Ampliant la fraternitat En defensa dels animals no humans

1. Ampliant la fraternitatEn defensa dels animals no humans www.iniciativaanimalista.cat

2. DUBTES QUE ENS DESPERTA ESTA FRATERNITAT AMPLIADA Estarem tornant-nos uns sentimentals? Estarem reblanint-nos? Oblidem que en la naturalesa l’animal fort es menja el dèbil? A què venen algunes culpabilitats? Hem perdut el judici i posem al mateix nivell a l’humà i al que no ho és?... www.iniciativaanimalista.cat

3. PENSAMENTS QUE ENS ANIMEN No podem dubtar de la simpatia i dels sentiments de compassió que de vegades ens provoquen. Reconeguem en ells comportaments i sentiments que els fan dignes de la nostra consideració Els tenim que negar? Ens tenim que avergonyir? No ens va posar Darwin en el camí correcte? Les investigacions sobre els genomes, no reforcen les nostres intuïcions? www.iniciativaanimalista.cat

4. OBJECCIONS MÉS HABITUALS • La superioritat humana basada en la racionalitat i la diferència intel·lectual • La necessitat que tenim d’ells per alimentar-nos; per vestir-nos • La utilitat que tenen en l’experimentació per a l’avanç científic • Els costums tradicionals i les senyals d’identitat de les societats • Altres urgències socials (la pobresa, la guerra, la crisi) són més importants i converteixen en banal la preocupació pels animals www.iniciativaanimalista.cat

5. TRADICIONS OPOSADES • El Gènesi, la tradició cristiana més general, Sant Agustí, Sant Tomàs, Kant i la Il·lustració amb el seu cult a la Raó, ... els han desconsiderat. • Els pobles primitius caçadors, els budistes, Pitàgores, Sant Francesc, Schopenhauer, Bentham, Darwin, Peter Singer, ... els han defés. www.iniciativaanimalista.cat

6. ELS HAN DESCONSIDERAT I ... • Gènesi: “Fem a l’home a imatge nostra per a que domine els peixos, les aus i els ramats, totes les bèsties salvatges i tots els rèptils”. • Sant Agustí: “Crist mateix mostrà que abstenir-se de matar animals i destruir plantes és el súmmum de la superstició, puis jutjant que no havia drets comuns entre nosaltres i els animals i les plantes, va enviar els dimonis a un ramat de porcs i amb una maledicció secà una figuera que no donava fruits”. www.iniciativaanimalista.cat

7. ELS HAN DESCONSIDERAT II ... • Sant Tomàs: “... Dins de l’ordre natural, la providència divina ha posat als animals al servei dels humans. Així que l’humà es serveix justament d’ells, matant-los o emprant-los de qualsevol altra manera”. • “El que mata al bou d’un altre peca, no perquè mate al bou, sinó perquè perjudica a l’amo”. • “Mes si en les sagrades escriptures es troben algunes prohibicions de cometre crueltats amb les bèsties ..., això obeix a apartar l’ànim de l’humà de practicar la crueltat amb els seus semblants, no fora que algú, sent cruel amb els animals, acabara sent-ho també amb els humans”. www.iniciativaanimalista.cat

8. ELS HAN DESCONSIDERAT III ... • Kant: “... els deures amb els animals són solament deures indirectes per a la humanitat... Per a no desarrelar estos deures humans, l’humà ha d’exercitar la seua compassió amb els animals, puis qui es comporta cruelment amb ells té un cor endurit per als seus semblants”. • Pius XI (Papa 1922-1939) va prohibir que es fundara en Roma una societat per a la prevenció de la crueltat cap els animals, amb l’argument de que autoritzar-la implicaria admetre que els humans tenen obligacions amb els altres animals. www.iniciativaanimalista.cat

9. ELS HAN DEFÉS I • Els pobles caçadors i ramaders sovint han sentit mala consciència i remordiments per la mort que infligien als animals, als que tractaven d’aplacar rendint-los cult tractant així de fer-se perdonar el crim que implícitament reconeixien. Els sacrificis d’animals als déus era també una forma d’absoldre’s de llevar la vida. Així i tot, el gran reformador Zaratustra va acabar amb els sacrificis d’animals i la seua influència va fer que a l’Índia, la vedella es considerara sagrada. • El budisme també contribuí a la seua defensa amb el seu principi de la no-violència. • En els inicis de la nostra cultura europea Pitàgores fou un dels primers cèlebres vegetarians. És diu d’ell que comprava als pescadors la pesca mentre la xarxa estava dins de l’aigua, per a continuació alliberar-los.. www.iniciativaanimalista.cat

