El subministrament d’aigua regenerada a la Costa Brava (1989-2009) Lluís Sala lsala@ccbgi

1. El subministrament d’aigua regenerada a la Costa Brava (1989-2009)Lluís Salalsala@ccbgi.org Jornada de l’Agència Catalana de l’Aigua La normativa de reutilització: Cercant el consens Barcelona, 28 d’abril de 2009

2. Un xic d’història • Primeres jornades a Castell-Platja d’Aro (1985) – Takashi Asano, Jim Crook, Rafael Mujeriego, Miquel Salgot, entre d’altres • Inici subministrament al Golf Mas Nou (1989) – efluent secundari clorat de l’EDAR de Castell–Platja d’Aro • Inici subministrament al Golf L’Àngel (1994) – efluent secundari clorat de l’EDAR de Lloret de Mar • Financiació europea (FIMMA) per a projectes de reutilització (1996-2001) – construcció dels tractaments terciaris d’Empuriabrava (sistema d’aiguamolls construïts), Castell-Platja d’Aro, Portbou, Colera, Port de la Selva, Cadaqués i Roses (FQ, filtració, desinfecció UV+clor) • Creació ACA - financiació y construcció dels tractaments terciaris de Blanes, Tossa de Mar i Torroella de Montgrí (2001-2002) • Increment de la producció d’aigua regenerada fins als 5,5 hm3 anuals amb tractament més enllà de secundari (any 2008) • Nova etapa (maig 2007): inici del subministrament per a usos municipals no potables a través de xarxes específiques d’aigua regenerada a Tossa de Mar i Lloret de Mar

3. El plantejament del CCB • 1989-1994 • El CCB cedia l’efluent secundari amb el compromís que l’usuari en fes la desinfecció – fracàs rotund • 1994-actualitat • El CCB, a través de l’empresa explotadora (actualment Empresa Mixta d’Aigües de la Costa Brava SA), assumeix la responsabilitat del tractament de regeneració • Quan l’usuari és un privat, hi estableix contracte de subministrament i en cobra el cost del servei • El subministrament és indissociable de les anàlisis de control: • Accés a les instal·lacions privades i a la presa de mostres • Els usuaris aprenen a valorar la qualitat – nutrients com a fertilitzants

4. Premises • La protecció de la salut pública - denominador comú de les actuacions realitzades • Millora gradual, en funció de la nova informació disponible i de l’aprenentatge • Factors de millora: • Recolzament experts (UPC, UB, UdG) • Recomanacions dels diferents esborranys de RD i criteris de qualitat ACA • Indicacions dels serveis territorials del Departament de Salut

5. Evolució dels tractaments de regeneració a la Costa Brava • Finals dels 80 – finals dels 90: • Desinfecció dels efluents secundaris amb hipoclorit • Control a través de l’anàlisi de coliformes fecals • Finals dels 90: • S’afegeixen processos previs a la desinfecció (coag, floc, sed, fil) • S’instal·len els primers sistemes de desinfecció amb llum UV • Primera meitat dels 00: • Combinació d’agents desinfectants (UV + clor) per a desinfecció de més ampli espectre i amb resultats més regulars • Control a través de l’anàlisi d’Escherichia coli • Mesura de la potència de desinfecció a través de l’anàlisi de les espores de clostridis sulfit-reductors • Segona meitat dels 00: • Protecció del funcionament dels tractaments terciaris i de la qualitat de l’aigua mitjançant sondes en continu (terbolesa, clor residual, redox) • S’incorpora l’anàlisi de bacteriòfags somàtics com a mesura rutinària de control (zona sud) INCREMENT DE LA QUALITAT I DEL GRAU DE COMPLIMENT DELS ASPECTES SANITARIS DE CRITERIS I NORMES

6. Explotar les EDAR per obtenir el millor efluent secundari possible (nota: hi ha EDAR en les quals potser no s’ha de reutilitzar!) Maximitzar la reducció de la MES i de la terbolesa i l’increment de transmitància a 254 nm, especialment si hi ha desinfecció amb llum UV Maximitzar l’eficàcia del procés de desinfecció – cal tenir un poder d’inactivació superior a la concentració habitual de patògens i similar a la concentració d’indicadors Buscar absències o valors molt baixos d’Escherichia coli Buscar la inactivació d’almenys 1,5 unitats logarítmiques d’espores de clostridis sulfit-reductors – contrastar el poder de desinfecció contra una estructura de gran resistència Buscar la inactivació d’almenys 3 unitats logarítmiques de bacteriòfags somàtics – protecció enfront del risc derivat dels enterovirus Criteris d’explotació dels tractaments de regeneració

7. El pas següent:l’augment de la fiabilitat • Acció de les sondes en continu sobre electrovàlvules i alarmes per al control dels paràmetres clau del procés: • Terbolesa, principalment a l’entrada del procés de regeneració, per a protegir-lo de les possibles perturbacions del tractament biològic • Concentració de desinfectant residual, per a evitar la sortida de la planta de regeneració d’aquelles aigües sospitoses de no complir • Redacció de protocols d’explotació per a cada planta en concret – reduir l’atzar (inici amb Tossa de Mar) • Proposta: sometiment i validació dels protocols per part dels tècnics de salut – han de merèixer la confiança de les autoritats sanitàries Això només és aplicable a plantes que funcionen amb regularitat!

