Daniel Climent

1. PER ELLS, PER TU PLURILINGÜISME BASAT EN L’ENSENYAMENT, EN VALENCIÀ, D’ALTA QUALITAT Daniel Climent

2. EL REPTE DE LA QUALITAT • 1. UN SISTEMA EN CRISI • La qualitat d’un sistema educatiu es basa en la qualitat del professorat. La societat acabarà per exigir que eixa transferència de fons que fa de manera contínua cap a determinats sectors com el professorat no tingauna correspondència amb la qualitat del servei que reben. • Cada vegada més exigirà elevades prestacions i això només passa per professorat d’alta qualitat. • No estem parlant de valencià, sinó d’alta qualitat lligada a molts factors, un dels quals és usar apropiadament diferents llengües. • 2. FORMACIÓ DEL PROFESSORAT • Ací, a casa nostra, el plurilingüisme passa per l’educació en valencià, que permet el diàleg interactiu amb el castellà, omnipresent, i amb altres llengües, i amb etimologies, útils per a qualsevol assignatura / matèria. • 3. INCREMENT DE LES OPCIONS d’inserció acadèmica, laboral, social • Dels professors • Dels alumnes; • perdre la por a anar-se’n a uns altres centres de formació (Eurídice, Paulino) • manejar-se amb diferents idiomes (Daniel, el cubà; etimologies en Medicina)

3. 2. AJUDAR A CONSTRUIR PENSAMENT • La llengua, qualsevol llengua és massa important per deixar-la en mans dels lingüistes, dels filòlegs, dels polítics, dels jutges, dels pedagogs...; és un instrument preciós per construir pensament, per interpretar el món, per intercanviar sentiments , arguments, informació... • Llengua íntima i llengua d’ús en cada cas, no són necessàriament la mateixa cosa, la segona depèn dels contextos. • Hem de parlar del context educatiu; quina llengua afavoreix més aspectes del calidoscopi educatiu. El valencià (ni cap altra llengua) no és una assignatura «per aprendre/aprovar»; ni «la millor» (ni cap altra), sinó, en el nostre context, la millor per reflexionar lingüísticament, per comparança, i per millorar el coneixement en totes les matèries a través de les paraules i de l’accés a unes altres llengües. La reflexió lingüística permet «jugar». I els humans som mamífers que juguem, que aprenen jugant, i això no pot anar separat de lo que és la docència; i el joc lingüístic, verbal, fonètic, de continguts i de significats contribueix de manera potent a aprendre.

4. ETIMOLOGIES I SALTS ENTRE LLENGÜES SINÈRGIES AMB UNES ALTRES MATÈRIES Washington: «si disposara de dos dies per tallar una arbre amb una destral, el primer el dedicaria a esmolar-la». CONCATENACIONS DELS ALUMNES «EN SITUACIÓ» Llatícosta cat. costella, cast. costilla, it. costola, fr.côte(fr.); [ finestra, fenêtre; defenestrar] Llatíglan-glandis gland (cat., fr.), glande(cast., it.) glàndula gla, gland, ghianda Bellota: grec balanos + àrab balluta Grec ballein, llançar * Bala, ballesta, bola, èmbol, anabolisme, catabolisme, metabolisme, discòbol, paràbola, bullir Anglésball (baló), bullet (bala) APORTAT PELS ALUMNES -ula cèl·lula, cànula, lúnula, càpsula, mòrula, gàstrula, vènula...

5. EL PERILL DE LA DOBLE IGNORÀNCIA IGNORAR ALLÒ QUE S’IGNORA IGNORAR ALLÒ QUE [POTENCIALMENT, PER RELACIÓ]SE SAP GRUA • GENU-s, GENOLL genuflexió, agenollar, genolleres genou(fr.), ginocchio (it.), knee (ang.); ciutat Genua = Gènova Si el coneixement no produeix estima, és una pàtina que salta al primer colp; si interactua amb el cor, arrela, es carrega de nutrients, fa gust de compartir. [cast.: rodilla; roda  rueda] diftongacions

6. Les diftongacions en castellà, com a solució a no distingir les vocals obertes; • i recuperació de la vocal original en la construcció de paraules cultes i derivades • Un parell d’exemples, sorgits ahir a un col·legi de Primària on parlàvem de • * LES ABELLES I LA MEL / * FASES DE CREIXEMENT: OU, LARVA, ABELLA Sodi Potassi ou huevo; oval, óvulo, ovillo os hueso;óseo, osificar grosgrueso;grosor poble  pueblo; poblado, población porta  puerta; portada, pórtico bo  bueno; bondad roda  rueda; rodar, rodilla, rótula • mel miel; meloso, melifluo • festa fiesta; festivo • pedra piedra; petrología, petrificar • gel hielo; gélido, gelifluxión • ferro hierro; ferreteria, ferrocarril FACILITAR ELS TRÀNSITS, MITJANÇANT EL DIÀLEG ENTRE LLENGÜES Indoeuropeu kherd Alemany: HerzNeerlandés: hartAnglés: heart Llatí: cor-disCOR, cordial, concòrdia, discòrdia, record coeur, cuore, corazón Grec: kardioscardiopatia, cardiòleg electrocardiograma Intercanvis d’alveolars sordes: oclusiva –t-  africada –z- Intercanvis d’oclusives alveolars: sorda –t-  sonora –d-

7. DIÀLEG AMB UNA LLENGUA PROPERA * Elaboració de regles de transformació entre llengües. * Producció de nous coneixements a partir de la interacció. * Reforçament d’una llengua gràcies a les altres, per comparació, similituds, diferències, reflexió sobre bases morfològiques, fonètiques... de cada llengua; el vocabulari adquireix consistència. * Apertura a unes altres llengües, transferència de significats; facilita els trànsits automàtics entre llengües. * Incrementa la possibilitat de treballar amb moltes llengües, sempre que se li subministren els materials apropiats.

8. LES ETIMOLOGIES OBREN MOLTES PORTES AL PLURILINGÜISME

9. LES ETIMOLOGIES OBREN MOLTES PORTES AL PLURILINGÜISME

10. ENSENYAR ENVALENCIÀ PER APRENDRE MOLTESLLENGÜES LA LLEGENDA DE L’ARRÒS CADA DIA NOU, DIFERENT I MILLOR Daniel Climent