Els Filovirus:

1. Els Filovirus: PAU CABAÑEROS LÓPEZ OSCAR GONZALEZ JORDI TRIGUERO ENGUIDANOS ALBERT PEDROLA GÓMEZ

2. Índex • Introducció • El virus de Marburg • L’Ebola

3. 1: INTRODUCCIÓ

4. 1.1 Els Filovirus • Son virus molt recents, que es van descobrir per primera vegada el 1967. • Hi ha dues variants: l’èbola i el virus de Marburg. • Tots dos son causants de febres hemorràgiques greus.

5. 1.1.1Classificaciò dels Filovirus. • De filovirus es distingeixen dos tipus: • El virus de Marburg • Virus de l’Ebola, d’aquest ultim sen diferencien 4 subespecies: L’Ebola Zaire, L’Ebola Sudan, L’Ebola Reston I l’Ebola de la costa de Marfil.

6. 1.1.2 Estructura dels Filovirus • Presenten una estructura Filamentosa i amb forma cilíndrica, que es doblega sobre sí mateixa i adopta aspecte de “U”, de “6” o cercle. • El virus es sol presentar en agregats o agrupacions.

7. 1.1.2 Estructura dels Filovirus • Cada virió, té una llargada d’entre 790 i 1400nm depenent del virus, i té un radi que oscil·la al voltant de dels 80 nm. • Tots aquestes virus, presenten una cadena d’ARN negatiu.

8. 1.2 La febre hemorràgica • És un nom que agrupa tot un conjunt de malalties de semblants símptomes. • Aquestes malalties, poden estar causades per varies famílies de virus. • Recents investigacions, han establert un conjunt de relacions entre els virus que poden causar la malaltia.

9. En primer lloc, aquestes virus estan geogràficament restringits per les zones on habita la seva reserva natural. Això explica la concentració d’aquests en limitades zones de la terra, així com el fet de que causin brots imprevisibles. El segon d’aquests aspectes, és el fet de tenir una cadena d’ARN negatiu, recobert per una membrana lipídica. Finalment, no hi ha cap mena de cura per a cap d’aquestes malalties, tot i que es poden presentar variants en la simptomatologia i desenvolupament de la malaltia. *1.2.1: Relacions entre els virus que poden causar una febre hemorràgica

10. Els virus de les febres hemorràgiques:

11. 1.2.2: Els Símptomes de les febres hemorràgiques: Els símptomes que tenen en comú, són: • Marejos • Febre marcada • Pèrdua de força • Dolors musculars • Fatiga En cas de febre hemorràgica greu, es solen veure hemorràgies a l’interior de la pell, i presència de sang a en els orificis exteriors.

12. 2: EL VIRUS DE MARBURG

13. 2.1 Historia del virus de Marburg • El virus de Marburg, va aparèixer per primera vegada el 1967 a la ciutat Alemanya de Marburg, Frankfurt, Sèrbia i Belgrad. • Es va escapar d’un laboratori que treballava amb ronyons de simis verds, que provenien deUganda. Per trobar una vacuna contra la Poli. • Aquest virus era completament desconegut per a l’ésser humà i va ser classificat dintre d’un nou grup, els Filovirus.

14. 2.1 Historia del virus de Marburg • El 1975, es va tornar a detectar el virus a Zimbaue, quan un home va morir per la malaltia, i dues persones van quedar infectades. • El 1980, un home de 56 anys va morir, i el 1987 un noi de 15 anys també ho va fer (els metges que els tractaven també es van infectar, però van poder sobreviure) • Entre els anys 1998 i 2000, s’esdevé a la República Dominicana del Congo, l’epidèmia més important de la historia del Marburg, de 154 infectats moren 128 (el 83,1% dels malalts).

15. 2.1: Historia del virus de Marburg • Ja finalment, una nou brot, va aparèixer a Angola l’any 2005, on van morir 180 de les 205 persones que van emmalaltir (un 87.7% de mortalitat). En veure la falta d’eficàcia de les medicines, es va produir una petita revolta per part de la població del país tercermundista. En conclusió, aquest virus no està causant una epidèmia, sinó que causa brots espontanis d’una gran perillositat.

16. 2.1 Historia del virus de Marburg • La gran perillositat del virus, ha comportat que s’hagi agut de considerar un virus de bioseguretat de nivell 4 (el virus del SIDA és de nivell 2+).

