Museus i ciutat: administració local i competències culturals

1. Museus i ciutat: administració local i competències culturals Universitat d’Estiu de Girona, 13 de juliol de 2006

2. Competències culturals municipals • Qui s’ocupa del patrimoni: les administracions competents • Alguns casos a comentar • Reflexions

3. Competències municipals en cultura • Art. 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local – Art. 66 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya: • Tots els ajuntaments tenen competència en matèria de patrimoni històric.

4. Competències municipals en cultura • Article 66 • Competències municipals i locals • 66.1 El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns.

5. Competències municipals en cultura • 66.3 El municipi té competències pròpies en les matèries següents: • a) La seguretat en llocs públics. • b) L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones en les vies urbanes. • c) La protecció civil, la prevenció i l'extinció d'incendis. • d) L'ordenació, la gestió, l'execució i la disciplina urbanístiques; la promoció i la gestió d'habitatges; els parcs i els jardins, la pavimentació de vies públiques urbanes i la conservació de camins i vies rurals. • e) El patrimoni historicoartístic. • f) La protecció del medi. • g) Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d'usuaris i de consumidors. • h) La protecció de la salubritat pública. • i) La participació en la gestió de l'atenció primària de la salut. • j) Els cementiris i els serveis funeraris. • k) La prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials. • l) El subministrament d'aigua i l'enllumenat públic, els serveis de neteja viària, de recollida i tractament de residus, les clavegueres i el tractament d'aigües residuals. • m) El transport públic de viatgers. • n) Les activitats i les instal·lacions culturals i esportives, l'ocupació del lleure, el turisme. • o) La participació en la programació de l'ensenyament

6. Competències municipals en cultura • De totes les competències essencials dels ajuntaments, el patrimoni és l’única que no ha generat un servei municipal especialitzat i generalitzat. • Els ajuntaments de més de 5.000 habitants tenen, a més, l’obligació de mantenir una biblioteca.

7. Competències municipals en cultura

8. Qui s’ocupa del patrimoni?

9. Article 44. 1. Els poders públics promouran i tutelaran l'accés a la cultura, a la qual tothom té dret. Article 46. Els poders públics garantiran la conservació i promouran I'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya i dels béns que I'integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni. Constitució Espanyola de 1978

10. Qui s'ocupa del patrimoni? • L'administració local: • Diputacions • Ajuntaments • La comunitat autònoma • L'estat

11. L'administració local • Diputació de Barcelona: • Oficina de Patrimoni Cultural • Servei de Patrimoni Arquitectònic Local • Resta de diputacions • Ajuntaments: segons les dimensions i el seu passat poden tenir: • Museus • Arxius • Centres d'interpretació • Serveis de Patrimoni Local

12. CE 1978 Article 149.1 1. L'Estat té la competància exclusiva sobre les matèries següents: .... 28. Defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l'exportació i l'expoliació; museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal, sens perjudici que les Comunitats Autónomes n'exerceixin la gestió.

13. Article 9 La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva sobre les matèries següents: .... 4. Cultura. 5. Patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sens perjudici d'allò que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. ....... Estatut d'Autonomia de Catalunya 1979

14. Lleis estatals que regulen l'acció de l'administració en matèria de patrimoni: • Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol • Reial Decret 111/1986, de 10 de gener, de desplegament parcial de la Llei 16/1985 • Reial Decret 64/1994, de 21 de gener, que modifica el RD 111/1986

15. Els deures municipals sobre el conjunt del patrimoni cultural es concreten a l’article 7 de la llei espanyola de patrimoni històric (Ley 16/1985): • Los Ayuntamientos cooperarán con los organismos competentes para la ejecución de esta Ley en la conservación y custodia del Patrimonio Histórico Español comprendido en su término municipal, adoptando las medidas oportunas para evitar su deterioro, pérdida o destrucción. Notificarán a la Administración competente cualquier amenaza, daño o perturbación de su función social que tales bienes sufran, así como las dificultades y necesidades que tengan para el cuidado de estos bienes. Ejercerán asimismo las demás funciones que tengan expresamente atribuidas en virtud de esta Ley.

