EXPLORACIÓ CARDIOVASCULAR

1. EXPLORACIÓ CARDIOVASCULAR Iniciar la presentació

2. L’exploració del cor i de l’aparell circulatori comporta una sèrie d’habilitats que cal practicar i sistematitzar. D’una banda, cal conèixer molt bé els focus d’auscultació i els punts de palpació del cor. De l’altra, cal que es puguin identificar la presència de bufs, frecs i alteracions del ritme. L’exploració del sistema arterial inclou la palpació de polsos arterials en els diversos territoris accessibles i la presència de bufs a les grans artèries, així com la pràctica de l’oscil·lometria. L’exploració del sistema venós se centra sobretot en l’exploració jugular i de les venes de les extremitats inferiors.

3. Objectiu Metodologia Avaluació Imatge L’alumne considera que l’ha assolit El professor el considera assolit Auscultació cardíaca Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en el laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP L’alumne ha de ser capaç de reconèixer els focus d’auscultació Capacitat de reconèixer el focus mitral Capacitat de reconèixer el focus tricuspidi Capacitat de reconèixer el focus pulmonar Capacitat de reconèixer el focus aòrtic Capacitat d’auscultar el buf mitral en la posició de Pachon Palpació del batec de la punta Exploració de pacient simulat (altres alumnes) al laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP L’alumne ha de ser capaç de palpar la punta cardíaca Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Següent diapositiva

4. Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Següent diapositiva

5. Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Següent diapositiva

6. Objectiu Metodologia Avaluació Imatge L’alumne considera que l’ha assolit El professor el considera assolit Oscil·lometria Exploració de pacient simulat (altres alumnes) al laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP L’alumne ha de ser capaç de fer i interpretar una oscil·lometria Inspecció del pols venós Exploració de pacient simulat (altres alumnes) al laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP Capacitat d’inspeccionar a través del coll la pulsació jugular interna Exploració de pacients reals al CAP L’alumne ha de ser capaç d’efectuar la maniobra sobre l’hipocondri dret per veure el reflex hepatojugular Exploració venosa de les extremitats inferiors Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en el laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP L’alumne ha de ser capaç de fer la prova postural de Buerguer i el temps d’emplenat postural L’alumne ha de ser capaç de fer la maniobra de Homan Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Diapositiva anterior Tornar a Inici

7. Auscultació cardíaca Cal que el pacient estigui en decúbit i l’examinador ha de situar-se a la dreta del pacient. Tornar

8. Auscultació cardíaca: Focus mitral Es troba situat en l’àpex a nivell del 5è espai intercostal en la línia medioclavicular esquerra. El buf d’insuficiència mitral s’irradia cap a l’aixella esquerra (zona groga). Segueix

9. Auscultació cardíaca: Focus tricuspidi Es troba situat en l’apèndix xifoide. Segueix

10. Auscultació cardíaca: Focus pulmonar Es troba situat en el 2n espai intercostal a l’esquerra de l’estèrnum, per sota de l’angle de Louis. El buf d’estenosi pulmonar s’irradia cap a la regió clavicular adjacent (zona groga). Segueix

11. Auscultació cardíaca: Focus aòrtic Es troba situat en el 2n espai intercostal a la dreta de l’estèrnum. El buf d’insuficiència aòrtica s’irradia cap al marge esquerre de la part baixa de l’estèrnum (zona groga). El buf d’estenosi aòrtica s’irradia cap a la regió clavicular dreta i coll (zona verda). Segueix

12. Auscultació cardíaca: Mesocardi Es troba situat en el 3r espai intercostal a l’esquerra de l’estèrnum, just per sota del focus pulmonar. Tornar

13. Auscultació del buf mitral Cal que el pacient estigui en decúbit lateral esquerre, perquè d’aquesta manera s'ausculta millor el buf mitral sistòlic (posició de Pachon). Tornar

14. Palpació del batec de la punta Amb el pacient en decúbit supí, l’examinador recolza la seva mà en la punta del cor. Cal reconèixer la propulsió sistòlica coneguda com a xoc de la punta. En molts adults no es palpa atès el gruix de la paret del tòrax. Tornar

15. Palpació de l’artèria caròtida Es palpa per dins del marge anterior del múscul esternoclidomastoïdal. Es palpa amb els dits índex i mig col·locats en una mateixa línia en sentit transversal al trajecte de l’artèria. Primer es palpa la caròtida d’un costat i després la de l’altre costat. Tornar

