1 / 31

Neus Sanmartí, Maig 2007

Neus Sanmartí, Maig 2007. Aprendre ciències tot aprenent a llegir i escriure ciències (i, en particular, aprendre Física i Química). QU È DIU “PISA” QUE HAN D’APRENDRE ELS NOIS I LES NOIES?. “L’autobús que condueix en Ray funciona amb un motor diesel. Aquests autobusos contaminen.

tarika
Download Presentation

Neus Sanmartí, Maig 2007

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Neus Sanmartí, Maig 2007 Aprendre ciències tot aprenent a llegir i escriure ciències (i, en particular, aprendre Física i Química)

  2. QUÈ DIU “PISA” QUE HAN D’APRENDRE ELS NOIS I LES NOIES? • “L’autobús que condueix en Ray funciona amb un motor diesel. Aquests autobusos contaminen. • Un amic d’en Joan condueix un tramvia elèctric. El voltatge necessari per al seu funcionament prové d’una central elèctrica que funciona cremant carbó. • Hi ha persones que defensen la instal·lació de tramvies argumentant que no contaminen l’aire. • Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Argumenta la teva resposta”.

  3. Què demana aquesta pregunta? • Que els nois i noies llegeixin. • Que aprenguin conceptes complexos, generals i abstractes. • Que apliquin aquests conceptes a una situació no treballada a classe i relacionada amb temàtiques transversals. • Que argumentin tenint en compte moltes variables diferents, però fonamentant-se en coneixements i en fets. • Que escriguin la seva argumentació d’una manera que s’entengui.

  4. PREGUNTES PER A LA REFLEXIÓ • L’alumnat no entén els textos i no sap escriure per què no sap llegir i escriure o perquè no coneix els continguts? • Els diferents tipus de text -descriptiu, explicatiu, argumentatiu...- s’escriuen amb les mateixes ‘regles del joc’ a totes les àrees? • Cal ensenyar a llegir i a escriure ciències a les classes de ciències?

  5. Llegir i entendre un text COM S’UNEIXEN ELS LACUS? Ja saps que els lacumoles de la matèria estan units en sòlids i líquids i cal donar energia per separar-los. Els lacumoles estan formats per lacus units fortament i també cal donar energia per separar-los. També saps que tot està format per lacumoles; o per cums o per grans estructures de molts lacus units fortament entre ells. I per separar les seves càrregues, també cal energia. Si relaciones totes aquestes afirmacions entendràs com es produeix la unió entre els lacus, és a dir, l’enllaç.

  6. DESCRIU LA LLUNA QUE VEUS PER LA FINESTRA Imagina’t que ets un poeta Imagina’t que ets un astrònom Cada disciplina té el seu “patró lingüistic”

  7. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT Els verbs • He agafat fred • El ferro té òxid • La llet ha agafat el gust dolç del sucre • Els cactus s’han adaptat a viure a llocs amb poca aigua I en el context científic? Context quotidià

  8. Només canvia la forma verbal i canvia el model interpretatiu del fenomen Els cactus s’han adaptat a viure en llocs amb poca aigua. Els cactus estan adaptats a viure en llocs amb poca aigua.

  9. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT polisèmia context científic Context quotidià • Menjo la sopa a la força • Força Barça • Menjar dóna força • Anar al cine m’agrada força • Tinc força • Faig força F = m · a

  10. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT connectors reforça Llavors...., llavors pensament lineal afavoreix Si ........., aleshores ..... pensament hipotètic (Ús del subjuntiu i del condicional) afavoreix Ja que ........, Perquè ....... pensament causal (confonen causes i conseqüències…)

  11. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT sintetitzar MESURAR UN VOLUM REDACCIÓ FINAL • agafo una proveta • poso aigua a la proveta • miro a quina ratlla arriba l’aigua • llegeixo quants ml són • tiro el sòlid dins la proveta ... • torno a mirar el nivell • resto els ml d’ara als d’abans • el resultat és el volum del sòlid Com dir-ho en només tres ‘accions’?