8. La potència de desinfecció a Tossa de Mar Ous d’helmints paràsits indetectables en 50 litres de mostra! De Marín et al., 2009

9. La paradoxa de la terbolesa (I) Fitxer d’explotació del tractament de regeneració de Tossa de Mar – juliol 2008

10. La paradoxa de la terbolesa (II) Real Decreto 140/2003, de 7 de febrero, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua de consumo humano. Fitxer d’explotació del tractament de regeneració de Tossa de Mar – juliol 2008

11. Qualitat de l’aigua regenerada a la xarxa de Tossa de Mar (I) De 26 mostres analitzades 19 van donar absència i 7 van donar (3,1,1,1,12,176 i 178) Any 2008 Any 2007 De Marín et al., 2009

12. Qualitat de l’aigua regenerada a la xarxa de Tossa de Mar (II) Avaluació de l’índex global de risc de legionel·losi segons la guia tècnica del Ministeri de Sanitat i Consum http://www.msc.es/ciudadanos/saludAmbLaboral/agenBiologicos/pdfs/10_leg.pdf • L’índex global es composa dels següents sub-índexs: • Índex estructural(IE): avalua factors tals com procedència de l’aigua, tipus de materials, tipus d’aerosolització, característiques dels punts d’emissió d’aerosols, condicions atmosfèriques i ubicació de la instal·lació. • Índex de manteniment (IM): avalua factors tals com paràmetres físicoquímics, nivell de biocides, contaminació microbiològica, estat higiènic de la instal·lació, estat mecànic de la instal·lació, estat del sistema de tractament i desinfecció. • Índex d’operació (IO): avalua la temperatura mitjana de l’aigua que s’aporta al sistema, temperatura mitjana de l’aigua que s’aporta del sistema i freqüència d’ús. • Índex global = ( 0,3* IE + 0,6 *IM + 0,1 IO) De Marín et al., 2009

13. Qualitat de l’aigua regenerada a la xarxa de Tossa de Mar (III) Avaluació de l’índex global de risc de legionel·losi segons la guia tècnica del Ministeri de Sanitat i Consum http://www.msc.es/ciudadanos/saludAmbLaboral/agenBiologicos/pdfs/10_leg.pdf • Valors de l’índex global i la seva significació: • Inferior a 60: Complir els requisits del Reial Decret 865/2003. Fer el manteniment de les instal·lacions. • Entre 60 i 80: Dur a terme accions correctores fins baixar l'índex a <60. Augmentar la freqüència de revisió de les instal·lacions a trimestral i la freqüència analítica a mensual. • Més de 80: Aturar el subministrament fins que l'índex global sigui <60. Dur a terme mesures correctores per baixar aquest índex. Augmentar la freqüència de revisió de les instal.lacions a trimestral i la freqüència analítica a mensual. De Marín et al., 2009

14. Qualitat de l’aigua regenerada a la xarxa de Tossa de Mar (IV) Avaluació de l’índex global de risc de legionel·losi ÍNDEX ESTRUCTURAL De Marín et al., 2009

15. Qualitat de l’aigua regenerada a la xarxa de Tossa de Mar (V) Avaluació de l’índex global de risc de legionel·losi ÍNDEX DE MANTENIMENT De Marín et al., 2009

16. Qualitat de l’aigua regenerada a la xarxa de Tossa de Mar (VI) Avaluació de l’índex global de risc de legionel·losi ÍNDEX D’OPERACIÓ De Marín et al., 2009

17. Qualitat de l’aigua regenerada a la xarxa de Tossa de Mar (VI) Avaluació de l’índex global de risc de legionel·losi ÍNDEX GLOBAL De Marín et al., 2009 Punts de major risc

18. I del RD 1620/2007 què? Avaluació de la reutilització a Tossa segons RD 1620/2007 (a) +: compliment; -: incompliment (b) Exemples: Mercuri, Cadmi, Hexaclorociclohexà (HCH), Atrazina, 1,1,1-Tricloroetà, Arsènic total, Coure, Zenc, Crom, Níquel, Seleni, etc. (c) Per espectroscopia d’absorció mol•lecular o cromatografia iònica

19. Avaluació del cas de Tossa de Mar • Els requeriments crítics (desinfecció i fiabilitat) es compleixen • El seguiment d’autocontrol és extensiu, centrat en els paràmetres essencials • Els incompliments provenen de qüestions administratives o d’uns nivells d’exigència altament restrictius • Cal que les decisions a prendre suposin una major protecció a la salut pública. Els deures innecessaris són perjudicials perquè distreuen esforços humans i econòmics d’allò que veritablement és essencial a tenir en compte.

20. Aigua regenerada emprada per la neteja de la gossera comarcal, a Tossa de Mar