16. I, amb més generositat competencial, a l’article 3 de la Llei 9/1993: • -1 En l'exercici de llurs competències respectives, l'Administració de la Generalitat, els consells comarcals i els ajuntaments han de vetllar per la integritat del patrimoni cultural català, tant públic com privat, i per la protecció, la conservació, l'acreixement, la difusió i el foment d'aquest patrimoni, i han d'estimular la participació de la societat, per la qual cosa s'han de dotar dels mitjans materials i personals adequats. • -2 Les administracions públiques han de col·laborar perquè les competències respectives siguin exercides, en l'àmbit d'aquesta Llei, de la millor manera possible. • -3 Els consells comarcals i els ajuntaments han de comunicar immediatament a l'Administració de la Generalitat qualsevol situació de perill en què es trobin els béns integrants del patrimoni cultural. • -4 L'Administració de la Generalitat ha d'informar els consells comarcals i els ajuntaments corresponents de les actuacions que dugui a terme en aplicació d'aquesta Llei.

17. Quants ajuntaments s’han dotat dels “mitjans materials i personals adequats” ?

18. Lleis sectorials que regulen l'acció de l'administració en matèria de patrimoni: • hi ha diverses disposicions que confereixen i regulen alguns aspectes de la competència dels municipis sobre el patrimoni, malgrat que en la legislació catalana i espanyola hi ha una clara manca reconeixement per la tasca patrimonial municipal.

19. Lleis sectorials que regulen l'acció de l'administració en matèria de patrimoni: • Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives (DOGC, 189, de 31-12-1981). • Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (DOGC 556, de 28-6-1985). • Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol (BOE 155, de 29-6-1985). • Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC núm. 1367, de 14-11-1990). • Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (BOE 27-11-92, amb correccions al BOE 28-12-1992 i al BOE 27-01-1993). • Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC 1807, d'11-10-1993). • Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural (DOGC 2083, de 2-8-1995). • Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents (DOGC 3437, de 24-7-2001). • Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local (BOE 17-12-2003). • Decret 35/1992, de 10 de febrer, de desplegament parcial de la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (Registre de Museus) (DOGC 1561, de 26-2-1992). • Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (DOGC 1714, de 13-3-1993, modificat pels decrets 213/1997, 20/2000, 226/2001, 171/2002 i 23/2003). • Decret 289/1993, de 24 de novembre, sobre la composició i el funcionament de la Junta de Museus de Catalunya (DOGC 1829, de 3-12-1993). • Decret 209/1998, de 30 de juliol, de desenvolupament de les competències de la Junta de Museus de Catalunya (DOGC 2698, de 7-8-1998). • Decret 232/2001, de 28 d'agost, sobre el personal tècnic i directiu de museus (DOGC 3471, de 12-9-2001). • Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic (DOGC núm. 3594, de 13.3.2002 i correcció d'errades en el DOGC 3915, d'1-7-2003).

20. Esquema competencial dels ajuntaments en matèria de patrimoni: • 1.-Competències en patrimoni immoble en general (monuments històrics, conjunts històrics, jardins històrics, llocs històrics, zones d'interès etnològic, zones arqueològiques i zones paleontològiques) • 2.-Competències específiques en matèria de patrimoni arqueològic: 2.a) Competències municipals específiques de les administracions locals 2.b) Deures dels ajuntaments com a responsables de la gestió urbanística 2.c) Deures dels ajuntaments com a propietaris de jaciments arqueològics 2.d) Drets i deures dels ajuntaments com a promotors d'obres que poden afectar el patrimoni arqueològic • 3.-Competències en museus i col·leccions • 4.-Competències en arxius • 5.-Competències en patrimoni natural

21. 1.-Competències en patrimoni immoble en general (monuments històrics, conjunts històrics, jardins històrics, llocs històrics, zones d'interès etnològic, zones arqueològiques i zones paleontològiques): • Catalogació de BCILs (>5.000) o proposició de BCILs als Consells Comarcals. • Comunicació BCILs al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. • Descatalogació de BCILs (amb informe favorable de la Generalitat). • Dret de tempteig i de retracte sobre els BCILs. • Dret de tempteig i de rectracte subsidiari de la Generalitat sobre els BCINs. • Dret d’execució del deure de conservació en BCILs privats o públics. • Dret d’expropiació de BCINs per incompliment del deure de conservació. • Dret d’expropiació d’immobles per a la instal·lació de museus, arxius o biblioteques. • Dret d’expropiació d’immobles en l’entorn dels BCINs. • Deure de suspendre la tramitació de les llicències per expedient de declaració de BCIN. • Deure d’elaborar un instrument urbanístic de protecció per als conjunts històrics, les zones arqueològiques, les zones paleontològiques, els llocs històrics i les zones d'interès etnològic i en el cas dels entorns de protecció de qualsevol bé cultural d'interès nacional. • Deure de suspendre la tramitació de llicències d'obres per preservar els valors culturals d'un bé immoble. • Deure d'elaborar instruments urbanístics de protecció dels BCIN. • Deure de comunicar al Departament de Cultura les llicències urbanístiques que afectin BCIN. • Dret a acceptar, per acord de ple, el pagament de deutes tributaris amb béns patrimonials. • Potestat sancionadora d’infraccions lleus, greus i molt greus establertes per la llei, quan afecten BCILs (>5.000 habs). • Deure d’eximir de l’IBI els BCINs declarats, i de no podran cobrar impost sobre construccions, instal·lacions i obres per obres de conservació, manteniment o restauració de BCIN. • Deure de no poden alienar béns immobles catalogats que siguin de la seva propietat, si no és entre administracions. • Dret a exigir a les administracions públiques el compliment de la legislació sobre patrimoni. • Dret a sol·licitar dictàmens al Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i a rebre'n assessorament.

