Download
1 / 22
E N D
Biografía Va nàixer en l'AntigaAtenes, on va viuredurantels dos últimsterços del segle V a. C. l'èpocamésesplèndida en la història de la seuaciutat natal, i de tota l'antigaGrècia.Des de moltjove, va cridar l'atenció de quèhorodejaven per l'agudesadelsseusraonaments i la seuafacilitat de paraula, a més de la fina ironiaambquèesguitava les seuestertúliesambelsciutadansjóvensaristocràticsd'Atenes. Es va casar ambXantipa (o Jantipa), que era de família noble.
Biografía El seuinconformismeho va impulsar a oposar-se a la ignorància popular i al coneixement de què es deiensavis, encara que ellmateix no es considerava un savi. Un dias´en va adonar que filòsofs, poetes i artistes, totscreientindre una gran saviesa, en canvi, Sòcrates era conscienttant de la ignorància que lirodejavacom de la seuapròpia. Açòho va portar a tractar de fer pensar a la gent i fer-los veure el coneixement real que tenien sobre les coses. Sòcrates no va escriurecap obra perquècreia que cada un havia de desenrotllar les seuespròpies idees.
Biografía L'enverinament per cicuta era un mètodeempleathabitualmentpelsgrecs per a executar les sentències de pena de mort. Sòcrates va ser jutjat i, declarat culpable, va complir esta pena l'any 399 a. C. Va morir als 70 anysd'edat, acceptantserenament esta condemna, mètodetriat per un tribunal que li va jutjar per no reconéixerelsdéusatenesos i corrompre a la joventut. Segons relata Plató en l'Apologia que va deixar del seumestre, este va poder havereludit la condemna, gràciesalsamics que encara conservava, però va preferir acatar-la i morir.
Problema en les fonts • Atés que Sòcrates no va escriure cap obra, ens podem acostar a la seua figura per mitjà de quatre fonts: • 1-Els diàlegs de Plató com a material més important. • 2-Els escrits de Xenofont en què parla de Sòcrates, els quals, no obstant això, contenen errors històrics i geogràfics. • 3-La comèdia d'Aristòfanes, Els núvols, que va ser escrita quan Sòcrates tenia només 41 anys, ridiculitzant-ho i col·locant-ho en el lloc dels sofistes. • 4-I finalment, les mencions d'Aristòtil al llarg de totes les seues obres; no ho va conèixer directament però tradicionalment es considera que el seu recompte és el més objectiu.
TEORÍA DE SÓCRATES 1- Segons la seua opinió, el principi generador de la ciència i la seua base pròpia, és el coneixement de si mateix. El nosceteipsum del temple de Delfos, és el primer principi de la Filosofia per a Sòcrates. L'estudi de l'home i dels seus deures morals, religiosos i politicosocials, heus ací l'objecte quasi únic i verdader de la Filosofia per al mestre de Plató(Sócrates). Respecte al món i a les ciències físiques que al mateix es referixen, Sòcrates professava un escepticisme molt semblant al dels sofistes els seus contemporanis: escepticisme que solia expressar en aquell aforisme que repetia ben sovint: només sé que no sé res.
TEORÍA DE SÓCRATES • 2-El mètode de Sòcrates estava en relació amb el punt de partida que assenyalava a la Filosofia, fent consistir el primer en l'observació dels fenòmens interns, en la reflexió i anàlisi raonat dels mateixos. • Sòcrates conduïa insensiblement als seus oients al coneixement de la veritat, la qual pareixia sorgir espontàniament del fons de la seua consciència. No hi ha per a què advertir que se servia de les mateixes armes per a posar de manifest la superficialitat científica i les contradiccions dels sofistes.
