1 / 83

LA GUERRA CIVIL

1.- L’aixecament militar Durant els anys de la República, els govern reformistes intentaren solucionar antics problemes de la societat espanyola

salali
Download Presentation

LA GUERRA CIVIL

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. 1.- L’aixecament militar Durant els anys de la República, els govern reformistes intentaren solucionar antics problemes de la societat espanyola Tras les elecions de febrer de 1936, el president de la Reública va ser Manuel Azaña (destitució d’Alcalà-Zamora) i el president del govern Santiago Casares Quiroga La reacció dels grups tradicionalment dominants s’efectuà el juliol de 1936 amb l’antic esquema de pronunciament d’una part de l’exèrcit. L’assassinat del líder de la dreta parlamentària (José Calvo Sotelo) va proporcionar als conspiradors la confirmació de diversos generals en la participació en l’aixecament. LA GUERRA CIVIL

  2. 1.- L’aixecament militar L’aixecament es va preparar mesos abans. El centre del complot era Pamplona i dirigit pel General Mola (els conspirador el coneixien com el Director) Es reunien a la UNIÓN MILITAR ESPAÑOLA. Entre els implicats destaquen: GONZALO QUEIPO DE LLANO MANUEL GODED MIGUEL CABANELLAS LA GUERRA CIVIL

  3. 1.- L’aixecament militar El propòsit era: Fer un cop militar ràpid i fort Seguit d’una alta repressió cap als partits d’esquerra i sindicats. On tenien més arrelament era a: - Castella la Vella era on les organitzacions - Navarra catòliques i tradicionalistes eren més actives. Al costat de la trama militar es va crear un trama civil: - Organitzacions catòliques - Organitzacions agràries castellanes - Membres de la Falange - L’ala més dretana de la CEDA LA GUERRA CIVIL

  4. 1.- L’aixecament militar Com va actuar el govern de Casares Quiroga? El govern del Front Popular coneixia les maquinacions però pensaven que es tractava d’una nova “Sanjurjada” Van controlar les casernes de les principals ciutats. Es va intentar aillar els caps més visibles Van mirar de guanyar-se el favor de l’exèrcit colonial del Marroc augmentant-ne els pressupostos LA GUERRA CIVIL

  5. 1.- L’aixecament militar El 13 de juliol de 1936 José Calvo Sotelo va ser assassinat. Això precipitarà l’aixecament El 17 de juliol l’alçament militar s’inicià a Canàries on manava les tropes el General Francisco Franco . L’aixecament militar rebrà el nom d’ALZAMIENTO MILITAR Franco es traslladarà en vol privat (Dragon Rapide) cap al Marroc. Allà se li afegirà bona part de l’exèrcit colonial LA GUERRA CIVIL

  6. INICI DE LA SUBLEVACIÓ

  7. 1.- L’aixecament militar Posteriorment les tropes africanes van passar cap a la Península i els dies 18 i 19 de juliol de 1936 es van aixecar les guarnicions peninsulars. L’extensió de la rebel·lió a la Península va provocar la dimissió del president de govern CASARES QUIROGA S’obrirà un breu govern de Martínez Barrio que intentarà arribar a un acord amb el General Mola. La pressió de les forces obreres demanant armes va fer que el President de la República nomenés el 19 de juliol a José Giral nou cap del govern (durarà fins el 4 de septembre de 1936) LA GUERRA CIVIL

  8. PLA INICIAL DELS SUBLEVATS (MOLA)

  9. 2.- L’extensió de l’aixecament per la Península 1.- A Andalusia. Queipo de Llano va prendre Sevilla. Còrdova, Granada i Cadis (on van desembarcar les tropes rebels) van estar a favor de l’aixecament. Màlaga, Huelva, Jaén i Almeria van romandre fidels a la República. LA GUERRA CIVIL

