230 likes | 435 Views
ELS NENS I EL DOL. LES REACCIONS DELS NENS A LA MORT SEGONS L’EDAT. ABANS DELS 5 ANYS: No entenen els conceptes de la mort com a fet irreversible i final “Quan tornarà el papa?” “Qui li donarà llet al bebè al cel?” Poden mostrar-se confusos amb explicacions contradictòries o abstractes
E N D
LES REACCIONS DELS NENS A LA MORT SEGONS L’EDAT • ABANS DELS 5 ANYS: • No entenen els conceptes de la mort com a fet irreversible i final • “Quan tornarà el papa?” • “Qui li donarà llet al bebè al cel?” • Poden mostrar-se confusos amb explicacions contradictòries o abstractes • “La mama està enterrada al cementiri però se n’ha anat al cel” • Ull amb els eufemismes, desperten un imaginari ansiògen pel nen • “Està dormint” o “Se n’ha anat de viatge” per explicar que ha mort • Poden tenir concepcions errònies sobre el que causa la mort • “Si no haguessis anat a l’hospital, el bebè no hauria mort” • Experimenten el temps com a circular: vivim, morim i tornem a viure • Cap als 4-5 anys s’interessen pel funcionament biològic i poden començar a comprendre que els òrgans poden fallar i propiciar la mort
ENTRE ELS 5 I 10 ANYS: • Gradualment van entenent la irreversibilitat de la mort, a més d’entendre-ho com a un fet inevitable i universal • L’últim concepte que s’adquireix és el de la pròpia mort • Poden entendre les causes externes de la mort (accidents, actes violents) i les internes (malalties, vellesa) • Necessiten expressions concretes com a recolzament del seu dol: rituals, fotos, tombes al cementiri, etc. • Encara hi ha cert pensament màgic: poden pensar que el difunt els pot veure o sentir • Ja mostren empatia amb la gent que pateix i poden manifestar el seu propi dolor • Poden preocupar-se per qüestions de “justícia” • “No és just que la mama morís, sempre era bona amb tothom” • Es comencen a desenvolupar els rols socials de gènere i els nens poden començar a ser reticents a mostrar els seus sentiments més que les nenes
DELS 10 ANYS FINS L’ADOLESCÈNCIA: • El concepte de la mort és més abstracte i poden entendre les conseqüències a llarg termini d’una pèrdua • Més insistència en conceptes com justícia-injustícia, destí o fenòmens paranormals • Ja hi ha consciència de la pròpia mort • Degut al desenvolupament cognitiu, són capaços de fer hipòtesis sobre els fets que condueixen a la mort i de pensar en qüestions metafísiques • Com més experiències properes relatives a la mort tinguin, més capacitat per comprendre-la
REACCIONS IMMEDIATES DELS NENS DAVANT LA MORT • Igual que els adults, hi ha diverses reaccions immediates possibles dels nens davant la mort. • Les més comunes són: • Shock i incredulitat • Consternació i protesta • Apatia i sentiment de desconcert • Continuació de les activitats usuals “com si no hagués passat res”
REACCIONS DE DOL MÉS COMUNES ENTRE ELS NENS • Ansietat: por que els passi alguna cosa a les persones més properes. Es pot complicar cap a un TEPT o un trastorn fòbic • Records vívids: quan hi ha record traumàtic, imatges intrusives • Alteracions de la son: insomni primari o secundari, malsons, fòbia a anar a dormir, a dormir sols, etc. • Tristesa i enyorança: plorar, aïllar-se, buscar el difunt, identificació amb el difunt • Ira i mal comportament • Culpa, auto-crítica i vergonya: pensament màgic d’haver provocat la mort • Problemes a l’escola: manca d’atenció i concentració, mals resultats acadèmics • Queixes físiques: de vegades reforçades per les extremes atencions dels adults
ALTRES POSSIBLES REACCIONS DE DOL • Conducta regressiva: com més petits els nens, més comuna és • Aïllament social: especialment quan no se senten compresos pels companys • Fantasies sobre la mort o el difunt: sobre la causa de la mort, sobre el difunt que torna a “venjar-se” o l’aparença del difunt, per ex. • Canvis de personalitat • Pessimisme pel futur: relacionada amb l’ansietat traumàtica, hi ha una por constant que passi alguna cosa en el futur • Maduració i creixement molt ràpids
