1 / 6

Unitat 9

Unitat 9. La filosofia alemanya del segle XIX. José Vidal González Barredo. Pàgina 306. 1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1.1. Les claus per entendre la filosofia de Hegel. Context històric: el segle XIX

taima
Download Presentation

Unitat 9

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Unitat 9 La filosofia alemanya del segle XIX José Vidal González Barredo

  2. Pàgina 306 1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut1.1. Les claus per entendre la filosofia de Hegel • Context històric: el segle XIX • “Segle de les revolucions”: a causa de la caiguda de l’antic règim i la societat estamental. • Aparició de dues classes socials enfrontades (burgesia i proletariat) i diversos moviments polítics reformadors i revolucionaris (liberalisme, demòcrata radical, socialisme, comunisme, anarquisme, etc.). • Emergència del nacionalisme com a moviment polític en diversos països europeus. • Context filosòfic • Desenvolupament del Romanticisme i retorn al món clàssic. • Interès per la dimensió històrica de la realitat (Historicisme). • La filosofia kantiana esdevé un punt de referència ineludible. Havia estat una filosofia crítica que, en marcar els límits del coneixement,havia eliminat les pretensions metafísiques d’un coneixement absolut. • L' idealisme alemany posterior no estarà disposat a acceptar aquests límits i tractarà de superar-los en una clara passió metafísica. • Els seus representants, per ordre, són: • J. G. Fitche (1762-1814). • F. W. J. Schelling (1775-1854). • G. W. F. Hegel (1770-1831).

  3. Pàgina 307 1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut1.1. Les claus per entendre la filosofia de Hegel • G. W. F. Hegel: Dades biobibliogràfiques • Neix a Stuttgart en 1770. Estudia filosofia i teologia a Tübingen. • Adquireix fama a la Universitat de Heildelberg i després s'instal·là a Berlín fins la seva mort. • Es converteix en el filòsof oficial i ideòleg de l’estat Prussià. • És admirador de la revolució francesa, l'antiguitat grega i lail·lustració. • La filosofia de Hegel és l'últim gran sistema filosòfic (intenta ser una síntesi de tota la filosofia anterior). • Obres més destacades: • Fenomenologia de l’esperit (1807). • Ciència de la lògica (1812–1816). • Lecciones sobre la historia de la filosofía (1833). Biografia Pàgina 307

  4. Pàgina 307 1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut1.1. Les claus per entendre la filosofia de Hegel • Objectius i manera d’entendre la filosofia • La filosofia com a sistema: explicar la realitat en la seva totalitat • Objectiu: Construir un sistema filosòfic entès com a sistema metafísic. • Aspiració: pensar la relació entre els dos grans conceptes sobre els que havia reflexionat la filosofia anterior: • Desenvolupar un sistema implica pensar la unitat interna i la connexió entre l’un i l’altre, de manera que es pugui elaborar una teoria unitària, total i tancada, de la realitat en la seva totalitat. • Obstacle: però abans s’hauran de superar els límits que al coneixement metafísic havia establert Kant (allò de l’objecte que no pot conèixer el subjecte). • La filosofia com a ciència: la filosofia com a saber absolut • Aristòtil: la filosofia és tendència al saber (aspiració que no s’assoleix mai totalment). • Kant: la filosofia és crítica (delimitació de les possibilitats del coneixement humà). • Hegel: la filosofia no és tendència sinó saber absolut (sense cap tipus de límits): idealisme absolut.

  5. Pàgina 308 1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut1.2. El problema del coneixement: la dialèctica • La crítica de la crítica del coneixement de la filosofia moderna • Tret comú de tota la filosofia moderna: per tal d’evitar caure en errors, paradoxes o contradiccions s’ha de realitzar una tasca prèvia a tota investigació: analitzar l’instrument del coneixement però aquest plantejament ha estat un error. • Per què?: Des de Kant és impossible elaborar una teoria unitària i total sobre la realitat: la separació entre noümen i fenomen ha portat a una sèrie de dualismes paradoxals: • Resultat: El coneixement està fora de l’absolut (realitat) però també fora de la veritat ja que “només allò absolut és vertader”. • On és l’error?: Podem fer aquesta anàlisi amb quelcom diferent que no sigui el mateix coneixement? • Aquest plantejament kantià és només un moment en l’evolució del mateix coneixement que ha de ser superat. • La crítica del coneixement ha d’utilitzar un criteri intern al mateix coneixement, aquest serà observar la pròpia experiència de la consciència en el procés del coneixement.

  6. Pàgina 309 1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut1.2. El problema del coneixement: la dialèctica • La dialèctica com a mètode de crítica immanent • La crítica del coneixement es basa en un criteri intern que analitza, des de dins (immanent), quin és el moviment de la consciència en el procés del coneixement, que sempre segueix aquests tres passos: • El moviment continua en passos successius buscant anul·lar les diferències.

More Related