16. Auscultació del coll S’ausculta amb la campana del fonendoscopi la presència de bufs a nivell del territori de la caròtida, principalment en el lloc de la bifurcació. Tornar

17. Palpació de l’artèria temporal S’estén des de la zona preauricular fins a la regió supraorbitària. Es palpa amb els dits índex i mig col·locats en una mateixa línia en sentit transversal al trajecte de l’artèria. Cal palpar sempre ambdues artèries temporals. Tornar

18. Palpació del pols radial Es palpa amb els dits índex i mig col·locats en una mateixa línia en sentit transversal al trajecte de l’artèria, que passa per la corredera radial. Cal palpar sempre ambdues artèries radials. Tornar

19. Palpació del pols braquial Es palpa immediatament per dins del tendó del múscul bíceps. Cal palpar sempre ambdues artèries braquials. Tornar

20. Palpació del pols femoral El pacient ha d’estar en decúbit supí. L’artèria femoral es palpa per sota del lligament inguinal, en el punt mig d’una línia imaginària que va des de l’espina ilíaca anterosuperior i la símfisi púbica. Els polpells dels dits han de situar-se en sentit transversal al trajecte de l’artèria. Cal palpar sempre ambdues artèries femorals. Tornar

21. Palpació del pols popliti El pacient ha d’estar en decúbit supí, amb la cama semiflexionada. L’artèria es palpa una mica per dins de la línia mitjana de la concavitat poplítia. Cal posar els dits en sentit transversal al trajecte de l’artèria. Cal anar aprofundint en la concavitat poplítia fins a la percepció del pols. Cal palpar sempre ambdues artèries poplíties. Tornar

22. Palpació del pols tibial posterior El pacient ha d’estar en decúbit supí. L’examinador col·loca el peu en lleugera dorsiflexió i supinació. Cal posar els dits semiflexionats de manera longitudinal al trajecte de l’artèria, que es troba entre la part posterior del malèol intern i el marge intern del tendó d’Aquil·les. Cal palpar sempre ambdues artèries tibials posteriors. Tornar

23. Palpació del pols pedi El pacient ha d’estar en decúbit supí o assegut. L’examinador ha de posar els seus dits lleugerament flexionats de manera longitudinal al trajecte de l’artèria, que es troba just per fora de l’extensor llarg del dit gros. Cal palpar sempre ambdues artèries pèdies. Tornar

24. Oscil·lometria El pacient ha d’estar en decúbit supí o assegut. Es posa el manegot de l’oscil·lòmetre a la cuixa i a la cama d’ambdues extremitats i s’observa si hi ha oscil·lacions al prémer la vàlvula quan s’arriba a la pressió arterial sistòlica, moment en què s’inicia la descompressió. Si no oscil·la és perquè hi ha oclusió arterial. Tornar

25. Pols venós Cal que el pacient estigui en decúbit supí amb el cap lleugerament elevat (45º) i rotat cap a l’esquerra i se li ha d’indicar que intenti relaxar tota la musculatura del coll. S’inspecciona mirant a través del coll des del costat del pacient. Cal identificar la pulsació jugular interna. Tornar

26. Reflex hepatojugular El pacient ha d’estar en decúbit supí amb el cap lleugerament elevat (45º) i rotat cap a l’esquerra. L’examinador ha de recolzar la seva mà sobre l’hipocondri dret i ha de pressionar fortament cap amunt i endarrere mentre observa la vena jugular externa. Hi ha reflux hepatojugular quan es produeix ingurgitació jugular simultàniament amb la compressió hepàtica. Tornar

27. Prova postural de Buerguer El pacient ha d’estar en decúbit supí. L’examinador aixeca el membre inferior amb el genoll en extensió i observa la coloració dels dits i la planta del peu. En cas de flux arterial insuficient la cama esdevé pàl·lida. Segueix

28. Temps d’emplenat capil·lar Un cop feta la prova postural de Buerguer s’obliga al pacient que segui ràpidament amb les cames penjant i es mesura el temps que triga a recuperar la coloració normal de la cama. En condicions normals és de 10 a 15 segons. En cas d’insuficiència arterial, aquest temps es perllonga i pot esdevenir fins i tot la cama cianòtica. Tornar

29. Maniobra de Homan El pacient ha d’estar en decúbit supí i amb les cames esteses. L’examinador subjecta la cama amb una mà mentre que amb l’altra produeix una dorsiflexió del peu. Si amb aquesta maniobra s’origina dolor en els bessons es diu que el signe és positiu, observant-se en la trombosi venosa profunda, per tracció de la vena tibial posterior afectada. Tornar