LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS

1. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS TRILOGIA REVOLUCIONÀRIA: Revolució Francesa Revolució Industrial Revolució Russa ÚS PRIVAT

2. O. INTRODUCCIÓ • El procès revolucionari (1917) va culminar amb la instauració del primer règim socialista del món. • Revolució Russa del 1917, dues fases: • La de febrer, comporta la caiguda del tsarisme i la instauració d’un règim parlamentari i constitucional. • La d’octubre, amb caire socialista i va configurar un ou model d’estat a partir de les organitzacions obreres, dels soviets d’obrers i camperols. • En vuit mesos, Rússia va passar d’una monarquia endarrerida i quasi bé absoluta a la dictadura del proletariat (Lenin). • L’URSS hauria d’iniciar tota sola la construcció del socialisme.

3. 1. LA RÚSSIA TSARISTA • A principi del segle XX aparentment semblava gran i poderós. • Territori immens de gairebé 22 milions de quilòmetres quadrats i tenia una població aprox. de 170 milions d’habitants. • Però tot era molt aparent donat el desequilibri entre una Rússia arcaica i rural i una Rússia que s’industrialitzava molt ràpidament. Una agricultura tradicional • L’aristocràcia concentrava a les seves mans la major part de la terra. La pagesia va viure fins ben entrat el segle en règim de servitud feudal. • Revoltes agràries freqüents que van provocar que el tsar Alexandre II promulgués l’abolició de la servitud. A la pràctica, els camperols continuaven en situacions precàries i molts van haver de fugir a les ciutats a treballar a les indústries. • L’agricultura encara no era prou desenvolupada per aportar el capital necessari per a la indústria i va caldre recòrrer a les inversions estrangeres (localització industrial, creixement del proletariat amb condicions molt dures…).

4. 1. LA RÚSSIA TSARISTA L’autocràcia tsarista • L’imperi rus mantenia a principi del XX una monarquia absoluta en què el tsar estava investit d’un poder que provenia de Déu. L’estat es basava en tres pilars. b. L’exèrcit, el comandament era reservat a la noblesa. a. La burocràcia, estructura administrativa que garantia el funcionament de l’imperi. El sistema era corrupte i el funcionariat s’havia convertit en una aristocràcia administrativa. c. L’església ortodoxa, amb gran influència sobre les masses analfabetes (80% de la població). El seu cap era el tsar mateix.

5. LA RÚSSIA TSARISTA. 1.2. OPOSICIÓ AL TSARISME • En primer lloc, caldria destacar els nihilistes, un moviment en principi de caire intel.lectual i després va evolucionar cap al terrorisme (Bakunin) • Però el moviment revolucionari més important va ser el populisme, que rebutjava la industrialització massiva i creia en la transformació de la societat pagesa tradicional en unes comunitats rurals noves de caire socialista. Inspirats en idees bakunistes, van fundar Terra i Llibertat que va protagonitzar una sèrie d’atemptats (assassinat d’Alexandre II, 1881). • Durant els anys del tombant del segle, van sorgir els corrents d’oposició que van exercir més influència en el moviment revolucionari: • Partit Socialista Revolucionari (esserites), fonamentat en la tradició populista, defensava la necessitat de destruir el tsarisme i la instauració d’una societat col.lectivista de base rural (Kerensky) • Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, de tendència marxista (Lenin). • Partit Constitucionalista Demòcrata (kadett). Creat el 1905, propugnava la necessitat de lluitar dins el marc legal per aconseguir una democràcia parlamentària (Milyukov)

