1 / 59

T cnics. R tio Llei 12

Consorci de Benestar Social de la Selva. ORDRE DEL DIA. Presentaci

Jimmy
Download Presentation

T cnics. R tio Llei 12

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


    4. Tècnics. Ràtio Llei 12/2007 7.500 habitants = 1 treballador/a social 5.000 habitants = 1 educador/a social Recursos humans SBAS 18 treballadors/es socials 12 educadors/es socials 1 coordinador

    5. 10.971 expedients familiars oberts 5.724 expedients treballats durant el 2010 18,8% de la població de la Selva 17.419 entrevistes

    6. 10.502 problemàtiques detectades: Econòmiques 35,70% Salut i drogodependències 16,80% Mancances socials 14,20% Laborals 13,02% Discapacitats 6,60% Maltractaments familiars 3,70% Aprenentatges 3,50% Habitatge 3,20% Altres 2,90%

    7. SAD Social SAD Dependència Sol·licituds de reconeixement de Grau de dependència PIA elaborats Programa Renda Mínima d’Inserció TAD Ajuts d’urgència

    8. Transport adaptat Productes de suport KITS aliments infantils i bolquers Ajuts d’aliments (Càritas, Creu Roja, Banc aliments) Ajuts econòmics municipals proposats Servei de Teràpia Ocupacional Arrelament social

    9. Processos SBAS Espai TS Laboratori d’idees (ES) Sekmet Beques de menjador Entre Maletes (SEIA/SBAS) Projecte Cases d’infants

    11. Composició de l’equip. 1 coordinador 1 educador social 2 diplomats/ades en treball social 2 pedagogues 2 psicòlogues 1 administratiu/va

    12. Població atesa: Mitjana de casos (expedients de menors) que estan oberts cada mes: 325 Expedients nous oberts el 2010: 80 Expedients tancats durant el 2010: 117

    13. Funcions del SEAIA Assessorar altres agents socials i col.laborar-hi. Realitzar estudis diagnòstics de les situacions de risc en què es trobin els menors de la comarca. Fer els seguiments corresponents. Realitzar intervencions preferents.

    14. Casuística per poblacions

    15. Proporció de menors que ha calgut tutelar per protegir-los: N’ha calgut tutelar un 41 % Estan sense tutelar un 59 %

    16. Atenció que es presta als menors tutelats: Preadopcions: 2,2 % En centre: 9,4 % En família extensa: 17,4 % En família aliena: 3,6 % Mesures cautelars: 5,8 %

    17. Atenció que es presta als menors no tutelats S’estan valorant o estan pendent de valorar: 24,4 % Estan en seguiment al medi: 32 % Assessoraments: 2.2 %

    18. Dedicació al suport i la col·laboració. Pla de coordinacions amb les SBAS Reunions bimensuals:80 Reunions semestrals: 30 Coordinació amb l’EAP: 5 Coordinacions amb SAIA: 10 Coordinacions projecte CASA: 6

    29.

    30.

    36.

    37.

    38.

    43. Renovació de la subvenció trianual – Gener 2011 Bona tarda. Els hi explicaré què estem fent des del PLIS. Com saben el Pla d’Inclusió de la Selva és un projecte subvencionat pel departament per un periode de 3 anys que vam iniciar el setembre del 2009 i que finalitza a l’agost de l’any que ve, del 2012. Com ja saben i vam presentar el Pla consta de tres fases, la diagnosi que mostra quina és la situació real en termes d’exclusió social de la comarca, és a dir, quins són els col.lectius que vulnerables de caure en situacions d’exclusió social. Un pla d’acció, i una avaluació. Aquest any hem estat elaborant la diagnosi que està previst presentar en una jornada de presentació prevista per després de setmana santa. Al llarg de la diagnosi doncs hem elaborat el document i editarem el mapa de recursos. Bona tarda. Els hi explicaré què estem fent des del PLIS. Com saben el Pla d’Inclusió de la Selva és un projecte subvencionat pel departament per un periode de 3 anys que vam iniciar el setembre del 2009 i que finalitza a l’agost de l’any que ve, del 2012. Com ja saben i vam presentar el Pla consta de tres fases, la diagnosi que mostra quina és la situació real en termes d’exclusió social de la comarca, és a dir, quins són els col.lectius que vulnerables de caure en situacions d’exclusió social. Un pla d’acció, i una avaluació. Aquest any hem estat elaborant la diagnosi que està previst presentar en una jornada de presentació prevista per després de setmana santa. Al llarg de la diagnosi doncs hem elaborat el document i editarem el mapa de recursos.