  12. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT • L’aigua bull perquè ha arriba a la temperatura d’ebullició, perquè ha arribat als 100ºC • L’aigua bull perquè hi ha bombolles en tot el líquid • L’aigua bull perquè les molècules tenen suficient energia per trencar els enllaços entre elles i… Diferenciar entre els tipus explicacions

  13. HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES • Descriure • Justificar • Argumentar • Definir • Comparar • Hipotetitzar • Sintetitzar

  14. El vi és una mescla o un compost. Justifica la teva resposta • Descriu la mescla de sofre i llimadures de ferro • Descriu el compost sulfur de ferro • Defineix què és una mescla • Defineix què és un compost APRENDRE A DIFERENCIAR ENTRE UNA MESCLA I UN COMPOST, TOT APRENENT A DECRIURE, DEFINIR I JUSTIFICAR Al laboratori hem mesclat sofre i llimadures de ferro i posteriorment hem escalfat la mescla i obtingut el compost sulfur de ferro. També hem discutit sobre què és una mescla i què és un compost. A partir del treball fet:

  15. APRENC A DESCRIURE Pensar en: • Per què ens demanen la descripció (objectiu). • A quina categoria pertany (és un ésser viu, un material, un objecte, un canvi, etc…). No val dir és una cosa… • Quines propietats o característiques són les més importants. Nomenar-les amb un cert ordre. • Qualificar les propietats: és de color gris, dens, volàtil… (és a dir posar adjectius) i quantificar sempre que sigui possible: la seva massa és…, té 5 pètals… (és a dir, donar valors amb números). • Relacionar una acció amb algun canvi i recollir les dades: Quan es mira amb la lupa …. Si intentem trencar-lo… Quan s’escalfa… • Si és possible, utilitzar taules o esquemes. • Redactar frases curtes i juxtaposades.

  16. Per què quan l’aire s’escalfa es dilata? APRENDRE A JUSTIFICAR

  17. Allò que l’alumne observa i expressa en el context quotidià El globus s’infla però Cal aprendre a traduir Ha de parlar de: augment de temperatura i de volum, de dilatació, de partícules, del seu moviment, distribució… Allò que l’alumne desconeix i ha de conèixer per poder parlar en el context científic Una justificació científica és com un iceberg

  18. Escalfa = augmenta la T És un gas Dilata = augmenta el volum Material format per partícules que es mouen en totes direccions A l’augmentar la T, augmenta la velocitat de les partícules Augmenta el volum perquè augmenta la separació entre les partícules Quina és l’observació feta? L’aire quan s’escalfa es dilata Traduccions que fem en funció del què sabem

  19. per tant conseqüentment perquè Com que ja que Raons teòriques L’aire quan s’escalfa es dilata L’aire quan s’escalfa es dilata perquè a l’augmentar la temperatura, les seves molècules es mouen a més velocitat; per tant, augmenta la distància entre elles i ocupen més espai. Conseqüenment, l’aire es dilata

  20. Però per justificar necessiten haver construit i sintetitzat… En què hem de pensar quan utilitzem el model ‘cinètico-molecular’ de la matèria? Tots els materials: • Estan formats per partícules. Si és una substància pura, totes les partícules són iguals. • En els canvis físics, les partícules no varien (ni el tipus, ni la grandària) • En l’estat sòlid poden estar ordenades (per exemple, els cristalls d’un mineral), o desordenades (per exemple, el vidre). En els estats líquid i gas sempre estan desordenades • A més temperatura, es mouen a més velocitat i la distància entre elles és més gran Aplica aquesta base d’orientació per justificar: Per què al dissoldre sucre en aigua tot el líquid té gust dolç? Per què podem comprimir l’aire d’una xeringa i no l’aigua? o…

