CIÈNCIA I SAVIESA

1. CIÈNCIA I SAVIESA DAVID JOU UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL

2. QUALITATS DE LA CIÈNCIA • La ciència és una activitat engrescadora i bella: estimula el pensament, exercita l’observació, desafia l’enginy, afina l’esperit crític, desenvolupa la creativitat, eixampla el coneixement, estructura la ment, enriqueix la societat, dinamitza l’economia, crea riquesa ...

3. LÍMITS DE LA CIÈNCIA • Estudia allò repetible, verifi-cable empíricament, demos-trable matemàticament, re-produible experimentalment • Altres racionalitats i emo-cions: econòmica, jurídica, política, social, teològica, estètica,... • Experiència humana: mort, dolor, injustícia, amor, bellesa, contemplació, sentit, finalitat, ...

4. QUALITATS DE LA SAVIESA • Consciència de les pròpies limitacions (mort, salut, coneixement, forces, diners) • Equilibri entre capteniment i coratge, entre crítica i esperança • Reflexió sobre els objectius i el sentit de la vida • Pràctica d’alguna habilitat útil als altres • Obertura als altres (respecte, justícia, consell, acompanyament, ensenyament, pacificació) • Obertura al món i (potser) a la transcendència

5. CIÈNCIA COM A OBSTACLE PER A LA SAVIESA Ciència com a obstacle per a la saviesa: • El com sobre el per què; • Els instruments sobre els fins; • Allò general sobre allò singular; • Allò racional sobre allò emocional; • El present sobre el passat; • Enfocament en un conjunt limitat de qüestions • Tancament en una col·lectivitat d’especialistes

6. CIÈNCIA COM A AJUT A LA SAVIESA • Atenció al món (observació, anàlisi) • Exploració enllà de les evidències immediates • Esforç, perseverança, il·lusió, creativitat, humilitat, dialèctica, objectivitat, intersubjectivitat • Consciència de les fronteres i dels límits • Reflexió sobre què som en l’univers, en la vida, en la consciència • Creació d’instruments per mitigar el dolor, allargar la vida, viure confortablement, expandir el coneixement

7. PER QUÈ FEM CIÈNCIA? • Saber pel gust de saber • Per ser reconeguts • Per guanyar diners • Per construir i instruir • Per ser construïts pel coneixement

8. CIÈNCIA I ÈTICA Noves idees científiques obren noves possibilitats pràctiques i nous riscos humans • Energia nuclear, armes nuclears • Cèl·lules mare • Enginyeria genètica, medicina, transgènics • Problemes ambientals • Població mundial Les solucions no són exclusivament tècniques • Bioètica, ètica i ecologia, … La ciència accelera el temps

9. QUÈ SOM? SOM LLIURES? Determinisme/Indeterminisme físic? genètic? neuronal? cultural? La llibertat, és una il·lusió? Examen de les conseqüències de diverses possibilitats d’acció Responsabilitat, intencionalitat, limitació ètica Llibertat, necessària per a la ciència; ciència, emancipadora

10. BASES BIOLÒGIQUES DE L’ÈTICA? • Llei natural: pot ser deduïda de la biologia? De la neurociència? De l’evolució? • Déu? Natura? Raó? • Humà sol? (emocions, desigs) • Humans com a societat? (cultura) • Humans com a espècie? (sentiments compartits evolutivament?) • Qüestions sovint indecidibles, respostes múltiples, conseqüències impredictibles

11. BASES BIOLÒGIQUES DE L’ÈTICA: NEUROCIÈNCIA? • Estructures mentals intermèdies entre estímul i resposta; objectius generals, camins no especificats • Diferència entre motivacions (cognició i emoció) i comportament (estats motors) • Comportament: pugna entre motivacions (menys variades i més universals que les conductes) • Mecanismes de presa de decisions

12. BASES BIOLÒGIQUES DE L’ÈTICA: EVOLUCIÓ? • Instint: automatisme entre estímul i resposta • Competició? col·laboració? • Neurones mirall: empatia • Ètica en primats? • Sequències imaginatives més llargues; capacitat de planificació més àmplia; avaluar més riscos • Racionalitat: concatenacions més àmplies; més inter-pretacions; més conseqüències

13. PODREM VÉNCER LA MORT? PODREM FABRICAR VIDA? • Podrem vèncer l’envelliment? • Podrem vèncer la mort? • Podrem fabricar espècies o màquines que ens superin? • Podrem fabricar vida?

14. Desenvolupament de l’escorça prefrontal: part premotora, part ideadora Recerca de codis neuronals; neurotransmissors i consciència Connexió cervell-aparells PODREM LLEGIR EL PENSAMENT?PODREM CONTROLAR LA CONSCIÈNCIA?

15. PER QUÈ EL MÓN ÉS COM ÉS? • Per què hi ha matèria en lloc d’haver només llum? • Per què hi ha galàxies en lloc d’un gas dil·luït? • Per què hi ha carboni i àtoms pesants en lloc de tan sols àtoms lleugers? • Per què hi ha tan bona sintonització de les constants físiques i l’existència de vida?