    44. Durant aquest 2010 a part d’elaborar la diagnosi hem estat: elaborant informes i estudis socials, aquest en són els que hem elaborat, estem liderant la comissió de discapacitats que agrupa els centres de discapacitats de la comarca i l’objectiu principal és l ainserció laboral de les persones que tenen algun tipus de discapacitat. Aquest any hem elaborat el catàleg de productes de nadal que ha consistit en… i a hores d’ara la comissió té com objectiu optimitzar el transport adaptat Per altra banda hem donat suport en l’organització de jornades de l’àrea d’acció social i de gerència.Durant aquest 2010 a part d’elaborar la diagnosi hem estat: elaborant informes i estudis socials, aquest en són els que hem elaborat, estem liderant la comissió de discapacitats que agrupa els centres de discapacitats de la comarca i l’objectiu principal és l ainserció laboral de les persones que tenen algun tipus de discapacitat. Aquest any hem elaborat el catàleg de productes de nadal que ha consistit en… i a hores d’ara la comissió té com objectiu optimitzar el transport adaptat Per altra banda hem donat suport en l’organització de jornades de l’àrea d’acció social i de gerència.

    45. Aquí presentem el mapa de recursos previst, es tracta d’una proposta web. Aquest és un espai que pretén donar informació a la ciutadania directament, però també a les persones que en el seu lloc de treball han d’ajudar-ne a d’altres a accedir a aquells recursos que poden permetre una millor inclusió social en els següents àmbits: el treball i la renda, la salut i el benestar (incloent els recursos de serveis socials), l’educació i la formació, l’habitatge, la mobilitat, la ciutadania i la participació, i la xarxa relacional. Aquest espai és dinàmic, és a dir, s’anirà modificant en el temps, ja que els recursos també canvien en el temps. S’ha plantejat com a eina de construcció col·lectiva, on els diferents agents promotors actualitzen, inclouen i suprimeixen els recursos que ofereixen. La decisió sobre quins recursos formen part d’aquest mapa es basa en els eixos del pla d’inclusió social. quins no s’estableix segons els següents criteris: - Que permetin l’accés als àmbits descrits a persones i famílies (no es recullen els recursos per a persones jurídiques) - Que les persones de la Selva hi puguin accedir - Que els recursos no siguin d’iniciativa privada lucrativa (respecte al que la relació cap a les persones beneficiàries suposa) Segurament hi ha recursos que no s’han recollit, que han caducat, que continguin informació incorrecta... Si es detecta qualsevol mancança o error s’agrairia posar-se en contacte amb el mapa mitjançant l’apartat “Contacta”. La creació d’aquesta eina s’ha realitzat des del Programa Transversal d’Inclusió Social de l’Ajuntament de Manresa, amb el suport de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, i amb la col·laboració de tots els agents que l’han construït col·lectivament. Aquí presentem el mapa de recursos previst, es tracta d’una proposta web. Aquest és un espai que pretén donar informació a la ciutadania directament, però també a les persones que en el seu lloc de treball han d’ajudar-ne a d’altres a accedir a aquells recursos que poden permetre una millor inclusió social en els següents àmbits: el treball i la renda, la salut i el benestar (incloent els recursos de serveis socials), l’educació i la formació, l’habitatge, la mobilitat, la ciutadania i la participació, i la xarxa relacional. Aquest espai és dinàmic, és a dir, s’anirà modificant en el temps, ja que els recursos també canvien en el temps. S’ha plantejat com a eina de construcció col·lectiva, on els diferents agents promotors actualitzen, inclouen i suprimeixen els recursos que ofereixen. La decisió sobre quins recursos formen part d’aquest mapa es basa en els eixos del pla d’inclusió social. quins no s’estableix segons els següents criteris:- Que permetin l’accés als àmbits descrits a persones i famílies (no es recullen els recursos per a persones jurídiques)- Que les persones de la Selva hi puguin accedir- Que els recursos no siguin d’iniciativa privada lucrativa (respecte al que la relació cap a les persones beneficiàries suposa) Segurament hi ha recursos que no s’han recollit, que han caducat, que continguin informació incorrecta... Si es detecta qualsevol mancança o error s’agrairia posar-se en contacte amb el mapa mitjançant l’apartat “Contacta”. La creació d’aquesta eina s’ha realitzat des del Programa Transversal d’Inclusió Social de l’Ajuntament de Manresa, amb el suport de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, i amb la col·laboració de tots els agents que l’han construït col·lectivament.

