CASES DE L'ONYAR

1. CASESDE L'ONYAR La visió de les cases a ran de riu i dels ponts que el travessen és, sens dubte, una de les imatges més genuïnes i espectaculars de Girona. Les cases del riu foren construïdes a partir dels darrers temps de l'Edat Mitjana, adossades a les muralles que tancaven el barri vell i el burg del Mercadal. Les torres que protegien ambdós costats del ponts sucumbiren en temps moderns en ser reconvertides en cases d'habitatges.

2. CATEDRAL DE GIRONA • S. XI-XVIII. La Seu actual és el resultat de diversos estils superposats (Romànic, gòtic, renaixentista i barroc), però l'edifici és d'estil gòtic. Construïda a l'emplaçament de l'antic temple romànic, que fou construït sobre un temple visigòtic, del S.VI, i d'un temple romà dedicat a Apolo. Les obres del temple gòtic s'iniciaren l'any 1312, te una única nau, (la més ampla de l'arquitectura gòtica mundial) 50m de llarg, 22,8m d'ample i 35m d'alt. Al voltant de la qual se situen 29 capelles, decorades la majoria en estil barroc. El claustre i la torre de Carlemany, (antic campanar), són les úniques restes de la catedral romànica que es conserven.A l'exterior, la magnífica escalinata amb 90 graons i envoltada per balustrades laterals del S. XVII és la més gran d'estil barroc. La façana principal també és barroca i està considerada una de les millors obres en pedra del barroc català..

3. El Call • El Call o barri jueu està format pels costeruts carrerons de la part dreta del carrer de la Força, on els jueus en època medieval (segles XIII i XIV) varen aplegar la comunitat gironina. Els jueus exerciren aquí una gran influència i projectaren el seu magisteri fins a horitzons molt llunyans. La vida del l'Aljama es concentrava al voltant de la Sinagoga, la qual tingué diversos emplaçaments. Avui el visitant pot accedir al centre Bonastruc ça Porta, conjunt d'edificis convertits en recinte que conserva i mostra les essències de l'antiga jueria..

4. Palau dels Agullana • S.XIV-XVII. Casal noble que, juntament amb les escales i la façana de Sant Martí Sacosta, conformen un dels espais barrocs més excel·lents del barri vell. L’arc cobert i esbiaixatde la casa ha estat un dels temes prioritaris en la iconografia pictòrica i fotogràfica relativa a la ciutat.

5. ELS BANYS ÀRABS • S. XII. L'estructura de l'edifici romànic dels Banys Àrabs és una imitació dels banys musulmans medievals. Passada la porta d'entrada, un petit vestíbul dóna accés al vestuari i sala d'estar anomenada APODITERIUM, la sala més àmplia i airejada, en la qual destaca en el centre una petita piscina octogonal amb 8 columnes que serveixen de base per les altres 8 de la llanterna. Entrant a l'esquerra, tres fornacles per la roba; a davant, les finestres que donaven al jardí; i, a la dreta, un gran banc de pedra. Una petita porta en un mur molt ample, dóna accés a la sala freda o FRIGIDARIUM, la sala que servia de transició per a anar a les sales calentes i que es tancava amb un sistema de doble porta. A continuació la sala més àmplia de la zona humida, la sala més utilitzada per la gent que volia descansar del calor o la fred intensos: la sala tèbia o TEPIDARIUM. En pitjor estat de conservació, la sala calenta o CALDARIUM, destinada als banys calents de vapor amb la finalitat de suar. A la part situada a l'exterior de l'edifici es situa la CALDERA, excavada en el subsòl.

6. LA MURALLA • La construcció de la muralla s'inicia durant el primer terç del s. I a. C. amb la fundació de la ciutat que fou creada per controlar el camí que de Barcelona portava a les Gàl·lies. Tot passant per diferents períodes de construcció i destrucció d'alguna de les seves parts, perd la funció defensiva després de la Guerra del Francès, i en els nostres dies s'està fent la darrera fase de restauració que ens permetrà arribar fins al peu mateix de la muntanya de Montjuïc.

7. SANT PERE DE GALLIGANTS • Monestir benedictí any 772. Els primers documents que mostren la seva existència daten del 988 i sembla que fou acabat el 1130. La façana és del S.XI amb magnífica rosassa i arcs de mig punt amb tres columnes estriades en espiral i capitells decorats amb motius geomètrics i zoomòrfics. El campanar és octogonal amb finestres semicirculars de dues gradacions. El temple és de planta basilical amb tres naus i creuer, amb volta central de canó i quatre absis. El claustre és de petites dimensions amb galeria de volta de canó i columnes bessones amb capitells d’escenes del Nou Testament i de la vida religiosa i civil quotidiana. La monumentalitat del temple i el remarcable interès iconogràfic del claustre fan del conjunt un dels exemples més notables de l'arquitectura romànica catalana. Els absis i la torre-campanar s'integren en el recinte emmurallat de la ciutat. Actualment, Sant Pere de Galligants és la seu del Museu Arqueològic..

8. LA RAMBLA • La Rambla de la Llibertat és un dels indrets de la ciutat més concorreguts i animats per la seva fesomia urbanística i per ser un dels centres comercials de la ciutat. Des de temps medievals, aquest espai urbà era jautilitzat com a mercat. A més de les característiques porxades, diversos elements arquitectònics en interiors de comerços són testimoni de l'ús continuat d'aquest espai al llarg dels temps.

9. PARC DE LA DEVESA • La Devesa és el pulmó de la ciutat, un lloc d'esbarjo i entreteniment del qual la ciutat en sent orgull. Al gironins els agrada de dir que Napoleó i les seves tropes van plantar els plàtans actuals. És ben cert que durant l'ocupació napoleónica, els francesos varen manifestar una gran dedicació al parc. L'estructura actual de la Devesa és de 1859, quan l'ajuntament realitzà un diseny estructural i es varen plantar els primers plàtans. Es varen destinar unes quaranta hectàrees de terreny, de les quals aproximadament unes 3/4 parts estan ocupades pels plàtans, la quantitat dels quals actualment és de 3000 arbres, encara que en un principi n'hi havia alguns centenars més. Aquets plàtans son motiu de curiositat per la seva gran alçada, inusual en aquest tipus d'arbre: alguns arriben a medir 60m. 2 hectàrees de terreny estan dedicades a una zona ajardinada amb parterres a la francesa que agrupen una gran varietat de plantes i flors, convertint el parc en un dels pocs indrets vertaderament tranquil i serè.