TEORÍA DE SÓCRATES 3-Partint de l'observació psicològica i de l'anàlisi del sentit moral de la humanitat, Sòcrates arriba pel mètode indicat a les conclusions següents:
TEORÍA DE SÓCRATES • A)El deure de l'home i l'ocupació més pròpia de les seues facultats, és investigar el bé, i conformar la seua conducta amb ESTE bé moral una vegada conegut. El coneixement de si mateix, i l'esforç constant per a dominar les seues passions i males inclinacions, subjectant-les a la raó, són els mitjans per a aconseguir este resultat, o siga per a adquirir la perfecció moral, en la qual consistix la verdadera felicitat de l'home en la terra.
TEORÍA DE SÓCRATES • B) La prudència, la justícia, la temprança o moderació de les concupiscències sensibles i la fortalesa, són les quatre virtuts principals i necessàries per a la perfecció moral de l'home, el qual serà tant més perfecte en eixe orde, com més s'assemble a Déu en els seus actes, perquè Déu és l'arquetip de la virtut i de la perfecció moral. • En el juí diví i en la veritat mateixa, ha de buscar-se la norma d'eixa perfecció moral, la noció real i verdadera de la virtut, però no en el juí del populatxo i de les multituds: L'important, afig Sòcrates en un dels seus diàlegs de Plató, no és el viure, sinó el viure bé , o siga viure d'acord amb les regles de la rectitud moral i de la justícia. En harmonia amb estes regles o principis de moral, no hem de prendre venjança de les injúries, ni tornar malament per mal; hem d'anteposar la justícia i l'amor de la pàtria i de les lleis a totes les altres coses, sense excloure els fills, els pares i la vida mateixa.
TEORÍA DE SÓCRATES • C) La justícia entranya la idea i el compliment dels nostres deures amb altres, sent part principal d'estos deures l'observança i l'obediència a les lleis humanes o positives, i també a les lleis no escrites, és a dir a la llei natural, anterior i superior a aquelles i arrel de tota justícia; però sobretot el sacrifici absolut de nosaltres i de les nostres coses a la pàtria, i la submissió incondicional i perfecta als magistrats.
TEORÍA DE SÓCRATES • D) La pietat i l'oració són dos virtuts molt importants, per mitjà de les quals tributem a Déu honor i reverència, alhora que busquem el remei de les nostres necessitats. La millor oració és la resignació en les contrarietats, i la submissió a la voluntat divina.
TEORÍA DE SÓCRATES • E) L'orde, harmonia i bellesa que resplendixen en el món i en l'home testifiquen i demostren l'existència d'un Déu suprem, primer autor de la llei moral i la seua sanció suprema. Déu és un ser intel·ligent i invisible, que es manifesta i revela en els seus efectes: la seua providència abraça totes les coses, i particularment s'exercix sobre l'home, perquè ESTÀ en totes parts, veu totes les coses i penetra els pensaments més secrets de l'home.
TEORÍA DE SÓCRATES • F) La inconstància i les misèries de tot gènere que pesen sobre la vida present, la farien menyspreable i avorrible, si no existira una vida futura en què, desapareixent estos mals, arribara l'ànima a la possessió plena del BÉ. El just ha de tindre confiança il·limitada en Déu, la providència del qual no li abandonarà en la mort. Estes afirmacions, unides a altres idees que poden considerar-se com a premisses lògiques de la immortalitat de l'ànima, demostren prou l'opinió de Sòcrates sobre este punt, per més que no es troben en ell afirmacions directes, precises i concretes sobre l'ESTAT de l'ànima després de la mort.
Influència sobre Plató 1- Defensa d'unaconcepció absolutista de la veritat i delsvalorsmorals. TantSòcratescom Plató van combatre tota la seua vida el relativisme i el subjectivismedelssofistes. No van negar que hi ha moltesopinions que sónmeramentrelatives, però, en oposició a ells, van sostindre que una cosa són les opinions i una altra la veritat; esta, a diferènciad'una simple opinió, és relativa a cada un ni al que dicte una determinada societat o històrica.
