440 likes | 665 Views
IIª República: el període constituent (1931). Diumenge 12 d’abril de 1931: eleccions municipals a Espanya. L’arquebisbe de València, Dr. Melo, votant. BARCELONA : 14 d’abril de 1931 . Proclamació de l’Estat Català dins la República Espanyola, a la plaça St. Jaume.
E N D
IIª República: el període constituent(1931)
Diumenge 12 d’abril de 1931: eleccions municipals a Espanya. L’arquebisbe de València, Dr. Melo, votant.
BARCELONA: 14 d’abril de 1931. Proclamació de l’Estat Català dins la República Espanyola, a la plaça St. Jaume. MADRID: 14 d’abril de 1931. Manifestació a la Puerta del Sol en proclamar-se la República.
14 abril 1931: Gran Vía de Madrid. Proclamació de la República.
14 abril 1931: Francesc MACIÀ proclamant la República Catalana (o Estat Català dins la República Espanyola) des del balcó del Palau de la Generalitat. MACIÀ
Formigueix de gent a la plaça Sant Jaume el 14 d’abril de 1931.
“L’Esquella de la Torratxa”, 14 abril 1932 Com recorda aquella jornada, un any més tard, el dibuixant OPISSO.
Govern Provisional de la Segona República Constituït el 14 d’abril, duraria fins al 14 d’octubre NICOLAU D’OLWER ALCALÁ ZAMORA F. DE LOS RÍOS LERROUX Á. de ALBORNOZ PRIETO AZAÑA M. MAURA DOMINGO LARGO CABALLERO MARTÍNEZ BARRIO CASARES QUIROGA
Instrucció Pública Marina Hisenda Estat Economia Governació Justícia Treball Comunicacions Foment Guerra
Text de la renúncia d’Alfons XIII en saber-se el resultat de les eleccions municipals del diumenge 12 d’abril de 1931 que li havien estat adverses.
ROMANONES Alfons XIII, foragitat d’Espanya . ALFONS XIII “L’Esquella de la Torratxa”, 24 abril 1931
J. CUCHY. Barcelona, 1931. Bandera republicana (tricolor)
El Primat de l’Església espanyola, Pedro Segura, cardenal-arquebisbe de Toledo, publica el maig una carta pastoral molt dura amb la República, que provocarà la crema de convents a Madrid i Andalusia. Incendi del col·legi religiós “Nuestra Señora de las Maravillas”, a Madrid, l’11 de maig de 1931, a rel del cas Segura. Cardenal Pedro Segura
Detenció del cardenal Segura. Acusat d’haver provocat els greus incidents anticlericals de maig amb la seva carta pastoral, fou escortat fins a la frontera i expulsat del país. Cardenal Pedro Segura
“L’Esquella de la Torratxa”, 8 maig 1931 Els diaris conservadors “ABC” i “El Debate” dirigiren durs atacs contra la República i la seva política religiosa, sobretot a rel del “cas Segura”, motiu pel qual foren temporalment suspesos.
“L’Esquella de la Torratxa”, 22 maig 1931 “ABC” i “El Debate”segueixen conspirant contra la República.
ALFONS XIII GARCÍA PRIETO DATO ALFONS XIII ROMANONES “L’Esquella de la Torratxa”, 15 maig 1931
“L’Esquella de la Torratxa”, 5 juny 1931 ALFONS XIII
28 juny 1931 Eleccions generals per a Corts Constituents Resultats electorals: Clara victòria de la coalició de republicans d’esquerra-socialistes, que ratificà al Govern que hi havia des del 14 d’abril.
“L’Esquella de la Torratxa”, 3 juliol 1931 Aquest setmanari republicà es fa ressò, amb eufòria, del gran triomf de la coalició republicans d’esquerra-socialistes.
CATALUNYA es posà d’immediat a la tasca de redactar l’avant-projecte d’un Estatut d’Autonomia. Es féu a Núria i a finals de juny la comissió encarregada ja havia acabat la seva feina. I el poble català l’aprovà en referèndum el 2 d’agost, amb més del 99% dels vots emesos i una participació del 75%. Les dones, sense dret a vot, recolliren unes 400.000 signatures favorables. Ara calia dur-lo a Madrid per tal que l’aprovessin les Corts espanyoles, però primer s’havia d’esperar a tenir una Constitució. “El Be Negre”, 7 juliol 1931 Dos exemples de què s’aprovà aquí i com ho deixà Madrid: Dos exemples de què s’aprovà aquí i com ho deixà Madrid: Art. 1. Catalunya és un Estat autònom dintre la República espanyola. Art. 1. Catalunya es constitueix en regió autònoma, dins de l’Estat espanyol. Art. 5. La llengua catalana serà l’oficial a Catalunya… Art. 5. L’idioma català és, com el castellà, llengua oficial a Catalunya.
“L’Esquella de la Torratxa”, 24 juliol 1931 A principis de juliol hi hagué una important vaga a Telefònica, centrada especialment a Sevilla i Barcelona, que deixà el dramàtic resultat d’una trentena de morts.
Apertura de les Corts Constituents: 14 juliol 1931. El socialista Julián Besteiro seria elegit president.