QUÈ POT EMPITJORAR O COMPLICAR EL DOL INFANTIL? • La mala gestió de la mort per part dels adults: • Mala informació als nens sobre la mort • Amagar-los fets importants que dificultin la seva comprensió • Excloure’ls de la mort o la participació dels rituals següents • El tipus de mort: • Morts sobtades o traumàtiques poden alterar el sentiment de seguretat del nen • Ser testimonis de situacions traumàtiques • Viure malalties llargues que puguin alterar durant temps la vida del nen • La relació amb el difunt: • Relacions ambivalents amb el difunt, com gelosia del germà, parent maltractador o abusador, etc. • Apegos insegurs o evitadors
El recolzament posterior que rebi el nen, el clima emocional que envolta en nen després de la pèrdua • L’accés a una persona “de reemplaçament”, algú de confiança, especialment quan el difunt era el cuidador principal del nen • La presència de fantasies i pensament causal sobre la causa de la mort • Personalitat i experiències prèvies: estratègies d’afrontament negatives, inestabilitat emocional del nen, pèrdues anteriors
ASPECTES A CUIDAR EN LES NECESSITATS DELS NENS • Una comunicació directa i oberta • Els nens volen i necessiten la veritat, encara que se’ls ha de donar la informació amb un llenguatge adequat a la seva edat • Evitar eufemismes, que porten a confusions i por • Amb els nens més petits, evitar explicacions abstractes, que no entenen • Si viu en un entorn religiós, utilitzar idees simples • Donar-los tota la informació necessària per tal d’evitar que la descobreixin per altres vies • No retrassar la informació ni mentir-los o amagar-los coses • La millor informació ve de persones de confiança pel nen
Mort per malaltia • Els nens necessiten informació constant i al dia del desenvolupament de la malaltia i del que passarà a continuació • També necessiten informació sobre els canvis que implica la malaltia, tant en el malalt (simptomatologia) com en els canvis que afectaran la seva vida quotidiana • Quan la mort sigui imminent, és millor explicar al nen què està passant i observar com ho afronta. No donar falses expectatives • Quan és el pare/mare el que està morint, és important garantir la continuïtat de la vida del nen. També se l’hauria d’incloure a la última fase de la vida del pare/mare • Fer la pèrdua real • Deixar-los participar de les cerimònies i rituals per afrontar la mort • Compartir amb ells què fer amb els objectes personals del difunt • No evitar les reaccions emocionals dels adults davant dels nens
Donar temps per la maduració cognitiva • Els nens construeixen la seva comprensió del que ha passat a través de preguntes, converses i el joc. Important pels adults intentar mantenir la paciència en moments durs per tots • Les preguntes solen ser punyents, dures o plenes de fantasia • Les converses són curtes i quan ells decideixen que volen parlar-ne. També les acostumen a acabar canviant de tema de forma abrupta • El joc els ajuda a posar ordre i coherència al caos de pensaments. Els adults l’haurien de fomentar activament, ajudant el nen a reproduir les situacions de la vida real quan ho demanin • Estimular l’afrontament emocional • Comunicació oberta dins de la família, evitar secretismes • Contra la por i l’ansietat, fomentar la continuïtat tant a casa com a l’escola • Evitar al màxim separacions innecessàries • Permetre que siguin més demandants, tinguin necessitat de la presència de l’adult el temps que necessitin. Aquestes conductes decreixen gradualment • Parlar-los sobre possibles sentiments de culpa o auto-retrets
INTERVENCIÓ DEL PSICÒLEG: ASSESSORAMENT D’ASPECTES PRÀCTICS • Acompanyar els pares • La millor ajuda pels fills és cuidar-se un mateix • Avaluar el dol dels adults i assessorar en el dol infantil • Assessorar els familiars per notificar una defunció a un nen • Preferentment ho hauria de fer algú de confiança del nen • Explicar la millor manera de donar la notícia • Informar sobre les possibles reaccions del nen a la notícia • Fomentar la participació dels nens en els rituals i cerimònies • Explicar la importància dels rituals com a forma de fer real la pèrdua i evitar les fantasies posteriors • Assegurar-se que el nen té tota la informació sobre el ritual i pot decidir lliurement si participar-hi i fins a quin punt
