LA HIPOCONDRIA

1. LA HIPOCONDRIA Alumnes: Guillem Baldoyra Francesca Munaretti Adrián Salcedo Assignatura: Psicologia Professor: Jaume Font

2. ÍNDEX • Descripció • Tipus • Símptomes • Comorbilitat • Gènesi • Tractament • Perspectives tractament • Anàlisi d’un cas • Associacions • Conclusions • Bibliografia

3. QUÈ ÉS ? • L’hipocondríac és la persona que presenta una preocupació excessiva per la pròpia salut i això sovint els empeny a imaginar patir malalties o atribuir causes greus a qualsevol símptoma detectat o conegut d'altres.

4. TIPUS • Hipocondria obsessiva: es presenta amb un alt grau d'ansietat. La persona que pateix aquest trastorn repetidament es preocupa, sol · licita confirmació de si i no pot treure del cap que alguna cosa seriosa pot (o ha) haver-li escapat al metge quan va realitzar la revisió.

5. Hipocondria depressiva: encara al professional de la salut d'una manera fatalista. Acostuma a creure que la seva situació de salut és un cas perdut perquè probablement estigui morint. Fins i tot pot passar que no consulti un metge, perquè podria arribar a confirmar els seus temors.  Aquest cas pot ser més arriscat, ja que qui ho pateix pot tenir tan arrelada la idea de la seva suposada malaltia que pot arribar a presentar tendències suïcides.

6. Hipocondria amb somatització de símptomes: La seva creença en l'existència d'una malaltia adjacent és tan forta, que poden arribar a presentar símptomes reals encara que no hi hagi cap problema físic. Aquestes persones tenen una necessitat molt gran d'atenció per part del cos mèdic i probablement del seu cercle íntim.

7. SINTOMATOLOGIA DEL HIPOCONDRÍAC • Preocupació per la creença de patir una greu malaltia basant-se en una mala interpretació dels símptomes. • Aquesta preocupació no té intensitat delirant i no es refereix únicament a temes d’aparença física. • Persistència de la preocupació tot i una apropiada avaluació clínica. • La preocupació produeix un malestar clínicament significatiu o un deteriorament en el funcionament social, ocupacional o en altres àrees importants

8. EPIDEMOLOGIA • Estudis realitzats mostren una prevalença de: Florència: 4,5 % Canadà :0,2% (augmentava al 1,3% si s'utilitzaven criteris abreujats i al 6% si es consideraven preocupacions per la malaltia).  Liverpool: estudi entre subjectes majors de 65 anys d'edat, es va trobar un 1,1% d'hipocondria. Saragossa: 1,8 % • En el cas de la fòbia específica a la malaltia, estudis comunitaris la xifren en el 4%. • A la població d’atenció primària la prevalènça és del 2,2 i el 6,3% . • En població psiquiàtrica la prevalença se situa en el 1,6%, i és més elevada en persones d'edat avançada.

9. COMORBILITAT • En psiquiatria, l’actitud hipocondríaca apareixcom un símptoma en algunes formes de depressió i especialment en la melancolia involutiva (depressió de la gent gran). • També es pot adquirir en certs casos, elstretsd’undesenvolupamentdelirant. • Moltes persones neuròtiques, histèriques o pacients psicosomàtics presenten en el seu quadre clínic general una actitud hipocondríaca. • A més la hipocondria pot desencadenar trastorn d’ansietat,trastorn obsessiu compulsiu o al centrar la seva atenció emocional en una determinada funció biològica, pot acabar per formar símptomes orgànics reals dit d’una altre manera malalties psicosomàtiques.

10. GÈNESI • Origen del terme hipocondria: termegrechypocondros “sota les costelles“. • Causes de la hipocondria: - mort o malaltia greu d'algú proper - alguna història d'error mèdic que va impactar - haver patit malalties en la infància - créixer en un ambient on es parlava de malalties contínuament - centrar-se massa en si mateix - voler cridar l'atenció de forma inconscient - sobreprotecció excessiva - educació basada en la por - convivència amb un familiar amb una malaltia terminal

11. ANÀLI D’UN CAS • Dona d’uns 39 anys remesa pel metge per un trastorn depressiu – ansiós. • La mateixa relata que des de fa dos anys va començar a patir crisis d'ansietat caracteritzades per por inexplicable, sudoració, plor, mal estar general, tremolors. Comenta períodes de major freqüència, arribant a tenir crisi tres dies seguits, i altres amb absència total d'aquestes.En els últims mesos arran d'una malaltia terminal metastàtica que van diagnosticar al seu pare, fa que es troba pitjor, les crisis van augmentar de freqüència, ja que s'obsessiona que patirà ella també una malaltia "tinc por que em pugui passar a mi ".Això ocasiona que eviti anar a veure el seu pare malalt i qualsevol situació que es relacioni amb el tema salut,  per exemple acompanyar la seva filla al pediatre o a l'hospital, etc. • S'imparteixen mesures conductualsd'exposició gradual a situacions que desencadenaven les crisis d'ansietat i es busca clarificar les situacionsvitals que provoquen en la pacientconflicteintern.Al llarg del temps la pacientmillora el seuestatd'ànim, cedeix la sevaansietati aconsegueixanar a veure el seu pare malaltcom també alshospitalssenseperdreel control de la situació. Encara que reconeix que en algunesocasions, se sentmésnerviosa enrelació a les sevespreocupacions, sense que aquestes liprovoquingranslimitacions.

12. TRACTAMENT • En alguns casos, s’utilitzen psicofàrmacs  inicialment per controlar els símptomes ansiosos. • Conjuntament, es pot utilitzar una teràpia psicològica cognitivo-conductual, en la que es promou la pèrdua de l’angoixa i la por a la malaltia.

13. PERSPECTIVES DEL TRACTAMENT Generalment, el trastornésperllongat (crònic), llevat que es tractinelsfactorspsicològics o elstrastornsd'ansietat i de l'estatd'ànim.Però, durant el tractament, el pacientaprendrà a: Reconèixer el que semblaempitjorarelssímptomes. Desenvoluparmètodes per manejar elssímptomes. Mantenir-se mésactiu, encara que encara té elssímptomes.

14. ASSOCIACIONS • http://www.juntospodemos.com/Juntospodemos, una associació de persones afectades per trastorns d’ansietat i trastorns que deriven en aquesta.

15. CONCLUSIONS • Podem veure que avui dia és un trastorn molt comú i de no massa gravetat, encara que pugui derivar en trastorns que si que poden agreujar la salut.És un trastorn molt acceptat en la societat, i ho podem veure ja que no existeixen moltes associacions d’afectats. (I no és perquè no sigui coneguda). • És fàcilment tractable, ja que es pot utilitzar una teràpia cognitiva-conductual per treure les pors irracionals, sense l’ajuda de fàrmacs.

16. BIBLIOGRAFIA • http://es.wikipedia.org/wiki/Hipocondr%C3%ADa • http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001236.htm • http://es.scribd.com/doc/49278299/Trastorno-Hipocondriaco • http://es.scribd.com/doc/7274550/Tratamientos-Psicologicos-Eficaces-Para-La-Hipocondria