Presentació del Govern en el Congrés dels Diputats el 14 de juliol de 1931. ALCALÁ ZAMORA LERROUX AZAÑA F. DE LOS RÍOS CASARES QUIROGA
“L’Esquella de la Torratxa”, 31 juliol 1931 “El 2 d’agost hi ha el referèndum per l’Estatut català.
L’èxit de participació (75%) i de vot afirmatiu (més del 99%) ha estat aclaparador. “L’Esquella de la Torratxa”, 7 agost 1931 MACIÀ
Referències a la pèrdua de llibertats ara en part recuperades (1714); a la proclamació de la República (14 d’abril); a les recents eleccions generals (28 de juny); a l’encara més recent referèndum per a l’Estatut d’Autonomia (2 agost); a en Macià com a promotor d’aquests èxits assolits… “L’Esquella de la Torratxa”, 7 agost 1931
14 agost 1931 AIGUADER COMPANYS MACIÀ GASSOL
“El Be Negre”, 18 agost 1931 El Macià duu a Madrid el text de l’Estatut aprovat pel poble català.
“El Be Negre”, 22 setembre 1931 Es comença a conèixer l’esborrany constitucional.
Octubre 1931: dimiteixen els dos únics catòlics practicants del govern (ALCALÁ ZAMORA i MAURA), en desacord amb l’article26 de la futura Constitució, que entre altres coses establia: • Unaley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero. • - Quedan disueltas aquellas órdenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes. President del Govern Ministre de Governació Niceto ALCALÁ ZAMORA Miguel MAURA GAMAZO
Manuel AZAÑA DÍAZ, fins ara Ministre de la Guerra, passa a presidir el govern (octubre 1931-setembre 1933). Una de les seves primeres actuacions com a president del govern fou l’aprovació de la Llei de Defensa de la República (octubre), que preveia presó, desterrament o multes de fins a 10.000 pessetes per a actes manifestament hostils contra la República.
Constitució de 1931 Sobirania popular “Espanya és una República democràtica de treballadors de tota mena…” Estat laic Separació d’Església i Estat (sense religió oficial) Sufragi universal (masculí i femení) (a partir del 23 anys) Àmplia declaració de drets i llibertats (al divorci, a l’educació, equiparació de fills legítims i il·legítims, lliure opinió, dret de les regions a establir Estatuts d’Autonomia…) Corts unicamerals (amb àmplies atribucions) Legislatiu Separació de poders (President de Govern i Consell de Ministres) Govern Executiu President de la República (amb escassos poders) Judicial Jutges independents
Constitució de 1931 Artículo 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase […]. Artículo 3. El Estado español no tiene religión oficial. Artículo 26. Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial.[…] < L’article 26 el veurem a part > Artículo 27. […] Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. Artículo 34. Toda persona tiene derecho a emitir libremente sus ideas y opiniones, valiéndose de cualquier medio de difusión, sin sujetarse a la previa censura. Artículo 36. Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de veintitrés años, tendrán los mismos derechos electorales conforme determinen las leyes. Artículo 44. […] La propiedad de toda clase de bienes podrá ser objeto de expropiación forzosa por causa de utilidad social mediante adecuada indemnización, a menos que disponga otra cosa una ley aprobada por los votos de la mayoría absoluta de las Cortes. Artículo 68. El Presidente de la República será elegido conjuntamente por las Cortes y un número de compromisarios igual al de Diputados. Artículo 71. El mandato del Presidente de la República durará seis años. Artículo 81. […]El Presidente podrá disolver las Cortes hasta dos veces como máximo durante su mandato cuando lo estime necesario, sujetándose a las siguientes condiciones: a) Por decreto motivado. b) Acompañando al decreto de disolución la convocatoria de las nuevas elecciones para el plazo máximo de sesenta días. En el caso de segunda disolución, el primer acto de las nuevas Cortes será examinar y resolver sobre la necesidad del decreto de disolución de las anteriores. El voto desfavorable de la mayoría absoluta de las Cortes llevará aneja la destitución del Presidente. < Això passà l’abril de 1936 > Palacio de las Cortes Constituyentes, a 9 de Diciembre de 1931.
Niceto ALCALÁ ZAMORA és elegit president de la República. Aquest és el seu estendard presidencial.
Julián BESTEIRO President de les Corts Niceto ALCALÁ ZAMORA President de la República
L’alcalde de L’Hospitalet de Llobregat convida al poble a exterioritzar la seva alegria amb la proclamació del President de la República.
Alfons XIII és jutjat “in absentia” per alta traïció, per complicitat amb la Dictadura de Primo de Rivera, i, com que les Corts acabaven d’abolir la pena de mort, el condemnen a desterrament perpetu. 4 desembre 1931 ALFONS XIII
“L’Esquella de la Torratxa”, 11 desembre 1931 Homenatge a Fermín GALÁN i Ángel GARCÍA HERNÁNDEZ, en el primer aniversari del seu afusellament.
Aniversari de l’afusellament de Galán i García Hernández. ALCALÁ ZAMORA Mare de Fermín GALÁN Vídua d’Ángel GARCÍA HERNÁNDEZ
“El Be Negre”, 15 desembre 1931 ALCALÁ ZAMORA ALCALÁ ZAMORA, recent elegit president de la República, ratifica com a president del Govern Manuel AZAÑA, qui havia posat el càrrec a la seva disposició. AZAÑA