16. BELLESA? ART? EXPRESSIVITAT? • Ciència busca “veritat”, més que bellesa, però pren la bellesa com a guia provisional • Més atenció a la matèria que a la forma, que a l’expressivitat, que a la singularitat de l’obra, l’artista i l’espectador • Estudi biològic (evolutiu, neuronal) d’alguns atractius estètics (proporció àuria, fractals, grau de soroll)

17. SENTIT DE LA VIDA? • Sentit: direcció de les accions (an-ticipació, objectius), interpretació dels fets • Interpretació en termes de super-vivència • Busquem plaer?, felicitat? amor, treball, joc? • Com més a llarg termini, més profund sembla el sentit, i més aspectes abraça • Sentit personal, d’espècie, de la vida, de la humanitat, de l’univers • Atomització del curt termini, dilueix el sentit; consciència de finitud

18. LÍMITS DE LA CIÈNCIAINDETERMINISME QUÀNTIC Silenci sobre el present: super-posició • Mentre no mesurem, el sistema està en A i en B • Quan mesurem, passem a A o a B; Ex: Gat de Schrödinger Silenci sobre el futur: indetermi-nisme • Heisenberg D(mv)Dx > h Una física no determina una metafísica

19. LÍMITS DE LA CIÈNCIAIMPREDICTIBILITAT CLÀSSICA • Silenci sobre el futur: • Sistemes molt sensibles a petites variacions de les condicions inicials, o a pertorbacions minúscules • Trajectòries molt irregulars • Atzar i determinisme • Meteorologia, magnetisme terrestre, turbulència

20. LÍMITS DE LA CIÈNCIAINDECIDIBILITAT MATEMÀTICA • Teoremes d’incompletesa de Gödel 1931 • Primer teorema: cap teoria matemàtica de prou complexitat (aritmètica) pot ser alhora consistent i completa. És a dir, si els axiomes no es contradiuen entre si, hi ha enunciats que no poden ser demostrats ni refutats. • Segon teorema: si el sistema és consistent, no és possible demostrar-ho dintre del propi sistema • Silenci sobre veritat o falsedat

21. LÍMITS DE LA CIÈNCIAEXISTÈNCIA DE DÉU? • Ciència neutra sobre l’existència de Déu • Qüestió indecidible? • No necessitat lògica de Déu; ni del món; ni de la humanitat • Possibilitat de transcendència? • Racionalitats: biològica (cervell), física (lleis de la natura) • Sentit de l’existència (vida, univers, valors)?

22. I. No hi ha seguretat, ni demostració, ni certesa, ni cap falta fan per a viure, tot i que són consol i comoditat. Qui ho ha dit que ho haguem de saber tot, controlar-ho tot, manipular-ho tot, esdevenir immortals, no patir mai més? Més saviesa hi ha a estimar que a demostrar, a celebrar el do que a reclamar el triomf, a respectar Déu que a adorar-se a si mateix, a saber morir que a voler posseir per sempre. II. El saber més profund és l’amor, la intel·ligència més lúcida és la bondat, la pregària més desbordant és el silenci, l’aliment més durable és la paraula, la possessió més rica és la llibertat, el més enllà comença aquí mateix, l’eternitat comença en cada absència, rere cada mot hi ha l’inefable, rere cada equació, l’incomprensible, rere cada dogma, l’indemostrable. I sempre tanta set Canto per cantar. Reso perquè vull. Calculo perquè em fascina. M’atreu la glòria de tanta lleugeresa. DOS POEMES

23. LA VERITAT La gran mentida: disfressar la teva veritat de veritat total i indiscutible. La veritable Veritat, com deu ser? Més d’Amor que de Raó, potser, més modesta que l’error, més humil que les teories, menys feixuga que els sistemes, més lluminosa que l’art, més acollidora que la llar, més consoladora que la música. Com deu ser la Veritat? Hem viscut tant de dolor en nom de petites veritats, hem cremat tantes persones i tants llibres, hem perpetrat tantes guerres i exterminis, que hem acabat tips de veritats, esglaiats de sentir-ne ni parlar, fatigats, fastiguejats, escèptics. Ah, per acollir la Veritat, que petit cal fer-se, com cal renunciar a seguretats i orgulls, a aplaudiments i vanaglòries ! –i fins i tot així, sense tenir mai seguretat que sigui Ella de debò en lloc d’un somni o una impostura–.

24. CONCLUSIONS • La ciència no calla mai: no es cansa de preguntar, de proposar, d’assajar, de qüestionar, de jugar, d’inventar • La ciència és conscient d’alguns silencis indepassables, però de vegades n’ignora d’altres, omplint-los de paraules no pertinents, o negant el sentit dels silencis • Per què hi ha ciència? • Calla sobre la singularitat i individualitat de les coses; calla sobre el significat; sobre els fins; sobre l’existència • No ens diu on anem: política?, economia?, energia?, ecologia?, canvi climàtic?