1 / 63

ART EGIPCI

ART EGIPCI. Introducció Arquitectura 2.1. Característiques generals. 2.2. Tipologia d’edificis funeraris. 2.3. Edificis religiosos. 3. Les arts plàstiques. 3.1. L’escultura. 3.2. La pintura. ART EGIPCI. 1. Introducció.

tryna
Download Presentation

ART EGIPCI

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. ART EGIPCI • Introducció • Arquitectura 2.1. Característiques generals. 2.2. Tipologia d’edificis funeraris. 2.3. Edificis religiosos. 3. Les arts plàstiques. 3.1. L’escultura. 3.2. La pintura.

  2. ART EGIPCI 1. Introducció Egipte es troba situat en una vall fèrtil d'uns 1.000 Km de longitud, i uns 10 a 20 km d'amplada. Limita a l'est i a l'oest amb el desert. La inundació anual dels mesos de juliol a octubre provocada per les crescudes del Nil deixa sobre la terra una capa de llim que és la base de la riquesa agrícola. La morfologia del riu determina l'existència de dues zones: el delta (Baix Egipte) i la vall (Alt Egipte).

  3. ART EGIPCI 1. Introducció Cronològicament, l'antic Egipte comprèn del 6.500 aC al 332 aC. Es tracta d'una societat molt jerarquitzada, d'estructura piramidal. El faraó tenia tots els poders: coordinava la vida civil, administrativa, militar i religiosa, i, a més, era considerat un déu viu i se'l venerava com a tal. El poble egipci era molt religiós, creia en l'existència d'una vida en el més enllà on tothom tenia accés si complia uns preceptes i, sobretot, si conservava el seu cos per poder ressuscitar a l'altre món. Per tant, l'art egipci estava al servei d'una civilització teocràtica que unia el poder civil amb el religiós.

  4. ART EGIPCI 1. Introducció La religió era politeista, amb la presència de nombrosos déus, gairebé tots identificats amb animals (cultura totèmica). El faraó era identificat amb la divinitat, normalment amb la divinitat solar (Ra), una de les més venerades a Egipte. Els egipcis creien en la vida eterna, la qual cosa afavorí la creença en què després de la mort, l’ànima o força vital (ka) es separava del cos i necessitava un suport material i els objectes de la vida quotidiana. Això motivà el perfeccionament de les tècniques de momificació i la construcció de grans edificis funeraris per tal de mantenir la vida eterna. Els déus, amb la seva dualitat animal i antropomòrfica, tenien temples per tal d’oferir la seva protecció als fidels.

  5. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.1. Carácterístiques generals. • colossalisme: proporcions exagerades en relació a l’ús o funcionalitat de l’edifici • materials: pedra tallada o treballada en grans blocs o maons, en aparell regular (carreus) • sistema constructiu: arquitravat, no coneixien l’arc; predominen les línies rectes, verticals i diagonals (cas de les piràmides) • Freqüents aplicació de la matemàtica a les tècniques constructives • El principal element de suport és el mur i la columna, que té també funció decorativa amb tipologia variada. • Els arquitectes tenien una posició social elevada.

  6. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.2. Tipologia d’edificis funeraris. Com l’art de l’antic Egipte estava molt relacionat amb el culte als Déus i la vida del més enllà o d’ultratomba, va tenir una especial manifestació a l’arquitectura, d’aquí que les tombes i els temples fossin les construccions més representatives. Mastabes: tronc de piràmide de base rectangular, fetes servir com a tombes, que contaven amb una sala per ofrenes i una cambra central subterrània en la qual es situava el sarcòfag; era pròpia de les primeres dinasties Mastaba d’Abydos

  7. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.2. Tipologia d’edificis funeraris. Mastabes: tronc de piràmide de base rectangular, fetes servir com a tombes, que contaven amb una sala per ofrenes i una cambra central subterrània en la qual es situava el sarcòfag; era pròpia de les primeres dinasties Plànol d’una mastaba

  8. ART EGIPCI. Esquema d’una mastaba

  9. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.2. Tipologia d’edificis funeraris. Piràmides esglaonades: fruit de la superposició de mastabes Piràmide esglaonada de Djoser

  10. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.2. Tipologia d’edificis funeraris. Piràmides esglaonades: fruit de la superposició de mastabes Plànol de la piràmide esglaonada de Djoser

  11. Piràmide esglaonada de Sakara

  12. ART EGIPCI. 2. Arquitectura 2.2. Tipologia d’edificis funeraris. Piràmides: monuments funeraris més importants i tal vegada els més representatius de l’arquitectura egípcia Piràmide de Keops

  13. Piràmide de Keops

  14. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.2. Tipologia d’edificis funeraris. Piràmides: monuments funeraris més importants i tal vegada els més representatius de l’arquitectura egípcia Plànol de la piràmide de Keops

  15. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.2. Tipologia d’edificis funeraris. Piràmides: monuments funeraris més importants i tal vegada els més representatius de l’arquitectura egípcia

  16. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.2. Tipologia d’edificis funeraris. Hipogeus: tombes excavades a les roques, que constaven d’una o més cambres rectangulars; s’hi accedia per una cambra de pilars o columnes com si fossin un pòrtic; les columnes de roca natural estaven rematades per capitells.