  21. Traducció Redacció del grup Per què mentre l’aigua es congela la temperatura no varia?

  22. REDACCIÓ D'UN INFORME D'UNA EXPERIÈNCIA DE LABORATORI HIPOTÈTICO-DEDUCTIVA Què he de fer? Estarà ben fet si... 1. Escollir un títol per a l’informe 1.1 està d'acord amb l'experiència 1.2 resumeix l'objectiu principal 1.3 és suggerent 2. Identificar l'objectiu principal 2.1 està d'acord amb les finalitats del treball realitzat 2.2 comença amb un verb 3. Plantejar la hipòtesi 3.1 s'indiquen les variables dependent i independent 3.2 s'indiquen les variables que es controlen 3.3 es redacten utilitzant el format: "Si ........................., aleshores ................. 4. Indicar els materials i instruments utilitzats en l'experimentació 4.1 s'anoten tots 4.2 són anomenats correctament 5.1 … 5. …

  23. Llegir textos de contingut científic

  24. Amb quin objectiu llegirem el text? (En aquest cas):Convèncer a un company d’un altre curs sobre si l’abric escalfa o no amb raons científiques. Caldrà pensar en: Quina és la meva idea: Quines són les meves raons: Arguments en contra de la meva idea poden ser: L’evidència que donaria per a convèncer a d’altres és:

  25. Quina és la idea que defensa el text? Quines raons dóna? Lectura cooperativa Quines evidències dóna? Quins arguments poden ser útils per als que no hi estiguin d’acord?

  26. Un exemple de text final L’abric no escalfa sinó que conserva la calor corporal del qui el porta, ja que està demostrat científicament. La majoria de gent diria que l’abric escalfa però això és incorrecte, ja que si posem uns cubs de gel dins d’un drap i uns altres al costat durant una estona, veurem que els cubs de gel s’han mantingut millor quan estaven embolicats amb el drap. Amb això arribem a la conclusió de que l’abric ens aïlla del calor i del fred segons la temperatura ambiental que ens envolta.

  27. Llegir textos de contingut científic • Preguntes de comprensió literal: permet respondre preguntes que estan contestades en el text • Què diu el text? Què és ...? Quants • Preguntes de comprensió inferencial: es poden respondre si s’ha entès el text • Posa un exemple d’una situacio semblant...? • Preguntes de comprensió profunda: respondre suposa emprar coneixements no inclosos en el text • Què creus que passaria si...? • O valoracions • Per a què et serveix aquesta lectura?

  28. Sempre promovent l’autoreflexió Per exemple: A partir de la lectura d’un text, la professora planteja un conjunt de preguntes. A part de respondre-les, els alumnes han d’identificar quines són de cada tipus, en relació a quin tipus han tingut més dificultats, quines els han ajudat més a aprendre…

  29. Uns resultats Hem analitzat els resultats, al final de l’ESO, d’un grup-classe que des de 1r curs han treballat les diferents competències lingüístiques i s’han co- i auto-avaluat reflexionant sobre perquè ho fan bé o no tant bé. No era un grup considerat “bo”, però la professora no es va desanimar ni va renunciar a aconseguir que aprenguessin. Els alumnes van respondre a una prova amb preguntes-PISA, que es van puntuar amb els criteris que s’estableixen des del programa. El qüestionari també es va passar a d’altres 9 grups equivalents.

  30. Finlàndia 69,8 23,4 6,8 Resultats de l’avaluació de competències-PISA a 4t d’ESO dels cursos de diferents escoles de nivell social equivalent, que formen part d’un mateix col.lectiu (2006) 32,0 48,0 16,0 11,5 73,1 15,4

  31. Quatre referències JORBA, J; GÓMEZ, I; PRAT, A. (1998). Parlar i escriure per aprendre. Ús de la llengua en situació d’ensenyament-aprenentatge de les àrees curriculars. Bellaterra: ICE e la UAB. LEMKE, J.L. (1997). Aprender a hablar ciencia. Lenguaje, aprendizaje y valores. Barcelona: Paidós SANMARTÍ, N. (codra.) (2003). Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciències. Barcelona: Ed. 62 I els treballs del grup del J. OSBORNE, al King’s College of London

More Related