10. ELS HAN DEFÉS II • Schopenhauer: Va ser un introductor de les idees hinduistes i budistes en Europa. “Cal estar vertaderament cec de tots els sentits, per a no saber que allò essencial en l’home i l’animal és el mateix”. Alaba als anglesos per la seua sensibilitat amb el tracte animal, la creació de societats de protecció animal i el compromís que els porta a denunciar els maltractaments. • Darwin constata que conforme el ser humà avança en civilització, els seus instints socials i les simpaties van estenent les relacions a éssers inicialment llunyans, arribant fins a tots els éssers capaços de sentir. • Peter Singer, va iniciar la moderna discussió sobre la consideració moral dels animals. “Liberación animal” (1971) és el seu llibre més conegut en el camp de l’ètica aplicada. www.iniciativaanimalista.cat

11. NECESSITAT I LLIBERTAT • Quan u no té alternatives per a sobreviure, quasi tot li està permès; no hi ha llibertat, ni tampoc hi ha responsabilitat, ni moralitat, sols necessitat. • Les coses canvien quan hi ha altres opcions, quan les societats prosperen i els excedents poden dedicar-se a una cosa o a un altra. • Ahí comença la llibertat, el conflicte de les eleccions, i ahí comencen les reflexions sobre el dret, la justícia o la moralitat. www.iniciativaanimalista.cat

12. SUPERIORITAT HUMANA BASADA EN LA RACIONALITAT I LA DIFERÈNCIA INTEL·LECTUAL • Argument perillós: Cal recordar que la diferència intel·lectual ha estat utilitzada en altres èpoques per justificar l’esclavisme, el racisme o la sujecció de les dones pels homens. • Els animals tenen emocions (por, alegria, tristor, ira, sorpresa, ...), tenen memòria, són intel·ligents. • Tots els animals estem emparentats, el genoma d’alguns animals i el dels humans té un elevat % de coincidències (els grans simis més del 98%). www.iniciativaanimalista.cat

13. PRINCIPI D’IGUALTAT:“TOTS ELS HUMANS SOM IGUALS” • El principi de la igualtat dels éssers humans no és una descripció d'una suposada igualtat real entre ells: és una norma relativa a com hauríem de tractar als éssers humans. • Molts filòsofs i escriptors han propugnat com principi moral bàsic considerar iguals als que tenen els mateixos interessos. • Estendre d'un grup a un altre el principi bàsic de la igualtat no implica que hàgem de tractar als dos grups exactament de la mateixa manera, ni tampoc garantir els mateixos drets a ambdós. Els xiquets no poden tindre els mateixos drets que els adults. Les dones poden tindre dret a abortar, en els homens no té sentit este dret. www.iniciativaanimalista.cat

14. “TOTS ELS ANIMALS SOM IGUALS” • Pocs han reconegut que aquest principi sigui aplicable als membres d'altres espècies distintes a la nostra. Jeremy Bentham va ser un dels pocs que va tenir això en compte. • “Pot arribar el dia que la resta de la creació animal adquirisca aquests drets que mai se li podrien haver negat de no ser per l'acció de la tirania. Els francesos han descobert ja que la negror de la pell no és raó per a abandonar sense remei a un ésser humà al capritx de qui li turmenta. Pot ser que arribe un dia que el nombre de cames, la vellositat de la pell o la terminació de l'os sacre siguen raons igualment insuficients per a abandonar a un ésser sensible a la mateixa destinació. Quina altra cosa és la que podria traçar la línia infranquejable? És la facultat de la raó, o per ventura la facultat del discurs? “ www.iniciativaanimalista.cat

15. “TOTS ELS ANIMALS PODEM SOFRIR” • La capacitat per a sofrir i gaudir és un requisit per a tenir qualsevol altre interès. Jeremy Bentham “Un cavall o un gos adult és sense comparança un animal més racional, i també més sociable, que una criatura humana d'un dia, una setmana o fins i tot un mes. Però, tot i això, suposant que no fora així, què ens esclariria? No hem de preguntar-nos: poden raonar?, ni tampoc: poden parlar?, sinó: PODEN SOFRIR?.” www.iniciativaanimalista.cat

16. TENEN DRETS ELS ANIMALS ? • No hi ha més dret que el dret positiu, el que està legislat. • El dret positiu però va canviant, sotmés a tot tipus de pressions. • Una d’estes pressions és la pressió moral que exercim, reclamant drets naturals. • Els drets naturals serien intermediaris entre els nostres sentiments morals i el dret positiu. • Els drets dels animals serien drets d’este estil. www.iniciativaanimalista.cat