  10. 2.- L’extensió de l’aixecament per la Península 2.- Al Nord. Navarra (feu tradicional carlí) La Rioja i Castella i Lleó van ser ràpidament sotmeses per les tropes del General Mola. Galícia. També va estar de bàndol nacional (terme amb que la premsa va designar els insurgents) amb l’ajuda de la Guàrdia Civil. Aragó. Va quedar dividida en dues zones, amb les tres capitals de província sota control nacional. País Basc.Va mantenir-se fidel a la República (llevat Àlaba). Astúries. Exceptuant Oviedo quedà en mans republicanes. LA GUERRA CIVIL

  11. 2.- L’extensió de l’aixecament per la Península l 3.- El País Valencià i Murcia. Va mantenir la fidelitat a la República. 4.- Els territoris insulars Canàries van ser controlades per les forces insurrectes capitanejades per Orgaz i Franco. Mallorca i Eivissa van ser controlades pels nacionals amb tropes comandades pel General Manuel Goded (d’aquí es traslladarà a Barcelona) LA GUERRA CIVIL

  12. 2.- L’extensió de l’aixecament per la Península 5.- A Catalunya. Els principals combats es van donar a Barcelona. El 19 de juliol al matí els militars van sortir de les casernes de Lepant, Sant Andreu del Palomar i el Bruc en direcció al centre de la ciutat per ocupar els principals edificis de govern. Es van trobar amb la resistència de la Guàrdia d’Assalt, la Guàrdia Civil i les forces obreres. Els enfrontaments es van donar a la Plaça Catalunya, Plaça Universitat i el Paral·lel. El General Goded que ocupava la Capitania General va caure en mans de les autoritats la tarda del 19. LA GUERRA CIVIL

  13. 2.- L’extensió de l’aixecament per la Península Al General Goded se li va fer un consell de guerra i seria afusellat a l’agost de 1936. El dia 20 es va rendir l’últim focus de resistència dels sublevats (el quartel de les Drassanes) La notícia de la derrota dels sublevats va tenir una gran repercussió a la resta de Catalunya (rendició de les guarnicions revoltades a Mataró, Lleida, Manresa i Menorca) i d’Espanya. LA GUERRA CIVIL

  14. 2.- L’extensió de l’aixecament per la Península 6.- A Madrid. Es van donar aquarteraments a Getafe, Campamento i Cuatro Vientos, però van ser reduïts per les forces republicanes. Els milicians armats van assaltar la caserna de Montaña on es refugiava el general Fanjul que tras un consell de guerra seria afusellat LA GUERRA CIVIL

  15. 3.- Balanç de la insurrecció La idea inicial del general Mola: COP RÀPID I GENERALITZAT Va fracassar. Espanya va quedar dividida: Una part majoritària en poder de la República Una part important en mans dels insurgents. LA GUERRA CIVIL

  16. 3.- Balanç de la insurrecció El govern legítim controlava: - Majoria de les ciutats industrials. - Les províncies més poblades i riques - Litoral mediterrani (predominava agricultura d’exportació). - El cantàbric - La majoria de l’aviació - 1/3 dels oficials de terra - La flota (marina) gràcies als mariners ja que els oficials eren molt conservadors. LA GUERRA CIVIL

  17. 3.- Balanç de la insurrecció • Els insurrectes (bàndol nacional) es van fer forts: • A l’Espanya agrària • Tenien del seu costat la majoria de l’exèrcit (les millors tropes estaven a Àfrica) incloent el temut exèrcit colonial. LA GUERRA CIVIL

  18. 4.- Internacionalització del conflicte El context internacional era d’efervescència dels règims feixistes i les democràcies occidentals miraven de fer un front comú contra l’Alemanya Nazi. Encara així França i Anglaterra van formar el COMITÈ DE NO INTERVENCIÓ on s’afegiran les principals ciutats europees Funcionarà com a organisme de vigilància per mantenir la neutralitat dels països europeus. També es mantindrà neutral EEUU però la seva principal empresa energètica (Texas Oil Company) va donar suport decisiu a les forces rebels (venda de petroli) LA GUERRA CIVIL