22. 2.-Competències específiques en matèria de patrimoni arqueològic: 2.a) Competències municipals específiques de les administracions locals: • Obligació de disposar d'un arqueòleg municipal si el patrimoni arqueològic del municipi és important. • Dret a instar la incoació de la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional per a una zona arqueològica. • Obligació d'aplicar un règim provisional de protecció als jaciments arqueològics incoats BCIN. • Dret a demanar als propietaris de jaciments arqueològics informació sobre la seva utilització. • Dret a opinar sobre la declaració d'espais de protecció arqueològica. • Dret a executar intervencions arqueològiques amb l'autorització del Departament de Cultura. • Dret a ésser informats del descobriment de restes arqueològiques. • Obligació d'informar el Departament de Cultura del descobriment de restes arqueològiques en 48 hores, i de ser informat per aquest recíprocament. • Dret a ser informats de l'autorització d'excavacions arqueològiques en el seu terme municipal i de la realització d'intervencions d'urgència. • Dret a col·laborar en el finançament de projectes arqueològics privats. • Dret a exigir la reparació de danys a béns immobles catalogats. • Dret a inspeccionar en qualsevol moment les intervencions en qualsevol jaciment arqueològic. • Dret a ser consultats sobre el lloc on seran dipositades les restes arqueològiques trobades al seu municipi, quan es vulgui fer el rebliment indefinit d'un jaciment, i quan es vulguin traslladar restes d’aquesta mena des del seu terme municipal o al seu terme municipal. • Dret a ser consultats quan la Generalitat vagi a autoritzar la destrucció de materials arqueològics trobats al seu terme municipal. • Obligació d'atendre el ciutadà que s'hi dirigeixi per comunicar a la Generalitat una troballa arqueològica en lloc de fer-ho directament. • Dret i obligació de ser dipositari de troballes arqueològiques casuals.

23. 2.-Competències específiques en matèria de patrimoni arqueològic: 2.b) Deures dels ajuntaments com a responsables de la gestió urbanística: • Obligació d'incloure mesures per a la protecció del patrimoni històric als plans Generals Municipals d'ordenació. • Obligació de fer harmonitzar les noves construccions amb el patrimoni arqueològic. • Obligació de suspendre qualsevol obra o intervenció sobre un jaciment a requeriment del Departament de Cultura, i d'informar sobre la seva continuïtat. • Obligació de demanar autorització al Departament de Cultura abans de concedir llicències d'obres en una zona arqueològica d'interès nacional. • Obligació de demanar un informe favorable al Departament de Cultura abans d'autoritzar obres en espais de protecció arqueològica, encara que no hagin estat incoats ni declarats BCIN. • Dret a suspendre obres que afectin restes arqueològiques. • Dret a suspendre llicències d'obres a causa de troballes casuals de restes arqueològiques o paleontològiques. • Obligació de demanar autorització a la Generalitat abans de donar permisos d'obres en zones de arqueològiques declarades i en espais de protecció arqueològica.

24. 2.-Competències específiques en matèria de patrimoni arqueològic: 2.c) Deures dels ajuntaments com a propietaris de jaciments arqueològics: • Deures de conservació, preservació i manteniment. Tots els ajuntaments que siguin propietaris de jaciments arqueològics que hagin estat declarats o incoats bé cultural d'interès nacional, han de presentar al departament de cultura programes de conservació específics. Si no en són propietaris, igualment estan subjectes als deures de conservació, preservació i manteniment. • Deure de facilitar informació a l'administració competent i de facilitar a la Generalitat la possibilitat d'inspeccionar els jaciments.

