LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA

1. LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA 1975-1982 “L’abraçada” Juan Genovès, 1976

4. ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ(1975-1978) • Procés de desmantellament de la dictadura (a la mort de Franco) i establiment d’un sistema democràtic. • Es va iniciar amb la coronació de Juan Carlos I com a Rei d’Espanya (novembre del 1975) i va concloure amb l’arribada del PSOE al poder (octubre del 1982). • CAUSES QUE EL VAN FER POSSIBLE: -La transformació profunda de la societat, com conseqüència del desenvolupament econòmic de la dècada anterior aparegué certa cultura democràtica. -La necessitat d’integració a la CEE exigia un canvi polític democràcia -El context internacional: distensió i coexistència pacífica. Jurament de Juan Carlos I davant les Corts franquistes (22 de novembre del 1975)

5. L’OPOSICIÓ AL FRANQUISME L’oposició democràtica pren la iniciativa mobilitzacions populars 1975-76 caràcter sindical i polític (vagues, manifestacions: “Llibertat, amnistia, autonomia”) Alternativa unitària de les forces antifranquistes Coordinació Democràtica 1976 dreta liberal (Ruiz Giménez) (“Platajunta”) forces nacionalistes (CDC, PNB) proposta partits d’esquerra (PCE, PSOE, PSP) RUPTURA DEMOCRÀTICA Membres de la Platajunta 1976 CCOO Tarancón

6. L’OPOSICIÓ AL FRANQUISME Manifestacions Repressió

7. PRIMER GOVERN DE LA MONARQUIA: ARIAS NAVARRO(novembre 1975- juny 1976) • Incapaç de dur a terme qualsevol reforma = IMMOBILISTES (“búnker”) continuïtat del règim repressió policial i acció de grups paramilitars • Alternatives polítiques que hi havia: RUPTURA DEMOCRÀTICA (oposició) REFORMA POLÍTICA(oberturistes REI procedents del franquisme) establir un sistema democràtic des de dins, a partir de les lleis franquistes SEGON GOVERN DE LA MONARQUIA: ADOLFO SUÁREZ (juliol 1976-juny 1977) Objectius:- Dur a terme una reforma política des de dins del règim els atemptats terroristes d’ETA i GRAPO l’afavoreixen - Aïllar l’extrema dreta (immobilistes) conspiren per a organitzar un colp militar Gutiérrez Mellado (vicepresident) per a controlar el perill colpista - Atraure l’oposició democràtica al seu projecte reformista contactes i mesures (tímida amnistia 1976)

8. Immobilistes (búnker) • Blas Piñar i Fuerza Nueva • Grups paramilitars d’extrema dreta

9. LA REFORMA POLÍTICA 1º. La Llei de Reforma Política (LRP), clau jurídica de la transiciódesmantella el franquisme-aprovada per les Corts franquistes, suposa la seua dissolució -reconeix la sobirania nacional, el dret a eleccions democràtiques i unes Corts democràtiques, elegides per sufragi universal -aprovada en referèndum (15 novembre 1976) part de l’oposició dóna suport al procés de reforma exigeixen certes garanties (“no responsabilitats als implicats en la dictadura”, “no legalització del PCE”) política de consens (pacte) i de “l’oblit” del passat recent 2º. Legalització dels partits polítics i dels sindicats (1977): -supressió del TOP i amnistia als presos polítics retorn dels exiliats

10. LA REFORMA POLÍTICA • Legalització del PCE (abril del 1977) crispació de l’extrema dreta i d’un sector de l’exèrcit gran manifestació pacífica de repulsa a Madrid Gener 1977assassinat de 5 advocats laboralistes (CCOO) a Atocha per pistolers de l’extrema dreta

11. Legalització PCE

12. LA REFORMA POLÍTICA 3º. Primeres eleccions democràtiques des de la Segona República ( juny 1977) victòria d’UCDprimer govern democràtic d’Adolfo Suárez GOVERNS D’UCD (juny 1977- 1978) Propaganda electoral Cua per a votar

13. LA REFORMA POLÍTICA 4º. Constitució del 1978, fruit del pacte o consens entre les forces parlamentaries aprovada per les Corts (octubre) i en referèndum el 6 de desembre. “pares de la Constitució” Juan Carlos I signa laConstitució

15. Constitució

16. LA REFORMA POLÍTICA 5º. La construcció de l’Estat de les Autonomies (model d’estat no centralista, a partir del títol VIII de la Constitució). Disseny de Clavero Arévalo. Dues etapes: • Preautonòmica (abans de la Constitució, 1977-1978) autonomia provisional Catalunya País Basc Galícia • Autonòmica (a partir de la Constitució) Estatuts d’Autonomia per consens

