250 likes | 350 Views
Perspectiva metodològica. Aixecament del cadàver. L’inici de la investigació. No es una actuació administrativa ( no confondre amb la diligència judicial). No s’ha de confondre amb la investigació policial. Dintre de la coordinació, s’ha de mantenir la visió mèdica. . La perspectiva forense.
E N D
Perspectiva metodològica Aixecament del cadàver
L’inici de la investigació • No es una actuació administrativa ( no confondre amb la diligència judicial). • No s’ha de confondre amb la investigació policial. • Dintre de la coordinació, s’ha de mantenir la visió mèdica.
La perspectiva forense • L’escena de aparició de un cos és el primer element d’estudi de la autòpsia medico-legal. • Per això cal no barrejar la metodologia policial amb la metodología mèdica. • La primera i fonamental font d’errades en la investigació medico-legal es la manca de una sistemàtica.
El risc • ES freqüent la confusió entre la investigació policial i la mèdica en el lloc dels fets. • Moltes vegades existeix un desviament de l’actuació del forense cap a actuacions policials.
Conclusió • L’estudi de l’escena pel metge forense sempre té com a referent un criteri de continuitat amb l’autòpsia instrumental. • El grau de qualitat de un estudi d’escena es relaciona amb la seva corelació amb la resta de troballes d'autòpsia , no amb la competència amb la investigació policial.
PRINCIPIS METODOLÓGICS • El cos ocupa l’escenari i és l’eix central del mateix • El cos i l’escenari interactuen. • Res es , en principi, casual o cap dada es banal a priori.
Definició de l’escena • Marc general de l’escena. • - Delimitació conceptual • Espai físic de l’escena. • - Delimitació física i conceptual
Marc de definició • ¿ On s’ubica l’escena ? • - Ubicació geogràfica, climàtica , temporal i general de l’escena • ¿ Que es l’escena? • - Delimitació conceptual que s’ha de fer en una primera inspecció de l’escena.
Delimitació de l’escena • Implica una decisió del metge forense que ha de delimitar l’espai que considera de interrelació entre cos i ambient. • L’espai delimitat pot tenir o no continuïtat física.
Inspecció • Es la primera activitat , mitjançant la qual es fa la delimitació de la escena. • Suposa, amb una activitat el menys invasiu possible , la ubicació, delimitació i partició en zones de l’escena. • La partició en zones té en cos com a zona 1 i segueix la delimitació de les zones adjacents per criteris topogràfics.
Criteris topogràfics • A espais oberts per criteris de distància o figures geomètriques p. ex. Cercles concèntrics o quadricules. • A espais tancats , generalment per criteris estructurals: habitacions , espais de vehicles etc.
Escenari mínim • Marc general : domicili. • Zona 1 el cos i la roba. • Zona 2 el llit. • Zona 3 l’habitació.
Fixació de l’escena • 1- Fixació en imatges • 2- Fixació relatada
Reportatge fotogràfic • 1. Visió general de la escena • 2. Fer fotografies per zones. • 3. En cas necessari , fer fotografies en diferents angles.
La fixació relatada • S’ha de fer una relació de cada una de les zones que composen el que s’ha definit com l’escenari dels fets. • El nivell de detall es la segona decisió que ha de prendre el metge forense en la seva exploració. • Es freqüent que s’estableixi un nivell de detall diferent per cada zona.
Nivell de detall • El criteri prioritari ha de ser la seva relació amb el cadàver , NO necessàriament amb el fet delictiu. • El que es important es que la fixació sigui homogènia , mai intuïtiva. ( indueix perfil de desviació).
Fase invasiva de l’escena • 1. Establir ruta de pas. • 2. Identificar les evidències físiques i potencialment fràgils d'interès mèdic. • 3. Documentar i recollir les evidències fràgils potencialment contaminables. • 4. Si es considera necessari, establir una cadena de custodia. • En aquesta activitat cal no generar conflictes amb altres institucions.
Fotografia del cos • 1. Fotografia general del cos. • 2. Fotografia facial sense netejar • 3. fotografies en detall dels elements cridaners.( amb testimoni). • 4. Fotografia del cos una vegada mogut.
Pre manipulació del cos • 1 Localitzar, documentar i, si cal, prendre mostres de fluids. • 2 Protegir amb bosses de paper les zones del cos que no es puguin examinar en detall al lloc dels fets , mes freqüent les mans . • 3 Recollir en bosses les evidències fàcilment detectables. • 4 Fotografiar les evidències als casos greus.
Examinar el cos Zona 1 • 1. Determinació de la mort. • 2. Documentació o averiguació de la posició original del cos . • 3. Examen de la roba. • 4. Reconeixement de lesions. • 5. Reconeixement de fenòmens cadavèrics. • 6. Atenció especial a la manipulació postmortem.
Establir la identificació. • Coordinar amb la policia el grau d’identificació del cos i prendre les decisions vers posteriors actuacions de identificació. • El grau de fiabilitat de la identificació es una decisió personal del metge forense.
Inventari i/o evidencies. • Drogues i tòxics. • Medicaments • Receptes i altres documents mèdics. • Armes evidents o potencials. • Diners i objectes personals.
Recollida de dades • 1. Vers l’actuació policial: noticia de la mort, actuacions que s’han fet. • 2. Testimonis vers la forma de la mort, de forma directa o per mitjà de la policia. • 3. Dades mediques , familiars, laborals , hàbits i costums del difunt.
Preservació del cos • Supervisar personalment la retirada del cos del lloc dels fets
Establir la orientació del cas • Grau de identitat. • Cronotanatodiagnòstic. • Antecedents mèdics i circumstàncies de la mort. • Hipòtesi vers la tipologia de la mort i causa probable. • Indicacions de proves complementàries pre , peri i post autòpsia.