25. 2.-Competències específiques en matèria de patrimoni arqueològic: 2.d) Drets i deures dels ajuntaments com a promotors d'obres que poden afectar el patrimoni arqueològic: • Obligació de realitzar estudis d'impacte sobre el patrimoni arqueològic en determinats tipus d'obres (aeroports, vies de comunicació i instal·lacions de tractament de residus. • Obligació de presentar un informe arqueològic al Departament de Cultura de la Generalitat en cas que calgui fer obres en un jaciment arqueològic, i de fer-se càrrec de l'execució del projecte d'intervenció arqueològica, si cal fer-lo. • Obligació de suspendre obres en cas que s'hi trobin restes arqueològiques.

26. 3.-Competències en museus i col·leccions • Dret a organitzar i gestionar els museus que els hagin estat transferits o que hagin creat per pròpia iniciativa. • Dret a participar en la gestió dels museus locals i comarcals del seu territori d’altres titularitats. • Dret a fomentar i donar suport als museus privats del municipi. • Dret a tenir representació en els museus d’administració pública del municipi. • Deure d’informar sobre la creació de museus de titularitat pública al municipi. • Dret a rebre ajut tècnic i econòmic de la Generalitat (!). • Dret a rebre suport tècnic dels “Serveis d’Atenció Museística”.

27. 3.-Competències en museus i col·leccions • La llei 17/1990, de museus, defineix les col·leccions per exclusió: “Són col·leccions els conjunts de béns culturals conservats per una persona física o jurídica que no reuneixin les condicions que aquesta Llei estableix per als museus.” i les deixa als llimbs jurídics i administratius, ja que renuncia a regular-les, cosa que és coherent amb el menyspreu pels museus locals que es desprèn d'aquesta llei[1]. En qualsevol cas, hi ha un buit legal manifest que va lligat a una desatenció crònica per les col·leccions de béns patrimonials, propietat de bona part dels ajuntaments catalans. • [1] IZQUIERDO, Pere: “Els museus locals sota la llei de museus”, dins Mnemòsine, 2, 2005, p.50.

28. 3.-Competències en museus i col·leccions • En relació amb el patrimoni moble privat, els ajuntaments pràcticament no hi tenen cap competència, ja que la llei reserva el dret de tempteig i de retracte a la Generalitat, així com la seva catalogació. La llei només indica que caldrà un informe previ dels ajuntaments afectats abans de decidir el trasllat, per motius de conservació, de béns culturals mobles d’interès nacional o catalogats.

29. 4.-Competències en arxius • Deure de facilitar l’accés dels ciutadans als arxius i registres públics. • Deure d’integrar els arxius municipals al Sistema d’Arxius de Catalunya (>10.000 hab). • Dret a integrar els arxius municipals al Sistema d’Arxius de Catalunya (5.000-10.000 hab). • Deure de transferir la documentació històrica als arxius comarcals, per acord municipal (<5.000 hab i no-integrats al SAC).

30. 5.-Competències en patrimoni natural • Dret de promoure la declaració de reserves naturals i parcs naturals. • Dret a ser escoltats en el procés de tramitació de qualsevol declaració que afecti el seu terme municipal. • Dret a classificar terrenys com a “no urbanitzables objecte d'especial protecció” en la planificació urbanística. • Dret a establir “plans especials per a la protecció del medi natural i del paisatge” en la planificació urbanística. • Deure d’adequar el planejament urbanístic a les disposicions de protecció d’espais naturals en un termini màxim de dos anys. • Deure de de redactar i aprovar “ordenances municipals respecte a les mesures de protecció del medi ambient en relació amb les activitats extractives”.

31. CONCLUSIÓ • Els municipis tenen nombroses competències en matèria de patrimoni cultural i natural local, i aquestes inclouen l’obligació de conservar-lo i de difondre’l i el dret a crear i mantenir equipaments i serveis especialitzats, entre molts d’altres. • El problema és que no les exerceixen. • Hi ha un desistiment manifest de les competències i responsabilitats en matèria de patrimoni, derivat de la manca dramàtica de recursos tècnics, humans i econòmics, a més d’una escassa consciència sobre les conseqüències i implicacions de la legislació.

