Ausiàs March, escindit entre dos amors

1. Ausiàs March, escindit entre dos amors

2. Índex: • De les certeses de la vida medieval • Del poeta i el seu combat • De l’amor i les dones • De l’ofici de lligar mots • Transliteracions

3. De les certeses de la vida medieval • Pere March, el pare d’Ausiàs, ens diu en un poema “plaser” (enumeració de dades menudes que fan un tot ideal): Dona em plau ben abillada [...] cavaller ben armat I plau-me la hivernada i donzella enfresada abans que el sol sigui llevat, i servent arremangat, i que fos aparellada i cavall amb gran illada, missa amb clergue espavilat, ardit i ben afrenat baixa, que no pas cantada, i sofrent bé la tranuitada. sinó en dia feriat I em plau fer cavalcada per fer la festa honrada. en lloc pla i ben poblat, i veure foc i fumarada, 1.On parla de la Cort, de fer de cavaller, i l’enemic assetjat, del senyor, de la religió...? [...] 2.“Al punt que hom naix comença a morir” Encara hi ha més que m’agrada: diu Pere March, en un altre poema...Jorge senyor ben amesurat Manrique diu que “las vidas son los ríos que hom no el serveixi en va, que van a la mar ,que es el morir”... quins ardit i franc, sense falsedat, sentiments predominen a l’Edat Mit- i que tingui gran mainada jana sobre la vida i la mort?

4. Del poeta i el seu combat El tema principal d’Ausiàs March és l’amor, des del punt de vista filosòfic. A l’Edat Mitjana es parlava de l’AMOR HEREOS, una mena de malaltia cerebral lligada a la follia i a la malenconia, associada a la passió amorosa, al desordre, a la pèrdua del control racional... I si hi intervenia la passió sexual, llavors conduïa directament al pecat capital: la LUXÚRIA. Llegiu aquest fragment d’un sermó de Sant Vicent Ferrer: “No faràs fornicació”, que és el pecat de la luxúria més petit, així com jeure solter amb soltera. Per això Déu prohibeix aquest pecat, pel fet que , per aquest, són encessos tots els altres pecats de luxúria més grans, així com adulteris, incest, parents amb parents, etc. Però no hi és compresa la luxúria de marit i muller, usant del seu bon matrimoni segons la manera per Déu ordenada (és ben enze qui no ho entén), encara que es faci per plaer de la carn, encara que la muller estigui prenyada; però tota altra luxúria que religiós, prevere i tota altra persona menuda o gran, vella o jove, faci porta a la condemnació. Així doncs, que thom se’n guardi i ningú no hi pensi gens. [...] Penseu, doncs, quin pecat cometen molts desgraciats, que jeuen compares amb comares, parents amb parents, homes amb homes, o ho fan amb ells mateixos o amb bèsties. Ooh, infeliç, que la terra s’hauria d’enfonsar llavors en l’abisme de tan gran pecat! [...] Aquesta és la voluntat de Déu, que cadascú conservi el seu cos pur. 3. Quins són els pecats petits i quins són els grans?

5. Del poeta i el seu combat • 4. Tot mal necessita el seu remei i per a la malaltia van néixer els LETOVARIS, conjunt de receptes per a guarir una malaltia amorosa, i Bernat Metge, a Medecina apropiada a tot mal, en fa una paròdia. Llegiu aquests fragments i busqueu els mots que no conegueu: • Si voleu haver un "m'ameu"molt més ne valdrà composta;e puix pendreu una almostade fum de palla remullada,[...] Ulls de moscats hi mesclareu,e dos quarts de bon baldufaie dels cabells d'En Mardufaiab los queixals de Gedeon;e de la barba d'Absalonhi mesclareu, ab un pipiu;e si llàgremes de Daviupodeu trobar, no us sien cares.[...] e si mestre Germà vos dónaun tros de la gramalla groga,feu-ho tot picar ans que plogaab los materials prop dits,los quals sien tots confegits;e puix sia'n fet lletovari,que al món no hi sé altre contrarique el vostre mal faça fugir. • 5. Després dels moralitzadors i dels sarcàstics, en- cara tenim l’obra irònica i divertida d’autors com Andreas Capellanus, i el seu manual De amore, obra cortesada on defensa l’amor lliure, es re- butja el matrimoni i es fa una apologia de l’adul- teri. Per exemple, dóna la teva opinió sobre aquestes dues sentències de Capellanus: “Una conquesta fàcil, fa menyspreable l’amor, però una conquesta difícil el fa valuós”. “L’amor que es divulga no sol durar”.