  19. 4.- Internacionalització del conflicte A l’inici de la guerra els insurrectes van trobar recolzament d’Alemanya: - Avions Junker 52 (van facilitar el trasllat de les tropes d’Àfrica). - Avions de transport - Legió Còndor (avions bombarders) - Canons antiaeris. La Itàlia de Mussolini facilitarà a Franco: - 40.000 soldats (Corpo di Truppe Volontarie) - Vaixells de Guerra - Tancs Els avions alemanys i italians tindran Mallorca com a base d’operacions contra la costa mediterrània. LA GUERRA CIVIL

  20. 4.- Internacionalització del conflicte El bàndol nacional també tindrà l’ajuda de Portugal que estava sota la dictadura de SALAZAR. Va facilitar 20.000 soldats voluntaris i va facilitar la comunicació entre els dos fronts (al començament del conflicte) i el pas de tropes. També va repatriar molts republicans que van fugir cap a Portugal LA GUERRA CIVIL

  21. 4.- Internacionalització del conflicte La República comptarà amb l’ajut de la URSS i de Mèxic. Van facilitar a canvi de l’or del Banc d’Espanya: - Armament. - Queviures. A partir de novembre de 1936 (fins octubre de 1938) arribaran les Brigades Internacionals Formades per voluntaris comunistes i antifeixistes del món. LA GUERRA CIVIL

  22. 4.- Internacionalització del conflicte La República comptarà amb l’ajut de la URSS i de Mèxic. Van facilitar a canvi de l’or del Banc d’Espanya: - Armament. - Queviures. A partir de novembre de 1936 (fins octubre de 1938) arribaran les Brigades Internacionals Formades per voluntaris comunistes i antifeixistes del món. LA GUERRA CIVIL

  23. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.1.- Fase inicial (juliol-octubre de 1936) a) Inici de l’aixecament La sublevaciós’inicia a Melilla el 17-7-1936.Segueix per tot el Protectorat Les Canàries es subleven el 17-7-1936. Franco estava a les Canàries i volacap al Marroc (DragonRapide). Sevilla es subleva el 18 -7-1936 (Queipo de Llano) La resta de guarnicionsPeninsulars es subleven el 19-7-1936. RECORDAR EXTENSIÓ I DISTRIBUCIÓ AIXECAMENT Fetimportant: Sanjurjomort en accidentd’avió. Elssublevats es queden sensecapúnic. Fracàs del COP MILITAR RÀPID: Espanya dividida en dos LA GUERRA CIVIL

  24. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.1.- Fase inicial (juliol-octubre de 1936) b) Pas de l’estret Al fracassarl’aixecament general, caliatraslladar a la Península l’exèrcitafricà. Al no teniraviació i estar controlat el nordd’Àfrica per les tropesrepublicanes Franco aconsegueix el recolçamentAlemany i Italià (1r pontaeri de la hª – 14.000 homes) LA GUERRA CIVIL

  25. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.1.- Fase inicial (juliol-octubre de 1936) • c) Avanç per Extremadura • Intenciód’unir-se amb la zona sublevada del nord. • Dirigeixl’exèrcit el general Yagüe. Destaca la batalla de Badajoz (moltsanguinària 4000 asssassinats). • Ésimportant per: • Va promoure un pacte de sang entre qui va fer la massacre - Va afectar negativament a la cohesió republicana - Va estimular la sed de rebenja - Va unir elsterritorissublevats (de Galicia a Andalucia occidental) LA GUERRA CIVIL

  26. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.1.- Fase inicial (juliol-octubre de 1936) d) Avançcap a Madrid-Alcàsser de Toledo (27/9/1936) El General Moscardós’habiasublevat i resistia a l’Alcàsser. Resistència de prop de pocmés de dos mesos. Efectepropagandístic de Franco. A l’octubre Franco ésnomenatcapúnic. LA GUERRA CIVIL

