TÀRRACO

1. TÀRRACO Civitas ubi ver aeternum est

3. Tàrraco adquirirà, doncs, el caràcter de plaça forta. Dos elements resultaran decisius per a la seva posterior evolució urbana i, fins i tot, la condicionaran fortament: la muralla i el port. Antiga porta de la muralla, amb paredats i afegitons posteriors, de l’anomenat Portal dels Socors. Part de la l’antiga muralla de Tàrraco

4. La muralla fou construïda en dues fases: • El primer tram correspondria a la fortalesa d'hivernada que van establir-hi els romans, cap l'any 218 aC. Comprèn la Torre de l'Arquebisbe fins la Torre de Minerva. • La resta, s'ajustaria a un nou model defensiu en el qual es deixen de construir torres, s'incorporen portelles i s'alcen murs de majors dimensions.

6. Torre de l’Arquebisbe Torre de Minerva Torre del Cabiscol

7. La Torre de Minerva és la que mostra major interès artístic ja que rep el nom per la presència d'un relleu d'aquesta deessa i d'una inscripció llatina, de les més antigues de la península, que diu: M. Vibio Menrua (De Marc Vibi a Minerva). • S'hi pot observar també la doble tècnica constructiva original per a les torres: base megalítica i cub de carreus

8. Representació de Minerva

9. Segons la descripció de l'humanista Lluís Pons d'Icart, al segle XVI la muralla tenia una longitud de quatre mil metres, fins a la zona portuària, i cobria tot el perímetre de la primitiva ciutat de Tàrraco. • Actualment se'n conserva, solament, una cinquena part, la corresponent a la part alta. • Les marques de picapedrer en alfabet ibèric, encara visibles en alguns carreus de la muralla, demostren la participació d'indígenes en la seva construcció, sota la direcció dels enginyers militars romans arribats amb les legions.

10. Tarraco, scipionum opus • Tot es van construir i adequar, respectivament, per ordre dels Escipions i, és per això, que la ciutat va guanyar el qualificatiu de Tarraco Scipionum opus (Tàrraco, obra dels Escipions) que li va donar l'historiador romà Pini el Vell (s.I a.C.).

11. Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco • A la segona meitat del s. I a.C. se li va concedir l'estatus de colònia de dret romà, prenent la denominació de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. • L'any 27 a.C. li va ser concedida la capitalitat de la província Tarraconense, dins de la nova organització provincial, propiciada per August. • Aquest va residir a Tàrraco durant dos anys, seguint les operacions militars que portava a terme a la cornisa cantàbrica i dirigint la seva planificada transformació del món.

13. Tàrraco, capital de província • El reconeixement de la seva capitalitat, que fins llavors degué ser exercida només de facto, va implicar l'interès de Roma per monumentalitzar Tàrraco a fi d'augmentar-ne el prestigi i fer-ne un centre difusor de la propaganda imperial. • El primer projecte, executat en època d'August, va comprendre la reforma del fòrum de la ciutat i el teatre, tots dos a la part baixa, propera al port. • El segon programa va ser força més ambiciós: la construcció durant el període de la Dinastia Flàvia d'un immens complex a la part alta de la Tàrraco format pel circ i per un nou fòrum destinat a les necessitats de la província. • Poc després el procés es va culminar amb l'edificació de l‘Amfiteatre a principis del s. II d.C.

14. Tàrraco, una ciutat amb dos fòrums • Totes les ciutats romanes tenien una plaça pública que era el centre de la vida ciutadana: el fòrum. • Tàrraco, tanmateix, era un cas especial. En ésser la capital d’una província de l’Imperi romà – la Hispania citerior o tarraconensis -, la ciutat disposava d’un gran recinte forense per a les cerimònies provincials, i d’un altre fòrum, més petit, com a lloc de reunió dels ciutadans de la colònia. • El primer se situava en la part alta del turó ocupat per la ciutat, i el segon en una posició més baixa, a prop de la muralla occidental i del terraplè que unia la ciutat i el port.

15. El fòrum de la ciutat • Un dels costats del fòrum estaria ocupat pel temple principal de la ciutat, dedicat a Júpiter o a la Tríade capitolina (Júpiter, Juno i Minerva), o bé a l’emperador deificat. • Al voltant d’aquest temple se’n situarien d’altres, dedicats a diferents divinitats de l’ampli panteó romà.

16. A l’entorn de la plaça hi hauria les tabernae, petits comerços de tota mena. • L’activitat judicial tindria lloc a la basílica, un gran edifici annex, mentre que el consell de notables de la ciutat es reuniria a la curia.

17. El Fòrum Provincial • A Tàrraco, com hem dit, hi havia un fòrum exclusivament dedicat a la província i edificat en temps de Vespasià, després del 70 d.C. • El fòrum provincial constitueix un complex desmesurat en relació als conjunts arquitectònics romans paral·lels, fins i tot el comparem amb els fòrums imperials de la mateixa Roma. • Si va ser possible utilitzar un espai tan immens va ser perquè es va recórrer als terrenys que abans havien estat ocupats per la gran base militar instal·lada a la part alta del turó des dels inicis de la presència romana a Tàrraco.

18. El recinte no depenia de la colònia, sinó que estava sota l'autoritat del consell de representants de tota la província de la Hispania Citerior Tarraconense, que s'hi reunia anualment per elegir el flamen del culte imperial • Religió i política es reunien en el fòrum com els dos vessants del poder imperial.