32. Els altres actors

33. Generalitat de Catalunya • Direcció General de Patrimoni Cultural • Àrea de gestió • Subdirecció General del Patrimoni Cultural • Subdirecció General d'Arxius • Arxiu Nacional de Catalunya • Museu d'Història de Catalunya • Biblioteca de Catalunya • Gerència de la Biblioteca de Catalunya (dipòsit legal) • Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya • Entitat Autònoma Museus d'Arqueologia

34. Generalitat de Catalunya • Subdirecció General del Patrimoni Cultural • Museu d'Art de Girona • Àrea de Coneixement i Recerca (S. Arqueologia) • Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble • Secció d'Informació i Estudis del Patrimoni Cultural • Secció d'Actuacions del Patrimoni Cultural Immoble • Àrea de Planificació i Acció Territorial (S. Patrimoni arquitectònic) • Secció de Protecció del Patrimoni Cultural Immoble • Secció de Restauració i Consolidació del Patrimoni Cultural Immoble • Àrea de Difusió i Explotació (S. Museus) • Secció de Documentació del Patrimoni Cultural Moble • Secció de Gestió i Difusió del Patrimoni Cultural • Àrea de Desenvolupament i Projecció

35. L'administració de l'estat • Ministerio de Cultura • Gabinete • Museo Nacional del Prado • Subsecretaría • Secretaría General Técnica • Direc. Gral. de Bellas Artes y Bienes Culturales • Direc. Gral. del Libro,Archivos y Bibliotecas • Direc. Gral. Cooperacion y Comunicación Cultural • Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía • Biblioteca Nacional • Instituto Nacional de las Artes Escenicas y de la Música (I.N.A.E.M.) • Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales (I.C.A.A.)

36. Dirección General de BellasArtes y Bienes Culturales • (Julián Martínez García) • Junta de Calificación, Valoración y Exportación de Bienes del Patrimonio Histórico Español • Subd. Gral. de Protección del Patrimonio Histórico • Subd. Gral. de Museos Estatales • Subd. Gral. del Instituto del Patrimonio Histórico Español • Subd. Gral. de Promoción de las Bellas Artes

37. Subdirección General de Protección del Patrimonio Histórico • Registro de bienes de interés cultural y del Inventario general de bienes muebles. • Propuestas de adquisición de bienes del patrimonio histórico español y de las medidas que deban adoptarse para su protección y defensa. • Coordinación con las unidades del ministerio que intervengan en la gestión de bienes del patrimonio histórico español, así como con los demás departamentos ministeriales y, en su caso, con las demás Administraciones públicas. • Ejercicio de las competencias que corresponden a la Administración General del Estado para la aplicación del régimen jurídico de la protección del patrimonio histórico.

38. Subdirección General de Museos Estatales • Gestión de los museos de titularidad estatal dependientes del departamento a través de esta Dirección General. • Asesoramiento respecto de los museos de titularidad estatal dependientes de otros ministerios, coordinación del Sistema Español de Museos y cooperación con otras Administraciones y entidades públicas o privadas en materia de museos.

39. Instituto del Patrimonio Histórico Español • Elaboración y ejecución de planes para la conservación y restauración de los bienes muebles e inmuebles constitutivos del Patrimonio Histórico Español. • Establecimiento de las líneas prioritarias de investigación en criterios, métodos y técnicas de conservación y restauración de dicho Patrimonio. • Archivo y sistematización de los trabajos realizados en cada caso concreto. • Formación de técnicos y especialistas que atiendan a los fines del Instituto. • Promoción y fomento de los proyectos de investigación arqueológica española en el exterior.

40. A més a més... • Ni hi són tots els que estan ni hi estan tots els què són: Consorcis i Organismes Autònoms • Hi ha altres departaments implicats d’alguna manera: Turisme, Medi Ambient, Obres Públiques, Educació,... • La informació està compartimentada

41. Alguns casos a comentar • Manca de correlació entre població i patrimoni. Maneres d’enfrontar-s’hi • Té el patrimoni valor intrínsec o extrínsec? El concepte d’activació del patrimoni • Qui ens protegeix el patrimoni? • De qui és la història oral? • Externalització i paper de l’empresa privada: avantatges, inconvenients i límits

42. Algunes reflexions • La Cultura és secundària • No es pot fer res amb el patrimoni si no es coneix • Guardians de la memòria • Els problemes són universals, I potser també les solucions • Les persones fan la feina • El patrimoni té futur?

43. Gràcies