17. NECESSITAT PER ALIMENTAR-NOSCRUELTAT O MATAR, IGUAL CONSIDERACIÓ? • Així com la crueltat seria sempre condemnable moralment, matar només ho seria si la mort és provocada innecessàriament. • L’animal no humà no es creu que tinga consciència del futur i per tant no tindria esperances de satisfer en el futur alguna il·lusió que al present se li nega. De manera que la seua mort per l’humà no trenca ninguna satisfacció. • Caldria distingir matar animals industrials de matar animals salvatges: • Es diu que els animals que mata el ramader no hagueren existit ni alimentats sense ell. Contra la ramaderia que manté lliures als animals i els mata sense dolor, hi hauria poc que objectar. • Els animals salvatges no li deuen res a l’humà. Matar-los per entreteniment, no per a subsistir, es considerat condemnable moralment. • La gravetat moral dependria de l’abundància relativa de l’espècie, del grau de proximitat filogenètica, de la banalitat del motiu de la mort, ... www.iniciativaanimalista.cat

18. BANALITAT DE LA PREOCUPACIÓ PELS ANIMALS “L'esforç ha de dirigir-se a les persones humanes”, diuen. No hi ha esforços parcials, doncs existeix una profunda interconnexió en les trames de la vida. Els mateixos interessos que destruïxen les selves i els bonobo són els que forcen l'emigració i l’explotació humana. En què danya, el reconeixement d'aquests drets les lluites contra la pobresa, la marginació social o la guerra? Tot el contrari, es tracta de lluites i d'objectius complementaris. La gran diferència que introduïx el reconeixement d’estos drets, pel que fa a la lluita comuna pels drets humans és que amplia la nostra comunitat moral i genera una nova fraternitat. Molts s’han rigut d'aquesta proposta, però també molts es van riure dels abolicionistes de l'esclavitud o de les sufragistes feministes o dels propis ecologistes. www.iniciativaanimalista.cat

19. TRADICIONS I SENYALS D’IDENTITAT • L’ablació del clítoris en Àfrica, l’envenatge dels peus d’algunes dones en Japó, la lapidació de les dones en alguns països islàmics, el bou de Còria, les jonegades d’Algemesí, els bous embolats i les corregudes de bous per tot arreu a Espanya , el Toro de Tordesillas, la Cabra de Manganeses de la Polvorosa, les pelees de galls, la caça d’aus amb cimbell, el parany per al tord a Castelló, ... foren o són tradicions cruels de les que no es pot enorgullir ningú. • A vegades es tracten de justificar envoltant-se del prestigi d’alguna “autoritat” religiosa, intel·lectual o artística. Es parla de l’art que hi ha darrere de l’actuació del torero; però de la mateixa manera es podria parlar de l’art de la tortura. www.iniciativaanimalista.cat

20. LES CORREGUDES DE BOUS No cal oblidar que cada vegada és més evident l’allunyament que la gent té d’estes pràctiques i que moltes d’elles no perdurarien si no es subvencionaren o no es feren sucosos negocis amb elles. • En l'actualitat, en Espanya, més de 550 milions d'euros van destinats, en subvencions públiques, directes i indirectes, a les corregudes de bous. Per tant, si suprimim les corregudes i destinem els fons públics que van als bous, a la conservació de les deveses (500.000 hectàrees de devesa per a bestiar brau) i a la conservació dels bous, ens queda una inversió pública de 1.120 euros per hectàrea. Per contra, destinem, en l'actualitat, una mitjana de 60 euros per hectàrea d'inversió pública, en els espais naturals protegits (parcs, paratges, reserves, monuments, ...). Invertim divuit vegades més, de mitjana per hectàrea, en els corregudes de bous que en conservació d'espais naturals. On està, doncs, el problema ecològic o econòmic de suprimir les corregudes de bous? www.iniciativaanimalista.cat

21. LA INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA • Els camps més afectats són fonamentalment els de la investigació mèdica, militar, d’utilitat domèstica i alimentació, cosmètica, de les drogues i per a estudiar el comportament: provocació de l’agressivitat, aprenentatge i memòria, privació del somni, l’estrés, temor i ansietat, desemparament induït, dolor evitable/inevitable, eludible/ineludible, ... • La idea de progrés i la recerca sense massa miraments del benestar associat a ell, impedia posar en dubte els actors del progrés i veure els costos que comportava. Però hui en dia eixe progrés està en qüestió i ens permetem tindre dubtes i expressar-los. • Comencem a relativitzar l’autoritat ètica de l’investigador; comencem a pensar que el científic també pot tindre debilitats i pot ser condicionat per les prestacions econòmiques, el prestigi professional, l'oportunitat de viatjar, etc., per a ignorar les qüestions ètiques que presenten els experiments amb animals. www.iniciativaanimalista.cat

22. PER QUÈ ACCEPTEM LA CRUELTAT EN LA INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA? • Per la desconsideració amb la que els científics i nosaltres tenim als animals. • Perquè la investigació la veiem com necessària per aconseguir els seus desitjats fruits. En canvi: • Molts dels experiments que es plantegen (i que porten crueltat associada) semblen banals, obvis, sense significat algun o malament pensats. • En prou casos es poden substituir els experiments amb animals per altres de cultiu in vitro de cèl·lules i teixits, estudis epidemiològics o per models d’ordinador. • Es posa en dubte l'exactitud de l’aplicació als humans dels experiments amb animals. www.iniciativaanimalista.cat