17. 2.2: El virus: El virus de Marburg, és un virus de: • De l’ordre dels: Mononegavirales • De la família dels: Filoviridae (Filovirus) • Del gènere dels: Marburgvirus

18. 2.2.1: Estructura del virus: Els virions del virus, tenen forma de cilindre, que es pot retorçar i formar estructures de: • “U” • Cercle • “6”

19. 2.2.1: Estructura del virus: • Cada virió, té una allargada d’entre 790 i 800 nm (1·10^-9m), tot i que també se n’han trobat de 1400. • El diàmetre mitjà coincideix en els 80 nm • Té una estructura que presenta una zona de superposició a l’alçada dels 10 kb.

21. 2.2.1: Estructura del virus:

22. 2.2.1: Estructura del virus: Una nucleocàpside: que conté l’ARN, el qual cobert per una membrana lipídica que prové de la cèl·lula infectada, de la qual surten projeccions, de 8-10 nm i separades entre elles per una distància de 9 i 11 nm, amb forma globular . El genoma del virió, està format per una cadena de 19Kb, i consisteix en una cadena d’ARN negatiu, que conté la informació necessària per crear els 7 constituents dels quals el virus disposa: • Una nucleoproteïna (1) • Les Proteïnes VP35 (2) i VP30 (3), • La glicoproteïna • Les proteïnes VP24(5) y VP40(6) • La part L(7)

23. 2.2.1: Estructura del virus: • A més, hi ha dues terminals, la 3’ i la 5’ que no han estat identificades.

24. 2.2.1: Reproducció del virus • Aquest, infecta a la cèl·lula a partir de la reacció entre una glicoproteïna i un receptor de membrana cel·lular, que ens és desconegut. • La còpia es duu a terme un el citoplasma, on amb l’ajut d’un enzim anomenat transcriptassa inversa, una cadena d’ARN complementaria a la del virus el còpia, i el transcriu. • La cèl·lula descodifica la cadena d’ARN, i crea les molècules que ha acabat d descodificar • Un cop això, el virus ja s’han tornat a crear nous virions.

25. 2.3 La febre hemorràgica Marburg (FHM): • És una malaltia molt greu de mortals conseqüències. • Més del 80% dels infectats moren. • És contagia pels fluids humans (vòmits, defecacions, sang, etc.)

26. 2.3.1: Símptomes: • Té un procés d’incubació de 3 a 9 dies. Prosseguit d’un ràpid augment de la febre a 39-40ºC, i d’ una debilitació general que provoca una disminució de leucocits • Agafar altres malalties. • Als 3 o 4 dies després, presentar aspectes físics semblants, cara de fatiga, cancans, ulls enfonsats, etc. I lleus alteracions mentals. Així com diarrea, continua, vòmits... • Al voltant del 4rt dia, s’esdevé una neutropènia i al 5è dia de la malaltia, apareixen exantemes en la musculatura del coll i facials i manifestacions hemorràgiques. • Entre el sisè i el dotzè dia, apareix una plaquetopènia. S’esdevenen les conseqüències de la necrosi dels òrgans. • Disminució de la febre al voltant del dia 14, per restablir-se als 39-40ºC.

27. 2.3.1: Símptomes: • Al voltant de la 2ª setmana, aparició de linfoadenopaties cervicals. I finalment, es poden detectar problemes hepàtics, i edemes facials i escrotals. • En cas de superar la malaltia, freqüenten l’aparició de petites malalties, com la faringitis, o de trastorns com l’anorèxia.

28. 2.3.2: Tractament, prevenció. • No hi ha tractament. I el que es fa és fer una teràpia de recolzament. • La millor prevenció, és evitar els fluids humans que puguin estar infectats. • Per eliminar la infecció, s’arriben a cremar les zones infectades.

29. 2.3.3 Expectatives de Futur Científics dels EEUU, i del Canadà, han desenvolupat una vacuna que és 100% efectiva amb els simis. La vacuna consisteix a treure un gen ofensiu del virus i canviar-lo per un d’inofensiu, i així el cos pot crear anticossos.

30. 2.4: Distribució en el món La distribució depen dels brots, el que es fa son mapes en els que s’indica el brot i l’any, per veure la zona per un es troba el virus. Aquesta zona es Àfrica central

31. 3: L’ÈBOLA

32. 3.1 Historia • Segons els investigadors, l’èbola va ser el causant de la mort de 300,000 persones el 450 aC. • L’ebola, va ser trobat per 1ª vegada al Congo (Zaire) l’any 1976. (Èbola Zaire) • Paral·lelament a aquest, un altre variant de l’èbola, va ser trobada a Sudan. (Èbola Sudan) • Una tercera variant, va aparèixer Reston, Virgínia. (Èbola Reston)

33. Èbola Zaire Èbola Reston

34. 3.1 Historia • Durant els anys següents al 1976, es van identificar dos casos més d’èbola Zaire. • L’any 2000, una nova epidèmia d’èbola, va amenaçar la població Africana • Finalment, a la Costa d’Ibori es va detectar un nou tipus d’èbola, l’èbola de la costa de Marfil.

