Façana de la Passió. Sagrada Família. BCN.

1. Façana de la Passió. Sagrada Família. BCN.

2. El dibuix original de Gaudí “Vull que faci por!” “Vull que es vegi com va ser de cruent (real) el sacrifici de Crist”. Gaudí dibuixa aquesta façana sortint d’una malaltia que el va dur al llindar de la mort. A dalt de tot, una creu. A sota, el sepulcre buit de Crist i el davallament als inferns.

3. Gaudí posava la creu a baix i al mig de tot. A un costat hi posava els partidaris de Crist i a l’altre, els adversaris. Les columnes inclinades són ossos humans, tíbies que emmarquen la passió. Una façana molt diferent per la passió que pel naixement. Una cosa és el naixement d’un nen, una altra cosa és la mort d’un home sobre una creu. “He començat per la façana del naixement perquè si hagués començat per aquesta, no hagués pogut continuar l’obra”.

4. Subirachs, proposa reordenar les escenes de la façana de la passió, fent en Via Crucis. El marc, però és el de Gaudí.

5. A baix al centre, l’escena de la flagel·lació de Jesús. Jesús està lligat a la columna, però alhora abraça la columna: “Jo dono la vida, ningú no me la pren, tinc el poder de donar-la i el poder de recobrar-la” La columna té tres blocs amb un quart desplaçat: la pedra del sepulcre fora de lloc, la resurrecció. Però a més, Subirachs diu que amb això vol representar el fet que Jesucrist “trenca el món antic”. Efectivament, amb la mort i resurrecció de Jesús aquest món nostre, dominat pel pecat, la violència i la mort, ha estat vençut! Ha començat ja el cel nou i la terra nova on regnarà la justícia.

6. Jesucrist és l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi de totes les coses.

7. (Déu) eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat. I el qui seu al tron va afirmar: “Jo faig que tot sigui nou.” I afegí: “Escriu aquestes paraules, perquè són veritat i dignes de tota confiança.” Després em va dir: “Ja s’han complert! Jo sóc l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi...” Apocalipsi 21, 4-6a

8. A la paret, Subirachs hi posa uns números misteriosos. En el quadrat hi ha més de 500 combinacions que sumen 33 (totes les columnes, files, etc). L’edat de Jesús quan va morir. Però, un cop posat es va descobrir quelcom més. Hi ha dos números que es repeteixen (cosa molt rara en aquest tipus de “quadrats màgics”): el 10 i el 14. 20 més 28 = 48. I 48 resulta ser el valor numèric de la paraula INRI en llatí (Jesús Natzaré Rei dels Jueus, el títol de la creu). En fer el càlcul, cal recordar que l’alfabet llatí no té la j (i=9, n=13, r=17).

9. A la dreta, Jesús amb la creu a sobre, consola les dones de Jerusalem, “No ploreu per mi, ploreu més aviat per ...”. Al centre, la Verònica que mostra el rostre ensangonat de Crist. Ella no té rostre perquè és un personatge llegendari (no surt als evangelis). A l’esquerra, un personatge de perfil prenent nota. És Antoni Gaudí, l’evangelista que després posarà l’evangeli en pedra.

10. Antoni Gaudí, l’evangelista que posarà l’evangeli en pedra al cor de la ciutat. Amb una intenció ben clara: “Que el visitant se’n vagi impressionat per l’obra salvadora de Déu”.

11. Jesucrist, clavat en creu, inclinat sobre el món perquè dona la vida pel món. Al peu de la creu, Maria, la seva mare, Maria Magdalena i l’apòstol Joan. Al peu de la creu, la calavera d’Adam, símbol de la humanitat mortal que Crist rescata de la mort. Essent Déu, morint destrueix la mort que no pot pas retenir captiu a l’autor de la vida. Despullat: la realitat crua de la creu!

12. Jesús posat al sepulcre. Josep d’Arimatea al cap. Als peus un personatge que s’assembla molt a Subirachs, l’escultor (amb la mà magnificada). Sobre el cap de Maria, un ou (la vida latent): la resurrecció!