LA HIDROSFERA

1. LA HIDROSFERA Tema 9

2. L’aigua a la Terra Propietats de l’aigua Tipus d’aigua Els oceans L’aigua als continents El cicle de l’aigua Els usos de l’aigua Les potabilitzadores Impactes a la hidrosfera (treball)

3. L’aigua a la Terra L’aigua és uns dels elements més vitals i fonamentals per a l’existència dels ev. Es troba repartida de diferents maneres al llarg del planeta. Els percentatges globals són:

4. 97% Aigua marina 3% Aigua dolça 50% Llacs 38% Sòl 10% Atmosfera 1% Rius 1% Éssers vius 79% Gel 20% Aigua Subterrània 1% Aigua Superficial

5. Origen de l’aigua Fa uns 4500 milions d’anys que la Terra tenia una gran activitat volcànica i a més estava sotmesa a molts bombardejos d’asteroides. Tot això provocà que hi hagués una gran alliberació de CO2 i vapor d’aigua. A mesura que la Terra s’anava refredant, el vapor d’aigua es condensava donant lloc als diversos niguls i en conseqüència a les diferent tipus de precipitacions.

6. Les qual s’anaven acumulant damunt la superfície terrestre. D’aquesta manera es varen començar a formar els oceans, rius, torrents, llacs, embassaments i els aqüífers.

7. Propietats de l’aigua • Bon dissolvent: • Dissol minerals de l’escorça terrestre. • Arrossega les sals dissoltes fins a la mar. • En evaporar-se, produeix el depòsit de les sals dissoltes. • Serveix com a mitjà de transport a l’interior dels ev. • És el component principal dels fluids orgànics.

8. Absorbeix una gran quantitat de calor: • esmorteeix el clima. • Els mars i oceans absorbeixen calor a l’estiu i l’alliberen a l’hivern. • Refrigera la superfície terrestre en evaporar l’aigua que després formarà els niguls. • Esmorteeix els canvis de Tª a l’interior dels ev. • És un refrigerant quan s’evapora dels ev

9. Presenta una dilatació anòmala: • Totes les substàncies es contreuen en passar d’estat líquid a sòlid, en canvi l’aigua es dilata quan es congela. • Als llacs, rius, torrents i mars, el gel sura i crea una capa superficial gelada per davall la qual es conserva aigua líquida, on poden continuar vivint els organismes aquàtics.

10. És una substància adherent: • l’aigua s’adhereix a la major part de les superfícies, això fa que amari les roques i el sòl. • L’aigua puja per l’interior dels vasos conductors dels vegetals, fet que possibilita el transport de les substàncies fins a les parts més altes. Aquest fenomen s’anomena capil·laritat.

11. Tipus d’aigua • Així com ja s’ha comentat a principi de tema es poden diferenciar uns quans tipus d’aigua: • Aigua salada: comprèn els oceans i mars • Aigua dolça: comprèn l’aigua terrestre (rius, torrents, llacs, embassaments, glaceres) i subterrània (aqüífers).

12. Els oceans • L’aigua és salada, amb el següent percentatge de sals dissoltes 11 % 2 % 87%

13. Conté gasos dissolts, com és el N2, O2, CO2. Els quals es mesclen a causa de l’onatge i per l’acció dels ev, els quals produeixen O2 amb l’activitat fotosintètica i produeixen CO2 amb l’activitat respiratòria • La Tª és relativament estable, així i tot a grans profunditats pot arribar a 4ºC ja que no hi arriba la llum solar.

14. - Moviments dels oceans • Ones: són moviments circulars de la superfície de l’aigua provocats pel vent. Les ones provoquen l’erosió de la superfície terrestre i forma les platges i els penya-segats. A més transporta material.

15. Marees: són oscil·lacions periòdiques del nivell de la mar, com a conseqüència de la força de gravetat que exerceix la Lluna sobre els fluids de la Terra. De manera que quan el nivell és màxim s’anomena plenamar i quan el nivell és mínim s’anomena baixamar. • Podem diferenciar dos tipus de marees: • - vives: quan el Sol, la Terra i la Lluna es troben alineades • - mortes: quan el Sol, la Terra i la Lluna formen un angle de 90º.

17. Corrents marins: són moviments de masses d’aigües que no es mesclen perquè tenen diferents propietats físiques, és a dir poden tenir diferent Tª o diferent salinitat. De manera que l’aigua freda té la tendència a circular a baixa profunditat, mentre que l’aigua calenta circula en superfície. De la mateixa manera l’aigua que és més salada pesa més i circula en profunditat, mentre que l’aigua dolça pesa manco i circula en superfície

18. Els corrents poden ser superficials com profunds. Aquests darrers estan influenciats per la rotació de la Terra

19. L’aigua dels continents • L’aigua que es troba en els continents es pot classificar segons si són aigües corrents o estàtiques. • Aquestes aigües poden ser: • Llacs: són acumulacions d’aigua en conques o depressions del relleu. Es caracteritzen per ser de grans dimensions i fins i tot n’hi ha que presenten corrents i ones, com és el cas del llac Victòria (naixement del Nil)

20. Rius: són cursos d’aigua que circulen per un llit fluvial fix. Es caracteritzen per du sempre aigua, generalment a la primavera és quan en porten més i durant l’hivern és quan en porten manco a causa de la neu. • Torrents i rierols: també es caracteritzen per portar l’aigua dins un canal fix, però no sempre porten aigua, ja que depèn de la quantitat de precipitacions.

21. Aigües subterrànies o aqüífers: són acumulacions de l’aigua de les precipitacions que s’ha infiltrat. En el cas que es trobin amb alguna cavitat formaran llacs subterranis, com és el cas de les Coves del Drac. • Condicions perquè es formi un aqüífer: • - Hi ha d’haver una capa impermeable, perquè quedi retinguda l’aigua que es filtra.

22. - Hi ha d’haver una capa superficial permeable, a fi que l’aigua de pluja es vagi filtrant. - Pluja abundant, perquè es generi l’aigua d’infiltració. - El nivell on arriba l’aigua d’infiltració s’anomena nivell piezomètric. - L’esquema és:

23. Com s’extreu aigua d’un pou (fer dibuix):

24. Zones humides: són aigües intermitges, és a dir són aigües on es mescla l’aigua dolça amb l’aigua salada, és el cas de les albuferes i deltes.

25. Els torrents de Mallorca • L’estructura dels torrents es pot dividir en tres parts, depenent de la força que porta l’aigua que hi circula. Per això podem diferenciar tres parts: Part mitja Canal de desguàs Part baixa Canal de dejecció Part alta Conca de recepció

26. 1. Part Alta o Conca de recepció: aquesta zona és la part més alta del torrent, generalment es troba a les muntanyes, per això és la zona on hi ha més pendent de manera que l’aigua porta més velocitat i en conseqüència té més poder erosiu. És on hi podem trobar els blocs de pedra més grans.

27. 2. Part Mitjana o Canal de desguàs: és la intermèdia i es caracteritza perquè el pendent és més suau, de manera que l’aigua ja ha perdut un poc de força i les roques de mides considerables es comencen a dipositar. També és on s’hi formen els meandres (= són desviacions accentuades del curs fluvial), en el cas dels rius, fins i tot poden arribar a formar petites llacunes.

30. 3. Part Baixa o Canal de dejecció: és la zona del torrent on el pendent es quasi nul, per tant la velocitat de l’aigua és molt baixa de manera que es dipositen els sediments més petits. En alguns casos aquests es van acumulant i formen els deltes, en els rius.

31. Torrents de Mallorca