PERÍODEtransitori i començar la VIA SOCIALISTA CAP AL COMUNISME,… com? Amb la col·lectivitzaciódelsmitjans de producció, la societatsense classes i la progressivadesaparició de l’Estatcom a forma d’opressió).