  27. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.2.- La batalla de Madrid. Per als nacionals l’objectiu era l’ocupació de Madrid Sobre Madrid convergien les tropes del nord i del sud. Francisco Franco el 19 d’octubre de 1936 signa les instruccions per a l’assalt definitiu. A Madrid el govern estarà dirigit per Largo Caballero (des de setembre de 1936. Recorda abans: José Giral-Martinez Barrio-Casares Quiroga) i crearà unes brigades mixtes de milicians i tropes regulars Serà l’Exèrcit Popular Republicà LA GUERRA CIVIL

  28. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.2.- La batalla de Madrid Les tropes nacionals s’aniran apropant a Madrid. El dia 4 de novembre ocupen Alcorcón, Leganés i Getafe. El govern republicà abandonarà Madrid i es traslladarà a València. Madrid es quedarà amb una junta de defensa formada per: - General Miaja (Presidència) - Santiago Carrillo (Ordre Públic) - Kije (Guerra) - Vicente Rojo (cap de l’Estat Major) LA GUERRA CIVIL

  29. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.2.- La batalla de Madrid El dia 8 de novembre de 1936 les Brigades Internacionals concentrades a Albacete aniran cap a Madrid per defensar la capital. Madrid resistirà i es convertirà en un mite per als antifeixistes del món. En els atacs morirà Buenaventura Durruti. El fracàs de les operacions va fer variar l’estratègia de Franco: AILLAR A LA CAPITAL LA GUERRA CIVIL

  30. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.2.- La batalla de Madrid Ara es tractava de fer atacs al voltant de la capital per tallar les línies de defensa am la Sierra (batalla de la carretera de la Corunya) GENER DE 1937 o Tallar la xarxa de comunicacions amb València (batalla del Jarama) FEBRER DE 1937 A partir d’aquestes accions Franco va fer un nou intent d’assetjament de Madrid Comptaria amb l’ajuda de les tropes feixistes italianes (dirigides pel General Roatta) que havien aconseguit prendre Màlaga. LA GUERRA CIVIL

  31. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.2.- La batalla de Madrid Al març de 1937 inicien l’aproximació a Madrid des de Guadalajara Pasen per Sigüenza Jadraque Brihuega Trijueque La reacció de les forces republicanes és molt important, gràcies a la participació de les Brigades Internacionals Es derrota a les tropes feixistes italianes (1ª derrota del feixisme europeu) que deixaren en la seva retirada gran quantitat de material de guerra LA GUERRA CIVIL

  32. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.2.- La batalla de Madrid Tras la derrota Franco va treure una conclusió Per aconseguir Madrid i guanyar la guerra calia cercar una anella més feble La va trobar al FRONT NORD LA GUERRA CIVIL

  33. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.3.- El Front Nord Davant la impossibilitat d’aconseguir Madrid els nous plans de Franco es centraven en aconseguir els Territoris Bascos Recorda : el País Basc va assolir la seva autonomia el a l’octubre de 1936. el País basc i la zona Nord era rica en mineria i indústries químiques i d’alts forns. La direcció de les tropes nacionals estava en mans del general Mola (fins que morirà pel juny de 1937). Desprès serà substituït pel general Dávila. LA GUERRA CIVIL

  34. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.3.- El Front Nord Els nacionals eren superiors militarment, especialment en aviació (gràcies a l’ajut de l’aviació alemanya –Legió Còndor) Va practicar l’estratègia d’atacs a la població civil (estratègia que a la II Guerra Mundial també practicaran). Destaca el bombardeig de GUERNICA (26 d’abril de 1937). L’11 de juny va tenir lloc l’atac a Bilbao que cauria el 19 de juny LA GUERRA CIVIL Més de 1000 morts. Destrucció del 70% dels Habitatges i un 20% afectades