    46. Per aquest any 2011 pretenem seguir en la mateixa línia de treball que fins ara. Està previst, com deia abans, presentar el resultat de la diagnosi del Plis conjuntament amb el mapa de recursos web, i iniciar l’elaboració del pla d’acció. Per altre banda continuar amb l’elaboració d’informes, projectes, estudis socials. I accions de sensibilització i formatives del fenomen de l’exclusió social. Continuar amb la dinamització de la comissió de discapacitats, centrats aquest any amb reformar o optimitzar el sistema de transport adaptat I continuar amb el suport en l’organització de jornades, actes, etc.. . Per aquest any 2011 pretenem seguir en la mateixa línia de treball que fins ara. Està previst, com deia abans, presentar el resultat de la diagnosi del Plis conjuntament amb el mapa de recursos web, i iniciar l’elaboració del pla d’acció. Per altre banda continuar amb l’elaboració d’informes, projectes, estudis socials. I accions de sensibilització i formatives del fenomen de l’exclusió social. Continuar amb la dinamització de la comissió de discapacitats, centrats aquest any amb reformar o optimitzar el sistema de transport adaptat I continuar amb el suport en l’organització de jornades, actes, etc.. .

    49. INTRODUCCIÓ Necessitat de realitzar un esforç comú. Adaptar la nostra capacitat de resposta a les necessitats i expectatives dels ciutadans. Noves estratègies orientades a la millora de la qualitat. Tenir present les especificitats del territori

    50. Oferir informació entenedora dels serveis. Tenir en compte les necessitats i expectatives de la ciutadania, Fixar estàndards de referència comuna. Gestionar els serveis de manera planificada. Crear valor públic i mesurar l’impacte de la cartera de serveis. Avaluar la pròpia gestió i els nivells de satisfacció dels usuaris. Desenvolupar actuacions de millora contínua.

    51. Agrupar els serveis per àmbits. Elaborar fitxes d’identificació dels serveis. Elaborar fitxes d’indicadors. Disposar d’un sistema d’avaluació quantitatiu i qualitatiu. Elaborar un quadre de control econòmic.

    52. 1.- L’organització: el CONSORCI de Benestar Social de la Selva. 2.- L’administració: AJUNTAMENTS (com a marc de referència). La recerca de solucions conjuntes a problemes comuns, que sí és possible quan comparteixes el treball i els recursos (consensuar, mancomunar i optimitzar).

    53. Què suposa: Una resposta alternativa a la manca d’instruments de control de la gestió. Un PLA DE MILLORA ORGANITZATIVA. Una visió global i adaptada a la necessitat real de cada moment. Reforma de les administracions.

    54. PASSAR D’ORGANITZACIONS ORIENTADES A LA REGULACIÓ I AL COMPLIMENT DE LA NORMA A ORGANITZACIONS QUE, TOT I GARANTIR EVIDENTMENT LA SEGURETAT JURÍDICA, ESTIGUIN ORIENTADES A UNA ACCIÓ PÚBLICA QUE PRODUEIXI VALOR PÚBLIC.

    55. ELS CIUTADANS VOLEN MÉS I MILLORS SERVEIS, I PER TANT ES NECESSITEN ADMINISTRACIONS MODERNES, ACTUALS, QUE PRODUEIXIN RESULTATS I QUE SIGUIN CAPACES D’EXPLICAR AQUESTS RESULTATS A LA CIUTADANIA.

    56. La CARTERA DE SERVEIS és un instrument de millora de la qualitat. Permet avaluar la gestió i satisfacció dels serveis prestats, i ajudant a prendre decisions de millora. La Cartera de Serveis s’ha de complimentar amb un o varis documents amb informació d’utilitat per a les persones usuàries i la població en general (catàleg de serveis). Sense sistema de gestió i indicadors d’avaluació, de resultats i de nivell de satisfacció dels ciutadans, no tenim Cartera de Serveis.

    57. Metodologia. Inici del projecte. Cartera de serveis. Planificació i priorització dels continguts: IDENTIFICACIÓ DELS SERVEIS. CONCEPTUALITZACIÓ DELS SERVEIS. ORDENACIÓ PER PROGRAMES. ELABORACIÓ FITXES DE SERVEI. FITXES DE CONTROL. CONSTRUCCIÓ D’INDICADORS: EXPLORAR LA DEMANDA. DEFINIR COMPROMISOS.

    58. La crisi segons Albert Einstein. “No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir a les persones i als països, perquè la crisi porta progrés. La creativitat neix de l’angoixa, com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi, que neixen la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi se supera a si mateix sense quedar “superat”. Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions. La veritable crisi és la crisi de la incompetència. L’inconvenient de les persones i dels països és la mandra per trobar les sortides i solucions. Sense crisi no hi ha desafiament, sense desafiament la vida és rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi, que aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d’això, treballem durament. Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.”

More Related