1 / 29

El valor de la relació en un context multi-institucional: La relació assistencial a la societat líquida

El valor de la relació en un context multi-institucional: La relació assistencial a la societat líquida. Dra. Maria Leon-Sanromà Grup Salut Mental CAMFiC Metgessa EAP La Gavarra (ICS).

Melvin
Download Presentation

El valor de la relació en un context multi-institucional: La relació assistencial a la societat líquida

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. El valor de la relació en un context multi-institucional: La relació assistencial a la societat líquida Dra. Maria Leon-Sanromà Grup Salut Mental CAMFiC Metgessa EAP La Gavarra (ICS)

  2. “Hay que buscar con más ahinco al hombre en la enfermedad, y no la enfermedad en el hombre; cada enfermo es un mundo pero lo es porque cada hombre es diferente a los demás”. Gregorio Marañón

  3. La història clínica centrada en el pacient. Una perspectiva relacional • Ni els pacients ni les seves malalties existeixen aïllats dels contexts i les relacions en les que es desenvolupen i uns i altres condicionen el diagnòstic, el pronòstic i el tractament. El procés de comprendre i tractar el malestar pel que consulta cada pacient succeeix també en el marc de la relació amb cada professional en particular.

  4. Però la medicina centrada en el pacient i la perspectiva relacional no casen bé amb el paradigma biomèdic de la medicina occidental. Malgrat la nostre sanitat pública està al nivell de les millors del món, la qualitat i la continuïtat de la relació assistencial hi estan poc protegides i sotmeses a tota mena de contingències.

  5. La relació assistencial està sotmesa a diferents tipus de contingències: • 1- Les dificultats del (a) professional: 1a- El model biomèdic de formació acadèmica. 1b- Les pròpies defenses del professional. • 2- Les relacionades amb l´entorn laboral: 2a- El professional diluït en l’ equip. 2b- La tendència a banalitzar la relació assistencial per part d’institucions i gestors.

  6. Dificultats del (a) professional per fer medicina centrada en el pacient i treballar amb perspectiva relacional

  7. 1a- El model biomèdic de formació acadèmica a pre grau i post grau. • El model biomèdic es basa en l’acord implícit de que és possible una observació totalment objectiva del pacient amb la finalitat d’ adjudicar diagnòstics als seus malestars i que la suma de diagnòstics defineixen al pacient. • No ajuda a veure al pacient com una persona en globalitat, amb una biografia que es desenvolupa en diferents espais i temps, tampoc aprofita ni educa la subjectivitat del professional. • La visió “objectiva” i fragmentada de la realitat pot ser útil en algunes fases de l’ aprenentatge i de la investigació però no l’hauríem de confondre amb la realitat mateixa ni adjudicar-li la categoria de veritat absoluta.

  8. Una pregunta Formació biomèdica + Formació en bioètica + Formació en tècniques de comunicació assistencial Formació Biopsicosocial ? =

  9. 1a- El model biomèdic a la societat • Els pacients sovint tendeixen a adoptar la terminologia biomèdica al dirigir-se al metge per consultar els seus malestars subjectius. • Els mitjans de comunicació de masses transmeten una imatge omnipotent de la medicina per a la qual vèncer a la malaltia , l’envelliment i la mort és sols una qüestió de temps i diners. • Sovint les proves diagnòstiques “descarten”patologies orgàniques però, que fem aleshores amb el malestar del pacient?

  10. 1b- Les defenses del(a) professional. • Són defenses el sentir que allò que li passa al pacient mai ens passarà a nosaltres, dissociar la feina de la vida personal, pensar que el pacient és genèticament diferent, fragmentar l’ atenció, és a dir evitar el contacte emocional a fons. • Per poder comprendre a fons la vida i el pacient, el professional precisa d’una formació específica per anar coneixent la seva pròpia subjectivitat, per anar resolent els seus propis dols, reconèixer les seves pors i negacions, i saber com treballar amb les del pacient.

  11. Formació i contenció del(a) professional • Quan el(la) professional està en condicions de manegar la relació assistencial a fons i la sap utilitzar terapèuticament, la seva subjectivitat és molt valuosa en la relació amb al pacient. Balint parlava del metge com a “fàrmac”. • Per fer-ho cal que es senti contingut per l’ equip i la institució, poder participar en grups de reflexió, poder supervisar els casos complicats, i anar-se formant en aquest camp.

  12. I- Es útil cuidar la relació assistencial? • Quan el(la) pacient consulta per patologia inespecífica i/o crònica es molt important una bona aproximació de la subjectivitat del professional a la del pacient. • A través de l’ aliança terapèutica, professional i pacient poden anar trobant parsimoniosament el significat del malestar, a través de l’ exploració amb la paraula, abans de fer, si cal, l’exploració física o altres proves.

  13. II- Es útil cuidar la relació assistencial? • Aquest procés aporta significats que promouen canvis: El (la) pacient pot connectar amb aspectes no conscients del que li passa, pot parlar-ne, i el professional pot orientar millor el diagnòstic valorant l’esfera psicosocial i aproximant-se al pacient com a subjecte integrat. • Bàrbara Starfield ha trobat que el ser atès per un mateix metge de primària al llarg del temps millora els resultats en salut a menor cost1. 1-Starfield B, Chang H, Lemke KW, Weiner JP. Ambulatory specialist use by non-hospitalized patients in US health plans: correlates and consequences. J Ambul Care Manage 2009;32:216-25).