  35. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases • 5.3.- El Front Nord • La reacció de les tropes republicanes va ser: • FER UNA MANIOBRA DE DISTRACCIÓ • (contraatacar en altres zones per atraure a l’exèrcit nacional) • Entre Juliol i Agost de 1937 l’exèrcit republicà fa una ofensiva a: • Brunete (oest de Madrid) • Al front d’Aragó (batalla de Belchite) per marxar a Saragossa • Aquesta maniobra de distracció fracasarà. • Santander caurà el 24 d’agost i Gijón (última ciutat republicana) el 21 d’octubre. • Molts soldats derrotats es van amagar a les muntanyes on formaran grups armats antifranquistes (MAQUIS) LA GUERRA CIVIL

  36. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.3.- EL Front Nord Un cop desaparegut el front nord Franco inicià els plans per un segon i definitiu atac a Madrid a través de Guadalajara, però les tropes republicanes s’avançaren en una nova maniobra de distracció MITJANÇANT L’ATAC AL FRONT D’ARAGÓ LA GUERRA CIVIL

  37. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.4.- La pressa de Terol (Front d’Aragó) Terol estava en mans de l’exèrcit nacional i es va convertir en l’objectiu de les forces republicanes. Les tropes republicanes estaven dirigides pel General Rojo que va atacar Terol per sorpresa i amb circumstàncies molt adverses (tempereatures de 18º sota cero). La ciutat va caure el 8 de gener de 1938 ERA LA 1ª CAPITAL DE PROVÍNCIA GUANYADA ALS NACIONALS Això es convertirà en un gran esdeveniment publicitari pel govern republicà LA GUERRA CIVIL

  38. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.4.- La presa de Terol (Front d’Aragó) La reacció de les tropes franquistes no es va fer esperar i el 22 de febrer els republicans es van haver de retirar. Les línies de defensa es van estabilitzar al voltant del riu Alfambra Des de Burgos (on els nacionals havien establert un govern provisional 31/01/1938)) Franco tindrà confiança en la victòria i inicia una ofensiva cap a Catalunya. Dirigirà les tropes el General Yagüe Aconsegueix en pocs dies ocupar: Alcanyís Casp El dia 3 d’abril de 1938 cau Lleida i dies més tard Amposta i Vinaròs LA GUERRA CIVIL

  39. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.4.- La presa de Terol (Front d’Aragó) Una vegada ocupada la població de Vinarós l’exèrcit nacional va mirar de tallar la comunicació entre Barcelona i València. Així es deixava aïllada Barcelona de la resta de la zona republicana. Des de la costa l’exèrcit nacional ocuparà Castelló i es dirigirà a València Però una nova ofensiva republicana va paralitzar l’atac: LA BATALLA DE L’EBRE LA GUERRA CIVIL

  40. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.5.- La batalla de l’Ebre Va ser el darrer intent de les tropes republicanes establertes a Catalunya per redreçar la situació militar de la República. Es pretenia avançar cap al Sud per tal de: 1.- Alleugerir la pressió que els nacionals exercien sobre València. 2.- Tornar a unir les dues zones controlades per la República que ara estaven aïllades. Les tropes republicanes (anomenades exèrcit roig) estaven dirigides per Modesto, Líster i Rojo) LA GUERRA CIVIL

  41. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.5.- La batalla de l’Ebre A les 12:15 del 25 de juliol de 1938 les tropes republicanes van creuar el riu Ebre entre Xerta i Faió superant les línies franquistes Part dels que van participar en aquest enfrontament són coneguts com la “quinta del biberó”-es va haver de recòrrer a soldats de lleva de 16 anys- L’atac serà frenat a Gandesa per 7 divisions mobilitzades per Franco a corre-cuita. La guerra de moviments va donar pas a una cruenta guerra de desgast que duraria fins mitjans de novembre LA GUERRA CIVIL