35. 3.2 El virus de l’èbola. El virus de l’ebola, és un virus pertanyent a: • L’ordre dels: Mononegavirales ARN • La família dels: Filoviridae (Filovirus) • La espècie:Virus de l’ebola Que presenta 4 subespècies, • L’èbola de Zaire • L’èbola de Reston • L’èbola de Sudan • L’ebola de la costa de Marfil.

36. 3.2.1Estructura del virus • El virus presenta una estructura filamentosa i cilíndrica, capaç de torçar-se i formar estructures en forma d’”U”, de “6” i de cercle. Però aquest també és capaç de girar-se sobre si mateix i formar una estructura de forma globular.

37. 3.2.1Estructura del virus • Cada virió té un tamany d’entre 800 i 1400nm, i un radi de 40 nm. • L’ARN, del virió, conté codificada la informació per fer les mateixes substancies que el Marburg, la diferència és que l’ebola, presenta 3 zones de superposició la primera als 4,333 Kb i la segona als 8,333 kb.

38. 3.2.1Estructura del virus El virus està format per: • Un nucleoide: (conté l’ARN), està format per la nucleoproteïna (1) i per la proteïna L (2) • La càpside helicoïdal està formada per les proteïnes: VP30(3), VP35(4), VP24(5) y VP40(6). Es creu que les proteïnes VP24 VP40, tenen la funció d’unir la nucleocàpside amb el nucleoide. • La paret viral, està formada per una glicoproteïna (7) • Les terminals 3’ i 5’ es desconeixen.

39. Representació de l’estructura de l’ebola.

40. 3.2.2: Reproducció del virus. • 1: El virus infecta a la cèl·lula mitjançant les seves glicoproteines, i encaixant-les als receptors de membrana. • 2: L’ARN, del virus es copia mitjançant un enzim, i un ARN invers. • 3: A partir d’aquest ARN, la cèl·lula descodifica la informació, i crea els constituents adequats.

41. Esquema de la replicació del virus.

42. 3.3: La febre hemorràgica de l’ebola (FHE) • Període d’incubació de 2 a 21 dies • Els 2 primers dies la febre puja a 39º, i es presenta malestar general, cefalea frontal i temporal, miàlgia, diarrea, vòmits i presencia de sang als orificis exteriors. • Al voltant dels dies 3è i 6è, apareixen símptomes de deshidratació, i linfoadenopaties.

43. 3.3: La febre hemorràgica de l’ebola (FHE) • Entre els dies 5é i 7é, el 50% els pacients, presenten hemorràgies generalitzades. • Un eritema apareix en la majoria dels malalts, i s’expandeix pels glutis, la cara, el tronc i els braços. • Al voltant del dotzè dia, és quan es produeixen la majoria de les morts. • Els pacients que sobreviuen els 12 o 13 dies per necrosis general. • Des de aquest moment, els pacients comencen a millorar notablement, tot i que es poden presentar altres infeccions o trastorns, a causa de la debilitació dels limfòcits. També es pot patir d’anorèxia i altres trastorns mentals.

44. 3.3.2 Tractament i prevenció: • NO hi ha cura per l’ebola,´la manera de tractar al malalt, consisteix en contrarestar els símptomes de la malaltia i en intentar mantenir estables les constants vitals del pacient encara que no sempre serveix de molt. • Per evitar el contagi cal no entrar en contacte amb qualsevol fluid corporal d’un malalt. • La prevenció de la malaltia és la mateixa que la del Marburg.

45. 3.3.3 Expectatives de futur: • Actualment no hi ha vacuna per l’ebola, però els científics preveuen nous avenços en el futur, podrem entendre el funcionament, la replicació i les relacions del virus amb la cèl·lula en la que s’hosteja.

46. 3.4: Distribució La distribució de l’èbola, és semblant a la del Marburg, ja que tampoc causa es troba causant una epidèmia, i es troba concentrada a l’Àfrica.

47. També s’ha trobat a Reston, Virgínia, EEUU