Joan Sardà i Dexeus (1910 – 1995)

1. Exposicions Bibliogràfiques Biblioteca de Ciències SocialsServei de Biblioteques de la UABpresenta:Joan Sardà i Dexeus : un economista excepcionalsetembre-novembre 2010

2. Joan Sardà i Dexeus(1910 – 1995)

3. …en el centenari del seu naixement

4. La figura de Joan Sardà Dexeus té una singularitat que la distingeix. És el fet de ser reconegut com un economista rellevant –probablement el de més influència en el pensament econòmic espanyol del segle XX- pels cercles acadèmics i pels estudiosos de la teoria econòmica –i especialment la monetària-, i alhora ser considerat la clau de volta del potent creixement que va experimentar l’economia espanyola a partir dels anys seixanta, un creixement que ha fet finalment possible la nostra incorporació a la Unió Monetària Europea. [SERRA i RAMONEDA, Antoni. Joan Sardà i Dexeus, semblança biogràfica. Barcelona : Institut d’estudis Catalans, 2001]

5. “Joan Sardà és un cas excepcional del que John Maynard Keynes qualificava com a un economista complet. Integrava en les seves anàlisis eines de la teoria econòmica, amb eines de l’estadística, i sempre insistia en la importància del coneixement exhaustiu de les institucions i de la història. I addicionalment adreçava les seves eines per ajudar a millorar la realitat econòmica, incidint de manera destacada en el disseny i la implementació de polítiques econòmiques amb capacitat de transformació.” [TRULLÉN, Joan. En el centenari del naixement de Joan Sardà i Dexeus. Disponible a: http://www.bib.uab.cat/socials/exposicions/sarda ]

6. 1. El jove Sardà i els“Decrets de S’Agaró” de 1937

7. Joan Sardà neix a Barcelona el 13 d’abril de 1910 i es forma a la Universitat de Barcelona, a Múnich i a la London School of Economics. • Participa en la prestigiosa Universitat Autònoma de la Generalitat en temps de la República. • Va tenir un paper important en la regulació financera de la Generalitat republicana impulsada per Josep Tarradellas que es va plasmar en els Decrets de S’Agaró de 1937.

8. Sardà, en ocasió del reconeixement per les autoritats franquistes de la seva decisiva contribució al Pla d’Estabilització “Va tenir interès a recordar també la seva aportació a l’endegament de l’economia catalana durant la guerra civil, per tal com contribuí amb d’altres economistes, juristes i funcionaris de la Generalitat de Catalunya, que aleshores es tractà de normalitzar dintre del possible, malgrat les dificultats de la guerra civil. Es refereix el professor Sardà a la seva participació en l’elaboració dels anomenats “Decrets de S’Agaró” o “Pla Tarradellas” [BRICALL, Josep M. El professor Sardà i els “Decrets de S’Agaró”. Revista Econòmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 59-62]

9. 2. La política monetària i les fluctuacions de l’economia espanyola en el segle XIX

10. “Des del camp dels economistes, l’obra de Joan Sardà La política monetaria y las fluctuaciones de la Economía española en el siglo XIX, publicada el 1948, representa una confluència destacada amb els mètodes d’investigació quantitativa del passat i amb les prioritats que Vicens Vives havia de promoure poc després entre els historiadors i les primeres promocions d’estudiants de la nova Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona.” [SUREDA, Josep Lluís. L’obra de Joan Sardà sobre les fluctuacions econòmiques i el diner en el segle XIX. Revista Econòmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 56-58]

11. “L’aportació fonamental de Joan Sardà consisteix en un estudi minuciós de la política monetària del segle XIX i de la seva influència sobre l’evolució de la conjuntura econòmica en cada un dels períodes que distingeix. El llibre que comentem esdevé d’aquesta manera una història monetària espanyola en el segle XIX, el qual s’inaugura amb una circulació metàl·lica escassa i amb una amenaça latent de deflació.” [SUREDA, Josep Lluís. L’obra de Joan Sardà sobre les fluctuacions econòmiques i el diner en el segle XIX. Revista Econòmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 56-58]

12. Un llibre emblemàtic: SARDÀ i DEXEUS, Joan. La Política monetaria y las fluctuaciones de la economía española en el siglo XIX. Pròleg de Luis Ángel Rojo. Barcelona : Alta Fulla, 1998. Clàssics del pensament econòmic català ; 12. Edició Facsímil, Madrid : Instituto de Economía "Sancho de Moncada". CSIC, 1948

13. 3. Joan Sardà a Veneçuela (1951-1956) • Convidat per Pere Grases, va formar part com a economista del Banc Central de Veneçuela.

14. “De 1951 a 1956, Sardà va dedicar fonamentalment el treball diari al Banc Central, amb la seva participació d’opinions tècniques quotidianes i, particularment, en la coordinació de l’equip encarregat de preparar l’informe del Banc. Sardà tenia al seu càrrec la coordinació dels col·laboradors del personal del Banc (Carlos Rafael Silva, Carlos Miguel Lollett, Héctor Esteves, Ángel Raúl Villasana, Félix Miralles, etc.). Del treball conjunt en sortia l’elaboració de la part doctrinal i d’interpretació de l’evolució del país en la Memòria anual que el Banc publicava a la fi de cada exercici. De les pàgines dels grossos volums editats per la institució de 1952 a 1957, una bona part es deu a la ploma del Dr. Sardà, sense signatura, perquè representen el pensament del Banc. Puc afirmar amb ple coneixement que els dictàments de Sardà foren altament apreciats per l’administració de l’organisme i el seu parer fou estimat com una aportació fonamental. Tots els col·laboradors en guarden un record excel·lent.” [GRASES, Pere. El doctor Joan Sardà Dexeus a Veneçuela (1951-1956). Revista Econòmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 63-68]

15. 4. Director del Servei d’Estudis del Banc d’Espanya des de 1956

16. Des d’aquesta posició [Sardà] assumirà una funció essencial per capgirar la política econòmica autàrquica defensada pels franquistes, amb la convicció de que la millora de l’economia acceleraria el canvi polític.