6. LA RÚSSIA TSARISTA. 1.2. OPOSICIÓ AL TSARISME EL PARTIT SOCIALDEMÒCRATA RUS

7. LA RÚSSIA TSARISTA. 1.3. LA REVOLUCIÓ DE 1905 • Antecedents: • Als primers anys del XX, les condicions de vida es van fer molt més dures • Males collites • Guerra amb el Japó (en desacord per l’expansió de Rússia per Manxúria) • L’espurna que va encendre el moviment revolucionari va ser una manifestació pacífica davant del Palau d’Hivern (Sant Petersburg) demanant reformes socials, llibertats democràtiques i una assemblea constituent (resultat: Diumenge Sagnant). Conseqüències: • Els bolxevics i esserites fomenten vagues i revoltes (cuirassat Potemkin) • Sorgeixen els soviets, assemblees de delegats de les fàbriques i organitzacions obreres que popularitzaren la política a través dels seus mètodes (votacions a mà alçada, eleccions…) • Tímides reformes del tsar Nicolau II sense repercussions favorables al canvi (DUMA, assemblea legislativa o parlament, consultiva però limitada…)

8. LA RÚSSIA TSARISTA2. LA REVOLUCIÓ DE FEBRER • ANTECEDENTS • Desastre militar (exèrcit mal equipat, mal preparats, pèrdues territorials) • Enfonsament econòmic (descens producció agrícola, augment de preus, escassetat d’aliments…)

9. LA RÚSSIA TSARISTA3. LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE • Creació del Comité Militar Revolucionari (Trotski) que es va convertir en el centre d’oposició al règim republicà. • S’inicia la insurrecció el 25 d’octubre amb l’assalt al Palau d’Hivern, seu del govern provisional. Tot el govern va ser detingut i Kerensky va fugir. Gran protagonisme de la Guàrdia Roja dels bolxevics. L’estat dels soviets

10. 3. LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE. Una revolucióconduïdapelleninisme • La direcció i el protagonisme del moviment revolucionari foren de Lenin i el partit que ell va encapçalar. • Lenin va intentar aplicar i desenvolupar el marxisme a la pràctica, en cap cas no va voler crear una doctrina nova. • A la llum de l’experiència del 1848, Lenin impulsa una revolució en la que el proletariat havia de ser la classe hegemònica (amb l’ajuda dels camperols i de les nacionalitats oprimides). • La dictadura del proletariat era concebuda com la transició entre la societat capitalista i la societat comunista, en la qual ja no hi hauria domini de cap classe i l’Estat quedaria reduït a un paper purament administratiu de coordinació. • La dictadura del proletariat s’havia de caracteritzar pel fet de ser un instrument de la revolució proletària per a la dominació sobre la burgesia. • Mentre existís encara la divisió de la societat en classes i el proletariat fos la classe dominant, aquest havia de dominar els mitjans de producció i detenir el poder mitjançant el qual podria combatre els seus enemics de classe mentre existissin. • Concepció del partit basada en el principi del centralisme democràtic: es fomenta la cohesió política i ideològica i s’impedeix la formació de faccions o de tendències dintre seu.

11. LA RÚSSIA TSARISTA3.3.. La guerra civil i el comunisme de guerra • En accedir al poder, els bolxevics es van haver d’enfrontar a molts problemes: • La demanda de la pau • L’inici d’una ferotge guerra civil • El bloqueig internacional • L’estabilització econòmica del país • La represa de la industrialització accelerada El tractat de Brest-Litovsk no va significar la pau per al país: guerra civil, 1917-1920 entre el nou govern i els partidaris del tsar (Exèrcit Blanc). També hem d’afegir les potències vencedores a la IGM. Els bolxevics, a través de Trotski, reorganitza l’Exèrcit Roig que, a poc a poc, va dominant la situació (aprofitant les seves posicions estratègiques, la seva energia i les divisions internes dels seus adversaris).

