LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n bat

1. LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n bat Classe 1

2. 5. La conversa • Aspectesgenerals • L’obraliteràriacom a missatge • Elsgèneresliteraris • La lírica • La narrativa • El teatre • La didàctica • El periodisme • L’oratòria • La història 4. Altresllenguatgesestètics • La cançó • El cinema • La publicitat • El còmic UNITAT 1

3. ASPECTES GENERALS • L’examen de les PAU és, aparentment, fàcil, però: • Mitjana Catalunya 5,99 • Mitjana Viaró 6,32 • Es tracta d’un examen de competències. No es pot estudiar el dia abans. • El català val el 20% de la fase general de les PAU. UNITAT 1

4. CONTINGUTS DE 1r QUE S’ACUMULEN A 2n • Observacions gramaticals. Hi ha una versió ampliada. • La flexió del nom i de l’adjectiu. Fotocòpia. • Adequació, coherència i cohesió • Totes les qüestions de gramàtica vistes el curs passat. UNITAT 1

5. AVALUACIÓ • Llibreta d’anelles per arxivar els apunts i les fotocòpies que es reparteixin a classe. • En la redacció les errades d’ortografia restaran -0,1 sense límit i les de lèxic, sintaxi i morfologia, -0,2 sense límit. • En cada parcial es faran dos controls. Probablement un de més breu, (20/30%) i un altre de més extens (70/80%). La llibreta d’anelles també pot ser recollida i avaluada. UNITAT 1

6. MATERIALS • Apunts de classe, lliurament de fotocòpies a classe i documents penjats al web. • Drames rurals, de Víctor Català. La referència és al web del Col·legi. Serveix qualsevol edició. • La llibreta d’anelles. UNITAT 1

7. LA CLASSE • Un dictat d’uns 10 minuts. • Explicació de la matèria del dia, 10/15 minuts. • Treball personal de l’alumne, 20/30 minuts segons durada de la classe. UNITAT 1

8. CONTINGUTS 1P1T • Llibre de lectura, Drames rurals, de Víctor Català. Sis primeres narracions. • Fonètica vocàlica i ortografia. • Fonètica consonàntica i ortografia • La cohesió, la coherència i adequació. • Tipologia textual: exposició, argumentació, descripció, narració, instrucció, predicció, text retòric. UNITAT 1

9. CONTINGUTS 1P1T • Gèneres textuals/ àmbits d’ús. Text científic i tècnic, text jurídic i administratiu, text humanístic, text periodístic, text publicitari, text acadèmic, text retòric. • Categories gramaticals. Els determinants, el nom i l’adjectiu • 300 paraules del vocabulari general. UNITAT 1

10. VOCALISME. ÍNDEX • Set fonemes vocàlics i els vuit sons vocàlics (set vocals+vocal neutra). Classificació • Síl·laba tònica, síl·laba àtona • Concepte de neutralització o reducció vocàlica • Monosíl·labs àtons (preposicions, articles, pronoms febles, conj. que, relatiu que, possessius àtons) • Mots amb dues síl·labes tòniques: compostos, adverbis –ment UNITAT 1

11. VOCALISME. ÍNDEX 7) Vocals àtones que no neutralitzen (hiatus): teatre, ideal, peó... Solució popular • Mots amb reducció forçosa: Blanes... • Diftong, triftong, hiat • La dièresi • Elisió, sinalefa • Separació sil·làbica: dígrafs (rr, ss, l·l, cc, n, g, tj, tx, tz, sc, ix// ll, ny, gu, qu) UNITAT 1

12. SO/ FONEMA • Fonema. Aquella unitat mínima de la llengua que ens permet diferenciar el significat de les paraules: Massa/ tassa “t” i “m” són fonemes perquè ens permeten diferenciar el significat. UNITAT 1

13. Síl·laba tònica, síl·laba àtona • En principi totes les paraules tenen una síl·laba tònica: Casa, patata, llibreta • Quan la a, la e i la o esdevenen àtones es produeix la neutralització o reducció vocàlica (confusió de sons diferents). UNITAT 1

14. NEUTRALITZACIÓ O REDUCCIÓ VOCÀLICA Pont pontet Punt puntet Teula teulada Taula tauleta Jove jovenet UNITAT 1

15. MONOSÍL·LABS ÀTONS • Hem dit que totes les paraules tenen una síl·laba tònica, però hi ha alguns monosíl·labs que són àtons: preposicions, articles, pronoms febles, conj. que, relatiu que, possessius àtons UNITAT 1

16. ADVERBIS ACABATS –MENT I MOTS COMPOSTOS Hem dit que totes les paraules tenen una síl·laba tònica però n’hi ha que en tenen dues: Pobrament (però, entrenament és nom) rentaplats UNITAT 1