Preparació del nen • Descripció detallada del que veurà en cas que ho hagi de fer/vulgui fer-ho • Informació sobre els rituals i les reaccions possibles de la gent que hi participarà • A partir de certa edat, intentar incloure el nen en certes decisions relatives a la cerimònia i l’acomiadament • Destacar la importància que el nen sempre vagi acompanyat d’un adult • Permetre expressions concretes del nen • Els nens són concrets i necessiten manifestacions concretes. Assessorar la família perquè permetin expressions com • Posar una carta, un dibuix o una joguina amb el difunt • Mirar, tocar o fer un petó al difunt si ho demana el nen i és possible • “comprovar” que la mort és real amb accions que poden semblar irrespectuoses als adults • Comportaments poc solemnes durant els rituals
INTERVENCIONS A LES ESCOLES • Participació en situacions de crisis a les escoles: • Formar els professors i el personal docent • Oferir informació escrita sobre educació de la mort per consultar • Dissenyar o assessorar en el disseny de plans preventius d’afrontament de situacions de crisi • Intervenir en la situació de crisi • Atendre els professors i el personal escolar després de la crisis • Assessorament en casos especials com • La malaltia terminal d’un nen de l’escola • Les necessitats especials d’estudiants que hagin patit pèrdues importants • Assessorament en la notificació d’una defunció a l’escola • Foment i informació sobre rituals d’acomiadament a l’escola
INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA AMB NENS I ADOLESCENTS EN DOL • La majoria dels nens i adolescents són resilients, per tant no necessitaran ajuda professional després d’una pèrdua important. • És aconsellable la intervenció professional en alguns casos especials: • Quan la mort s’ha produït per suïcidi o assassinat • Quan el nen ha estat testimoni de la mort traumàtica • Quan el nen va tenir algun tipus de responsabilitat en la mort o estava amb la persona que va morir • Indicadors de la necessitat d’intervenció psicològica: • Aïllament del nen dels amics i dels adults • Canvis importants i sobtats del rendiment acadèmic • Canvis dràstics i continus en el temps en el comportament del nen • Reaccions fòbiques del nen • Expressions de sentiments de culpa per part del nen
TIPUS D’INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA EN EL DOL INFANTIL I ADOLESCENT • Amb els nens, la intervenció és a través del joc. • S’utilitza tot tipus de material: sorra, construccions, dibuixos, etc. • S’aborden els temes simbòlics que preocupen al nen i que expressa a través del joc. • Es permet l’expressió emocional del nen a través de la relació amb els objectes del joc. • Com més gran és el nen, més s’incorpora l’expressió oral i la narració o dramatització dels fets. • Quan hi ha imatges intrusives o ansietat, és útil introduir tècniques de relaxació o meditació. • Amb els adolescents es poden aplicar la majoria de les tècniques que s’utilitzen amb els adults, adaptant tot el que sigui necessari a l’edat de l’adolescent.
ASPECTES A CUIDAR QUAN ES TREBALLA EN L’ÀMBIT ASSISTENCIAL • FÍSIC • COGNITIU • EMOCIONAL
RISCOS DEL PSICÒLEG QUE TREBALLA EN DOL • Fatiga per compassió • Burnout • Traumatització primària • Traumatització secundària
SÍMPTOMES DE LA FATIGA PER COMPASSIÓ Psicològics: • Emocions fortes (tristesa, enuig, culpa, neguit) • Pensaments estranys, imatges intrussives, malsons • Sensacions d’estar com adormit o congelat • Evitar serveis, usuaris, la família o determinades situacions • Malestars somàtics (trastorns gastrointestinals, cefalea, fatiga) • Ansietat o agitació • Conductes compulsives o addictives • Sentir-se aïllat o personalment responsable, sense retorn.
Cognitius: • Desconfiar dels altres (família, usuaris, companys d’equip) • Augment de la vulnerabilitat personal o manca de seguretat • Creure que altres no son competents per gestionar el problema • Augment o disminució del sentiment de la pròpia capacitat • Augment de l’escepticisme • Augment del sentit de responsabilitat personal o culpa • Creure que els altres no entenen la feina que un fa
ESTRATÈGIES D’AUTOCURA I DE PREVENCIÓ DEL RISC PSICOLÒGIC • Respectar els ritmes de son i descans • Alimentacióequilibrada • Activitats no relacionadesamb la feina • Cuidar i gaudir de la família i delsamics • Activitat física regular (aeròbicamillor) • Desenvolupar una bona intel·ligència emocional, habilitats de comunicació, seguretat i confiança en un mateix … • Sentit de l 'humor • Permetre 's estar malament si alguna cosa no ha anatbé (sensevictimisme) • No defugir el dolor (ni convocar-lo)