  17. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.2. Tipologia d’edificis funeraris. Hipogeu de Deir el-Bahari

  18. Abu Simbel

  19. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.3. Edificis religiosos. Podem diferenciar dues tipologies bàsiques: Els temples lligats a rituals funeraris i els temples dedicats als déus. Entre ells hi ha els semispeus (mig excavats a la roca) i els speus (completament excavats)

  20. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.3. Edificis religiosos. Temples: colossals o monumentals, formats per una avinguda d’esfinxs i caps de boc, obeliscs, situats davant l'entrada, eren símbols dels rajos solars, pilons en forma de mur en talús amb una porta central d'accés i amb escultures sedents dels faraons adossades al mur, el pati o sala hiptera d’entrada descobert, amb columnes a tres bandes (únic lloc públic durant els rituals) sala hipòstila, una sala amb un bosc de columnes que la divideixen en naus, de coberta arquitravada, reservada a funcionaris, escribes i notables, cel·la o santuari, de petites dimensions, reservada al faraó i sacerdots sala d'ofrenes laterals, no present a tots els temples

  21. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.3. Edificis religiosos. Vista exterior del temple de Luxor

  22. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.3. Edificis religiosos. Vista exterior del temple de Luxor

  23. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.3. Edificis religiosos.

  24. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.3. Edificis religiosos.

  25. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.3. Edificis religiosos. Obelisc de Luxor

  26. ART EGIPCI

  27. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.3. Edificis religiosos. Columnata d’Amenofis IV del temple de Karnak

  28. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.3. Edificis religiosos. Columnes de Karnak

  29. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.3. Edificis religiosos. Temple d’Amon, a Tebas

  30. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.3. Edificis religiosos. Columnes del temple d’Amon

  31. ART EGIPCI 2. Arquitectura 2.3. Edificis religiosos. Speos o semispeos: temples excavats total o parcialment a penyasegats, amb finalitat funerària i de record del faraó Speo de Ramsés II

  32. ART EGIPCI 3. Les arts plàstiques Les arts plàstiques de l’antic Egipte estaven gairebé sempre lligades a l’arquitectura. La concepció d’artista no existia, sinó que eren artesans que transmetien els coneixements de pares a fills. Com a característiques generals destacaríem: • Ideal estètic de perdurabilitat: cánon idealitzat al llarg de tot el període • Concepció de superfície plana • Llei de la frontalitat • Estatisme • Teles, cabells i barbes tractats de forma geomètrica • Plasmacions bidimensionals sense sensació de profunditat

  33. ART EGIPCI 3. Les arts plàstiques 3.1. L’escultura. Els materials utilitzats eren durs: pedra (granit, alabastre, basalt, etc.) i en menor mesura fusta. També es feien servir or i altres materials luxosos en la decoració funerària, que era la principal temàtica. L’estil es caracteritza per l’aplicació estricta de la llei de la frontalitat i per la continuïtat del cànon al llarg de tot el període. Es representaven dues postures bàsiques: drets, amb una cama més avançada que l’altra, o en postura sedent. En cas de representar grups de figures, s’utilitzava la jerarquització.

  34. ART EGIPCI 3. Les arts plàstiques 3.1. L’escultura. Escriba assegut

  35. ART EGIPCI 3. Les arts plàstiques 3.1. L’escultura. Triada de Micerinos

  36. ART EGIPCI 3. Les arts plàstiques 3.1. L’escultura. Kefrén

  37. ART EGIPCI 3. Les arts plàstiques 3.1. L’escultura. El colós de Memnón

  38. ART EGIPCI 3. Les arts plàstiques 3.1. L’escultura. Màscara de Tutankamon

  39. ART EGIPCI 3. Les arts plàstiques 3.1. L’escultura. El funcionari Sheik el-Beled

  40. ART EGIPCI 3. Les arts plàstiques 3.1. L’escultura. El funcionari Sheik el-Beled

  41. ART EGIPCI 3. Les arts plàstiques 3.1. L’escultura. Tresor de Tutankamon

More Related