17. “L’arribada al Banc d’Espanya del professor Sardà s’emmarca dins el conjunt de canvis que l’any 1956 comencen a produir-se a l’Administració espanyola i que culminarien, davant l’opinió pública, amb el que popularment va anomenar-se <l’arribada dels ministres tecnòcrates>.” [VELARDE FUERTES, Juan. Sardà en el Banc d’Espanya. Revista Econòmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 69-78]

18. “L’arribada d’un nou director d’un Servei d’Estudis s’acaba percebent en els informes, en els treballs interns i, per descomptat, en les publicacions de l’entitat. En el cas de Sardà la cosa sembla evident” [VELARDE FUERTES, Juan. Sardà en el Banc d’Espanya. Revista Econòmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 69-78]

19. Joan Sardà al Banc d’Espanya

20. 5. Joan Sardà i el Pla d’Estabilització del 1959

21. La participació del professor Sardà va continuar sent essencial. El febrer de 1959, la missió del Fons es trobava a Madrid per tal de fer les consultes anuals obligatòries que preveia el Conveni Constitutiu per a aquells estats, com l’espanyol, que mantenien restriccions en els seus pagaments per compte corrent. La missió estava autoritzada per els seus a tractar aspectes més generals i importants de l’economia i la política espanyoles. Quan el govern hi va donar la llum verda necessària, hi havia algú que havia de posar un paper damunt la taula com a base per a la discussió. Després de tot el que hem dit més amunt, no ha pas d’estranyar a ningú que Sardà i Ferràs –que era qui presidia la missió del Fons- fossin els autors de l’esborrany que contenia la primera revisió del Pla. [d’Estabilització de 1959] [VARELA PARACHE, Manuel. El professor Sardà i el Pla d’Estabilització. Revista Econòmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 79-83]

22. 6. Joan Sardà i la creació de la Facultat d’Economia de la UAB

23. “A Sardà li costa d’acceptar el càrrec de Degà de la nova Facultat. És escèptic sobre les possibilitats d’una autèntica innovació en el trist panorama universitari, no creu en l’autenticitat de la voluntat modernitzadora, té dubtes sobre les forces per vèncer la inèrcia del moment. Malgrat tot, finalment accepta amb unes condicions que , si bé ara semblen lògiques, llavors eren oposades a l’esperit de les autoritats oficials. Entre aquestes condicions, dues mereixen ser accentuades. La primera és començar pel curs de Doctorat. Així, es podrien evitar les improvisacions i les corredisses que tant semblen agradar al nostre món acadèmic. Efectivament, el primer any d’existència de la Facultat es va dedicar a la confecció d’un Pla d’Estudis i a la selecció del professorat i el compromís, llavors difícil d’obtenir, que no es convocaria cap concurs de trasllat o oposició si no era prèviament demanat pel Deganat. El nom de Sardà tenia prou prestigi perquè al seu entorn s’aplegués un bon nombre d’economistes prestigiosos: Jordi Nadal, Josep M. Bricall, Joaquim Muns, Ramon Trias, Jacint Ros i altres que em deixo en el tinter. El fet és que el procés va ser exemplar.” [SERRA RAMONEDA, Antoni. El professor Joan Sardà i la creació de la UAB. Revista Econòmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 84-86]

24. Acte en memòria del professor Joan Sardà i Dexeus a la UAB, el 9 de maig de 1996, amb l’assistència de destacats ponents . Presidit pel rector Carles Solà.

25. El Doctor Sardà en una de les seves darreres fotos, amb els professors Martí Parellada i Joan Trullén

26. Fi .-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- Aquesta exposició presencial complementa l’exposició virtual que ha estat realitzada per Laia Lorenzo i Serra, disponible a: http://www.bib.uab.cat/socials/exposicions/sarda .-.-.-. Aquesta presentació en PowerPoint s’ha confegit a partir de la informació extreta dels articles de la revista Revista Econòmica de Catalunya, 1987, vol. 5, a partir d’una tria i suggerència del professor Joan Trullén, el qual ha escrit també una introducció per aquesta exposició. Des d’aquí volem agrair-li la seva desinteressada col·laboració. També hem utilizat alguns continguts de la publicació d’Antoni SERRA i RAMONEDA. Joan Sardà i Dexeus, semblança biogràfica. Barcelona : Institut d’estudis Catalans, 2001 .-.-.-. La música és el preludi de la Suite nº 1 per a violoncel en sol major, BWV 1007, de J. S. Bach, amb una interpretació del violoncelista Bruno Cocset .-.-.-. Les imatges han estat obtingudes a partir d'una fotografia de l'acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Joan Sardà, extreta del web de la Generalitat. I de fotografies extretes de la Revista Econòmica de Catalunya, número 5 de 1987, esmentada més amunt. El dibuix, d’autor desconegut, correspon a la revista Papeles de Economía Española, número 1 de 1979. .-.-.-. Agraïm la col·laboració informàtica de Xavier Anglès. .-.-.-. Responsabilitat de la presentació i de l’exposició presencial: Josep Vicens-i-Planagumà. .-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- UABBiblioteca de Ciències Socials Setembre de 2010