19. El conjunt s'articula en les dues terrasses superiors. • En la terrassa més alta el temple de culte imperial presidia el complex envoltat d'un ampli recinte porticat, del qual s'ha trobat trams del mur i elements decoratius. • Ara bé, del temple en si, situat en el lloc que avui ocupa la catedral, no s'ha localitzat cap resta in situ sinó tan sols alguns fragments de la decoració.

20. Reconstrucció de la part superior de Tàrraco amb les tres grans terrasses: a la superior el temple amb el seu recinte, al centre la gran plaça de representació i a la inferior el circ. Maqueta, Museu d'Història de Tarragona (S.G.).

21. El temple

22. La volta del Pallol Estructura del Fòrum Provincial. primitivament part d'una galeria rere el porticat de la plaça, va ser dipòsit municipal del gra (s. XVI).

23. El Castell del Rei, més conegut com a torre del Pretori, ha servit al llarg dels segles com a residència reial de la corona d'Aragó, presó i quarter, però en origen tan sols era una de les torres (més baixa que ara) que tancaven la plaça de representació.

24. Mur exterior del Fòrum Provincial, a la Plaça del Fòrum.

25. Fòrum provincial

26. El circ • El fòrum provincial es complementava amb el circ, construït durant el regnat de Domicià (finals del segle I d.C.) i destinat a les curses de carros. • L'edifici, encabit entre la muralla sud-est i la nord-oest, separava i alhora comunicava, a través d'escales i de les voltes laterals, l'àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial. • Aquest estret encaix va provocar que fos de menor longitud que altres circs romans.

27. Reconstrucció del circ de Tàrraco

29. L'estructura de circ va ser reaprofitada ja des del segle V per a noves construccions, de manera que ha quedat engolida per la ciutat, però sense desaparèixer. • Molts carrers i cases de l'àrea que ocupava deuen la seva forma actual a les restes del circ sobre les quals es van edificar. • Així, els monuments antics van condicionar l'estructura (carrers, cases) de la ciutat medieval i posterior. • Justament això ha permès que es conservessin molts dels murs i de les voltes del circ, integrats en els edificis que han perdurat fins avui.

30. Vista general de la capçalera del circ de Tàrraco.

31. Façada sud del circ Vomitorium

32. Grades de la cavea del circ

34. L’amfiteatre • L’amfiteatre de Tarragona va ser construït en el segle II d.C. Es troba situat fora de l’antic nucli urbà, aprofitant el pendent de la roca per a tallar-hi una part de la graderia. • Les seves dimensions totals ens són desconegudes, degut al mal estat de conservació en què ens ha arribat, i per aquest fet tampoc no podem calcular la seva capacitat.

35. Només coneixem les dimensions de l’arena (60 x 38 m), la qual presenta unes construccions subterrànies, les fossae, destinades a servir com a complement dels espectacles que se celebraven en la superfície: dependències de gladiadors, magatzems, gàbies, etc.

37. La Basílica Visigòtica • L’any 259 són cremats a l’arena de l’Amfiteatre el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, sota la persecució contra els cristians decretada per l’emperador Valerià. • Un cop cristianitzada la societat tarraconense, i en una època avançada (dins del segle VI d.C.), es construeix en el lloc del martiri una petita basílica de tres naus i absis de ferradura. • Aquesta basílica és bastida aprofitant els materials de l’Amfiteatre inutilitzat i esdevé un lloc de culte alhora que una àrea cementerial.

38. L’església Romànica • Un cop repoblada la ciutat en el segle XII, després de la dominació musulmana, es bastí damunt les romanalles de la basílica visigòtica una nova església cristiana, la de Santa Maria del Miracle. • Aquesta presenta una planta de creu llatina, d’una sola nau central i una altra de creuer, coberta amb volta, arcs lleugerament apuntats, absis rectangular i una cúpula que arribava a 16 m. d’alçada.

39. En el segle XVI s’establiran al Miracle els frares trinitaris, els quals construiran un convent que sofrí les guerres dels Segadors i de Successió, fins que l’any 1780 el conjunt passà a ser propietat de l’Estat.

40. El penal del Miracle • A partir de 1801 són adequats l’església i el convent per allotjar-hi els penats que treballaran en la construcció del port de la ciutat. • La població del penal oscil·là entre 600 i 900 persones, fins que fou desallotjat de reclusos el 1908. • El 1910, l’antic penal és cedit a l’Ajuntament de Tarragona, iniciant-se els tràmits per a la declaració del conjunt com a “Monumento Nacional”, tot i que no ho serà oficialment, després de l’enderroc de bona part de l’edifici romànic, fins al 1924.

41. La inscripció monumental • La troballa d’una sèrie d’elements de pedra amb unes monumentals lletres ha permès determinar que la part superior del podi estaria coronada per una gran inscripció commemorativa dedicada a l’emperador Heliogàbal (218-222 d.C.). • Tot i que no es coneix en la seva totalitat, és possible que aquesta inscripció commemorés una sèrie de reformes efectuades sota aquest emperador. • De qualsevol forma, es tracta de la inscripció romana de major longitud de totes les conegudes a la Península Ibèrica.

46. El Teatre

49. El port

50. Magatzems al port