17. Manifestació pro autonomia a Barcelona 11 de setembre 1879 (Diada) Context de crisi econòmica (inflació, dèficit comercial, crisi industrial atur), agreujada per la inoperància dels primers governs d’UCD prioritat problemes polítics Signatura dels PACTES DE LA MONCLOA(octubre 1978) política de consens social mesures per afrontar la crisi (partits polítics, sindicats, patronal) reduir inflació repartir equitativament el cost de la crisi devaluació pesseta, control despeses públiques, reforma fiscal i de la Seguretat Social contenció salarial IRPF primers passos en la construcció de l’Estat del Benestar

19. LA CONSOLIDACIÓ DEMOCRÀTICA1979-1982 • Segon govern d’UCD (Adolfo Suárez), març del 1979- febrer del 1981: -sense majoria absoluta govern inestable -continua l’activitat reformista, però s’agreuja la crisi econòmica a partir del 1979 -divisions internes d’UCD es qüestiona el lideratge de Suárez -creix el terrorisme d’ETA i GRAPO (sobretot militars) i la por a un colp d’estat (els militars el culpen de la il.legalització del PCE, del terrorisme i de l’autonomia) -guanya força l’oposició: el PSOE guanya les eleccions municipals a les grans ciutats (1979) i presenta una moció de censura (maig del 1980) què guanya el govern, però paralitza la seua activitat governamental. • Dimissió d’Adolfo Suárez (29 de gener del 1981) Adolfo Suárez i Gutiérrez Mellado (reforma exèrcit) Operació Galaxia Primer intent de colp d’estat de Tejero novembre del 1978 (precedent del 23 F)

20. El colp d’Estat del 23- F • 23 de febrer del 1981 votació d’investidura de L. Calvo Sotelo (successor d’A. Suárez), en el Congrés dels Diputatsintent de colp d’estat militar (membres de la Guàrdia Civil, alts caps militars i polítics involucionistes)

21. El colp d’Estat del 23- F Milans del Bosch s’alça a València La Premsa

22. El colp d’Estat del 23- F Militars colpistes Missatge del Rei per TVManifestació a Madrid (nit del 23 de febrer)

23. Tercer govern d’UCD: Leopoldo Calvo Sotelo(febrer del 1981- octubre del 1982) • Principals mesures adoptades: -llei del divorcimobilització de la dreta -entrada d’Espanya en l’OTAN (1982) oposició del PSOE • Inestabilitat política: -desintegració interna d’UCD Suárez crea el CDS -dissolució del Parlament i convocatòria d’ eleccions (octubre del 1982) guanya el PSOE Campanya electoral “motor del canvi” Programa socialdemòcrata i reformista

24. ETAPA DE GOVERNS SOCIALISTES (1982-1996) • 4 governs presidits per Felipe González: 3 amb majoria absoluta (1882-86/ 1986-89/ 1989-93) i el quart amb suport dels partits nacionalistes (1993-96). • Tasca legislativa important: -Preocupació prioritària: la crisi econòmica RECONVERSIÓ INDUSTRIAL conflictes laborals (Alts Forns i drassanes) tancament d’empreses i atur -reforma fiscal més ingressos més despeses públiques en protecció social i en l’Estat del Benestar (educació, sanitat, habitatge) -flexibilització del mercat de treball -Reformes socials: - despenalització de l’avortament - reforma educativa: LRU i LOGSE Felipe González jura com president del Govern 1982 El primer govern del PSOE (1982)

25. ETAPA DE GOVERNS SOCIALISTES (1982-1996) -Reformes de l’administració de l’Estat: -racionalització de les administracions públiques -reforma de l’exèrcit (més reduït i eficaç i depenent del poder civil) i dels cossos de seguretat -reforma de la justícia Política exterior: -es ratifica la permanència en l’OTAN -entrada en la CEE (1986) -s’inicia la cooperació amb França en la lluita antiterrorista Signatura del Tractat d’Adhesió a la CEE (12 de juny del 1985) Felipe González i Fernando Morán (Ministre AAEE)