6. Del poeta i el seu combat • La força religiosa , tot i això, impulsà molta literatura MISÒGINA . A l’Edat Mitjana, les dones només podien ser AVE (Ave Maria Puríssima, dones santes, casades, devotes...) o EVA (la primera dona del pecat original, al Gènesi) Mireu aquests dos fragments: “Però avui el diable senyoreja poderosament algunes donzelles i altres dones [...] a causa de la gran supèrbia que tenen a cor i la vanitat i amor de les coses del món, segons mostren externament amb tota el seu ornament, perquè tu les veuràs portar al cap coses curioses i que depassen tota regla i tota mesura [...] I elles, tanmateix, es col.loquen de tal manera els vels que se’ls vegin els pits, i que així provoquin els homes a cobejar-les, les quals coses comporten la condemnació de les seves ànimes. [...] a més, porten al cap cabells manllevats de dones mortes, cosa que els hauria de fer feredat.” FRANCESC EIXIMENIS tots, si’m creureu, elegireu d’aquell verí ab que ferí no mai amar, ans desamar; al llur antic primer amic mai inquirir ne perseguir, Eva, de mort, dins aquell hort jamés caçar, menys abraçar on fou formada [...] foc immortal, d’infern portal, JAUME ROIG, Espill dones dampnades, enverinades 6. Ausiàs March té un poema, el n. XLII, dedicat a una pobra dona on li diu de tot. Busqueu-lo.

7. De l’amor i les dones 7. Explica ara quina diferència o evolució de concepció hi havia entre: • La midoms dels trobadors provençals (ss. XI-XII) • La dona angelicatta dels poetes italians del s. XIV • La dona real d’Ausiàs March (s. XV) 8. Les dones a qui March dedica els seus cicles són molt diferents entre elles. Aparella aquestes definicions amb els noms dels cicles: PLENA DE SENY, LLIR ENTRE CARDS, OH FOLL’AMOR, AMOR,AMOR, I MON DERRER BÉ. • És una dona a qui ha estimat durant 16 anys sense recompensa, i això el fa sentir vell i cansat. Desitja la pau perquè es considera vençut per Amor • Sembla un amor pecaminós (potser una dona d’altra raça, o un home jove ...no se sap del cert). March està enfadat amb ell mateix i deistja escapar-se d’aquest amor. • És un amor no correspost a una dama a qui recrimina que no l’estima prou, amb to despectiu. Se sent el millor amant de tots els temps però també malalt d’amor i sol. • Sembla dedicat a la seva darrera dona i se sent segur de ser correspost, el to és carinyós cap a una dona que ell pensa que ha arribat tard a la seva vida. e) Està dedicat a dona Teresa Bou, dama casada i amb fills, de classe alta, amb un amor de 5 anys correspost, que el fa avergonyir i omplir-se de contradiccions, amb poemes stilnovistes

8. De l’ofici de lligar mots • 9. Ausiàs March és el rei de les figures retòriques. Fa comparacions, antítesis, hipèrboles, hipèrba- tons, paradoxes, interrogacions retòriques, jocs de paraules, paronomàsies, al.legories, perso- nificacions, metàfores... Et posem petits fragments dels seus poemes i tu dius quina figura de les de dalt és: “Ab ulls plorant e cara de terror/ cabells rompent ab grans udolaments” “Amic de plor e desamic de riure” “car de mon cor, la sang se’n va llonyant” “com vols fugir a la mort falaguera” “cridant ab veu horrible i dolorosa,/tal com la mort crida.l benauirat” “El meu voler és més que tota res / ie el vostre és menys que el terç d’un punt de dau” “Quins tan segurs consells van encercant, / cor malastruc, enfasitjat de viure?” “seca’s tot jorn l’humit qui.m sosté la vida” “com soferràs los mals qui.t són davant?” “Bullirà.l mar com cassola en forn” “”e de vós sap lo qui sens vós està” “perquè no em torb, diré el que trob en vós” “en soferir la dolor delitable/ “car tost de mi se dolrà lo diable” “Pren.m enaxí com al grosser pagès / que bon sement en mala terra met;/ ultracuydat, prens aver bon splet / d’aquell terreny que buida los graners”

9. Transliteracions • 10. Tria’n una: • Creieu que avui dia hi ha misogínia? Com es manifesta? (article argumentatiu d’una pàgina) • La tensió entre la pervivència de l’amor espiritual i la seva combinació amb l’amor sexual encara és de plena vigència. Inventeu un diàleg que ho mostri (una pàgina) -La mort era un tema molt present en l’Edat Mitjana, per les creences en el més enllà. Feu una petita enquesta sobre quines són les creences actualment al voltant de la mort i el MÉS ENLLÀ. Procureu que hi hagi gent de diferents gène- res, edats, races i classe social, per poder fer comparacions en les conclusions. -Feu una recepta per curar el desamor de forma irònica (una pàgina)