  42. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.5.- La batalla de l’Ebre Franco va disposar tota l’artilleria i un total de 200 avions de combat. La superioritat dels nacionals va ser clara. A més el context internacional li era favorable Conferència de Munic (on les democràcies van permetre a Alemanya l’ocupació de Txecoslovàquia) El dia 1 de novembre es trencaven les línies republicanes de la serra de cavalls (Gandesa) i l’exèrcit republicà es va haver de retirar. El 15 de novembre, la República havia estat derrotada en la batalla més decisiva. El balanç: - 77.000 baixes republicanes - 33.000 baixes nacionals - Pèrdua de material de guerra republicà LA GUERRA CIVIL

  43. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.5.- La batalla de l’Ebre LA GUERRA CIVIL

  44. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.6.- La caiguda de Catalunya El 23 de desembre de 1938 l’exèrcit nacional es va llançar sobre Catalunya sota la direcció de Yagüe, Solchaga, Moscardó, Muñóz Grandes i l’italià Gambara. Les tropes republicanes tenien dificultat d’abastiment de material pels bombardejos dels ports. Tarragona va caure el 14 de gener de 1939 capitanejat per Yagüe. Des d’allí es va dirigir a cap a Barcelona (on estava el govern republicà presidit per Juan Negrín tras la dimisió de Largo Caballero) Barcelona patirà un fort setge i caurà el 26 de gener. El govern republicà marxarà cap a Girona LA GUERRA CIVIL

  45. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.7.- El final de la guerra Tras la caiguda de Barcelona el govern republicà marxarà cap a Girona Al castell de Figueres Juan Negrín i el seu govern decideixen aconseguir un acord amb el general Franco encara que saben que Franco no les acceptarà. El 5 de febrer començarà la marxa de combatents i població cap a la frontera de França (més de 360.000 persones) Azaña, Martínez Barrio, Companys marxaran El 10 de febrer la frontera quedarà definitivament tancada (arribarien les tropes nacionals) LA GUERRA CIVIL

  46. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.7.- El final de la guerra Caiguda Catalunya, l’atac a Llevant va ser ràpid A la zona centre-sud les condicions de l’exèrcit republicà cada vegada eren pitjors. A més dintre de la República hi hauran confrontacions entre: - Comunistes. Partidaris de la resistència (confiaven en l’arribada de material de Rússia i l’esclat de la II Guerra Mundial). - Socialistes. Volien arribar un acord amb Franco LA GUERRA CIVIL

  47. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.7.- El final de la guerra El 5 de març el cap de l’exèrcit Segismundo Casado va donar un cop d’estat a Madrid i formà EL CONSELL NACIONAL DE DEFENSA L’objectiu era donar els passos per a la capitulació Ordenà la detenció i execució de comunistes i militars contraris Molts dirigents republicans i comunistes marxaran Casado no aconseguirà pactar amb Franco que va exigir una rendició sense condicions marxarà d’Espanya LA GUERRA CIVIL

  48. 5.- Desenvolupament de la guerra:Fases 5.7.- El final de la guerra El 28 de març caurà Madrid i seguidament totes les places que estaven en poder de la República L’1 d’abril de 1939 Franco signà l’últim comunicat de guerra que deia: “EN AQUESTA DATA, CAPTIU I DESARMAT L’EXÈRCIT ROIG, LES TROPES NACIONALS HAN ASSOLIT ELS SEUS OBJECTIUS MILITARS FINALS” La guerra civil havia acabat LA GUERRA CIVIL

  49. FASES DE LA GUERRA

  50. 6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra 6.1.- Evolució a la zona republicana La insurrecció va representar una forta commoció a l’Espanya republicana. Durant els primers mesos es va donar una situació de doble poder: - Govern legal - Organitzacions obreres i populars que tenien el poder real. A Catalunya es formarà el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Al País Valencià es crearà el Comitè Executiu Popular Al País Basc les Juntes de Defensa. A Aragó els anarcosindicalistes formaran el Consell de Defensa Regional LA GUERRA CIVIL

More Related