  14. Dificultats relacionades amb l´entorn laboral per poder fer medicina centrada en el pacient i treballar amb perspectiva relacional

  15. 2a- El professional diluït en l’ equip • Pla d’innovació d’atenció primària (AP) i salut comunitària (2009) diu “el procés de la reforma de l’ AP va descuidar la perspectiva individual del professional, que s’ha trobat diluït i amb una projecció insuficient envers el pacient, qui no sempre el percep com el referent i el gestor dels seus problemes de salut”. • Així el professional ha esdevingut intercanviable per un altre qualsevol amb formació similar o, fins i tot, potser, substituïble de vegades per un bon programa d’ordinador.La interpretació del professional es secundària. • El pacient també queda diluït com a subjecte en la història clínica informatitzada, desmembrat en diferents diagnòstics i proves complementàries.

  16. 2b- Es banalitza la relació assistencial • A nivell arquitectònic no s’assegura la privacitat. • A nivell organitzatiu: s’ha eliminat la unitat bàsica assistencial dels equips d’ AP; es fomenten les consultes monogràfiques centrades en patologies; sovint no es substitueixen les baixes per reducció de jornada o malaltia del professional, deixant pacients sense referent; augmenta la burocràcia a les consultes.

  17. 2b- Es banalitza la relació assistencial • A nivell de gestió, la informatització de les històries clíniques ha relegat els aspectes psicosocials, la descripció contextualitzada i la visió global del pacient. • El control de l’ activitat dels professionals a través de la direcció per objectius (DPO) interfereix de manera molt considerable la relació amb el pacient. • Quan no hi ha la visió fonda, integrada del pacient, al professional i al gestor sols li queden els significats biològics i biomètrics. Es com veure un fotograma en lloc de veure una pel·lícula.

  18. La relació en els equips de professionals • La mateixa idea d´ equips d’atenció primària (EAP) en quan a grup de professionals que cooperen en la cura dels pacients ha quedat devaluada en la pràctica amb dificultats per mantenir un bon clima emocional i on els càrrecs directius experimenten un recanvi notable. • Per tenir cura dels pacients també cal sentir-se cuidat pels altres membres de l’ equip i els directius.

  19. Programa PAIMM Programa RETORN DPO Presencialisme Estudis de la BMA (1998) diuen que 1 de cada 15 metges emmalalteix per problemes psíquics o addiccions. Quan això succeeix el significat del que està passant queda fora de l’ equip o se’n parla en veu baixa. La cultura de les nostres empreses no accepta la malaltia i la fragilitat com una part de nosaltres mateixos.

  20. La modernitat de la societat líquida

  21. En la fase tardana de la modernitat, l’ única constant és el canvi i la transitorietat. Defineix la societat actual a partir de: • La desaparició de pautes públiques estables. • La flexibilització del lligam entre temps i espai. • La precarització i banalització dels vincles. • No ofereix teories o sistemes definitius, es limita a descriure les tensions socials i existencials que es generen quan els humans ens relacionem.

  22. No llocs (M. Augé)

  23. Les relacions humanes: Z. Bauman fa referència a la por a establir relacions perdurables: El individualisme marca les relacions i tendeix a tornar-les precàries i volàtils. Les xarxes socials denses amb base territorial són desmantellades en nom d’ una major fluïdesa, augmentant la fragilitat, vulnerabilitat i precarietat dels vincles humans. La identitat en aquesta societat de consum es recicla constantment.

  24. La por Ens hem convertit en ciutadans “addictes” a la seguretat però sempre insegurs. La por és el nom que donem a la incertesa. En aquest model de societat es tendeix a normalitzar l’ estat de emergència.

  25. El valor de la decisió individual • El significat de la relació amb els altres no ve donat sinó que ha de determinar-se a través d’ eleccions individuals, de contractes personals. • La cerca de la pròpia identitat, i del sentit de la pròpia existència és la tasca i la responsabilitat vital de tot subjecte i aquesta feina de construir-se a un mateix constitueix, a la vegada, la manera de arrelar-se a la vida. • També en la relació assistencial, la decisió d’ intentar que aquesta sigui fonda, sòlida i fiable és una elecció individual del professional.

  26. El contracte implícit • Per a que el professional esdevingui un referent fiable cal la voluntat de presentar-se al pacient com una persona, professional, que intenta entendre’l i ajudar-lo dintre de les seves possibilitats amb un contacte sòlid i el compromís personal al llarg del temps. Això afavoreix que la relació assistencial passi a ser sòlida i pugui aportar els significats que ajudin a encarrilar la resolució del malestar del pacient, passant de la demanda al problema de fons.

  27. Propostes • Afavorir la formació específica dels professionals, com a mínim amb espais de supervisió i grups de reflexió o grups Balint. • Espais de temps suficient per interactuar amb els pacients i amb els companys d’equip amb qui es comparteix l’ atenció d’aquest pacients. • Cuidar la privacitat, també en els espais físics. • Cuidar la continuïtat de la relació, la longitudinalitat. • Reduir tot el possible els registres informàtics.

  28. Propostes • DPOs que reforcin el vincle assistencial. • La informàtica per crear vincles, no per entorpir-los. • Història clínica informatitzada que afavoreixi la visió integrada biopsicosocial del pacient ajudant a contextualitzar i a inserir els malestars en la biografia. • Que les empreses sanitàries, les escoles d’ alta gestió, la universitat i la societat, també a través dels mitjans de comunicació, reconeguin explícitament el model biopsicosocial i la vàlua dels professionals que a primera línea s’afanyen a ser excel·lents en aplicar-lo.

  29. Gràcies per la vostre atenció

More Related