Influència sobre Plató 2. La educació i la dialéctica socrática. La finalitat de la educació ha de ser arribar a la veritatamb vistes a aconseguir la felicitt i la virtut.
Influència sobre Plató 3. La dialècticacom a modeeducatiu. És un mètoded'investigació de la veritat que es basa en el diàleg entre mestre i deixebleambl'objectiud'aconseguir la veritat. La parauladialècticaprocedix del vocable "diálogo" (en grec, dia-logos, que significa busca "a través del logos", és a dir, a través de la raó i el llenguatge) . La dialècticasocràtica consta de dos fases o etapes:
Influència sobre Plató a) La primera fase és la ironia, l'objectiu de la qualésaconseguir que el deixeble pose en dubtetotallò del que creia estar segur i convençut, s'adone de que en realitat no sapallò que creia saber (per exemple, creia saber què era el mésjust, però acaba donant-se compte que no sap) . Açòs'aconseguixfent-li caure en contradiccions per mitjà de preguntes argumentsquan les seuesrespostessón --como ocorrenormalment o inadequades.
Influència sobre Plató b) La segona fase és la maièutica que ésl'artd'aconseguir que el deixeble, arribe a parir o "donar a llum" la veritat, la qual habita ja en el seu interior. Esta fase ha de culminar, perquè, en la troballad'unaveritat , formulada, si éspossible, per mitjàd'unadefinició. Plató accepta en les qüestionsfonamentals esta manera d'entendrel'educació de Sòcrates, i algunsdelsplantejamentssocràticsesbossatsacíestan a la base de la teoriaplatònica de la reminiscència i de la manera en què Plató entendrà la dialèctica, que, no obstantaixò no coincidixexactamentamb la dialècticasocràtica i, per tant, no han de confondre's.
Influència sobre Plató 4- La busca de les definicionsessencials. Sòcratespensava que haviad'haver-hi una característica comuna a totes les coses que cridem justes (la justícia) , aixícom a totes les coses bones (el bé) , a totes les coses belles (la bellesa) i a totselsaltresvalors. Esta característica comuna és el que ensservix de criteri per a distingirrespectivament una cosa justa d'una injusta, una bona d'unaroïna, una bella d'unaaltralletja, etc. Així, Sòcrates es va plantejar preguntes com les següents: "¿Qué és, en essència, la justicia?", "¿Qué és el be?", "¿Qué és la bellessa?" La qual cosa per a Sòcratessón meres definicionsconceptuals o mersconceptes, Plató hoconvertirà en realitats en si, immaterialsperòambconsistènciapròpia, donant-los el nom d'Idees o Formes. La teoria de les Idees no és de Sòcrates, sinó de Plató, però s'inspira sens dubte en la busca de les definicionsessencials per part de Sòcrates.
Influència sobre Plató 4- L'intel·lectualisme moral. És la teoriaètica de Sòcrates, que podemsintetitzarambl'afirmació que la virtutconsistix en el coneixement. Mésdetalladament, esta teoria consta de tres principisescalonats: La virtutésconeixement. El mateix que no pot ser bon sabateraquell que no coneixl'ofici de sabater, una persona no pot ser justa si no coneixquèés la justícia. Senseconeixement no pothaver-hivirtut . b) El viciésignorància. SegonsSòcrates, tot ser humàdesitja el seu propi bé, però a vegadesensequivoquem i prenem el mal per bé; l'error o la ignorància del bésón la causa del vici i de l'obrarmalament c) Ningú obra malament a posta. Si algúconeixrealmentquèés la justícia, necessàriament ha d'obrarjustament, i no pot obrar injustament. Si algúdiguera que sapquèés la justícia i, no obstantaixò, vérem que obra injustament, ésperquèrealment no sap el que és la justícia.
Organitzador: Jose Vicente Roig Genovés Informadors: Pascual Valero, Adrián Febrer Expositors: Alejandro Izquierdo, NicolasBohigues