26. ETAPA DE GOVERNS SOCIALISTES (1982-1996) • Desgast dels governs socialistes per: -oposició sindical a la política econòmica de contenció salarial i alts beneficis empresarials vaga general 14 desembre 1988 Pactes de Toledo assistència sanitària gratuïta protecció contra la desocupació sistema públic de pensions -terrorisme d’ETA pactes dels partits democràtics contra el terrorisme Pacte de Ajuria Enea (1988) -declivi de la socialdemocràcia europea i avanç dels conservadors aïllament del PSOE a nivell internacional -s’inicia una recessió econòmica internacional (1992): més inflació, atur Vaga general 14 D (1988)Pacte de Ajuria Enea (1988) Atemptat caserna G. Civil (Vic, 1991)

27. ETAPA DE GOVERNS SOCIALISTES (1982-1996) • Quart govern socialista (1993-96). DECLIVI DEL PSOE: -sense majoria absoluta necessita pactar amb CIU i PNB -política econòmica i social gira cap a la dreta oposició dels sindicats (vaga general 24 de gener del 1994) -crisi econòmica: atur, inflació pèrdua de popularitat del govern socialista -divisió interna del PSOE entre “guerristes” (A. Guerra) i “felipistes” o renovadors (F. González) -escàndols de corrupció de persones vinculades al govern (cas Juan Guerra, cas Roldán, cas Filesa) -”guerra bruta” contra el terrorisme d’ETA assumpte dels GAL (Grups Antiterroristes d’Alliberament) -dura oposició d’IU i del PP (nou líder, Aznar, què pretén acostar-se a posicions centristes) campanya electoral agressiva 1996

28. ETAPA DE GOVERNS DEL PARTIT POPULAR (1996-2004) • Triomf eleccions 1996 Governs presidits per José María Aznar. • Primer govern (1996-2000): sense majoria absoluta recolzament de CIU, PNB i Coalició Canària orientació centrista -Tasca principal: la política econòmica millorar l’economia espanyola complir els objectius del T. Maastrich (UE) i implantar l’euro diàleg amb sindicats i empresaris garantir les pensions crear ocupació (Pactes de Toledo) -Creixement de la bombolla immobiliària ampliació del sòl urbanitzable

29. ETAPA DE GOVERNS DEL PARTIT POPULAR (1996-2004) • 1997 segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco (regidor del PP a Ermua) manifestacions massives de protesta polarització de la política basca ruptura del Pacte de Ajuria Enea pacte de totes les forces nacionalistes basques (Pacte de Lizarra, 1998)

30. TERRORISME D’ETA

31. ETAPA DE GOVERNS DEL PARTIT POPULAR (1996-2004) • Segon govern (2000-2004): amb majoria absoluta modificació de la legislació socialista: - Llei d’Estrangeria més restrictiva - reducció de l’autonomia universitària (LOU) -afavoreix l’ensenyament privat en detriment de l’ensenyament públic (LOCE) -Creació d’un exèrcit professional supressió del servei militar obligatori -Desastre ecològic: enfonsament del Prestige (novembre 2002) mala gestió de la marea negra -Gir en la política internacional alineament amb els EUA suport a la invasió d’Iraq (2002) -Atemptats de l’11 M (11 de març del 2004) trens de les rodalies d’Atocha Al- Qaeda altera la campanya electoral (14 de març) inesperada victòria socialista Aznar celebra el triomf electoral 2000Enfonsament del Prestige

32. 2002 Invasió d’Iraq • Recolzament a la política exterior nord americana, en contra de l’opinió pública espanyola, contraria a la guerra “Trio de les Açores”Cartell i manifestacions contra la guerra d’Iraq

33. Atemptats 11- M

34. NOVA ETAPA DE GOVERNS SOCIALISTES (2004-2011) • Dos governs, presidits per José Luis Rodríguez Zapatero. -Clima polític caracteritzat per l’enfrontament entre govern i oposició. • Primera legislatura (2004-2008). Mesures adoptades: -retirada immediata de les tropes d’Iraq i canvi en la política exterior distanciament del EUA -retirada del Pla Hidrològic Nacional (transvasament de l’Ebre) -política social: Llei per a l’Igualtat efectiva de dones i homes; Llei de dependència Lluita contra la violència de gènere; agilització dels tràmits de divorci Aprovació del matrimoni entre homosexuals forta oposició dels sectors més conservadors i de l’Església catòlica (COPE) -reforma dels Estatuts d’Autonomia increment de l’autogovern

35. NOVA ETAPA DE GOVERNS SOCIALISTES (2004-2011) • Segona legislatura (2008-2011): -Marcada per la crisi econòmica pujada de la taxa d’atur (del 8% a més del 20%) augment del dèficit públic organismes internacionals i UE pressionen per a reduir despeses públiques retallades Taxa d’atur 1990- 2012