12. 3.3.. La guerra civil i el comunisme de guerra • EL COMUNISME DE GUERRA (1818-1920) • Són mesures extraordinàries a causa del col.lapse econòmic de la guerra: • Nacionalització de la banca • Expropiació de grans propietats i repartiment entre els camperols • Nacionalització del a terra • Fàbriques sota control obrer i/o nacionalitzades (les més importants) • Mentre va durar la guerra civil l’abastament de l’Exèrcit es va convertir en l’objectiu prioritari de l’economia. A causa d’això va néixer el comunisme de guerra, una nova orientació econòmica molt rígida i centralitzada, que tenia per objectiu guanyar la guerra: • Nacionalització de la indústria • Organització dels kombied (comitès de pagesos pobres) • L’Estat es fa càrrec del comerç • Rígida organització del treball amb càstigs molt severs per als desertors • Militarització d’alguns sectors econòmics • Dret de vaga suprimit

13. LA RÚSSIA TSARISTA3.4. DE LA NEP A LA MORT DE LENIN Les mesures tan rígides imposades pel comunisme de guerra va topar amb la resistència d’un gran sector de la pagesia i de l’empresariat industrial: Lenin va forçar una rectificaió d’aquest camí que allunyava el poble de la revolució (X Congrés del Partit Comunista) • Finalització del comunisme de guerra • Tornar enrera, a certes formes d’economia mixta, estatal i capitalista • Suavització de la pressió social NOVA POLÍTICA ECONÒMICA (NEP) • Millora la producció i les condicions de vida • Retorn al mercat (interior) de la producció • Pugen els preus • Guanys privats • Reaparició de petits empresaris • Reaparició dels pagesos propietaris acomodats EL 1925 ELS RESULTATS EREN DESIGUALS (+ mort de Lenin i lluites internes)

14. LA RÚSSIA TSARISTA3.4. DE LA NEP A LA MORT DE LENIN Abans de morir Lenin, el nou Estat revolucionari s’havia convertit, des del 1918, en una “federació de repúbliques soviètiques”. El 1922, després de la guerra civil, es va fundar la URSS (130 milions d’habitants) • CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ • Limitació de la llibertatd’impremta • Van negar el sufragi universal i les regles de la democràciaparlamentària • Identificació entre partit i Estat • Enemiga de qualsevolmanifestació religiosa

15. LA RÚSSIA TSARISTA4. DE LENIN A STALIN 4.1. L’EXPANSIÓ REVOLUCIONÀRIA • Ressò de la revolució a tot Europa materialitzada en: • Insurreccions a Hongria i Alemanya, asfixiats estrepitosament • La III Internacional (1919) formada pels “partits comunistes”, la majoria escindits dels vells partits socialistes 4.2. LES GRANS LLUITES INTERNES • La salut de Lenin va posar sobre la taula el problema de la successió. Candidats: • Lev Trotski, cap de l’Exèrcit Roig. Partidari d’una formació democràtica. Contrari a la NEP • Stalin, secretari general del partit. Va aconseguir desposseir Trotski de tots els seus càrrecs, excloure’l del Partit Comunista el 1927, expulsar-lo de l’URSS el 1929 i impedir la seva activitat política i evitar l’expansió del trotskisme i assassinar-lo a Mèxic, on s’havia exiliat el 1940. Partidari del centralisme democràtic i el monolitisme del partit. A favor de la NEP

16. LEON TROTSKY • Va tenir una participació important en els moments crítics de la presa del poder • Paper important en la creació de l’Exèrcit Roig

17. JÓSEF STALIN • Homo burocraticus. Va anar guanyant progressivament posicions dins del mecanisme partidari. • Secretari General del Partit el 1922, la seva habilitat el fa avançar. • Partidari de la construcció del socialisme en un sol país (“construcció del socialisme”)

18. 5. L’ÈPOCA DE STALIN • A finals dels anys 20, Stalin ja té una sòlida posició al partit i al govern (fins el 1953, que mor). • “L’era de Stalin”, condueix la revolució cap a l’esclerosi i l’estancament. MESURES • La construcció del socialisme en un sol país, com a pas previ a la construcció definitiva del socialisme internacional (= domini per part de l’Estat de tots els mitjans econòmics amb l’objectiu de convertir l’URSS en un país plenament industrial). • El 1929 comença la col·lectivització massiva de l’agricultura (fins i tot eliminant físicament els kulaks…). • Primacia absoluta de la ideologia del Partit (submissió a la línia oficial) • A la pràctica, eliminació de qualsevol tipus d’oposició.