23. REDUCCIÓ DE LA MORTALITAT:INVESTIGACIÓ O PREVENCIÓ? • Què ha influït més en les millores relatives a la mortalitat des de mitjans del S XIX, els canvis socials i ambientals o la intervenció mèdica?. Està ara àmpliament acceptat que les intervencions mèdiques van tenir només un efecte marginal i, principalment i en data molt posterior, després que les taxes de mortalitat havien descendit ja significativament. • La prevenció (higiene, portar vides més sanes, ...) és una opció prometedora. Cada vegada més científics se n’estan adonant que l'experimentació amb animals sovint frena l'avanç de la nostra comprensió de les malalties dels humans i el seu tractament. Sense la investigació és possible que la medicina s'haguera desenvolupat en una direcció molt diferent i més eficaç, emfatitzant una vida sana en lloc de la curació. • Finalment, és important adonar-se que gran part dels principals problemes de la salut en el món, les malalties que assoten a Àsia, Àfrica, Amèrica llatina i les borses de pobresa de l'occident industrialitzat són malalties que, en la seua majoria, sabem com guarir. Un tractament simple, ja conegut i que no precisa experimentació animal, podria evitar-les. www.iniciativaanimalista.cat

24. POT SER JUSTIFICABLE EXPERIMENTAR AMB ANIMALS ? • Per a Singer, no és solució dir: «Mai!». Plantejar la moralitat en termes de blanc i negre és atractiu però en circumstàncies extremes sempre es vénen abaix les respostes absolutes (torturar a una persona, o un sol experiment dolorós per a salvar la vida de milers és probablement lícit). Com decidim quan és justificable un experiment? • Per a Singer un experiment no pot estar justificat llevat que la seua importància justifique també l'ús d'un ésser humà amb lesió cerebral. • Un primer pas mínim seria l’existència de comités ètics que incloguen a representants de la protecció animal i estiguen autoritzats a denegar l'aprovació a experiments quan no consideren que els potencials beneficis superen àmpliament el dany als animals. • Actualment existeixen molts d’eixos comités, encara que la seua efectivitat en la defensa animal no està garantida i comporta dificultats. www.iniciativaanimalista.cat

25. www.iniciativaanimalista.cat

26. PETICIÓA: El Secretariat General del Consell de la Unió Europea A: El President del Parlament Europeu Brussels • Nosaltres, els sotasignats, apelem al Consell de la Unió Europea i al Parlament Europeu perquè s’aconseguisca que la nova Directriu europea sobre la protecció d'animals usats en procediments científics incloga: www.iniciativaanimalista.cat

27. PETICIÓ • Tots els experiments han de ser autoritzats pels governs nacionals abans que tinguen lloc, i el procés d'autorització ha de ser responsable davant el públic, independent i transparent; • Un sistema complet d'autorització i llicències per a proveïdors d'animals de laboratori, establiments d'usuaris i persones que utilitzen animals, juntament amb un règim de formació estricte; • El permís per a utilitzar animals només s'ha de concedir si abans s'han considerat tècniques avançades que puguen substituir als animals; • Una prohibició d'utilitzar grans simis i primats capturats en estat salvatge; • Límits en els experiments amb primats; • L'eliminació en fases de l'ús de micos fills de pares capturats en estat salvatge; • Cada dos anys ha de realitzar-se una revisió de l'ús d'espècies específiques, o tipus d'experiments, i han d'establir-se objectius per a substituir a animals en experiments particulars; • Prohibició de sofriment sever i perllongat dels animals usats en experiments; • Establir un centre en la UE per a la substitució d'experiments amb animals; • Estàndards de la UE per a la cria i la cura d'animals que satisfacen les necessitats etològiques dels animals. www.iniciativaanimalista.cat

28. EL FINAL DE LA CRUELAT AMB ANIMALS • La crueltat va disminuint en la mesura que els ciutadans i ciutadanes es fan conscients d’ella i ho diuen en veu alta. Llavors els mitjans es fan ressò, les institucions legislen, les empreses canvien les prioritats i s’accelera el procés. • Els consumidors també poden negar-se a comprar productes que hagen estat provats en animals, especialment cosmètics. Podem fer-nos vegetarians o deixar d’anar als bous i denunciar eixe espectacle. Els estudiants poden qüestionar realitzar experiments que no consideraren ètics. Cal donar a conèixer el que està succeint en les universitats i en els laboratoris d'animals ... www.iniciativaanimalista.cat

29. www.iniciativaanimalista.cat