L’Aparell Digestiu

1. L’Aparell Digestiu Ciències 3r ESO- Maristes Montserrat

2. L’aparell digestiu té la funció de realitzar la digestió : transformació dels aliments que ingerim en nutrients, o sigui, transformar les biomolècules en els seus constituents principals,que la cèl·lula pot captar. • Les proteïnes en aminoàcids • Els polisacàrids en monosacàrids • Els greixos en àcids grassos. • A més, també realitza la funció d’absorció: captar aquests nutrients, junt amb l’aigua, les sals minerals i les vitamines, i transportar-los cap a la sang, per a que arribin a totes les cèl·lules del cos.

3. Hi ha dos tipus de digestió: • La digestió mecànica: Realitzada per les dents i els moviments musculars del tub digestiu, per a trencar els aliments en porcions més petites per a afavorir l’atac químic posterior. • La digestió química: en què les molècules dels nutrients són atacades per enzims digestius, i trencades en els seus components més senzills, que les cèl·lules de les parets de l’intestí podran captar. • Aquests enzims digestius són fabricats en les glàndules annexes: glàndules salivals, fetge i pàncrees, així com en l'estómac i l’intestí prim.

5. La Boca 1:Les dents • Les dents tenen una funció mecànica: trencar els aliments en fraccions més petites per a que l’atac posterior sigui més eficaç. • Tenim 4 tipus de dents: (de 28 a 32) • Incisives: 8. Tallen • Canines:4. Esquincen • Premolars: 8 . Matxuquen • Molars: 8-12. Matxuquen.

6. Les dents estan formades per 3 teixits diferents: • La polpa: tova, on hi ha els vasos sanguinis i els nervis. • La dentina, envoltant la polpa, teixit dur. • L’esmalt, potser el teixit més dur de l’organisme, que cobreix la part exterior de la dent, la corona. És força habitual que quedin restes de menjar entre les dents. Aquestes restes de menjar són usades com a font d’aliment per microorganismes que alliberen àcids. Aquests àcids poden desfer l’esmalt, creant cavitats, les càries.

7. A la boca, també hi trobem la llengua, on hi ha els receptors del gust, i que ajuda a empassar-nos els aliments. • També s’hi aboca el contingut de les glàndules salivals, la saliva, on trobem: • Aigua • Mucus: per a lubrificar l’aliment i fer més fàcil la deglució • Substàncies bactericides • Un enzim: l’amilasa, que comença a trencar el midó (polisacàrid) en cadenes més curtes de monosacàrids.Així doncs, la digestió química dels aliments comença en la boca.

8. Un cop l’aliment ha estat mastegat i impregnat de saliva, forma una pasta anomenada bol alimentari. Aquest bol alimentari és el que ens empassem cap a la faringe, en un procés anomenat deglució, on intervé la llengua, que es recolza en el paladar i empeny el bol alimentari cap a l’esòfag.. Per evitar que el bol alimentari es dirigeixi cap a l’aparell respiratori i el bloquegi, en la faringe hi ha una estructura, l’epiglotis, que tapona l’entrada a la laringe El procés de la deglució és l’últim procés voluntari. A partir d’aquest moment, els moviments musculars que empenyeran l’aliment seran involuntaris. Epiglotis Laringe Llengua Esòfag

9. L’esòfag és un tub d’uns 20 centímetres, que travessa el diafragma i que transporta el bol alimentari fins a l'estómac. Els seus moviments són involuntaris, i s’anomenen moviments peristàltics: moviments de contracció i desplaçament de la contracció, de forma que el bol alimentari es desplaça.

10. Bol Alimentari (Esòfag) Càrdies (esfínter d’ entrada) A l'estómac el bol alimentari es barreja amb els sucsgàstrics, hi resta unes hores, i en surt convertit en una “papilla” anomenada quim. Pílor (esfínter de sortida) A l’ estómac, l’àcid clorhídric dels sucs gàstrics desfà l’estructura de l’aliment per afavorir l’acció posterior dels enzims del pàncrees i l’intestí. També actua un enzim, la pepsina , que trenca les proteïnes en cadenes més petites d’Aminoàcids. (el trencament no és complert). L'estómac produeix moviments peristàltics, de forma que el bol alimentari es vagui barrejant amb els sucs gàstrics. Quim (duodé)

12. Una malaltia molt freqüent és la úlcera gastro-duodenal , causada per un afebliment de la capa mucosa que protegeix a l’estómac. És causada per algunes substàncies, i últimament s’ha descobert que hi influeix un bacteri. (premi Nobel de medicina 2005)

13. L’intestí és un tub d’uns 7 metres, dividit en tres parts: el duodè, l'Ili i el Jejú. S’hi realitza la digestió final dels nutrients , i l’absorció d’aquestos cap a la sang.

14. Polisacàrid Monosacàrid Proteïna Aminoàcid E Àcids grassos Triglicèrids En el duodè, els enzims digestius de l’intestí, junt amb els sucs pancreàtics i la bilis, acaben digerint els nutrients en els seus components principals, que desprès seran absorbits per les cèl·lules de les parets de l’intestí.

16. Les parets de l’intestí, presenten una sèrie de plecs longitudinals anomenats vellositats intestinals. Cada vellositat, a la seva vegada, està plegada. Les cèl.lules que formen les vellositats presenten una estructura en forma de raspall formada per plecs de la membrana. Totes aquestes estructures tenen una missió: incrementar al màxim la superfícied’absorció de l’intestí. En els set metres de llargada, la superfície total d’absorció és d’uns 300 m2.

17. Els nutrients absorbits a les vellositats circulen per la sang fins a arribar a totes les cèl·lules. • els monosacàrids tenen una funció bàsicament energètica , per a produir la respiració cel·lular en els mitocondris. S’emmagatzemen en el fetge i els músculs formant un polisacàrid, el glucogen,que anirà proporcionant monosacàrids quan facin falta. Si hi ha un excés d’ingestió de glúcids , es transformen en greixos, que s’acumulen en el teixit adipós. • els lípids tenen una funció estructural, formant part de certes estructures (membranes), i una funció energètica, tot i que el primer combustible són els monosacàrids. Els lípids que no s’utilitzen s’acumulen en el teixit adipós.

18. Els Aminoàcids que provenen de les proteïnes ingerides s’utilitzen per a fabricar les proteïnes pròpies de l’organisme als ribosomes. • Les Vitamines i les Sals minerals tenen una funció reguladora. Intervenen en certs processos bàsics per a la cèl·lula. La seva absència o el seu excés provoquen certes malalties.A més, certes sals tenen funció estructural, doncs formen part d’estructures molt importants: com a exemple el calci als ossos. • L’aigua és utilitzada per a formar part dels fluids corporals

19. A l’intestí gruixut hi arriben els productes no absorbits, o que no es poden digerir. Durant tot el trajecte pel còlon s'absorbeix aigua, fenomen que provoca que el material es compacti formant la femta. La femta arriba al recte, i quan s’obren els esfínters, la femta s’allibera a l’exterior. L’intestí gruixut està colonitzat per bacteris, que formen la flora intestinal. Aquests bacteris s’alimenten dels productes que arriben a l’intestí, i alliberen gasos, així com certes vitamines.

20. Enllaços interessants Vídeo Resum 1 - castellà Pàgina amb activitats sobre els aliments i nutrients. Castellà Pàgina amb activitats sobre l’aparell digestiu. Castellà Pàgina amb activitats sobre l’aparell digestiu. Català