17. HIATUS SENSE NEUTRALITZACIÓ • No neutralitza la e dels hiats –ea-, -eo. Reacció. “e” àtona però no es neutralitza. Teatre. No es neutralitza la “e”. Solució popular teiatre, ideia... UNITAT 1

18. REDUCCIÓ FORÇOSA No hi ha cap raó per no neutralitzar: Classe, frase, cable, líder Sitges,Blanes, Londres, Irene, etc UNITAT 1

19. DIFTONG, TRIFTONG, HIAT (OG núm. 2) Diftongs creixents a) gu/qu més vocal. La u s’ha de pronunciar: pingüí, terraqüi, guant. b) i/u àtones entre vocals: noia, cauen. c) i àtona a principi de paraula seguida de vocal: iode, hiena, iogurt. UNITAT 1

20. DIFTONG, TRIFTONG, HIAT Diftongs decreixents (i/u darrere la vocal) au cau ai mai eu seu ei rei iu riu ou nou oi noi uu duu ui vuit UNITAT 1

21. DIFTONG, TRIFTONG, HIAT Quan els grups: ua, ue, uo, ia, ie, io van precedits de consonant (que no sigui g/q) són hiats Estàtua, paciència, UNITAT 1

22. LA DIÈRESI Indica diftong creixent güe, güi, qüe, qüi. Indica hiat a) països, aïllar, creïble, diürn, gratuït, amoïnar, veïns, veïnat b) judaïtzant, ingenuïtat, helicoïdal c) produïm, produïu, produïres, produïssin UNITAT 1

23. LA DIÈRESI. ESTALVI • a) Les paraules en què la i o la u duen accent gràfic. • b) Les terminacions llatines -us, -um. • c) Els mots compostos amb els prefixos anti-, -auto, co-, contra-, re-, semi-. • d) Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista: egoisme, panteista. Però duen dièresi perquè no són compostos: proïsme... UNITAT 1

24. LA DIÈRESI. ESTAVI e) L’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + irno poden dur dièresi en la terminació. • infinitiu: agrair, conduir, traduir • gerundi: agraint, conduint, traduint • futur: agrairé, conduiré, traduiré • condicional: agrairia, conduiria, traduiria UNITAT 1

25. ELISIÓ, SINALEFA • Elisió. Escrivim la vocal però no la pronunciem: Una altra vegada. • Sinalefa. Es forma un diftong amb vocals de paraules diferents: Demà hi aniré (de-ma-ia-ni-ré) UNITAT 1

26. SEPARACIÓ DE DÍGRAFS Se separen: rr,ss,l·l,cc,nn,tg,tj,tx,tz,sc,ix No se separen: ll, ny, gu, qu Mantenim les unitats que formen els mots: nos-altres A final de línia no es pot deixar una lletra sola UNITAT 1

27. EXERCICIS 1. Què entenem per neutralització vocàlica? Posa’n un exemple. UNITAT 1

28. EXERCICIS 2. Per què no neutralitza la vocal en negreta de les paraules següents? Teatral, beatitud, reacció, ideal. UNITAT 1

29. EXERCICIS 3. Com cal pronunciar les vocal en negreta de les paraules següents? Per què? base, classe, Renfe, euro, frase, sèrie, higiene, superfície, túnel, Balmes, Blanes, Sitges, Londres, Irene UNITAT 1

30. EXERCICIS 4. Separeu per síl·labes les paraules següents: creu, cinquanta, criatura, descuiden, escombriaire, creuat, dijous, cuina, igual, iogurt, paraigua, freqüència, xemeneia, geografies, diferències, instal·lacions, notícies, notícies, paraigües, paelles, rabiosament, oriental, italià, Itàlia, peixater UNITAT 1

31. EXERCICIS 4. Separeu per síl·labes les paraules següents: creu, cin-quan-ta, cri-a-tu-ra, des-cui-den, es-com-bri-aire, cre-uat, di-jous, cui-na, i-gual, io-gurt, pa-rai-gua, fre-qüèn-ci-a, xe-me-ne-ia, ge-o-gra-fi-es, di-fe-rèn-ci-es, ins-tal-la-ci-ons, no-tí-ci-es, pa-rai-gües, pa-e-lles, ra-bi-o-sa-ment, o-ri-en-tal, i-ta-li-à, I-tà-li-a, pei-xat-er UNITAT 1

32. EXERCICIS 5. Separeu per síl·labes: preguntar, assabentar, eixamplar, escriure, qüestió desagradable, inoportuna, canviï, prometatge, consideració, seia, següents, situació produït, Suïssa, companyia. UNITAT 1

33. EXERCICIS 6. Separeu per síl·labes: peüc, enlaire, creien gàbia, qualsevol, Raül, reduïa. UNITAT 1

34. EXERCICIS 7. Expliqueu per què hi ha un hiat i no un diftong: raïm, país, obeïa, anterior, trair, agraïment, veïna, glòria. UNITAT 1