19. 5. L’ÈPOCA DE STALIN LA PLANIFICACIÓ ECONÒMICA: GOSPLAN (més socialització…) • Socialització gairebé total de l’economia, que és planificada i controlada per l’Estat (inclús a les activitats socials i culturals) • Determina els objectius a aconseguir, les inversions que cal realitzar, els mitjans de finançament, el repartiment del treball, els salaris, els preus… • Amb tot, l’objectiu fonamental de la política de planificació, i dels plans quinquenals, va ser la industrialització per: • Ser autosuficients dins d’una situació internacional hostil • Assentar les bases per a un futur desenvolupament no només de la indústria, sinó també de l’agricultura i els transports • Desenvolupar numèricament el proletariat (1/5 dels camperols), considerat la base del recolzament polític al règim

20. 5. L’ÈPOCA DE STALIN PRIMER PLA QUINQUENAL (1929-1933) • Duplicar la producció • Eliminació del sector privat • Creació d’una gran indústria de base igual a la dels països capitalistes més avançats i finançar-la amb l’agricultura. SEGON PLA QUINQUENAL (1933-37) • Objectius semblants als anteriors però s’intenten corregir els errors • Es continua amb la col.lectivització • Es prioritza la inversió industrial i energètica • Es busca augmentar la productivitat laboral • La producció agrícola es comença a recuperar TERCER PLA QUINQUENAL (1938-41) • No acaba a causa de la invasió alemanya però aonsegueix fer de la URSS la tercera potència mundial

21. 5.2. EL TERROR STALINISTA DELS ANYS 30 • Política repressiva contra tots aquells que s’oposen o critiquen les seves actuacions (més ferotge enre el 1936-38 amb les anomenades “purgues”). Alguns estudis parlen d’un mínim entre dos i tres milions de víctimes en total. • HIPÒTESIS: • Stalin elimina preventivament, intuïnt la II GM, aquells possibles opositors. • Els objectius dels plans quinquenals exigien una disciplina pràcticament militar (rígid control ideològic) • La revolució va depassar els límits de la dictadura del proletariat i es van tranformar en una “dictadura sobre el proletariat” (Trotsky) • Culte a la personalitat de Stalin, la seva figura era gairebé venerada.

22. 5.2. EL TERROR STALINISTA DELS ANYS 30 • Stalin va eliminar, mitjançantprocessosjudicials, o sensepassar per la justícia: • Vellsliders memorables de la revolució • Funcionaris de l’Estat • Tota mena de persones acusades de dissidència • La policia de l’Estat va esdevenir un graóessencial en tota aquesta política • La claud’aquestarepressió va ser la lluita interna pel poder, aixícom la imposiciód’unmodelúnic de revolució • Enemics a totarreu, fruit del “socialisme en un únic país” que sempre va creure’sassetjat per enemics i tota mena de conspiracions. • El debat es va substituir pelmonolitismemésabsolut i el totalitarismepolíticmés ferri

23. 5.3. NOVES INSTITUCIONS POLÍTIQUES • Febrer de 1935, el Congrés del Soviets de tot Rússia va procedir a elaborar una nova constitució de l’URSS • Els soviets es van convertir en l’espina dorsal dels sistema. Ara no són deliberatives, estan controlades per l’Estat (partit). • Eleccions a diputat als soviets (només candidats oficials del Partit Comunista) van ser un element més de burocratització. 5.4. L’URSS I LES TENSIONS MUNDIALS FINS AL 1941 • Les potències capitalistes occidentals es van alarmar al principi de la revolució però al final van reconèixer el triomf de la Rússia soviètica (tot i que aquesta es va trobar aïllada en el context internacional) • La política de l’URSS es va orientar a protegir-se de l’exterior i de l’interior (dissidents). • En els anys 20, la URSS es presentava com a pacífica disposat a integrar-se a la SDN però això va canviar amb l’ascens dels feixismes (pacte amb Hitler i repartiment de Polònia, trencat amb la invasió alemanya de l’URSS).